Prehistòria de Catalunya
Codi: 100380Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OP | 4 |
| Història | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anna Maria Bach Gómez
- Correu electrònic :
- anna.bach.gomez@uab.cat
Equip docent
- Anna Maria Bach Gómez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisit, però és molt útil el coneixement de la geografia de Catalunya.
Objectius
Estudi, revisió de les evidencies del poblament prehistòric en l'actual territori de Catalunya i de les regions més properes a fi de conèixer l'evolució cultural, socioeconòmica des del primer poblament fins a la formació de les societats ibèriques. Es posa èmfasi en l'estudi actualitzat de les aportacions teòriques, de les últimes novetats en la recerca, i de l'estat de la qüestió i interpretació històrica dins de la dinàmica activa de la recerca actual.
Es revisa la globalitat del territori, exposant els escenaris més rellevants de l' arqueologia prehistòrica en les àmplies zones geogràfiques del nord-est de la Península Ibèrica. En aquest sentit, s'aprofita directament en l'experiència docent els projectes de recerca orientats a l'aprofundiment d'algunes de les qüestions clau del desenvolupament humà (dinàmica social de les societats caçadores-recol·lectores, sorgiment de les primeres
societats agro-ramaderes, formació dels primers estats). També s'abordaran temes d'actualitat històric-arqueològica i de la difusió al gran públic del registre arqueològic català. Es pretén que l'alumnat conegui quins són els interrogants més destacats que l'arqueologia prehistòrica a Catalunya té en aquests moments, i quins són els descobriments i troballes històric-arqueològiques més significatius que defineixen el debat en l'actualitat sobre cadascuna de les qüestions esmentades.
Resultats d'aprenentatge
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
- Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
Continguts
Bloc 1. Introducció i conceptes generals
- Història de la recerca, dels erudits a l'Escola de Barcelona i el dinamisme dels 70'
- Estructura administrativa de la pràctica de l'arqueologia prehistòrica a Catalunya
- Aproximació a l'estat actual de la recerca i dels estudis de l'arqueologia Prehistòrica a Catalunya
- Principals tendències metodològiques
Bloc 2. Estudi dels primers caçadors- recol·lectors arcaics
- Societats caçadores- recol·lectores al paleolític inferior
- Societats caçadores- recol·lectores al paleolític mitjà
- Societats caçadores- recol·lector epipaleolític
-Manifestacions d'Art Rupestre a Catalunya
Bloc 3. Transició a les societats productores i primeres societats agrícoles
-Transició: societats caçadores/recol·lectores \"versus\" agrícoles
- Primers poblats pagesos: El neolític antic - L'edat d'or del neolític català: el neolític mitjà
- Consolidació de les noves formes econòmiques
- Pràctiques funeràries dels primers pobles agrícoles
- El fenomen megalític a Catalunya
Bloc 4. Consolidació i transformació de les societats pageses
- Els primers metalls i les societats del neolític final calcolític
- Desenvolupament de la primera meitat del II on mil·lenni: Calcolític- Bronze Antic
- L'època fosca de la prehistòria catalana: el Bronze Mitjà
- Innovació i/o continuïtat a mitjans del IIº mil·lenni.
- Formes sepulcrals a inicis del IIº mil·lenni: la Catalunya meridional
Bloc 5. Les Societats complexes del I mil·lenni
- Les transformacions de finals del segon mil·lenni i primer quart del Ir mil·lenni:el període del Bronze Final
- Nova formes sepulcrals: la incineració.
- Bronze Final: Innovació i dinamisme econòmic
- Debat entorn de la introducció del Ferro a Catalunya.
- Societats de la primera edat del Ferro i la Iberització
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques dirigides pel professorat. | 50 | 2 | 2, 3, 4, 8, 9, 10 |
| Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat | 6 | 0,24 | 1, 3, 5, 6, 10 |
| Tutoria | 6 | 0,24 | 10 |
| Tractament de dades | 17 | 0,68 | 3, 4, 5, 9, 10 |
ACTIVITAT DIRIGIDA -40% Aprenentatge: Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup. -Sessions de seminaris I pràctiques dirigides pel professorat. 10% Metodologia de d'ensenyament- aprenentatge: Introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió crítica col·lectiva. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.
ACTIVITAT SUPERVISADA 10% -Tutoria. 8% Metodologia d'ensenyament- aprenentatge: Sessions concertades per resoldre dubtes i mantenir discussions sobre continguts específics de la matèria, els problemes i seminaris.
-Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge. 2% Metodologia d'ensenyament- aprenentatge: Realització i correcció d'exercicis pautats d'aprenentatge.
ACTIVITAT AUTÒNOMA 50% -Estudi personal. 30 % Metodologia d'ensenyament- aprenentatge: Integració dels coneixements adquirits. Realització d'esquemes, mapes conceptuals, resums.
-Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca d'informació bibliogràfica. 20%
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Estudi de cas: Anàlisi del registre arqueològic català | 40% | 3 | 0,12 | 1, 3, 5, 6 |
| Anàlisi del procés històric a escala temporal | 40% | 56 | 2,24 | 2, 3, 4, 8, 9, 10 |
| Treballs danàlisi de les restes materials del passat de Catalunya | 20% | 12 | 0,48 | 7, 10, 11 |
Sistema d'avaluació de l'adquisició de les competències i sistema de qualificacions:
Les activitats dirigides corresponen al 50% de les tasques. Aquestes s'avaluaran mitjançant proves escrites i corresponen al 40% de la nota.
Les activitats supervisades corresponen al 40% de les activitats que consisteixen en (sortida de camp, assistència a conferències i tutories) es ponderaran amb un 20%.
S'avaluaran mitjançant el mòdul de presentacions i discussions de textos a l'aula, amb un pes del 20%.
Les activitats autònomes suposaran el 10% restant. Aquestes s'avaluen mitjançant el mòdul d'entrega de treballs: s'avaluaran els treballs amb un pes del 20%.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Calendari d'avaluació
A l'inici de curs s'informarà a l'alumnat dels continguts concrets dels mòduls d'avaluació i els seus terminis de realització/lliurament.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Requisits per superar l'assignatura
Participació regular a les sessions lectives.
Presentació/realització dels mòduls d'avaluació en els terminis establerts.
Assolir una puntuació mitjana dels mòduls d'avaluació de 5 o més en una escala de 10, sempre que s'hagi obtingut una qualificació de 3,5 o més en una escala de 10 en cada un.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" quan no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Recuperació
Es podran presentar a la recuperació les/els estudiants que compleixen els següents requisits:
-Han d'haver realitzat les activitats d'avaluació en els terminis establerts.
-Han d'haver assolit una puntuació mitjana dels mòduls d'avaluació de màxim 3,5 en una escala de 10.
Calendari de recuperació
Les dates dels exàmens de recuperació estan fixades per la Facultat. Aquestes dates es publiquen a la web de la Facultat al mes de juliol del curs anterior. És responsabilitat dels/les estudiants saber la data que li correspon fer la recuperació de la seva assignatura. L'última prova de l'avaluació continuada es programarà com a mínim una setmana abans de la data de recuperació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació única
Constarà d'una prova escrita (60%) i un treball temàtic (40%)
La prova escrita es realitzarà en les dates establertes per la Facultat i s'avaluarà el temari complet de l'assignatura.
Les pautes i contingut del treball escrit s'establiran a principi de curs i es podran consultar a l'Espai Moodle de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB. La data de lliurament serà la mateixa que l'establerta per a la prova escrita.
NOTA CONDUCTA FRAUDULENTA: En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
NOTA IA: En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal.
L'estudiant haurà de: (1) identificar quines parts han estat generades amb IA; (2) especificar les eines utilitzades; i (3) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l'activitat.
La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
SÍNTESIS HISTÒRIQUES:
BOSCH-GIMPERA P.(1919): Prehistòria Catalana. Enciclopedia Catalana, Vol. XVI. Barcelona 300 p.
BOSCH-GIMPERA P.(1932): Etnologia de la Península Iberica. Edt. Alpha,. Barcelona,p.711.
MALUQUER DE MOTES J.(1987): Historia de Catalunya, I: Prehistoria i Edat Antiga fins al segle III. Edt. 62, Barcelona.
SERRA - RÀFOLS, J. de C., (1930): El poblament prehistòric de Catalunya. Barcelona, 1930.
TARRADELL,M.(1963): Història dels Catalans I, Prehistòria i Antiguitat . Barcelona, 1963.
TARRADELL, M.(1962): Les arrels de Catalunya. Ed. Vicens-Vives. Barcelona, 1962.
AA.VV.(1978): Història de Catalunya,
Vol I. [Coordinada per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria Universitat de Barcelona].Edt. Salvat. Barcelona
AA.VV(1982): Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona 1982.
AA.VV(1982): L'Arqueologia a Catalunya, avui. Generalitat de Catalunya Barcelona 1982.
MOLIST M. (1999). "Les primeres societats pageses (Neolític i Bronze Antic). in E. Giralt y J. M. Salrach,"Història agrària dels Països Catalans", Fundació Catalana per la Recerca.
AA.VV. (1996): Els temps prehistòrics i antics. Fins al segle V. in Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol.I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.
CRUELLS, W, MOLIST, M. & PONS, E. (Coord) (2003). "Miguel Tarradell, 40 anys de les Arrels de Catalunya". Cota Zero. Revista d'Arqueologia i Ciència, 18. Eumo Editorial (desembre, 2003).
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
CANAL, J., CARBONELL, E. (1989). Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis.
RODRIGUEZ, X.P.; VAQUERO, M.; SALA, R.; GARCIA, J.; MAROTO; J.; ORTEGA, D.; LOZANO, M. (2003/4): “El paleolític inferior i mitjà a Catalunya”, a Fonaments 10/11, 23-66.
BOSCH, J. SANTACANA, J. (2009): Blat, metalls i cabdills Catalunya del neolític a la iberització. Rafael Dalmau editor.
MANGADO, X.;et al. (2011): “Nuevos territorios, nuevos grafismos: una visión del Paleolítico superior en Cataluña a inicios del siglo XXI” a Jornadas Internacionales sobre el Paleolítico superior peninsular. Novedades del siglo XXI. Barcelona
ROVIRA, M.C., LÓPEZ-CACHERO, F. J.; MAZIERE, F. (eds.) (2012): Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI a.C.), Monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona 14, Barcelona.
GÓMEZ BACH, A., MOLIST, M. (ed.) (2016): La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi, MUHBA Documents 11, Ajuntament de Barcelona.https://www.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/prehistoriaplabcn.pdf
BACH, A.; FÀBREGAS, L. MOLIST, M. coord. (2023). La cultura de Merlès revisada. La transició entre els períodes del Bronze Final i la Primera Edat del Ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Museu de Solsona. https://museusolsona.cat/wp-content/uploads/2026/03/La-cultura-de-Merles.pdf
PARDO, S., GÓMEZ BACH, A., MOLIST, M., BERNABEU, J. Eds. (2020): Contextualizando la cerámica impressa: Horizontes culturales en la península Ibérica. Ed. Universitat Autònoma de Barcelona
GIBAJA, JF. CLOP, X. (2012): “El Neolítico en Cataluña”, a El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo. Ed. Cátedra, Madrid
GIBAJA, JF.; MOZOTA, M.; SUBIRÀ, M. E; MARTÍN, A. i MASCLANS, A. (coords.) 2022. Mirando a la Muerte: las prácticas funerarias durante el Neolítico en el nordeste peninsular. Volumen 4, Colección Akademos, e-DitARX Publicaciones digitales, Castellón.
AAVV (2022): Les primeres societats neolítiques de Catalunya, 5600-4500 aC. Estat de la qüestió i nous reptes de recerca. Cypsela, 22,
TARRÚS, J., CARRERAS, E., (2022). El megalitisme a Catalunya. Una visió actualitzada. Colección Akademos, n.5, e-DitARX Publicaciones digitales, Castellón.
BACH, A.; FÀBREGAS, L. MOLIST, M. (coord.) (2023). La cultura de Merlès revisada. La transició entre els períodes del Bronze Final i la Primera Edat del Ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Museu de Solsona
BACH, A, COLOMÉS, F., HERNÀNDEZ, G., MOLIST, M.. (2025). Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: Nous elements per a una síntesis. Actes de la jornada de Canovelles, 25 de març de 2023. Barcelona territori. Converses Patrimonials. Generalitat de Catalunya. https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/36562?show=full
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
Pla de l'Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT 2030)
https://cultura.gencat.cat/ca/departament/plans-i-programes/ambit-sectorial/pla-recerca-arqueologia-i-paleontologia-catalanes/index.html
REVISTES D'ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA CATALUNYA.
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (anys 1915-1925)
EMPURIES (Museu Arqueològic de Catalunya)(Des de anys 1940)
CYPSELA (Museu Arqueologia de Catalunya) (Des de 1975)
PYRENAE (Universitat de Barcelona) des de 1973 a 1980, segona etapa des de 1993. FONAMENTS (Eds.Curial, Barcelona) (Des de anys 1979)
TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA (Servei Arqueologia, Generalitat de Catalunya)(Des de 1981)
COTA ZERO (Edt. EUMO Vic) ( 1985-2010)
REVISTA D'ARQUEOLOGIA DE PONENT (Universitat de Lleida) des de 1991
RUBRICATUM (Museu de Gavà) des de 1994
QUADERNS d'ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (Museu d'Història de Barcelona) Des de 2004.
Altres revistes d'àmbit local o general que tenen articles d'arqueologia prehistòrica:
ARRAHONA (Vallès), AUSA (Osona), ILERDA (Lleida), OLERDULAE (Vilafranca del Penedès); GALA (St. Feliu de Codines),
ESTRAT (C.E.C.I. Igualada);
ACTA ARQUEOLÒGICA DE TARRAGONA (Reial Societat Arqueològica Tarraconense).
REVISTES D'ARQUEOLOGIA PREHISTORICA A NIVELL D' ESTAT.
- TRABAJOS DE PREHISTORIA (CSIC- IEH Madrid)
COMPLUTUM (Universidad Complutense de Madrid)
SAGUNTUM QUADERNS DE PREGISTORIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ (Diputació de Castelló de la Plana)
COL.LOQUIS, SEMINARIS
TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA Servei d'Arqueologia. Barcelona. Edició per cursos. Novetats de la recerca a nivell de projectes d'excavacions a Catalunya.
Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Universitat de Girona (convocatòria anual. Novetats de recerca de les comarques Gironines).
Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa-Vic, Servei d'Arqueologia, Museu de Manresa i Museu de Vic (convocatòria bianual.Novetats de recerca de les comarques de la Catalunya Central).
Jornades d'Arqueologia del Penedès.
Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre.
COL.LOQUI INTERNACIONAL D'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ (DDAA (1992): Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. IX Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra. DDAA(2002): Pirineus i veïns al III mil·lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà.
EDICIÓ DE CORPUS, INVENTARIS
CORPUS DE SEPULCROS MEGALITICOS. Edició dels anys 60 i 70 de les manifestacions de sepulcres megalítics de les principals comarques catalanes. Editat per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona.
CARTES ARQUEOLÒGIQUES (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya) (Servei d'Arqueologia /Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya).- Consultable CORPUS DE PINTURES RUPESTRES
VOL. I LA CONCA DEL SEGRE (Generalitat de Catalunya.) VOL. I I L' Àrea Central i Meridional.(Generalitat de Catalunya.)
PÀGINES WEB http://cultura.gencat.cat/invarque/index.asp (Inventari Arqueològic)
http://cultura.gencat.cat/invarque/index.asp (Inventari Arqueològic)
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/ (Tribuna Arqueologia)
http://calaix.gencat.cat/ (Memòries arqueològiques)
http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=22175356066b011(rupestres Unesco)
Programari
Per a presentacions escrites es recomana processador de textos estàndard (word, OpenOffice writer o afins)
Per a presentacions orals es recomana utilitzar PowerPoint o similars.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura