Logo

Història Moderna de Catalunya

Codi: 100353
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OP 4
Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Montserrat Jiménez Sureda
Correu electrònic :
montserrat.jimenez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per cursar amb profit l'assignatura, es recomana disposar d'uns coneixements generals d'història equivalents al nivell de batxillerat, així com d'una bona capacitat de comprensió lectora i d'expressió escrita. L'alumnat ha de ser capaç de llegir textos acadèmics i assagístics, identificar-ne les idees principals i participar en discussions argumentades sobre processos històrics.

Més enllà dels coneixements previs, es considera especialment important la curiositat intel·lectual, l'interès per comprendre les societats humanes en la seva complexitat i la disposició a formular preguntes sobre els grans problemes històrics que han configurat el món contemporani.

L'assignatura exigeix també una actitud de rigor i honestedat acadèmica. S'espera de l'alumnat un compromís ferm amb l'autoria dels seus treballs, el respecte a les fonts i el rebuig de qualsevol forma de plagi o apropiació indeguda de materials elaborats per tercers.

Pel que fa a l'ús de les eines d'intel·ligència artificial, aquestes podran emprar-se únicament com a suport auxiliar per a tasques de consulta, orientació bibliogràfica, revisió lingüística o exploració inicial de temes. En cap cas no podran substituir el treball intel·lectual propi de l'estudiant ni ser utilitzades per generar totalment o parcialment treballs, exercicis, comentaris o altres activitats que hagin de ser objecte d'avaluació. L'alumnat haurà de garantir sempre que les idees, interpretacions i textos presentats són fruit de la seva pròpia reflexió i elaboració.

Aquesta assignatura no es planteja com un exercici de memorització de dades, dates o esdeveniments, sinó com una invitació a pensar històricament. Els grans temes de la història —el poder, la guerra, les revolucions, les desigualtats, les creences, les migracions, la construcció dels estats o les transformacions econòmiques i culturals— exigeixen capacitat d'anàlisi, sensibilitat davant la diversitat de les experiències humanes i voluntat de confrontar interpretacions diferents.

Per aquest motiu, es valoraran especialment la iniciativa intel·lectual, la lectura atenta de les fonts i dels textos proposats, la capacitat de relacionar processos històrics de diferents èpoques i espais, així com la participació respectuosa i argumentada en els debats. L'objectiu no és només adquirir coneixements, sinó desenvolupar una mirada crítica i reflexiva sobre el passat que permeti comprendre millor els reptes del present.

L'estudi de la història implica una responsabilitat cívica i intel·lectual. Requereix respecte pels fets, consciència de la complexitat dels processos històrics i voluntat de sotmetre les pròpies opinions a l'examen de les evidències. Aquesta actitud és incompatible tant amb el plagi com amb la delegació del treball intel·lectual en eines automatitzades. La universitat és, abans que res, un espai de formació del criteri propi, i aquest només es pot construir mitjançant l'esforç personal, la lectura, la reflexió i el diàleg crític.

Objectius

Objectius de l'assignatura: Història de Catalunya Moderna

L'assignatura d'Història de Catalunya Moderna té com a finalitat proporcionar una comprensió global dels processos històrics que van configurar la societat catalana entre els segles XV i XVIII. Mitjançant l'estudi dels esdeveniments, les institucions, les transformacions socials i econòmiques, i les manifestacions culturals del període, l'alumnat desenvoluparà una visió crítica i contextualitzada del passat català i de la seva projecció en el present.

Els objectius específics de l'assignatura són:

  1. Comprendre els principals processos polítics, socials, econòmics i culturals que van configurar la Catalunya moderna entre els segles XV i XVIII.
  2. Analitzar l'evolució de les institucions catalanes i la seva relació amb la monarquia hispànica al llarg de l'època moderna.
  3. Identificar les causes i les conseqüències dels principals conflictes que van afectar Catalunya, especialment la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió Espanyola.
  4. Conèixer les transformacions econòmiques i demogràfiques experimentades per la societat catalana durant els segles moderns.
  5. Valorar el paper dels diferents grups socials en la construcció de la realitat històrica catalana de l'època moderna.
  6. Interpretar i comentar fonts històriques de diversa naturalesa, desenvolupant una actitud crítica davant la informació històrica.
  7. Relacionar els esdeveniments de la història de Catalunya amb els processos europeus i mediterranis del mateix període.
  8. Comprendre l'impacte dels canvis religiosos derivats de la Reforma i la Contrareforma en la societat catalana.
  9. Reconèixer les manifestacions artístiques i culturals més rellevants de la Catalunya moderna i el seu context històric.
  10. Desenvolupar habilitats de recerca, síntesi i comunicació mitjançant l'anàlisi de continguts històrics.
  11. Fomentar una visió rigorosa i contextualitzada del passat per comprendre millor l'evolució de la societat catalana actual.
  12. Adquirir vocabulari específic i eines metodològiques pròpies de la disciplina històrica per interpretar els fenòmens de l'edat moderna.


Resultats d'aprenentatge

  1. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  2. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  3. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  4. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
  5. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics
  6. Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya
  7. Avaluar críticament els models que expliquen les etapes històriques.
  8. Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
  9. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  10. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  11. Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
  12. Identificar els conceptes clau que permetin explicar l'Època Moderna.
  13. Identificar els conceptes històrics clau de les societats espanyola i catalana actuals.
  14. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
  15. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  16. Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana
  17. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
  18. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  19. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  20. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
  21. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  22. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  23. Aprendre de manera autònoma.
  24. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  25. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  26. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  27. Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya.
  28. Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana.

