Art Renaixentista (Segle XV a Itàlia)
Codi: 100546Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Rafael Cornudella Carre
- Correu electrònic :
- rafael.cornudella@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Per determinar
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
(prerequisits oficials i/o coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura)
No hi ha prerequisits
A les assignatures de primer es podria incloure informació sobre els coneixements mínims necessaris per a cursar l'assignatura, com a consells sobre quins temes repassar
Objectius
L’objectiu fonamental de l’assignatura és el de proporcionar a l’estudiant algunes claus bàsiques per interpretar l’art italià del segle XV, la seva ambició intel·lectual, les seves connexions amb la nova cultura de l’humanisme i la seva significació històrica. Alhora, es preten fomentar la seva autonomia intel·lectual i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques. La comprensió de l’originalitat i del fonament teòric de les experiències del quattrocento entenem que és necessari per a poder cursar posteriorment altres matèries relatives a la producció artística occidental dels segles XVI, XVII i XVIII.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
Continguts
1. Humanisme i Renaixement . Petrarca i els origens de l'Humanisme. L'Humanisme florentí del primer Quatrecents : classicisme i \"humanisme cívic\". Els studia humanitatis : definició, temes i significat històric de l'Humanisme. La difusió de l'Humanisme. El canvi de clima cultural a mitjan segle i el corrent neoplatònic.
2. F. Brunelleschi i la \"invenció\" de la perspectiva. L'arquitectura de Brunelleschi. L. B. Alberti : el naixement de la teoria de l'art. La codificació de la perspectiva i el model retòric en el De pictura. La teoria de la bellesa : la concinnitas. El De re aedificatoria. Els projectes arquitectònics d'Alberti
3. Escultura del segle XV. El concurs de 1401. Ghiberti : les primeres portes del Baptisteri. L'emergència de Nanni di Banco i de Donatello. Obres per al duomo i per a Orsanmichele. La nova estatuària : Donatello, Nanni di Banco, Ghiberti. El relleu : rilievo stiacciato i perspectiva. Jacopo della Quarcia. L'evolució de Ghiberti, les "portes del Paradís". L'evolució de Donatello, de la maduresa a les darreres obres.
4. Pintura del segle XV. Masaccio i Masolino. Fra Filippo Lippi, Fran Angelico, Paolo Uccello, Domenico Veneziano, Andrea del Castagno. Piero della Francesca. Mantegna. Giovanni Bellini i l'escola veneciana moderna. Antonello da Messina. Florència a finals del segle : Antonio del Pollaiuolo, Verrochio, Ghirlandaio, Filippino Lippi, Botticelli. Perugino
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectures obligatòries | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Seminaris, discussions | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Classes magistrals a l'aula | 120 | 4,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Classes magistrals a l'aula, amb la possibilitat de debats i algun seminari en funció del nombre de matriculats i dels seus interessos
Tutories: Orientació bibliogràfica, tutorització del treball individual
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Segona prova escrita | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Primera prova escrita | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Control de lectures obligatòries | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Evidència 1. Primera prova escrita (examen parcial) en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d'expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 40% de la qualificació final
Evidència 2. Segona prova escrita (examen parcial) en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d'expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 40% de la qualificació final
Evidència 3. Control de les lectures obligatòries. La prova constitueix el 20% de la qualificació final
Format de les evidències:
Per aprovar l'assignatura caldrà haver-se presentat a tots els examens i controls i, si escau, recuperar-los. S'aprovarà l'assignatura si la mitja és com a mínim un 5.
Els detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l'inici del curs amb suficient antelació
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d'avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació única:
L'avaluació única constarà de les mateixes tres evidències previstes en l'avaluació contínua, amb els mateixos percentatges.
Recuperació:
Es contempla la recuperació tant per a totes les proves.
Plagi:
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi puguiinstruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Intel·ligència Artificial (IA):
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia orientativa
Barasch, Moshe, Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid : Alianza, 1991
Baxandall, Michael, Giotto and the Orators. Humanist observers of painting in Italy and the discovery of pictorial composition, 1350-1450, Oxford University Press, 1971
Baxandall, Michael, Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Barcelona: G. Gili, 1978 (1972)
Burckhardt, J., La cultura del Renacimiento en Italia: un ensayo, Madrid: Akal, 1992 (1860)
Burke, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Madrid: Alianza, 1993 (1986)
Campbell, Stephen J. & Cole, Michael W., A New History of Italian Renaissance Art, Londres, 2012
Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1982 (1959)
De Fusco, Renato, El Quattrocento en Italia, Madrid: Istmo, 1999 (1984)
Frommel, Christoph Luitpold, The Architecture of the Italian Renaissance, London, 2007 (ed. italiana, Milà: Skira, 2009)
Garriga, Joaquim, “La intersegazione de Leon Battista Alberti (I)”, D’art, 20 (1994), p. 11-57
Gombrich, Ernst H., El legado de Apeles, Madrid : Alianza, 1982
Heydenreich, L. H., Lotz, W., Arquitectura en Italia 1400-1600, Madrid: Cátedra, 1991 (1974)
Joannides, P., Masaccio and Masolino. A complete Catalogue, London : Phaidon, 1993
Klotz, H., Filippo Brunelleschi. The Early Works and the Medieval Tradition, London : Academy Editions, 1990
Krautheimer, R., Lorenzo Ghiberti, Princeton University Press, 1956
Kruft, H.-W., Historia de la teoría de la arquitectura. 1. Desde la Antigüedad hasta el siglo XVIII, Madrid:Alianza, 1990
Nauert (Jr), Charles G., Humanism and the Culture of Renaissance Europe, Cambridge University Press, 1995
Panofsky, Erwin, La perspectiva com a “forma simbòlica” i altres escrits de teoria de l’art, Barcelona : Edicions 62, 1987
Panofsky, Erwin, Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Madrid : Alianza, 1975 (1960)
Paoletti, J. T., Radke, G. M., El arte en la Italia del Renacimiento, Madrid: Akal, 2002 (1997)
Pope-Henessy, John, El retrato en el Renacimiento, Madrid: Akal, 1985 (1966)
Pope-Henessy, John, La escultura italiana en el Renacimiento, Madrid: Nerea, 1989 (1958)
Rosenauer, A., Donatello, Milano : Electa, 1993
Tavernor, Robert, On Alberti and the Art of Building, Yale University Press, 1998
Wackernagel, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento, Madrid: Akal, 1997 (1981)
White, John, The Birth and Rebirth of Pictorial Space, London : Faber & Faber, 1987
Wittkower, R., Los fundamentos de la arquitectura en la edad del Humanismo, Madrid : Alianza, 1995
Programari
Cap en particular
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |