Guia en format PDF
Logo

Revoltes i Revolucions a l'Època Moderna

Codi: 100359
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Javier Antón Pelayo
Correu electrònic :
javier.anton@uab.cat

Equip docent

Antonio Espino Lopez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Coneixements bàsics de la història d'Europa i Amèrica durant l'Època Moderna.

Objectius

Revoltes i revolucions a l'Època Moderna és una assignatura de segon cicle que pretén apropar-se de manera específica a la conflictivitat social i política de l’Europa Moderna, i aprofundir en el mateix concepte de "revolució". Però l’anàlisi de les situacions d’excepcionalitat és presa, alhora, com un mirador privilegiat dels conflictes i tensions que impregnen de manera constant el conjunt de la dinàmica social, i que són a la base del desenvolupament històric. Les revoltes i revolucions enregistrades des dels inicis de l’època moderna fins a la crisi de l’antic règim esdevenen així un referent de primer ordre de la història comparada.

Resultats d'aprenentatge

  1. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  2. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  3. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  4. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  5. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  6. Aprendre de manera autònoma.
  7. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  8. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  9. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  10. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.

Continguts

  1. La teoria de la revolta i la rebel·lió
  2. Conflictivitat política, social i religiosa al segle XVI
  3. Revolucions i resistències davant l’absolutisme (segle XVII)
  4. La teoria de la revolució
  5. Revoltes i protestes populars. De la Gloriosa Revolució a la Revolució Nord-americana
  6. Revoltes i revolucions de finals del segle XVIII

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat autònoma de l'alumne 75 3 1, 2, 3, 5, 6
Tutoria 15 0,6 7, 8
Classes teòriques 48 1,92 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
-       Assistència a classes teòriques dirigides pel professor

-       Assistència a les tutories dirigides pel professor

-       Lectura comprensiva de textos històrics i historiogràfics

-       Participació en les sessions de seminari

-       Realització de comentaris analítics

-       Preparació de presentacions orals

-        Estudi personal

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctica d'aula avaluable 15 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10
Dos exàmens 60% (30% + 30%) 4 0,16 2, 3, 6, 7, 9, 10
Presentació oral 10% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Lectura avaluable 15 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


AVALUACIÓ CONTINUADA

Les competències d’aquesta matèria seran avaluades mitjançant exàmens del contingut teòric, lectures, pràctiques i exposicions orals.

  1. Exàmens (60 %): dos exàmens sobre el contingut teòric, cadascun dels quals tindrà un valor del 30 %.
  2. Lectura avaluable (15 %): comprensió lectora d’un article científic i/o d’un document d’època i exposició escrita sobre una qüestió clau plantejada.
  3. Pràctica d’aula avaluable (15 %): comprensió lectora i capacitat de síntesi d’un article científic.
  4. Exposició oral (10 %): exposició oral a classe d’un aspecte del contingut de l’assignatura, en 10 minuts.

Dates de les proves i revisions: les activitats d’avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (oralment a classe i/o a través de Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


AVALUACIÓ ÚNICA

Aquest sistema excepcional d’avaluació no eximeix l’estudiantat d’assistir a les classes. La seva avaluació es concentrarà en un únic dia, al final del quadrimestre, que es comunicarà amb suficient antelació. Les proves que s’hauran de realitzar són les mateixes que les de l’avaluació continuada, excepte la Pràctica d’aula avaluable (15 % de la nota final), que no és avaluable mitjançant aquest procediment.


RECUPERACIÓ

Mínim d’activitats avaluades per accedir a la recuperació: per tenir accés a la recuperació és necessari haver estat avaluat prèviament en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dos terços de la qualificació total de l’avaluació continuada.

Activitats recuperables: totes les activitats de l’avaluació continuada i de l’avaluació única són recuperables, excepte la Pràctica d’aula avaluable (15 % de la nota final).

Nota mínima: per participar en la recuperació l’alumnat ha d’haver obtingut una nota igual o superior a 3,5 i inferior a 4,9 punts sobre 10.


Consideracions generals per a ambdós sistemes d’avaluació i la recuperació

No avaluable: l’alumnat que no s’hagi presentat a un mínim de proves que comportin el 30 % de la nota final del curs serà qualificat amb un «No avaluable» i no podrà presentar-se a la recuperació.

Irregularitats: en cas que l’estudiant cometi qualsevol tipus d’irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb un 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

IA: En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Estudiants d’intercanvi: els estudiants d’intercanvi que sol·licitin avançar un examen han de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Correcció lingüística: en les activitats escrites es tindran en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització podrà ser d’entre 0,1 i 0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final de cada activitat d’avaluació.

Bibliografia

Armitage, David. (2018). Las guerras civiles. Una historia en ideas. Alianza Editorial.

Aya, Rod. (1985). Reconsideración de las teorías de la revolución. Zona Abierta, 36-37, 1-80.

Benigno, Francesco. (2000). Espejos de la Revolución. Crítica.

Bercé, Yves-Marie. (1980). Révoltes et révolutions dans l'Europe moderne, XVIe-XVIIIe siècles. Presses Universitaires de France.

Calvert, Peter. (1970). A Study of Revolution. Clarendon Press.

Cohn, Norman. (1981). En pos del milenio. Revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media. Alianza Editorial.

Darby, Graham (Ed.). (2001). The Origins and Development of the Dutch Revolt. Routledge.

Davidson, Neil. (2013). Transformar el mundo. Revoluciones burguesas y revolución social. Pasado y Presente.

De Benedictis, Angela. (2013). Tumulti. Moltitudine ribelli in età moderna. Il Mulino.

Des Révoltes de l’Europe à l’Amérique au temps de la Révolution Française (1773-1802). (2005). Cahiers d’Histoire. Revue d’Histoire Critique, 94-95.

Elliott, John H. (1984). Revoluciones y rebeliones en la Europa moderna. Alianza Editorial.

Engels, Friedrich. (1974). La guerra de los campesinos en Alemania.

Forster, Robert, & Greene, Jack P. (Eds.). (1972). Revoluciones y rebeliones de la Europa moderna. Alianza Editorial.

Goldstone, Jack A. (1991). Revolution and Rebellion in the Early Modern World. University of California Press.

Griesse, Malte, Barget, Monika, & De Boer, David (Eds.). (2021). Revolts and Political Violence in Early Modern Imagery. Brill.

Griewank, Karl. (1979). Il concetto di rivoluzione nell’età moderna. Origini e sviluppo. La Nuova Italia. (Obra original publicada en 1953).

Jones, Peter M. (1995). Reform and Revolution in France. The Politics of Transition, 1774-1791. Cambridge University Press.

Krejčí, Jaroslav. (1994). Great Revolutions Compared. The Outline of a Theory. Harvester Wheatsheaf.

Landsberger, Henry A. (Ed.). (1978). Rebelión campesina y cambio social. Crítica.

Lorenzo Cadarso, Pedro Luis. (1996). Los conflictos populares en Castilla (siglos XVI-XVII). Siglo XXI.

Mann, Michael. (1991-1997). Las fuentes del poder social (2 vols.). Alianza Editorial.

Mouvements populaires et conscience sociale, XVIe-XIXe siècles. (1985).

Muchembled, Robert. (2010). Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la actualidad. Paidós.

Mullett, Michael. (1990). La cultura popular en la Baja Edad Media. Crítica.

Neveux, Hugues. (1997). Les révoltes paysannes en Europe, XIVe-XVIIIe siècle. Albin Michel.

Nicolas, Jean. (2002). La rébellion française. Mouvements populaires et conscience sociale, 1661-1789. Seuil.

Poitrineau, Abel. (1987). Les mythologies révolutionnaires. Presses Universitaires de France.

Porter, Roy, & Teich, Mikuláš (Eds.). (1990). La revolución en la historia. Crítica.

Recio Morales, Óscar. (2015). Las revoluciones inglesas del siglo XVII y la transformación de las islas Británicas. Síntesis.

Renom, Mercè. (2009). Conflictes socials i revolució. Sabadell, 1718-1823. Eumo.

Revoltes populars contra el poder de l’Estat (Reus, 18-20 octubre 1990). (1992). Generalitat de Catalunya.

Revueltas y revoluciones en la Historia. (1990). Universidad de Salamanca.

Rey, Alain. (1989). «Révolution». Histoire d’un mot. Gallimard.

Robisheaux, Thomas. (1989). Rural Society and the Search for Order in Early Modern Germany. Cambridge University Press.

Rösener, Werner. (1995). Los campesinos en la historia europea. Crítica.

Roura, Lluís. (2006). Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Eumo.

Roura, Lluís, & Chust, Manuel (Eds.). (2010). La ilusión heroica. Colonialismo, revolución e independencias en la obra de Manfred Kossok. Universitat Jaume I.

Rudé, George. (1981). Revuelta popular y conciencia de clase. Crítica.

Ruff, Julius R. (2004). Violence in Early Modern Europe, 1500-1800. Cambridge University Press.

Simon i Tarrés, Antoni. (1999). Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Simon i Tarrés, Antoni. (2019). 1640. Rafael Dalmau.

Simplicio, Oscar. (1989). Las revueltas campesinas en Europa. Crítica.

Skinner, Quentin. (1985-1986). Los fundamentos del pensamiento político moderno (2 vols.). Fondo de Cultura Económica.

Skocpol, Theda. (1994). Social Revolutions in the Modern World. Cambridge University Press.

Scott, Tom (Ed.). (1998). The Peasantries of Europe, from the Fourteenth to the Eighteenth Centuries. Longman.

Taylor, Michael. (1988). Rationality and revolutionary collective action. En Michael Taylor (Ed.), Rationality and Revolution (pp. 63-97). Cambridge University Press.

Tenenti, Alberto. (1997). Dalle rivolte alle rivoluzioni. Il Mulino. (Traducción castellana publicada en 1999 por Crítica).

Teoría e historiografía de las revoluciones. (1985). Zona Abierta, 36-37.

Thompson, Edward Palmer. (1995). Costumbres en común. Crítica.

Tilly, Charles. (1995). Las revoluciones europeas, 1492-1992. Crítica.

Villari, Rosario. (1981). Rebeldes y reformadores del siglo XVI al XVIII. Serbal.

Vovelle, Michel. (1993). Combats pour la Révolution française. La Découverte.

Weisser, Michael R. (1982). Crime and Punishment in Early Modern Europe. Harvester Press.

Zagorin, Pérez. (1985). Revueltas y revoluciones en la Edad Moderna. Cátedra.

Programari

  -

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt