Guia en format PDF
Logo

Iconografia

Codi: 100541
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història de l'Art FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Manuel Antonio Castiñeiras Gonzalez
Correu electrònic :
manuel.castineiras@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És recomanable,tenir nocions de llengües estrangeres (en especial, anglès i francès) per a poder consultar la bibliografia especialitzada.

Objectius

Contextualització:

L’assignatura, de formació bàsica, que s’inclou dins de la matèria “Art” (30 crèdits ECTS).

Es tracta d’una introducció al paper i funció de la imatge a la història de l’art, amb una part metodològica, i una part d’anàlisi historicoartística. La part metodològica consistirà en l’estudi de les diferents aproximacions al món de la imatge i el seu significat tot tipus de mèdia (iconografia, iconologia, semiòtica, estructuralisme, narratologia), així com les revisions més actuals que han portat a la renovació dels estudis iconogràfics (perpectiva de gènere, transculturalitat, poscolonialisme, Agency, teoria dels cinc sentits). La part més historicoartística analitzarà els grans repertoris iconogràfics de la història de l’art (mitologia grecoromana i la iconografia cristiana), així com altres temàtiques d'interès.

Els continguts de l’assignatura s’han plantejat al voltant de dos punts bàsics:

I. Reconèixer la importància que la iconografia té com a disciplina instrumental de la història de l’art , i mostrar altres vies alternatives per a l’estudi de la imatge).

II. Entendre que l’estudi de la imatge i dels repertoris iconogràfics és fonamental per poder entendre les fórmules d’expressió i el significat de les obres d’art estudiades a les altres assignatures.


Objectius:

- Capacitar l’estudiant per a reconèixer els cicles iconogràfics més habituals de l’art.

- Aplicar els continguts teòrics de l’assignatura a la pràctica de l’anàlisi de la imatge.

- Conèixer els recursos bibliogràfics propis de la disciplina.

- Dominar els principals repertoris iconogràfics.

-Fomentar la valorització de la diversitat, el diàleg intercultural i el paper de la imatge com transmissora d'idees, sentiments i missatges.

- Plantejar la funció de les imatges en les diferents cultures.

- Domini d’una terminologia històrico-artística adequada.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  2. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  5. Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
  6. Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
  7. Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  8. Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
  9. Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
  10. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
  11. Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
  12. Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
  13. Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica

Continguts


1) Introducció. Qüestions de mètode i conceptes generals. De la iconografia a la semiòtica: de la textualidad a la forma significant. Qüestions de fruició.

2) Noves aproximacions al món de la imatge: perspectiva de gènere, estudis transculturals, poscolonialisme, Agency, teoria dels cinc sentits.

3) La mitologia grecorromana i la seva pervivència com a repertori Divinitats i herois.

4) La imatge cristiana: d'Orient a Occident. Antic i Nou Testament. Temes hagiogràfics

5) Iconografia de la subversió: pobresa, protesta, iconoclastia, resistència.

6) El poder de la imatge. Una visió global. Iconografies no-occidentals e iconografías contemporànies.



Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Sessions teòriques i pràctiques a l'aula 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Estudi 80 3,2 1, 2, 3, 4, 6, 8
Lectures 12 0,48 1, 2, 3, 4, 6, 8, 13
Orientació metodològica i blibliogràfica 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6
Sessions teòriques i pràctiques. Eventuals conferències. Orientació metodològica i bibliogràfica. Activitats supervisades.
Nota: “es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura”
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evidència 2 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Evidència 1 40 % 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Evidència 3 20% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11


Avaluació continuada
  • Evidència 1:
Examen 1 (4 punts, 40 % de la qualificació final).
  • Evidència 2:
Examen 2 (4 punts, 40 % de la qualificació final).
  • Evidència 3:
Treball o activitat consistent en una reflexió o preparació d'un debat a classe sobre una temàtica concreta (2 punts, 20 % de la qualificació final).
  1. La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències. L'alumnat haurà d'obtenir un 3,5 sobre 10 en cadascuna de les activitats per a poder fer mitja. Si l'estudiant només s'ha presentat a alguns dels exercicis (evidències 1, 2 o 3) i els ha superat, obtindrà un \"no avaluable\" quan la suma global no arribi a l'aprovat o a una qualificació superior. En cas contrari, li constarà la nota que hagi tret.
  2. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
  3. Només té dret a una recuperació - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a totes les evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5.

 Avaluació única: L'avaluació única consisteix en 2 proves:
  • Treball individual: 40% de la qualificació final.
  • Prova escrita: 60% de la qualificació final.
Procediment de recuperació de l’avaluació única:
  1. Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver lliurat totes les proves previstes. Per poder participar al procés de recuperació l’estudiant ha d’haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5.
  2. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius,que estiguin al seu abast.
Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de es seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Fonts:

ARNAU, Juan (ed.), Upanisad. Correspondencias ocultas, Alianza, Madrid, 2021.

ARNAU, Juan (ed.), Bhagavadgita, Alianza, Madrid, 2020.

ASSOCIACIÓ BÍBLICA DE CATALUNYA, La Bíblia, Barcelona, Claret, 1997.

CALVO MARTÍNEZ, José Luis (ed.), Los cuatro evangelios, Trotta, Madrid, 2022.

CREPON (ed.), Los evangelios apócrifos. Crónica del Nuevo Testamento. Edaf, Madrid, 2019.

HESÍODE, Teogonia, La Magrana, Barcelona, 1999.

HOMER, Odissea, La Casa dels Clàssics, Barcelona, 2011.

HOMER, Ilíada, La Casa dels Clàssics, Barcelona, 2019.

OVIDI, Metamorfosis, La Casa dels Clàssics, Barcelona, 2019.

Bibliografia bàsica:

AGHION, Irène – BARBILLON, Claire – LISSARRAGUE, François, Guía iconográfica de los héroes y dioses de la Antigüedad, Alianza, Madrid, 1997 (ed. original francesa: 1994).

BALLÓ, Jordi, La llavor inmortal: els arguments universals en el cinema, Empúries, Barcelona, 1995.

BURKE, Peter, Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico, Crítica, Barcelona, 2001.

CALABRESE, Omar. Como Se Lee Una Obra De Arte, Madrid, 3a. ed., Ediciones Cátedra, 1999.

CARMONA MUELA, Juan, Iconografía cristiana. Guía básica para estudiantes, Colección Fundamentos, núm. 148, Istmo, Madrid, 1998 (hi ha reimpressions posteriors; també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid - , 2008, havent-se reimprès l'any 2012).

CARMONA MUELA, Juan, Iconografía clásica. Guía para estudiantes, Colección Fundamentos, núm. 161, Istmo, Madrid, 2000 (reimprès amb posterioritat; també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid -, 2008, havent-se reimprès l'any 2013).

CARMONA MUELA, Juan, Iconografía de los santos, Colección Fundamentos, núm. 214, Istmo, Madrid, 2003 (també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid -, 2008, havent-se reimprès l'any 2011).

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio, Introducción al Método Iconográfico, Tórculo, Santiago de Compostel.la, 1997 (2a. ed.; també està editat per Ariel, Barcelona, 1998).

DESROCHES-NOBLECOURT, Christiane, La Herencia del Antiguo Egipto, Edhasa, Barcelona, 2006.

DUCHET-SUCHAUX, Gaston – PASTOUREAU, Michel, Guía iconográfica de la Biblia y los santos, Alianza, Madrid, 1996 (traduït de l’ed. francesa del 1994; ed. original: 1990).

ECO, Umberto, Los límites de la interpretación, Lumen, Barcelona, 1992.

ESTEBAN LLORENTE, Juan Francisco, Tratado de iconografía, Colección Fundamentos, núm. 110, Istmo, Madrid, 1990

FREEDBERG, David, El poder de las imágenes, Cátedra, Madrid, 2009

FRANCO LLOPIS, Borja - MOLINA MARTÍN, Álvaro - VIGARA ZAFRA, José A., Imágenes de la tradición clásica y cristiana. Una aproximación desde la iconografía, Editorial Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2018.

GELL, Alfred, Arte y Agencia. Una teoría antropológica, SB, Buenos Aires, 2016.

GOMBRICH, Ernest Hans, Arte e ilusión: estudio sobre la psicología de la representación pictórica, Phaidon Press Limited, London, 2008 (ed. original anglesa: 1960).

GOMBRICH, Ernest Hans, Los Usos de las imágenes: estudios sobre la funciónsocial del arte y la comunicación visual, Debate, Barcelona,2003 (ed. original anglesa: 1999).

GRABAR, André, Las vías de la creación en la iconografía cristiana, Alianza Forma, núm. 49, Alianza, Madrid, 1985 (ed. original francesa: 1979).

GROVIER, Kelly, A New Way of Seeing: The History of Art in 57 Works, Thames and Hudson, Londres, 2022.

GRANDA, Cristina, Guía para identificar los santos de la iconografía cristiana (1ª edición), Cátedra, Madrid, 2018.

GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidós, Barcelona, 1981 (ed. revisada per l’autor; ed. original francesa: 1951; publicat en català l’any 2008).

HAUSER, Arnold, Historia social de la literatura y del arte, Labor, Barcekona, 1978

HASKELL, Francis, Patrons and painters. A study in the relations between Italian art and society in the age of the Baroque, Yale University Press, 1980.

LATOUR, Bruno, WEIBEL, Peter (eds.) Iconoclash. Beyond the Image Wars in Science, Religion and Art, ZKN, MIT Press, Cambridge, Mass. 2002

Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae, 8 volums dobles, Artemis Verlag, Zuric-Munic, 1981-1997.

MARTIN ALCOFF, Linda, Visible Identities: Race, Gender, and the Self , Oxford University Press, 2005.

MITCHELL, W.J.T., ¿Qué quieren las imágenes? Una crítica a la cultura visual, Sans-Soleil Ediciones, Madrid, 2017.

NOCHLIN, Linda, Mujeres, arte y poder y otros ensayos, Paidós, Barcelona, 2022

PANOFSKY, Erwin, Estudios sobre iconología, Alianza Universidad, núm. 12, Madrid, 1972 (ed.original anglesa: 1962).

PANOFSKY, Erwin, El significado en las artes visuales, Alianza, Madrid, 1979

PANOFSKY, Erwin, La perspectiva como forma simbólica, Tusquets, Barcelona, 1993

PLAZA ESCUDERO, Lorenzo de la (coord.), Guía para identificar los personajes de la mitología clásica, Cátedra, Madrid, 2016.

PLAZA ESCUDERO, Lorenzo de la (coord.), Guía para identificar los santos de la iconografía cristiana, Cátedra, Madrid, 2018.

PLAZA ESCUDERO, Lorenzo de la (coord.), Guía para identificar las escenas y personajes de la Biblia, Cátedra, Madrid, 2021.

RÉAU, Louis, Iconographie de l'art chrétien, sis volums, Presses Universitaires de France, París, 1955-1959 (traduït al castellà per Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996-2000; dels volums 2-6 se n’ha publicat, en castellà, una 2a. ed.: 1999-2002).

SETTIS, Salvatore, El futuro de lo clásico, Abada, Madrid, 2006

SETTIS, Salvatore, Warburg continuatus, Descripción de una biblioteca, Ediciones de la Central, Barcelona, 2010

STOICHITA, Victor, La invención del cuadro, Cátedra, Madrid,,2000.

VVAA, The Oxford guide to classical mythology in the arts : 1300-1990s, Oxford University Press, Nova York, Oxford, 1993.

VVAA, Lexicon iconographicum mythologiae classicae, Artemis, Zürich, 1981-1999.

VORÁGINE, Santiago de la, La leyenda dorada, Alianza Forma, núms. 29 i 30, Alianza, Madrid, 1982.

WELSCH, Wolfgang, We Have Always Been Transcultural: The Arts as an Example, Brill, Leiden-Boston, 2024.

WILKINSON, Richard Henry, Cómo leer el arte egipcio: guía de jeroglíficos del antiguo Egipto, Crítica, Barcelona, 2004.

WILKINSON, Richard Henry, Todos los dioses del Antiguo Egipto, Oberon, Madrid, 2003.


Altresrecursos:

Theoi Project.

Theoi Greek mythology --> https://www.theoi.com


Universidad Complutense.

Base de Datos Digital de Iconografía Medieval --> https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/iconografia-online


Warburg Institute.

W.I. Iconographic Database --> https://iconographic.warburg.sas.ac.uk/vpc/VPC_search/main_page.php.

Programari

"Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament”.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt