Art Grec
Codi: 100427Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | OB | 2 |
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 3 |
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Simona Perna
- Correu electrònic :
- simona.perna@uab.cat
Equip docent
- Montserrat Claveria Nadal
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cal tenir un bon nivell de comprensió lectora de llengües estrangeres per poder fer les activitats supervisades i autònomes.
Objectius
Proporcionar els coneixements fonamentals de tipus estilístic, tècnic, iconogràfic i històric de les produccions artístiques prehel.lèniques i de la civilització grega antiga.
Es capacita a l'estudiant perquè pugui analitzar les obres, sigui capaç d'emplaçar-les en el seu període de producció i relacionar-les amb el context cultural de la seva època.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Assenyalar els valors formals, iconogràfics i simbòlics d'una imatge artística de l'antiguitat clàssica.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art antiga.
- Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics en les representacions artístiques al llarg de l'antiguitat.
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic.
Continguts
1. Art prehel·lènic i dels inicis de l'Edat del Ferro.
2. Art grec arcaic.
3. Art de l'època clàssica.
4. Art hel.lenístic.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques i pràctiques a l'aula | 43,5 | 1,74 | |
| Elaboració de projectes, consultes documentals i bibliográfiques, estudi personal | 70 | 2,8 | |
| Tutories programades de suport a l'aprenentatge i a l'elaboració del projecte. Feedback/feedforward | 5 | 0,2 |
- Classes teòriques i pràctiques.
- Aprenentatge per tasques: Elaboració de projectes i activitats a classe, a partir de la documentació bibliogràfica i d'altres recursos d'informació especialitzada.
- Tutorials a través del Moodle.
- Tutorització de les activitats supervisades i del treball de l'estudiant.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercici escrit individual a l'aula | 20% | 10 | 0,4 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 22, 24 |
| Treball de recerca en grup | 30% | 11,5 | 0,46 | 2, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 16, 17, 18, 20, 24 |
| Prova final de conceptes | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
| Compliment i participació de/en les activitats pràctiques a classe | 10% | 8 | 0,32 | 3, 4, 7, 11, 12, 13, 15, 16, 19, 22, 24 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Evidència 1:
Compliment i participació en les activitats pràctiques a classe (1 punt, 10 % de la qualificació final).
Aquesta activitat no és recuperable.
Evidència 2:
Treball de recerca en grup (3 punts, 30 % de la qualificació final).
L'activitat consistirà en l'elaboració, en grup, d'un treball de recerca sobre un tema relacionat amb els continguts de l'assignatura, assignat o acordat amb el professorat, que serà presentat en format pòster i exposat oralment a classe.
Nota mínima per poder fer mitjana: 1,5 punts sobre 3. Si la nota és inferior, el professorat indicarà la manera de millorar-lo i la data de lliurament de la tasca de correcció encomanada.
Evidència 3:
Exercici escrit individual a l'aula (2 punts, 20 % de la qualificació final).
L'activitat consistirà en la realització individual, a l'aula, d'un exercici escrit relacionat amb els continguts de l'assignatura.
Aquesta activitat no és recuperable.
Evidència 4:
Prova final de conceptes (4 punts, 40 % de la qualificació final).
Nota mínima per poder fer mitjana: 2 punts sobre 4. Activitat recuperable.
La qualificació final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes en totes les evidències, sempre que s'hagin obtingut els mínims indicats a les evidències 2 i 4.
L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" quan no hagi lliurat cap activitat d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Només té dret a una recuperació —en la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat— l'alumnat suspès que s'hagi presentat a les evidències d'avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0 i no es podrà recuperar, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA
- Pòster de recerca (40 % - 4 punts. Recuperació: millora indicada pel professorat).
- Exercici escrit individual (20 % - 2 punts. No recuperable).
- Prova final de conceptes (40 % - 4 punts. És necessari obtenir un mínim de 2 punts per poder fer mitjana. Activitat recuperable.)
ÚS DE LA IA:
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliográfica, correcció de textos o traduccions.
Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau de la professora.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
OBRES GENERALS I INTRODUCTÒRIES
ALCOCK, Susan E. & OSBORNE, Robin (eds.), Classical Archaeology, Oxford, 2007.
BEJOR, Giorgio, CASTOLDI, Marina & LAMBRUGO, Claudia, Arte Greca. Dal decimo al primo secolo a.C., Milano, 2013.
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991.
MARCONI, Clemente (ed.), The Oxford Handbook of Greek and Roman Art and Architecture, Oxford, 2015.
OSBORNE, Robin, Archaic and Classical Greek Art, Oxford-New York, 1998.
RICHTER, Gisela M. A., El arte griego, Barcelona, 1980.
STANSBURY-O'DONNELL, Mark D., A History of Greek Art, Malden-Oxford, 2015.
WHITLEY, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2001.
L'EGEU PREHEL·LÈNIC
CLINE, Eric H. (ed.), The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford, 2012.
GRAHAM, James Walter, The Palaces of Crete, Princeton, 2017.
HAMILAKIS, Yannis (ed.), Labyrinth Revisited: Rethinking "Minoan" Archaeology, Oxford, 2002.
ARQUITECTURA GREGA
BARLETTA, Barbara A., The Origins of the Greek Architectural Orders, Cambridge, 2001.
CHING, Francis D. K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Les principes de la construction, Paris, 2002.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Architecture religieuse et funéraire, Paris, 2006.
SCOTT, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.
ESCULTURA
BRINKMANN, Vinzenz, El color de los Dioses, Madrid, 2009.
MORENO, Paolo, Scultura ellenistica, Roma, 1994.
NEER, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago-London, 2010.
PALAGIA, Olga (ed.), Handbook of Greek Sculpture, Berlin, 2019.
POLLITT, Jerome J., Arte y experiencia en la Grecia clásica, Madrid, 1984.
RIDGWAY, Brunilde Sismondo, Fifth Century Styles in Greek Sculpture, Princeton, 1981.
ROLLEY, Claude, La sculpture grecque. Des origines au milieu du Ve siècle, Paris, 1994.
ROLLEY, Claude, La sculpture grecque. La période classique, Paris, 1999.
VV.AA., Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst: Klassische Plastik, vols. I–III, Mainz am Rhein, 2004.
PINTURA I CERÀMICA GREGA
BOARDMAN, John, Athenian Black Figure Vases, London, 1974.
BOARDMAN, John, Athenian Red Figure Vases. The Archaic Period, London, 1975.
MORENO, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milano, 1987.
OAKLEY, John H., The Greek Vase: Art of the Storytellers, London, 2023.
ICONOGRAFIA I MITOLOGIA
DOWDEN, Ken & LIVINGSTONE, Niall, A Companion to Greek Mythology, Cambridge, 2011.
GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, 2008.
Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae (LIMC), vols. I–VIII, Zurich-Munich, 1981–1998.
CULTURA VISUAL, RECEPCIÓ I MATERIALITAT
ANGUISSOLA, Anna, Pliny the Elder and the Matter of Memory, London, 2021.
BELL, Sinclair W. & RIPAT, Pauline (eds.), Sport and Social Identity in Classical Antiquity, London, 2018.
BUCOLO, Raffaella, Museo dell'Arte Classica. Gipsoteca, vol. II, Città di Castello, 2024.
HÖLSCHER, Tonio, Visual Power in Ancient Greece and Rome, Berkeley, 2018.
LAPATIN, Kenneth, Luxus. The Sumptuous Arts of Greece and Rome, Malibu, 2015.
ONIANS, John, Arte y pensamiento en la época helenística, Madrid, 1996.
PLATT, Verity & SQUIRE, Michael (eds.), The Frame in Classical Art, Cambridge, 2017.
SETTIS, Salvatore & ANGUISSOLA, Anna, Recycling Beauty, Milano, 2023.
SQUIRE, Michael (ed.), Sight and the Ancient Senses, London, 2016.
WITCOMBE, Christopher, Eye and Art in Ancient Greece, London, 2018.
FONTS ANTIGUES
PAUSANIAS, Descripción de Grecia, Madrid, 1994.
PITARCH, Antonio José (ed.), Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, Barcelona, 1982.
RECURSOS DIGITALS
Classical Art Research Centre (University of Oxford), Beazley Archive Pottery Database (BAPD):
Programari
- No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |