Logo

Sociologia del Treball i de les Relacions Laborals

Codi: 100513
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Relacions laborals FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Mireia Bolibar Planas
Correu electrònic :
mireia.bolibar@uab.cat

Equip docent

Juan Miguel Garcia Nogueroles
Irene María Gali Magallon

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No és necessari cap requisit previ.

La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

Objectius

Es tracta d’una assignatura de primer curs, segon semestre, per tant, de formació bàsica.

Aquesta assignatura s’ha de contextualitzar dins del desenvolupament de les teories sociològiques nascudes entorn al procés d’industrialització i que tenen el treball com eix principal.

Amb aquesta assignatura l'alumne ha d’adquirir els coneixements bàsics (conceptes i principals interpretacions) de l’anàlisi sociològica de les relacions socials al mercat de treball, l’empresa i a l’entorn del treball.

En aquest sentit, són finalitats específiques de l’assignatura:

  • Conèixer els significats del treball i ocupació, i de les relacions socials i els seus actors a l’empresa des de la perspectiva sociològica.
  • Entendre i interpretar les principals transformacions i tendències actuals respecte als processos que afecten al treball i a l’ocupació, i a les relacions socials i laborals a l’empresa.
  • Saber identificar, analitzar i proposar solucions a problemes concrets de l’àrea d’estudi.
  • Conèixer les interrelacions existents entre activitat laboral, estructura social i funcionament de les societats, entre processos socials i dinàmiques laborals.
  • Saber identificar i utilitzar les principals fonts d’informació sobre treball i relacions laborals.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  2. Identificar i analitzar els grups, les relacions i els actors socials.
  3. Resoldre els problemes derivats de les desigualtats en el treball i en l'ocupació.
  4. Explicar les divisions del treball i les cultures del treball des d'un punt de vista global.
  5. Explicar la relació entre l'estructura social i el treball.
  6. Organitzar i gestionar la planificació del temps.
  7. Redactar i formalitzar informes i escrits.
  8. Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els diferents àmbits d'actuació.
  9. Treballar en equip.
  10. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Continguts


BLOC I. INTRODUCCIÓ A LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA SOBRE SOCIETAT, TREBALL I DESIGUALTAT


Tema 1. Objecte d’estudi de la sociologia

La perspectiva sociològica. Les relacions socials i els seus fonaments. Conceptes bàsics de la sociologia per a l’estudi del treball i de les relacions laborals: socialització, norma social, acció instrumental; individu i grup; estructura social, desigualtat, estatus, poder.


Tema 2. Principals interpretacions sociològiques sobre el treball en el sistema capitalista

Treball i relacions socials des de les perspectives de Marx, Durkheim i Weber.


Tema 3. El significat de treball productiu i reproductiu en perspectiva sociològica.

La construcció social del significat de treball. Treball productiu i treball reproductiu; treball i ocupació. Desigualtats de gènere en el mercat de treball.



BLOC II. CONSTRUCCIÓ SOCIO-HISTÒRICA DE L'OCUPACIÓ I LES RELACIONS LABORALS ACTUALS


Tema 4. El treball productiu en la societat capitalista industrial

Divisió tècnica i social del treball amb la fàbrica moderna. Les principals dimensions de la divisió social del treball. Assalarització i estructura de classes en la societat industrial. Producció i consum de masses. La construcció de l'estat del benestar: principals models i funcions. La desmercantilització del treball. Norma social d’ocupació fordista i drets socials de ciutadania. Mercat de treball i relacions laborals.


Tema 5. Treball i ocupació avui

Les transformacions en el treball, l’ocupació i l’estructura ocupacional: de l’estabilitat a la flexibilitat, el risc i la fragmentació laboral. Tendències actuals en els mercats de treball i en la divisió del treball: la remercantilització del treball i els seus efectes en l’estat del benestar. La vivència de l'atur i la subjectivitat neoliberal.


Tema 6. Significat, origen, actors i processos de les relacions laborals

Significat de relacions laborals. Procediments de regulació de condicions d’ocupació i evolució històrica. Principals interpretacions teòriques en l’estudi de les relacions laborals. Sindicats, representació unitària dels treballadors. Empresaris i organitzacions empresarials. L’estat actor en relacions laborals. Negociació col·lectiva i concertació social: significat i característiques rellevants. Conflicte laboral: la institucionalització del conflicte i tendències recents.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories, preparació treball i exposicions, lectura materials 24 0,96 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Estudi, organització materials, cerca informació i preparació examen 82 3,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Exposicions professor i exposicions estudiants, amb debat i treball en grup 44 1,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10

El centre del procés d’aprenentatge és el treball de l’estudiant, qui aprèn treballant, essent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca (1) subministrant-li informació i mostrant-li les fonts on es pot aconseguir (2) dirigint els seus passos de manera que el procés d’aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. D’acord amb aquestes idees, i d’acord amb els objectius de l’assignatura, el desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:


a) Classes magistrals: on l’estudiant assoleix les bases conceptuals de la matèria assistint a les classes magistrals i completant-les amb l’estudi personal dels temes explicats.

Les classes magistrals són les activitats en les quals s’exigeix menys interactivitat a l’estudiant: estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professor a l’alumne.


b) Seminaris de lectures: on l'estudiant (per grups) exposa a l’aula una presentació sobre una lectura prèviament analitzada i genera un debat sobre la mateixa.

Els seminaris consistiran en què els estudiants, en grups de 5 o 6, hauran de fer una presentació oral a classe sobre un tema o problamàtica relacionada amb una de les lectures que es proposen. La presentació oral, en la que hauran de participar tots els components del grup, haurà de tenir una durada entre 10 i 12 minuts; i, amb l’ajut dels mitjans audiovisuals, es mostraran de 5 a 8 transparències, entre les quals un mapa conceptual o similar de la lectura, unes conclusions i un interrogant final suggerit per la lectura, amb la qual es dinamitzi un debat grupal.

La constitució dels grups i l’elecció de la lectura a treballar s’haurà de comunicar al professor, per escrit, amb data límit el 20 de febrer. A partir d’aquesta data el professor redistribuirà les lectures per tal que es facin presentacions de totes les lectures i hi hagi el mínim de repeticions possible. Tots el grups que presenten hauran de passar obligatòriament per tutoria, que es farà a l'aula, en la data que fixarà el professor; en aquesta tutoria els components del grup hauran de lliurar per escrit, i explicar, un mapa conceptual de la presentació que tinguin assignada.

L'assistència i participació als seminaris és obligatòria per tot l'alumnat, no només els que presenten. Es plantejarà un treball a l'aula sobre les lectures per a tots els assitents.


c) Activitats pràctiques que es realitzaran a l'aula al llarg del curs. Es faran dos tipus de pràctiques: una pràctica en grup de presentació de notícies d'actualitat vinculades a l'assignatura, i altres activitats o exercicis pràctics lligats als temes de l'assignatura. Majoritàriament es duran a terme a l'aula però que poden necessitar preparació i treball autònom previ per part de l'alumnat.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pràctics 15% 0 0 1, 3, 5, 9, 10
Proves escrites individuals 60% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Presentació de text (en grup) 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Participació als seminaris 5% 0 0 1, 2, 3, 10
Informe crític de text (en grup) 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

SISTEMA D'AVALUACIÓ ORDINARI

L’avaluació contínua té dos components, una part en grup i l'altra individual.


AVALUACIÓ EN GRUP

S’avalua el treball realitzat en grup i l’assoliment de les competències [CE1.1, CT6, CT7, CT11.]

Per fer aquesta avaluació es compta amb:

- Pràctica de presentació d'una notícia: 10%

- Presentació oral en el seminari de lectures: 10%

- Altres pràctiques i activitats a l'aula: 20%


AVALUACIÓ INDIVIDUAL

S’avaluen els coneixements conceptuals i teòrics de la matèria assolits per l’alumne, així com la seva capacitat d’anàlisi ide raonament crític.

L’avaluació individual es porta a terme mitjançant dues proves escrites individuals dutes a termes al llarg del curs. La suma de les tres proves valdrà el 60% de la nota del curs, valent cada una d'elles el 30%. Serà, però, necessari obtenir una qualificació com a mínim de 4 sobre 10 en cada una de les dues proves per a fer la mitja de totes.

L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.


El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.


REAVALUACIÓ

Dues situacions donaran dret a realitzar l'examen de reavaluació o recuperació de l'\"avaluació individual\": (a) el cas de les persones que hagin suspès alguna o vàries de les proves individuals del curs podran recuperar cada una de les parts necessàries en un examen final; (b) les persones que tinguin una nota en una o vàries proves individuals d'entre 4 i 4'9 i de mitjana global del curs tinguin una puntuació que no arriba al 5. La nota de la prova de recuperació substituirà la nota de la prova o proves o d'avaluació individual suspeses. En aquesta re-avaluació, però, es podrà treure una nota màxima de 6 sobre 10.


AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única es pot sol·licitar en el temps, la forma i la casuística que estableixi la normativa de la Universitat i de la Facultat.

L'avaluació única consistirà en una prova de tres parts:

- Un examen respecte al conjunt dels continguts de l'assignatura, incloent totes les lectures dels seminaris. 60% de la qualificació. Serà necessària una qualificació mínima de 4 sobre 10 per poder fer la mitjana amb les altres parts de la prova.

- Un exercici escrit, que es farà el dia de l'examen un cop s'hagi acabat l'examen, que farà referència als continguts de l'assignatura i la relació entre les lectures dels seminaris. 25% de la qualificació.

- La presentació d'una exposició oral, en format vídeo, de l'exercici de presentació d'una notícia amb perspectiva sociològica. 15% de la qualificació.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació i el mateix criteri de no avaluable que per l'avaluació continuada.


SOBRE L'ÚS DE LA IA:

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús restringit de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, o la cerca d'imatges o exemples. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

La bibliografia del Programa es divideix en obligatòria, recomanada i complementària.


Bibliografia obligatòria:

  • Ritzer, George (1996). "Una introducción a la McDonalización" en La McDonalización de la sociedad.Un análisis de la racionalización de la vida cotidiana. Barcelona: Ariel, pp. 15-33.
  • Barranco, Oriol (2007). "Condiciones de trabajo de las proletarias y los proletarios de la gran distribución comercial" en Vivas, E. i Montagut, X. Supermercados no, gracias. Barcelona: Icaria, pp.71-83.
  • Cano, Ernest (2008). "La extensión de la precariedad laboral como norma social". Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, n.29, pp. 117-138
  • Moreno-Colom, Sara, Ajenjo, Marc & Borràs, Vicent (2018). "La masculinización del tiempo dedicado al trabajo doméstico rutinario". REIS: Revista española de investigaciones sociológicas, (163), 41-58.
  • Parella, Sonia (2004). La interacción entre clase social, género y etnia. Mientras Tanto, n. 93, pp.83-100
  • Fernández-García, Tomás i Andrés, Sergio (2015). Crisis y Estado de bienestar: las políticas sociales en la encrucijada. Tendencias y Retos, 20(1), pp. 119-132.
  • Hyman, Richard (1981). "¿Qué son las relaciones industriales?" en Relaciones industriales: una introducción marxista. Madrid: H.Blume, pp. 19-42.


Bloc I

Bibliografia recomanada:

  • Montoussé, M.; Renouard, G. (2001): Cien fichas para aprender sociología. Bellaterra: UAB [Part IV ‘La socialización’, pp. 78-97].
  • Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2021, 3ª ed.): Manual de la sociología del trabajo y de las relaciones laborales. Madrid: Delta [cap. 6 ‘Los clásicos de la sociología de las relaciones laborales’, pp. 98-123].

Bibliografia complementària:

  • Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): Trabajo empleo y cambio social. València: Tirant lo Blanch [‘La centralidad del trabajo en la sociología clásica’, pp. 40-49].
  • Watson, T. (1994): Trabajo y sociedad. Manual introductorio a la sociología del trabajo, industrial y de la empresa. Barcelona: Hacer [‘La sociología y el análisis sociológico’, pp. 1-27].
  • Carrasquer, P. (2003): ‘Juventud, trabajo y género. Viejos y nuevos retos para una ciudadanía en igualdad’. Revista de Estudios de Juventud, edición especial [pp. 193-215].
  • Beechey, V. (1994): ‘Género y trabajo. Replanteamiento de la definición de trabajo’, a Borderías, C., Carrasco, C. i Alemany, C. (eds.). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Barcelona: Icaria.
  • Prieto, C. (2000): ‘Trabajo y orden social: de la nada a la sociedad de empleo (y su crisis)’. Política y sociedad, n: 34 [pp. 19-32].
  • Maruani, M.; Rogerat, Ch., Torns, T. (dirs.) (2000) Las nuevas fronteras de la desigualdad. Hombres y mujeres en el mercado de trabajo. Barcelona: Icaria.


BLOC II

Bibliografia recomanada:

  • Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2021): op. cit. [caps. 1 i 2 ‘Trabajo y empleo’ i ‘La empresa’, pp. 3-54; cap. 14.2 ‘Función de integración social. Origen del concepto de Estado del bienestar’, pp. 518-535].
  • Miguélez, F.; Prieto, C. (2001): ‘Crisis del empleo y cohesión social’. Cuadernos de relaciones laborales, n. 19 [pp. 223-240].
  • Jódar, P. (2000): ‘Relaciones laborales’, a F.G. Benavides, C. Ruiz-Frutos i A.M. García. A (eds.). Salud laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales, Barcelona: Masson [pp. 97-115].

Bibliografia complementària:

  • Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): op. cit. [‘Hacia una definición compleja de actividad laboral: tendencias y cambios recientes en el trabajo’, pp. 49-64].
  • García Calavia, M.A. (2008): Sociologia de les relacions laborals. València: PUV [Cap. 6. ‘Sindicalisme i representació d’interessos’ pp.121-142].
  • Santamaría López, E., & Serrano Pascual, A. (2016). Precarización e individualización del trabajo: claves para entender y transformar la realidad laboral. Editorial UOC.
  • Alós-Moner, R.; Martín Artiles, A. (2002): Teories del conflicte i negociació laboral. Una perspectiva sociològica. Barcelona: UOC [pp. 37-62].
  • Alós-Moner, R. (2015) 'El sindicalismo ante un cambio de ciclo', Pasos a la izquierda, núm. 2 [https://pasosalaizquierda.com/el-sindicalismo-ante-un-cambio-de-ciclo/]
  • Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2007): op. cit. [cap. 3 ‘Las relaciones laborales’, pp. 55-61; cap. 12 ‘Actores sociales: organizaciones sindicales y asociaciones empresariales’, pp. 425-486; cap. 13.3 ‘Función coordinadora del Estado en la negociación colectiva’, pp. 510-530; cap. 14 ‘Conflicto y negociación colectiva’, pp. 531-563].
  • García Calavia, M.A. (2008): Sociologia de les relacions laborals. València: PUV [Cap. 3 Els bons temps de les relacions laborals: la conformació d’una disciplina’ pp.61-86; cap. 5. ‘Treballadors i sindicats’ pp.101-120].
  • Lazar, S. (2019). Cómo se construye un sindicalista: Vida cotidiana, militancia y afectos en el mundo sindical. Buenos Aires: Siglo XXI
  • Moore, S. (2011): New Trade Union Activism. Class Consciousness or Social Identity? Palgrave Mc Millan


Bibliografia complementària transversal:

  • Finkel, L. (1994): La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide.
  • Miguélez, F.; Prieto, C. (dir. i coord., 1999): Las relaciones de empleo en España. Madrid: Siglo XXI.
  • Meda, D. (1998). El trabajo. Un valor en peligro de extinción. Barcelona: Gedisa.
  • Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): Trabajo empleo y cambio social. València: Tirant lo Blanch.
  • Serrano, A. et al. (2001). ‘La experiencia subjetiva del trabajo en una sociedad en transformación.’, a Agulló, E. (coord.): Trabajo, individuo y sociedad. Madrid: Pirámide.
  • Watson, T. (1994): Trabajo y sociedad. Manual introductorioa la sociología del trabajo, industrial y de la empresa. Barcelona: Hacer.


Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català/Castellà segon quadrimestre tarda