Música, Història i Societat
Codi: 100533Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Francesc D Assi Cortes Mir
- Correu electrònic :
- francesc.cortes@uab.cat
Equip docent
- Bruna Escolà i Parra
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits especials.
Objectius
Es tracta d’un curs d’introducció a la música que contempla diferents aspectes del fet musical, així com la seva relació amb les altres disciplines artístiques. El temari de l'assignatura s'articula en quatre grans eixos: conceptes bàsics de la música i la seva relació amb la literatura, la filosofia i les arts plàstiques; forma i estructura musical; una història de la música i el seu pensament; i la música com a activitat social.
En acabar el curs l’alumnat haurà de:
- Posseir una visió global de la història de la música del món occidental, així com de la seva relació amb la resta de les disciplines artístiques.
- Reconèixer els diferents estils musicals i saber-los relacionar amb els diferents estils pictòrics.
- Saber situar la producció musical.
- Conèixer els principals conceptes teòrico-musicals i saber-los explicar i aplicar adequadament.
- Conèixer les formes musicals principals de les diferents èpoques.
- Conèixer l’ús social de la música.
- Conèixer i entendre les relacions entre la música i altres disciplines artístiques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics
- Identificar i interpretar les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a l'època contemporània
- Identificar i analitzar el vocabulari específic que ha produït cada una de les formacions socials que seran analitzades
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics
- Utilitzar lèxic específic de la història
- Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un determinat tema
- Accedir a les fonts electròniques d'informació i elaborar i comunicar aquesta informació en formats electrònics
- Participar en els debats orals realitzats a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
Continguts
LA MÚSICA I ELS SEUS COMPONENTS (FONAMENTS DE L'ESCOLTA I PENSAMENT DEL SO)
- Textura musical. Una combinació d’elements: Melodia, contrapunt, harmonia. Com s'organitza el pensament musical. Lectura de fragments de tractats històrics sobre la percepció del so.
- El timbre. Els instruments a través de la història i la seva càrrega simbòlica o social.
- Estructura de la música. Conceptes bàsics. La música i el sentit formal en el temps.
UNA BREU VISIÓ HISTÒRICA DEL PENSAMENT MUSICAL A TRAVÉS DE LA LITERATURA, L'ART I LA FILOSOFIA
- Ethos, mimesi i política a l'Antiga Grècia. La música com a formadora de l'ànima i de l'Estat.
- La Paraula sagrada i l'ordre del cosmos a l'Edat Mitjana. El misticisme medieval i la teoria musical com a part del Quadrivium.
- Humanisme i retòrica. La música al servei de l'expressió de les passions humanes.
- El Barroc. El naixement de l'òpera i la Teoria dels afectes.
- La Il·lustració i el Classicisme musical. La recerca de la claredat i la naturalitat.
L'IDEARI ROMÀNTIC: La recerca estètica i musical com a culminació de l'Absolut
- L'esperit romàntic de l'Absolut i la música Instrumental com a Art suprem.
- Literatura i panorama cultural del segle XIX. La dissolució romàntica i l'abisme del segle XX.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi personal | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11, 12, 14, 15 |
| Lectura de diferents llibres proposats a la bibliografia | 25 | 1 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 14, 15 |
| Tutoria individual | 12 | 0,48 | 5, 8, 9, 11, 13 |
| Sessions preparatòries per a l'elaboració d'un treball | 3 | 0,12 | 8, 9, 10, 13 |
| Lectura de texts suplementaris proposats a classe | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11, 12, 14, 15 |
| Elaboració d'un treball en grup | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15 |
| Activitats realitzades a l'aula | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 11, 12, 14 |
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Es distingiran durant el curs dos tipus de sessions: classes magistrals i sessions preparatòries a la realització del treball. A les classes magistrals es desenvoluparan els diferents punts del programa, assenyalats a l’apartat \"Continguts\" d’aquesta guia. Les sessions preparatòries hauran de servir per definir les línies generals del treball i supervisar-ne la seva realització.
El professor estarà a disposició dels alumnes en un horari de despatx determinat a principi de curs en el que, prèvia cita, es podrà consultar qualsevol aspecte relacionat amb els continguts, les activitats formatives, les activitats d’avaluació o altres aspectes relacionats amb l’assignatura.
NOTA IMPORTANT SOBRE L'ÚS DE TECNOLOGIES D'IA EN AQUESTA ASSIGNATURA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca de bibliografia, en la correcció de textos i com a ajuda en les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball | 30 | 0 | 0 | 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16 |
| Activitats realitzades a classe | 10 | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 14 |
| Exàmens | 60 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11, 14, 15 |
La matèria s’avaluarà en base a tres activitats de caire obligatori: comentari de text a classe (30%), dos exàmens repartits (30% cada un), presencialitat i participació (10%). Per al càlcul de la nota final caldrà haver realitzat i haver assolit la nota mínima exigida a les tres activitats esmentades. D'aquesta manera, caldrà tenir una nota mínima de 4 en el comentari de text en anglès i una nota mínima de 5, respectivament, al treball en grup i a l'examen.
L’examen, que tindrà lloc dins del període lectiu, al final del quadrimestre, consistirà en la realització de diversos exercicis, com ara temes a desenvolupar, resolució de qüestions breus, comentari d’audicions, o d'altres.
Recuperació: En el període de reevaluació, fixat per la Facultat, l'alumnat que no hagi superat les activitats d’avaluació descrites podrà demanar ser admès a l'examen de recuperació. Caldrà tenir en compte, tanmateix, que per demanar ser ademès a l'examen de recuperació l'alumnat haurà d'haver participat en totes les activitats obligatòries d'avaluació indicades al primer paràgraf d'aquest apartat.
La nota final de recuperació s'obtindrà de la mitjana ponderada entre la nota de l'examen de recuperació (40%), la nota del treball de curs (35%) i les notes de les tasques realitzades a classe (25%).
Es considerarà \"No avaluable\" aquell alumnat que només hagi participat en una de les tres activitats obligatòries d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l'alumnat de la data i lloc de revisió de les qualificacions. No es farà cap revisió fora de l'horari prèviament establert.
Avaluació Única: Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que puguiconduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
ABRAHAM, G. (1986), Historia universal de la música, Madrid: Taurus.
ANGLÈS, H. (1935 / R. 1988), La música a Catalunya fins al segle XIII, Barcelona: Biblioteca de Catalunya.
BAINES, A. (1988), Historia de los instrumentos musicales, Madrid: Taurus.
BALLESTER, J.- ESCALAS, R.- GARRIGOSA, J. (2000), Història de la música catalana, valenciana i balear, vol. I: dels orígens al Renaixement, Barcelona: Edicions 62.
BASSO, A. (1986), Historia de la música 6: La época de Bach y Haendel, Madrid: Turner Música.
BIANCONI, L. (1986), Historia de la música 5: El siglo XVII, Madrid: Turner Música.
BONASTRE, F. (1977), Música y parámetros de especulación, Madrid: Alpuerto.
BONASTRE, F. (1999), Introducció a la història de la música, Barcelona: ed.de la Universitat Oberta de Catalunya.
CALDWELL, J. (1984), La música medieval, Madrid: Alianza.
CASINI, C. (1987), Historia de la música 9: El siglo XIX (segunda parte), Madrid: Turner Música.
CATTIN, G. (1987), Historia de la música 2: El medioevo (primera parte), Madrid: Turner Música.
CHAILLEY, J. (1979), La musique grecque antique, Paris : Les belles lettres.
COMOTTI, G. (1986), Historia de la música 1: La música en la cultura griega i romana, Madrid: Turner.
De CANDÉ, R. (1982), Diccionari de la música, Barcelona: Edicions 62.
Di BENEDETTO, R. (1987), Historia de la música 8: El siglo XIX (primera parte), Madrid: Turner Música.
DOWNS, Ph. G. (1998), La música clásica: La era de Haydn, Mozart y Beethoven, Madrid: Akal Música.
FUBINI, E. (1988), La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX, Madrid: Alianza.
FUBINI, E. (2001), Estética de la música, Madrid: A. Machado Libros.
GALLICO, C. (1986), Historia de la música 4: La época del humanismo y del renacimiento, Madrid: Turner Música.
GALLO, F. A. (1987), Historia de la música 3: El medioevo (segunda parte), Madrid: Turner Música.
GROUT, D. J. - PALISCA, C. (1984), Historia de la música occidental, Madrid: Alianza.
HARNONCOURT, N.(2006), La música como discurso sonoro. Hacia una nueva comprensión de la música. Barcelona: Acantilado.
HOPPIN, R. (1991), La música medieval, Madrid: Akal Música.
KAROLYI, O. (1975 /R. 1992), Introducción a la música, Madrid: Akal.
LANZA, A. (1986), Historia de la música 12: El siglo XX (tercera parte), Madrid: Turner Música.
MICHELS, U. (1982), Atlas de música, Madrid: Alianza.
MORGAN, R. (1999), La música del siglo XX, Madrid: Akal Música.
MULLER, A. et Alii (1995), Ateliers: Instruments, musiques et musiciens de l’antiquité classique, Cahiers de la Maison de la Recherche, Université Charles-de-Gaulle.
PESTELLI, G. (1086), Historia de la música 7: La época de Mozart y Beethoven, Madrid : Turner Música.
PISTON, W. (1955), Orchestration, New York : W. W. Norton & Company.
PISTON, W. (1991), Armonía, Barcelona : Editorial Labor.
PISTON, W. (1998), Contrapunto, SpanPress Universitaria.
PLANTINGA, L. (2002), La música romántica, Madrid : Akal Música.
RANDEL, D.,editor. (1997), Diccionario Harvard de música, Madrid: Alianza editorial (Alianza Diccionarios).
RAYNOR, H. 1986), Una historia social de la música, Madrid: Siglo XXI.
REESE, G. (1989), La música en la edad media, Madrid, Alianza.
SADIE, S., editor. (1980, 6a ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols., Londres: Macmillan Pub.
SADIE, S. (1994), Guia Akal de la Música, Madrid: Akal (Akal Música nº 7).
SALVETTI, G.(1986), Historia de la música 10: El siglo XX (primera parte), Madrid, Turner Música.
STEVENS,D., ROBERSTSON, A. (1972), Historia General de la Música, 4 vols., Madrid: Istmo (Fundamentos nº 5).
VALLS, M. (1978), Para entender la Música, Madrid: Alianza editorial.
VINAY, G. (1986), Historia de la música 11: El siglo XX (segunda parte), Madrid: Turner Música.
Programari
Aquesta informació s'anirà donant al llarg del curs, a mesura que faci falta.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |