Logo

Dret del Treball II

Codi: 100499
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Relacions laborals OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Oriol Cremades Chueca
Correu electrònic :
oriol.cremades@uab.cat

Equip docent

Nacho Parra Arnaiz

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits. Tanmateix, per assolir les competències i els resultats d'aprenentatge és fonamental haver consolidat prèviament els corresponents a l'assignatura de 1r curs, 2n semestre, «Dret del Treball I» (DTI). Així mateix, és important haver consolidat coneixements bàsics vinculats a Història del Dret Social i de les Institucions laborals, Dret Civil i Dret Constitucional.

L’assignatura incorpora de manera transversal la perspectiva de gènere i s'impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb èmfasi en l'ODS 4 (educació de qualitat), l'ODS 5 (igualtat de gènere), l'ODS 8 (treball decent), l'ODS 10 (reducció de les desigualtats) i l'ODS 16 (institucions sòlides).

Professorat

Grup 1 (classes expositives): Oriol Cremades Chueca.

Grup 11 (classes de resolució de casos): Oriol Cremades Chueca.

Grup 12 (classes de resolució de casos): Natxo Parra Arnaiz.

Grup 51 (classes expositives): Oriol Cremades Chueca.

Grup 511 (classes de resolució de casos): Oriol Cremades Chueca.

Objectius

L'objectiu principal de l'assignatura és consolidar el coneixement de les bases del Dret del Treball assolides a Dret del Treball I (DTI) i adquirir la capacitat d'aplicació d’instruments reguladors del règim jurídic de la relació individual de treball ordinària.

D'aquest objectiu general es deriven els objectius específics següents:

  1. Comprendre i aplicar el règim jurídic de l'accés a l'ocupació i de les modalitats contractuals del treball per compte aliè (lliçons 1 a 3).
  2. Comprendre, identificar i aplicar els mecanismes jurídicolaborals vinculats a la fragmentació empresarial i descentralització productiva, així com les seves conseqüències legals (lliçó 4).
  3. Analitzar i aplicar el règim de drets, deures i facultats de les parts en el contracte de treball, amb especial atenció als drets fonamentals del treballador (lliçons 5 i 6).
  4. Comprendre i aplicar el règim jurídic del temps de treball i no de treball, els drets de conciliació i la desconnexió digital (lliçó 7).
  5. Comprendre i aplicar el règim retributiu i salarial, els seus mecanismes de fixació i protecció, amb la incorporació del principi d'igualtat retributiva (lliçons 8 i 9).

L'assoliment d'aquests objectius és rellevant per poder superar l'assignatura del segon semestre Dret del Treball III (DTIII).

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar el contracte de treball i les seves modalitats.
  2. Descriure el procés ordinari i els processos especials.
  3. Aplicar i utilitzar a la pràctica docent els mecanismes dels convenis col·lectius.
  4. Explicar les modalitats de la col·locació i de la intermediació en el mercat de treball.
  5. Treballar de manera autònoma.
  6. Automotivar-se emprenent accions formatives específiques que permetin actualitzar els coneixements propis.
  7. Tenir capacitat de decisió, agudesa per prendre decisions i capacitat de jutjar.
  8. Expressar idees o fets d'una manera clara i persuasiva.
  9. Convèncer els altres del punt de vista propi.
  10. Comunicar i defensar un projecte oralment.
  11. Redactar i formalitzar informes i escrits.
  12. Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els diferents àmbits d'actuació.
  13. Treballar en equip.
  14. Resoldre les qüestions pràctiques relacionades amb la suspensió i l'extinció de la relació laboral aplicant la legislació i la jurisprudència.

Continguts

BLOC I. ACCÉS A L’OCUPACIÓ I TIPOLOGIES I MODALITATS DEL CONTRACTE DE TREBALL

LLIÇÓ 1. ACCÉS A L'OCUPACIÓ I EL CONTRACTE DE TREBALL: PARTS, FORMACIÓ I PACTES ACCESSORIS DEL CONTRACTE DE TREBALL PER COMPTE D’ALTRI

1. Accés a l'ocupació.

2. Concepte, delimitació i subjectes del contracte de treball per compte d’altri (remissió assignatura DTI).

3. Capacitat per a treballar. Contractació de persones estrangeres.

4. La formació del contracte de treball

4.1 Capacitat, objecte, causa i consentiment.

4.2 Validesa i nul·litat.

4.3 La forma. Presumpció d'existència. La còpia bàsica.

4.4 Condició i terme.

4.5 El període de prova.

5. Pactes accessoris al contracte de treball

5.1 Pacte de plena dedicació.

5.2 Pacte de permanència en l'empresa.

5.3 Pacte de no competència postcontractual.

LLIÇÓ 2. LES TIPOLOGIES I MODALITATS DEL CONTRACTE DE TREBALL PER COMPTE D’ALTRI (I): CONTRACTACIÓ INDEFINIDA I TEMPORAL

1. La contractació indefinida

1.1 El contracte indefinit comú o ordinari

1.2 El contracte indefinit fix discontinu.

2. La contractació temporal

2.1 Principis i normes comuns.

2.2 Tipologia

2.2.1 El contracte per circumstàncies de la producció

2.2.1.1 Situacions ocasionals i imprevisibles.

2.2.1.2 Situacions ocasionals i previsibles.

2.2.2 El contracte per substitució.

LLIÇÓ 3. LES TIPOLOGIES I MODALITATS DEL CONTRACTE DE TREBALL PER COMPTE D’ALTRI (II): CONTRACTACIÓ FORMATIVA I ALTRES

1. La contractació formativa

1.1 Els contractes de treball formatius vs. les pràctiques no laborals.

1.2 Les pràctiques no laborals.

1.3 Els contractes de treball formatius

1.3.1 Principis i normes comuns.

1.3.2 Tipologia

1.3.2.1 Contracte de formació amb alternança.

1.3.2.2 Contracte formatiu per a l'obtenció de la pràctica professional.

2. El contracte a temps parcial i les hores complementàries.

3. El contracte de relleu.

4. El treball a distància i el teletreball.

BLOC II. DESCENTRALITZACIÓ PRODUCTIVA I DRETS I DEURES DE LES PARTS EN EL CONTRACTE DE TREBALL

LLIÇÓ 4. FRAGMENTACIÓ EMPRESARIAL, DESCENTRALITZACIÓ PRODUCTIVA I CONTRACTE DE TREBALL

1. Avantatges i riscos de la fragmentació empresarial i la descentralització productiva.

2. Principals respostes en el Dret del Treball espanyol

2.1 Contractes i subcontractes d'obres i serveis.

2.2 Cessió de treballadors

2.2.1 Cessió il·legal.

2.2.2 Cessió legal i empreses de treball temporal (ETT).

2.3 Successió d'empresa (remissió assignatura DTIII).

LLIÇÓ 5. PRESTACIÓ DEL TREBALL I DRETS I DEURES DE LES PARTS (I): DEURES I FACULTATS DE L’OCUPADOR

1. Els deures de l'ocupador

1.1 Ocupació efectiva.

1.2 Remuneració puntual.

1.3 Promoció i formació professional.

1.4 Salut i seguretat en el treball (remissió assignatura ‘Seguretat i Salut Laboral’).

2. Facultats de l'ocupador: fonaments jurídics i tipologia

2.1 Fonaments jurídics de les facultats de l’ocupador.

2.2 Tipologia de facultats de l’ocupador i els seus límits

2.2.1 Facultat de direcció.

2.2.2 Facultat de control.

2.2.3 Facultat disciplinària.

2.2.4 Facultat suspensiva i extintiva del contracte de treball (remissió assignatura DTIII).

LLIÇÓ 6. PRESTACIÓ DEL TREBALL I DRETS I DEURES DE LES PARTS (II): SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ PROFESSIONAL I DEURES I DRETS DEL TREBALLADOR

1. Sistemes de classificació professional. Enquadrament professional.

2. Els deures i drets del treballador

2.1 Deures del treballador

2.1.1 Deure de treball i d'obediència.

2.1.2 Deure de diligència: rendiment degut, col·laboració i contribució a la millora de la productivitat.

2.1.3 Deure de bona fe.

2.1.4 Prohibició de competència deslleial vs. pacte de no competència postcontractual.

2.1.5 Pacte de plena dedicació i de permanència (remissió lliçó 1).

2.2 Drets del treballador

2.2.1 Drets bàsics del treballador.

2.2.2 Drets fonamentals del treballador

2.2.2.1 Tipologia i principals vies de la tutela dels drets fonamentals del treballador en el contracte de treball.

2.2.2.2 Panoràmica de drets fonamentals individuals del treballador en el contracte de treball

I. Tracte digne, igualtat i no discriminació.

A) Concepte i diferències entre igualtat i no discriminació.

B) Promoció de la igualtat de dones i homes en l'empresa i plans d'igualtat.

C) Igualtat i no discriminació de les persones LGTBI i trans.

II. Dret d'intimitat, dret de protecció de dades personals i dret al secret de les comunicacions.

III. Altres drets fonamentals.

IV. La garantia d'indemnitat. Alertadors i canals de denúncia d'infraccions normatives i lluita contra la corrupció i protecció de l’alertador.

BLOC III. TEMPS DE TREBALL I RETRIBUCIÓ

LLIÇÓ 7. TEMPS DE TREBALL I TEMPS DE NO TREBALL

1. La importància del temps de treball i el temps de no treball.

2. Jornada i horari de treball. Registre diari de jornada. Distribució irregular de la jornada.

3. Les hores extraordinàries. Les hores complementàries (remissió lliçó 3).

4. Treballs nocturns i treballadors nocturns. Treball per torns.

5. Interrupcions puntuals de la prestació laboral.

6. Reducció de la jornada laboral.

7. Adaptació de la jornada laboral.

8. Descansos, festes laborals, calendari laboral i vacances anuals.

9. Desconnexió digital laboral.

LLIÇÓ 8. RETRIBUCIÓ I SALARI (I): CONCEPTES, FIXACIÓ, TIPOLOGIA I ESTRUCTURA

1. Concepte de retribució vs. concepte de salari. La presumpció salarial. Prestacions extrasalarials.

2. Tipologia, modalitats i sistemes salarials

2.1 Salari brut vs. salari net.

2.2 Salari per unitat de temps, per unitat d'obra o mixtes.

2.3 Salari en metàl·lic vs. salari en espècie.

2.4 Salari de qualificació (avaluació del treball).

2.5 Altres sistemes salarials i remuneratoris: rendiment; objectius; comissió; participació en millora de productivitat/beneficis; i entrega i opció de participacions i accions.

3. Fixació del salari i la retribució

3.1 El Salari Mínim Interprofessional (SMI).

3.2 Igualtat de remuneració per treball d’igual valor: bretxa i discriminació retributiva per raó de sexe.

3.3 El salari convencional, el salari acordat entre les parts, les dobles escales salarials i la compensació i absorció.

4. Estructura salarial: salari base i complements.

LLIÇÓ 9. RETRIBUCIÓ I SALARI (II): ELS MECANISMES DE PROTECCIÓ DEL SALARI

1. Forma i lloc del salari. El rebut justificatiu i les seves funcions.

2. La periodicitat del salari. Bestretes i puntualitat.

3. La protecció del crèdit salarial

3.1 Recàrrec per mora.

3.2 Situació concursal i extraconcursal.

3.3 Inembargabilitat.

3.4 El Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes expositives 22 0,88 1, 2, 3, 4, 8, 10, 12, 14
Cerca de legislació, sentències, convenis col·lectius i altra documentació 5 0,2 3, 5, 7, 8, 12, 13, 14
Estudi 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14
Redacció/resolució de casos pràctics 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14
Tutorització final 1 0,04 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 12, 14
Lectura textos jurídics 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 12
Lectura i anàlisi de materials per a la resolució i presentació de casos pràctics i elaboració d'esquemes i textos per a aquest fi. 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Classes de resolució de casos 22 0,88 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

El procés d'aprenentatge s'organitza a partir de 3 tipus d'activitats formatives:

1. ACTIVITATS DIRIGIDES

Responen a una programació horària predeterminada, requereixen la direcció del docent i es desenvolupen en grup (classes expositives) o subgrup (classes de resolució de casos):

A) Classes expositives

El protagonisme principal recau en la persona docent i tenen un caràcter essencialment expositiu de la legislació i criteris de la doctrina judicial i jurisprudència, així com casos i situacions conflictives jurídiques i com li dona resposta la normativa, els tribunals i, en general, els operadors jurídics. Consisteixen en l'exposició de diversos aspectes del temari, prenent com a base, entre altres, la normativa, i els materials que eventualment es facilitin a través de l'espai docent de l'assignatura dins del Campus Virtual.

En aquestes sessions es podran dur a terme «preguntes breus» (vegeu la secció «avaluació»).

B) Classes de resolució de casos

Amb un protagonisme compartit entre la persona docent i l'estudiantat, aquestes activitats tindran un caràcter pràctic i es desenvoluparan en sessions regulars de resolució de casos, cadascuna de les quals implicarà un treball previ fora de l'aula i un treball presencial a l'aula basat en la resolució, presentació oral (individual o en grup) i discussió col·lectiva de casos i/o en l'elaboració de documents jurídics.

En la part corresponent al treball a l'aula, les activitats pràctiques s'executaran en equip o individualment, segons es determini, i incorporaran interacció, exposicions orals i respostes a preguntes per part de l’estudiantat.

En aquestes sessions s’avaluarà la participació de l’estudiant, es podran dur a terme «preguntes breus» i en les sessions que es determinin s'hi fan les dues proves d'avaluació continuada (vegeu la secció «avaluació»).

2. ACTIVITATS SUPERVISADES

Es poden desenvolupar de manera autònoma, però requereixen la supervisió més o menys puntual del personal docent. Es desenvolupen individualment o en equips reduïts, amb el suport no presencial del professorat, orientades a la preparació de les pràctiques avaluables. Orientativament, inclou la recerca i lectura de materials (incloent, entre d’altres, normativa, sentències i convenis col·lectius) per a la resolució i presentació de casos pràctics, així com l’elaboració d'esquemes i textos per a aquest fi.

3. ACTIVITATS AUTÒNOMES

Són totes aquelles en què l'estudiant organitza el seu temps i esforç de manera autònoma, individualment o en equip: recerca i estudi, elaboració d'esquemes o resums, i resolució de casos quan s'hagin de fer prèviament i resoldre i debatre a l'aula. Una part essencial d'aquestes activitats es vincula a completar, analitzar i estudiar els continguts de les classes expositives i de les proves d’avaluació continuada i la preparació de l'examen final.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
2 proves d'avaluació continuada (casos pràctics - màx. 1 h cada una de les dues proves) 30 % de la nota d'avaluació continuada en fase ordinària (15 % cada una de les dues proves) 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 14
Participació a les sessions de resolució de casos 20 % de la nota d'avaluació continuada en fase ordinària 0,75 0,03 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14
Preguntes breus 10 % de la nota d'avaluació continuada en fase ordinària 0,75 0,03 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14
Examen final teoricopràctic 40 % de la nota d'avaluació continuada en fase ordinària 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 14

Hi ha dos sistemes d’avaluació mútuament excloents: l'avaluació continuada (apartat A) i l'avaluació única (apartat B). En tot cas, ambdós sistemes tenen aspectes comuns (apartat C).

A. AVALUACIÓ CONTINUADA

S’ha de diferenciar entre l’avaluació continuada en fase ordinària i en fase de reavaluació.

A.I. Avaluació continuada en fase ordinària

El sistema d’avaluació continuada en fase ordinària es compon de 4 instruments d’avaluació:

A.I.1 - Preguntes breus (10 %)

Són preguntes breus a respondre individualment, per escrit i sense material de consulta. Es plantegen en sessions —expositives i/o de resolució de casos—, sense avís previ, per comprovar si l'estudiant ha processat activament la sessió. Per a respondre cada pregunta breu l'estudiant tindrà un màxim de 5 minuts. Al llarg del curs s'administraran entre 5 i 15 preguntes breus i cada pregunta breu es qualifica mitjançant una rúbrica amb 3 nivells/qualificacions possibles. Aquesta rúbrica es publicarà a l’espai virtual del Campus Virtual abans de l’inici de la docència de l’assignatura.

La nota d'aquest instrument d'avaluació és la mitjana aritmètica de les qualificacions computables de l'estudiant. A aquest instrument se li apliquen les condicions següents:

  • a) Pel seu caràcter formatiu vinculat a la presència i coneixement actius, les preguntes breus no són recuperables ni substituïbles per cap activitat alternativa, sigui quina sigui la causa.
  • b) Es consideren computables les qualificacions de les preguntes breus a les quals l'estudiant s'ha presentat, així com cada una de les qualificades amb un 0 per no haver estat feta per causa no justificada.
  • c) Les preguntes breus a les quals l'estudiant no es presenta per causa justificada vàlida no es computen (vegeu l'apartat C.3).
  • d) Quan l'estudiant té dues o més qualificacions computables, abans de calcular la mitjana se n'exclou la qualificació més baixa (si la qualificació més baixa es repeteix, només se n'exclou una).
  • e) Si, per una o més causes justificades vàlides i degudament acreditades, l'estudiant no disposa de cap qualificació computable en aquest instrument, el seu pes (10 %) no es computa i s'afegeix a l'examen final teoricopràctic, que passa a suposar el 50 % (vegeu l'apartat C.3).

La qualificació de cada pregunta breu es publicarà al corresponent espai virtual del Campus Virtual i l'estudiant disposarà del termini establert a l’efecte des de la publicació de la qualificació per sol·licitar-ne la revisió per la via pertinent establerta. La data, hora i lloc d’aquesta revisió serà fixada pel professorat de l’assignatura.

Les preguntes breus suposen el 10 % de la qualificació total del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària.

A.I.2 - Participació a les sessions de resolució de casos (20 %)

Aquest instrument valora, de manera individual per a cada estudiant, la freqüència i la pertinència de les seves intervencions, la fonamentació i la correcció jurídica i tècnica de les respostes i exposicions orals, la qualitat argumental i la contribució i compromís actius i constants al treball en equip a les sessions de resolució de casos.

La participació a les sessions de resolució de casos es qualifica globalment i mitjançant una rúbrica de 5 nivells/qualificacions possibles. Aquesta rúbrica es publicarà a l’espai virtual del Campus Virtual abans de l’inici de la docència de l’assignatura. Pel seu caràcter d'instrument formatiu global durant les sessions de resolució de casos i vinculat a la seva presència i participació activa, la participació a les sessions de resolució de casos no és recuperable ni substituïble per cap activitat alternativa, sigui quina sigui la causa.

No obstant això i excepcionalment, les sessions de resolució de casos a les quals l'estudiant no hagi pogut assistir per causa justificada vàlida, comunicada i documentada degudament en els termes establerts, no es valoraran i la participació es valorarà únicament sobre les sessions efectivament assistides (vegeu l'apartat C.3).

Així mateix, i també excepcionalment, si per causa justificada vàlida degudament acreditada l'estudiant no ha assistit a cap sessió valorable a l'efecte de la participació, el pes d'aquest instrument (20 %) no es computa i s'afegeix a les dues proves d'avaluació continuada, que passen a suposar el 25 % cada una (vegeu l'apartat C.3).

La rúbrica global s'aplica considerant únicament les sessions computables; les sessions no assistides per causa justificada vàlida no es tenen en compte i les no justificades es valoren.

La qualificació global d'aquest instrument es publicarà al corresponent espai virtual del Campus Virtual una vegada finalitzades les sessions de resolució de casos i l'estudiant disposarà del termini establert a l’efecte des de la publicació de la qualificació per sol·licitar-ne la revisió per la via pertinent establerta. La data, hora i lloc d’aquesta revisió serà fixada pel professorat de l’assignatura.

La participació a les sessions de resolució de casos suposa el 20 % de la qualificació total del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària.

A.I.3 - Proves d'avaluació continuada (2 proves, 15 % cada una; 30 % en total)

Les 2 proves d’avaluació continuada es fan de manera individual, per escrit a l'aula i sense material de consulta dins de 2 sessions de resolució de casos fixades, amb una durada màxima de 60 minuts cada una. La prova 1 es fa aproximadament a la meitat de l’assignatura i la prova 2 a l'última sessió de resolució de casos de l'assignatura. Les dates concretes es publiquen a l’espai virtual del Campus Virtual abans de l’inici de la docència de l’assignatura.

Ambdues proves tenen un format exclusiu de casos pràctics —on és possible la redacció d’escrits i exercicis que comportin càlculs— i cada prova conté entre 2 i 4 casos i cada cas pot tenir diverses preguntes. Cada pregunta del cas i cada cas poden tenir diferent puntuació i la puntuació màxima global de cada prova és de 10 punts. Per a la correcció de cada prova es valora principalment la correcta argumentació jurídica, l'expressió escrita jurídica i l'ortografia. En el cas que el professorat de l’assignatura entengui convenient i permeti l’ús de calculadora, donarà instruccions concretes sobre el tipus de calculadora, així com altres eventuals detalls, via l’espai virtual del Campus Virtual.

Si l'estudiant és absent de manera injustificada a una prova, aquesta prova es qualifica amb un 0, sens perjudici que l'estudiant pugui acabar sent no avaluable si es compleixen els requisits previstos a aquest efecte; si l'absència està justificada vàlidament, el professorat establirà una data, hora i lloc alternatius per fer una prova de format equivalent.

La qualificació de cada una de les proves es publicarà al corresponent espai virtual del Campus Virtual i l'estudiant disposarà del termini establert a l’efecte des de la publicació de la qualificació per sol·licitar-ne la revisió per la via pertinent establerta. La data, hora i lloc d’aquesta revisió serà fixada pel professorat.

Cada una de les proves d’avaluació continuada suposa un 15 % de la qualificació total del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària. Per tant, en total, les 2 proves d’avaluació continuada suposen un total del 30 % de la qualificació total del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària.

A.I.4 - Examen final teoricopràctic (40 %)

L’examen final, de caràcter teoricopràctic, es realitza individualment per l'estudiant i en el dia fixat per la convocatòria oficial d'exàmens establerta per la Facultat de Dret, amb una durada màxima d'1 hora i 30 minuts. Consisteix en 5 preguntes de desenvolupament de caràcter teoricopràctic, on cada pregunta es qualifica de 0 a 10 punts i la nota de l'examen és la mitjana aritmètica de les 5 preguntes. Es valoren especialment la comprensió i l'expressió jurídiques i la capacitat de relacionar i aplicar els conceptes jurídics de l'assignatura. La nota de l'examen es ponderarà amb la resta de les qualificacions obtingudes de tots els altres instruments d’avaluació del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària sempre que l'estudiant obtingui un mínim de 4,5 sobre 10 a l'examen; en cas contrari no es supera l'assignatura en fase ordinària del sistema d'avaluació continuada.

Si l'estudiant és absent de manera injustificada a l'examen, aquesta activitat es qualifica amb un 0, sens perjudici que l'estudiant pugui acabar sent no avaluable si es compleixen els requisits previstos a aquest efecte; si l'absència està justificada vàlidament, el professorat establirà una data, hora i lloc alternatius per fer l’examen de format equivalent.

La qualificació de l'examen final teoricopràctic es publicarà al corresponent espai virtual del Campus Virtual i l'estudiant disposarà del termini establert a l’efecte des de la publicació de la qualificació per sol·licitar-ne la revisió per la via pertinent establerta. La data, hora i lloc d’aquesta revisió serà fixada pel professorat.

L'examen teoricopràctic suposa el 40 % de la qualificació total del sistema d’avaluació continuada en fase ordinària.

Instruments no recuperables

Per la seva naturalesa, ni les preguntes breus ni la participació a les sessions de resolució de casos són recuperables en cap circumstància, amb independència de la causa que s'al·legui (vegeu els apartats A.I.1 i A.I.2).

Qualificacions en avaluació continuada en fase ordinària:

Estudiant no avaluable:

Es considerarà «no avaluable» l'estudiant que no s'hagi presentat a un conjunt d'activitats d'avaluació continuada en fase ordinària el pes de les quals sumi, com a mínim, 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura i que incloguin, necessàriament, una de les dues proves d'avaluació continuada (punt A.I.3) i l'examen final teoricopràctic (punt A.I.4). A l'efecte del còmput de les 2/3 parts:

  • i) es fa sobre els pesos aplicables a l'estudiant, inclosa, si escau, la redistribució excepcional prevista als apartats A.I.1, A.I.2 i C.3;
  • ii) es considera que l'estudiant s'ha presentat a l'examen final o a una prova quan els realitza, encara que en lliuri total o parcialment l'exercici en blanc, i l'absència injustificada a l'examen o a una prova no es considera presentació a aquell instrument (sens perjudici que, per al càlcul de la nota, la prova o l'examen es qualifiqui amb un 0 i es faci constar com a no presentat);
  • iii) es considera que s'ha presentat a les preguntes breus quan disposa d'almenys una qualificació computable en aquest instrument; i
  • iv) es considera que s'ha presentat a la participació quan en disposa d'una valoració basada, com a mínim, en una sessió assistida.

Càlcul de la qualificació final en fase d’avaluació continuada:

  • Si l’estudiant compleix els requisits per a ser avaluat i la nota de l'examen final és igual o superior a 4,5 sobre 10, la nota de l'assignatura es calcula així: nota final = (0,10 × nota global preguntes breus) + (0,20 × nota participació) + (0,15 × nota prova 1) + (0,15 × nota prova 2) + (0,40 × nota examen final). L'assignatura s'aprova amb una nota final igual o superior a 5 sobre 10. Si la nota final és inferior a 5, l'assignatura queda suspesa, a l'acta hi constarà aquesta nota final, amb un màxim de 4,5 sobre 10, i l'estudiant haurà d'anar a la reavaluació (vegeu l'apartat A.II). En els supòsits de redistribució dels apartats A.I.1, A.I.2 i C.3, els pesos d'aquesta fórmula s'ajusten conforme s'hi indica.
  • Si l’estudiant compleix els requisits per a ser avaluat (vegeu «Estudiant no avaluable») i si la nota de l'examen final és inferior a 4,5 sobre 10, l'assignatura queda suspesa en el sistema d'avaluació continuada en fase ordinària: a l'acta hi constarà la nota obtinguda a l'examen, amb un màxim de 4,5 sobre 10, i l'estudiant haurà d'anar a la reavaluació (vegeu l'apartat A.II).

A.II. Reavaluació en el sistema d’avaluació continuada

Accés a la reavaluació en el sistema d’avaluació continuada

Té dret a la reavaluació l'estudiant que compleixi les dues condicions següents:

a) Haver-se presentat a activitats avaluables el pes de les quals sumi com a mínim 2/3 parts de la nota de l'assignatura, entre les quals han de figurar necessàriament l'examen final teoricopràctic i, com a mínim, una de les dues proves d'avaluació continuada. A l'efecte del còmput de les 2/3 parts:

  • i) es fa sobre els pesos aplicables a l'estudiant, inclosa, si escau, la redistribució excepcional prevista als apartats A.I.1, A.I.2 i C.3;
  • ii) es considera que l'estudiant s'ha presentat a l'examen final o a una prova quan els realitza, encara que en lliuri total o parcialment l'exercici en blanc, i l'absència injustificada a l'examen o a una prova no es considera presentació a aquell instrument (sens perjudici que, per al càlcul de la nota, la prova o l'examen es qualifiqui amb un 0 i es faci constar com a no presentat);
  • iii) es considera que s'ha presentat a les preguntes breus quan disposa d'almenys una qualificació computable en aquest instrument; i
  • iv) es considera que s'ha presentat a la participació quan en disposa d'una valoració basada, com a mínim, en una sessió assistida.

b) Haver suspès l'assignatura en l'avaluació continuada en fase ordinària.

L'estudiant que no compleixi totes dues condicions (a i b) no té dret a la reavaluació; i a l'acta hi constarà la respectiva nota obtinguda a l'avaluació continuada en fase ordinària.

Modalitats de reavaluació en el sistema d’avaluació continuada

L’examen de reavaluació es realitza individualment per l'estudiant i el dia és fixat a l’efecte per la convocatòria oficial d'exàmens establerta per la Facultat de Dret. Sens perjudici d’allò establert en el cas d’inassistència per causa justificada vàlida (vegeu l'apartat C.3), l’estudiant que no realitza l’examen de reavaluació en el sistema d’avaluació continuada quan hi té dret tindrà suspesa l’assignatura i en l’acta constarà la qualificació que correspondria en la fase ordinària del sistema d’avaluació continuada.

La modalitat de reavaluació en el sistema d’avaluació continuada depèn de la mitjana aritmètica de les dues proves d'avaluació continuada; i si en la fase ordinària s'han redistribuït pesos perquè l'estudiant no ha pogut ser avaluat, per causa justificada vàlida, de les preguntes breus i/o de la participació (apartats A.I.1, A.I.2 i C.3), aquesta redistribució es manté en la reavaluació, tal com es detalla a cada modalitat.

Modalitat 1, aplicable quan la mitjana de les dues proves d'avaluació continuada sigui igual o superior a 5,0 punts sobre 10 punts.

Es conserven totes les qualificacions de les preguntes breus, la participació i les 2 proves d'avaluació continuada, que mantenen el seu pes conjunt del 60 %. L'estudiant fa un examen final de reavaluació, amb la mateixa durada (1,5 hores), els mateixos continguts avaluables i els mateixos criteris de qualificació que l'examen final ordinari (40 %). La nota final s'obté de la mitjana ponderada de l'avaluació continuada conservada (60 %) i de l'examen de reavaluació (40 %), sempre que la nota d'aquest examen sigui igual o superior a 4,5 sobre 10. En cap cas, es guarda la nota de l’examen final realitzat en fase ordinària.

Com que en aquesta modalitat es conserven les proves d'avaluació continuada (on, si escau, s'havia incorporat el pes de la participació), en el cas excepcional que l'estudiant es trobi en el supòsit de redistribució de la fase ordinària (vegeu els apartats A.I.1 i A.I.2), els pesos queden així:

  • a) si no s'ha pogut computar cap pregunta breu per causa justificada vàlida degudament acreditada (i, per tant, el seu 10 % s'havia incorporat a l'examen final), es conserven la participació (20 %) i les proves (30 %) —en conjunt, el 50 %— i l'examen de reavaluació val el 50 %;
  • b) si no s'ha pogut computar la participació en cap sessió per causa justificada vàlida degudament acreditada (i, per tant, el seu 20 % s'havia incorporat a les proves), es conserven les preguntes breus (10 %) i les proves (50 %) —en conjunt, el 60 %— i l'examen de reavaluació val el 40 %;
  • c) si no s'ha pogut computar cap pregunta breu ni la participació en cap sessió per causa justificada vàlida degudament acreditada, es conserven les proves (que van passar a tenir un pes del 50 %) i l'examen de reavaluació val el 50 %.

L'assignatura s'aprova amb una nota final igual o superior a 5 sobre 10.

Si la nota de l'examen de reavaluació és igual o superior a 4,5 però la nota final és inferior a 5, la nota de l'assignatura és de suspens i a l'acta hi constarà aquesta nota final amb un màxim de 4,5 sobre 10.

Si la nota de l'examen de reavaluació és inferior a 4,5, la nota de l'assignatura és de suspens i a l'acta hi constarà la nota de l'examen amb un màxim de 4,5 sobre 10.

Modalitat 2, aplicable quan la mitjana de les dues proves d'avaluació continuada sigui inferior a 5,0 punts sobre 10 punts.

Es conserven les qualificacions de les preguntes breus i de la participació a les sessions de resolució de casos, que, per la seva naturalesa no recuperable, mantenen el seu pes del 30 % (10 % + 20 %). No es conserva la qualificació de cap de les dues proves d'avaluació continuada (punt A.I.3) ni la de l'examen final teoricopràctic (punt A.I.4), que se substitueixen per un examen de reavaluació amb una durada màxima de 2 hores, estructurat en dues parts:

  • Part de preguntes de desenvolupament (40 % de la qualificació de l'assignatura): cinc preguntes de desenvolupament, qualificades de 0 a 10 cada una; la nota d'aquesta part és la mitjana aritmètica de les cinc preguntes.
  • Part de resolució de casos (30 % de la qualificació de l'assignatura): resolució, degudament fonamentada en dret, d'entre 2 i 4 supòsits pràctics (que poden incloure la redacció d'escrits jurídics, i cada cas pot tenir diverses preguntes i puntuacions) de la matèria objecte d'examen.

Cada una de les dues parts de l'examen es qualifica de 0 a 10. La nota final de l'assignatura en aquesta modalitat 2 es calcula així: nota final = (0,10 × nota global preguntes breus) + (0,20 × nota participació) + (0,40 × nota part de desenvolupament de l'examen de reavaluació) + (0,30 × nota part de resolució de casos de l'examen de reavaluació). En els supòsits de redistribució dels apartats A.I.1, A.I.2 i C.3, els pesos d'aquesta fórmula s'ajusten conforme s'hi indica.

Com que en aquesta modalitat no es conserven les proves d'avaluació continuada ni l'examen final ordinari, en el cas excepcional que l'estudiant es trobi en el supòsit de redistribució de la fase ordinària (vegeu els apartats A.I.1 i A.I.2), els pesos queden així:

  • a) si no s'ha pogut computar cap pregunta breu per causa justificada vàlida degudament acreditada (i, per tant, el seu 10 % s'havia incorporat a l'examen final, que en aquesta modalitat se substitueix per l'examen de reavaluació), es conserva la participació (20 %) i l'examen de reavaluació val el 80 %, amb la ponderació final següent: preguntes de desenvolupament 50 % i resolució de casos 30 %;
  • b) si no s'ha pogut computar la participació en cap sessió per causa justificada vàlida degudament acreditada (i, per tant, el seu 20 % s'havia incorporat a les proves, que en aquesta modalitat no es conserven), es conserven les preguntes breus (10 %) i l'examen de reavaluació val el 90 %, amb la ponderació final següent: preguntes de desenvolupament 40 % i resolució de casos 50 %;
  • c) si no s'ha pogut computar cap pregunta breu ni la participació en cap sessió per causa justificada vàlida degudament acreditada, l'examen de reavaluació val el 100 %, amb la ponderació final següent: preguntes de desenvolupament 50 % i resolució de casos 50 %.

Per aprovar l'assignatura cal complir simultàniament dues condicions: 1) assolir una qualificació mínima de 4,5 sobre 10 en cada una de les dues parts de l'examen de reavaluació; i 2) obtenir una nota final igual o superior a 5 sobre 10.

Si no es compleix alguna de les dues condicions esmentades (1 o 2), la qualificació de l'assignatura és de suspens i a l'acta hi constarà la nota final calculada segons la fórmula anterior, amb el límit màxim d'una qualificació de 4,5 sobre 10 punts.

B. AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única només és aplicable a l'estudiant que l'hagi sol·licitada a la Facultat de Dret dins el termini establert i a qui hagi estat concedida. En cas contrari, l'estudiant queda sotmès a tots els efectes al sistema d'avaluació continuada.

En l'avaluació única, l'examen constitueix una única activitat d'avaluació. Es considera avaluable l'estudiant que s'hi presenti, encara que en lliuri en blanc una o més parts; l'estudiant que no s'hi presenti serà «no avaluable».

B.I. Avaluació única en fase ordinària

Consisteix en un examen escrit, de realització individual, amb una durada de 2 hores i 30 minuts.

L’examen, que es considera una activitat única, consta de 3 parts:

  • Prova de tipus test (20 % de la nota).
  • Cinc preguntes de desenvolupament (40 % de la nota); nota mínima de 4,5 sobre 10 en aquesta part.
  • Resolució de casos pràctics (entre 2 i 4, amb múltiples preguntes), sense materials de consulta (40 % de la nota); nota mínima de 4,5 sobre 10 en aquesta part.

Cada part es qualifica de 0 a 10 i s'hi apliquen els percentatges indicats. Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota total igual o superior a 5 sobre 10 i, alhora, assolir les notes mínimes de 4,5 tant a la part de preguntes de desenvolupament com a la de resolució de casos pràctics. Si no es compleixen aquests requisits, a l'acta hi constarà com a màxim un 4,5 i l'estudiant podrà anar a la reavaluació sempre que la nota total sigui igual o superior a 3,5 sobre 10.

B.II. Reavaluació de l'avaluació única

Té dret a la reavaluació l'estudiant que, havent-se presentat a l'avaluació única ordinària, hagi obtingut una nota total igual o superior a 3,5 sobre 10; en cas contrari, no hi té dret i a l'acta hi constarà la nota obtinguda en l'avaluació única ordinària. Sens perjudici d’allò establert en el cas d’inassistència per causa justificada vàlida (vegeu l'apartat C.3), l’estudiant que no realitza l’examen de reavaluació en el sistema d’avaluació única quan hi té dret tindrà suspesa l’assignatura i en l’acta constarà la qualificació que correspondria en la fase ordinària del sistema d’avaluació única.

La reavaluació consisteix en un examen de format idèntic al de l'avaluació única ordinària, amb els mateixos criteris de correcció i les mateixes notes mínimes. No es conserva cap qualificació (de cap part) de l'examen ordinari d'avaluació única. Si no se superen els requisits, a l'acta hi constarà la nota obtinguda amb un màxim de 4,5 sobre 10.

C. ASPECTES COMUNS DE TOTS ELS SISTEMES D'AVALUACIÓ

Sens perjudici de la seva especificació a través de l’espai virtual del Campus Virtual abans de l'inici de la docència de l'assignatura, els següents aspectes s'apliquen tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única:

C.1 Ús de la intel·ligència artificial (IA)

Ús restringit: per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència en l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

En tot cas, en el context de realitzar qualsevol pregunta, prova o examen escrits avaluables, no està permesa la utilització de la IA en cap cas. Així mateix, el professorat podrà indicar en qualsevol moment situacions o contextos en què no estigui permès cap ús de la IA.

C.2 Indicacions per a la realització de qualsevol activitat d'avaluació

L’estudiant seguirà les indicacions del professorat abans, durant i en la finalització de qualsevol tipus d'activitat d'avaluació. Això inclou, entre d’altres, la seva identificació quan sigui requerit pels mitjans/documentació definits a l’efecte.

C.3 Inassistència per causa justificada vàlida a proves, exàmens i sessions de resolució de casos

Quan l'estudiant no pugui assistir a una prova d'avaluació continuada o a un examen per una causa justificada vàlida, i sempre que hi tingui dret conforme el sistema d'avaluació aplicable, podrà sol·licitar, en els termes, terminis i casos establerts a l'efecte, fer una prova o examen de format equivalent en una data, hora i lloc alternatius fixats pel professorat. Aquest dret a una prova o examen equivalent no s'aplica a les preguntes breus ni a la participació. La sol·licitud presentada fora de termini i/o sense documentació acreditativa suficient no donarà dret, en cap cas, a la prova o examen alternatius.

Quan l'estudiant no pugui assistir a una sessió de resolució de casos per una causa justificada vàlida i ho comuniqui en els termes, terminis i casos establerts a l'efecte, aquella sessió no es tindrà en compte i la participació es valorarà únicament sobre les sessions de resolució de casos efectivament assistides. Si la falta d'assistència no està vàlidament justificada, o no es comunica en els termes i terminis establerts, la sessió corresponent computarà a l'efecte de la valoració de la participació.

Quan, per causa justificada vàlida degudament acreditada, l'estudiant no disposi de cap element computable de les preguntes breus i/o de la participació, s'apliquen les redistribucions de pes previstes als apartats A.I.1 i A.I.2: el pes de les preguntes breus s'afegeix a l'examen final teoricopràctic i el de la participació s'afegeix a les dues proves d'avaluació continuada. Si concorren totes dues circumstàncies, l'examen final suposa el 50 % i cada prova d'avaluació continuada, el 25 %. Aquesta previsió no s'aplica en cap cas a les absències no justificades.

A tots els efectes anteriors, les causes justificades vàlides són sempre escenaris excepcionals, de caràcter i interpretació restringits, i seran determinades i sempre valorades, cas a cas, pel professorat. En qualsevol cas, necessitaran acreditació escrita i, quan correspongui, la presentació de la documentació i/o els justificants oficials corresponents.

L'intent o l'efectiva irregularitat i/o frau —inclosa la invenció i/o la falsificació documental— vinculat a al·legar, justificar o generar una causa justificada vàlida comportarà la pèrdua del dret a una data alternativa i/o a l'exclusió de sessions de la valoració de la participació. A més, es deixarà sense efecte qualsevol redistribució excepcional de pes derivada de la causa al·legada. L'estudiant en rebrà un avís per escrit, amb còpia a la coordinació del grau. En el cas que ja s'hagués fet la prova i/o examen equivalents, aquests passaran a qualificar-se amb un 0 i no seran recuperables; i si s'haguessin exclòs una o més sessions, aquestes es tornaran a computar en la valoració de la participació i per al càlcul de la qualificació. Així mateix, s'informarà la coordinació del grau i el Deganat de la Facultat i es prendran les mesures, incloses les disciplinàries, que puguin correspondre.

La reiteració de la conducta (o la combinació d'aquestes) comporta la qualificació de 0 (suspens) en l'assignatura i la pèrdua del dret a la reavaluació, sens perjudici d'informar-ne la coordinació del grau i el Deganat de la Facultat i que es prenguin les mesures, incloses les disciplinàries, que puguin correspondre.

C.4 Revisió d’exàmens

El professorat fixarà el dia i l'hora de revisió d’exàmens d'avaluació corresponents (tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única, i tant en la fase ordinària com en la de reavaluació) mitjançant una nota al Campus Virtual i/o informant-ne el dia de l'examen. En tot cas, l’estudiant haurà de sol·licitar la revisió dins del termini que s’estableixi a l’efecte per tenir dret a la revisió de l’examen.

C.5 Conductes irregulars, fraudulentes i la còpia

Les conductes irregulars, fraudulentes, la còpia i/o el seu intent —actiu o passiu—, en qualsevol de les seves formes —acció, omissió, verbal, escrita i/o mitjançant gestos—, mecanisme i/o mitjà no són acceptables. Les conductes irregulars, fraudulentes i la còpia inclouen en tot cas i per a qualsevol pregunta, prova, examen, acte i/o activitat d'avaluació: la còpia total o parcial; deixar copiar; ajudar un altre estudiant o una altra estudiant en la seva realització quan l’avaluació sigui de caràcter individual; no participar en la preparació i elaboració dels treballs, activitats o tasques d’avaluació per grups; presentar com a propis materials elaborats per un tercer, encara que siguin traduccions o adaptacions, i/o fets per una tecnologia o eina, i en general treballs amb elements no originals i exclusius de l'estudiant; i tenir a l’abast i/o usar qualsevol tipus de dispositiu de comunicació, reproducció i gravació i, en general, qualsevol dispositiu tecnològic (per exemple, telèfons mòbils, rellotges intel·ligents, etc.), excepte quan siguin degudament autoritzats pel professorat.

Les conductes irregulars, fraudulentes i la còpia comporten una qualificació de 0 en la corresponent activitat d'avaluació (pregunta breu, prova, participació o examen), que no serà recuperable ni reavaluable. L'estudiant en rebrà un avís oral i per escrit, amb còpia a la coordinació del grau. Així mateix, s’informarà el Deganat de la Facultat i es prendran les mesures, incloses les disciplinàries, que puguin correspondre. La reiteració de la conducta comporta la qualificació de 0 (suspens) en l'assignatura i la pèrdua del dret a la reavaluació, sens perjudici d’informar-ne la coordinació del grau i el Deganat de la Facultat i que es prenguin les mesures, incloses les disciplinàries, que puguin correspondre.

Nota: totes les notes s'expressaran en una escala de 0 a 10 punts; i en cas de discrepàncies entre les versions idiomàtiques d’aquesta guia docent, prevaldrà el que indiqui la versió en català.

Bibliografia

A l'inici de la docència, el professorat responsable detallarà els aspectes per a la utilització de la bibliografia general, sobre la base dels materials i criteris següents:

1.És molt important que la consulta i l'estudi de la matèria es faci amb la redacció vigent de la llei. Pels manuals i repertoris de normativa només és vàlida l'última edició, amb les actualitzacions que indiqui el professorat.

2.Bibliografia obligatòria: serà precisada pel professorat responsable de cada grup, si s'escau.

3.Bibliografia recomanada:

  • Goerlich Peset, José María (dir.): Derecho del trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca física i digital de la UAB.
  • Mercader Uguina, Jesús (dir.): Lecciones de Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca física i digital de la UAB.

4.Per a la normativa bàsica de dret del treball, consulteu la «Biblioteca Jurídica General» del BOE (Boletín Oficial del Estado), d'accés gratuït i actualitzada permanentment, i descarregueu el Código Universitario de Derecho del Trabajo de la col·lecció de Códigos Electrónicos Universitarios.

5.Per a altra normativa, resolucions judicials, convenis col·lectius i altra documentació jurídica, disposeu d'un ampli catàleg de recursos electrònics (bases de dades de dret) accessibles des del web de la Biblioteca, dins i fora del campus (en aquest darrer cas, possiblement a través d'ARE+). Recomanats per a dret del treball: Aranzadi Instituciones, vLex, La Ley Digital i Biblioteca Virtual Tirant.

6.És del tot desaconsellable utilitzar materials (apunts, etc.) de cursos anteriors.

Programari

No s'utilitzarà programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català primer quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català primer quadrimestre tarda