Continguts

El programa s’estructura en onze unitats temàtiques que ofereixen una visió integral de la història de Catalunya durant l’època moderna, des dels debats historiogràfics actuals fins a les transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals derivades de la implantació del règim borbònic.

Tema 1. Historiografia i interpretacions de la Catalunya moderna

  • Perspectives contemporànies sobre l’època moderna.
  • Debats historiogràfics i enfocaments d’anàlisi.

Tema 2. Catalunya en la transició de l’edat mitjana a l’època moderna

  • Continuïtats i canvis entre els segles XV i XVI.
  • Identitats i contraidentitats dins les monarquies compostes.

Tema 3. Població, societat i dinàmiques socials

  • Evolució demogràfica.
  • Estructures socials i patrons de mobilitat.
  • Conflictes i relacions entre grups socials.

Tema 4. Institucions i governança a la Catalunya moderna

  • Institucions polítiques catalanes.
  • El sistema pactista.
  • Formes de govern abans dels decrets borbònics.

Tema 5. Vida quotidiana, conflictivitat i bandolerisme

  • El fenomen del bandolerisme.
  • Violència, ordre públic i control social.
  • Aspectes de la vida quotidiana a la Catalunya moderna.

Tema 6. La Guerra dels Segadors i els seus antecedents

  • Tensions polítiques i socials de la primera meitat del segle XVII.
  • El conflicte entre Catalunya i la Monarquia Hispànica.
  • Conseqüències polítiques i territorials de la guerra.

Tema 7. Catalunya a la segona meitat del segle XVII

  • Del Tractat dels Pirineus a la mort de Carles II d'Espanya.
  • Transformacions polítiques, econòmiques i socials.
  • La frontera i les relacions amb França.

Tema 8. Guerra, cultura i experiència personal als segles XVII i XVIII

  • Dietaris, memòries i correspondència.
  • Els escrits personals com a fonts històriques.
  • Una perspectiva en primera persona sobre la guerra i la vida quotidiana.

Tema 9. Transformacions econòmiques a la Catalunya moderna

  • Agricultura, comerç i manufactura.
  • Creixement econòmic i canvis estructurals.
  • Precedents de la industrialització.

Tema 10. La Guerra de Successió Espanyola

  • Orígens i desenvolupament del conflicte.
  • Dimensions socials i polítiques de la guerra.
  • Derrota, repressió i canvi institucional.

Tema 11. Catalunya en l’era borbònica

  • Els decrets de Nova Planta i la nova organització política.
  • Transformacions administratives i institucionals.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació i treball en grup 17,5 0,7 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Seminaris 10 0,4 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Treball i anàlisi de textos 10 0,4 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 16, 17, 20, 21, 22
Lectures i treball individual 75 3 3, 4, 6, 10, 12, 15, 16, 17, 19, 20, 21
Classes teòriques 37,5 1,5 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 19, 20, 21

L'aprenentatge en aquesta assignatura es fonamenta en la participació activa i continuada de l'estudiantat en les diferents activitats docents programades. Atès que es tracta d'una assignatura impartida en una universitat presencial, l'assistència regular a classe constitueix un element essencial del procés formatiu. Les sessions presencials no es limiten a la transmissió de continguts, sinó que són espais de debat, reflexió compartida, contrast d'idees i construcció col·lectiva del coneixement que no poden ser substituïts íntegrament per l'estudi individual.

En conseqüència, es considera imprescindible l'assistència regular i puntual a les classes. L'estudiantat que, per les seves circumstàncies personals, prefereixi un model d'aprenentatge no presencial disposa actualment d'institucions específicament concebudes per a aquesta finalitat. Aquesta assignatura, en canvi, s'inscriu plenament en el model docent presencial propi de la universitat.

Les activitats formatives inclouran:

  • Assistència i participació activa en les classes dirigides pel professor.
  • Lectura i discussió de textos i materials de treball.
  • Elaboració de ressenyes, comentaris crítics i exercicis d'anàlisi històrica.
  • Preparació i realització de presentacions orals.
  • Participació en activitats individuals i col·laboratives desenvolupades a l'aula.
  • Estudi personal i preparació de les proves d'avaluació.

Amb la finalitat de fomentar la participació efectiva i el seguiment continuat de l'assignatura, el professor podrà realitzar controls d'assistència de manera aleatòria al llarg del semestre. Igualment, podran programar-se activitats pràctiques, exercicis col·laboratius, debats o altres dinàmiques amb incidència en l'avaluació que es desenvoluparan durant les sessions presencials i sense necessitat d'avís previ.

L'avaluació continuada exigeix el compliment dels terminis establerts. Tots els treballs, exercicis, ressenyes, comentaris o altres evidències avaluatives hauran de ser lliurats dins dels terminis fixats i, en qualsevol cas, abans de la data oficial de finalització de les classes del semestre. Un cop conclòs el període docent, el professor no tindrà l'obligació acadèmica d'acceptar, corregir ni qualificar materials presentats fora de termini, llevat de situacions excepcionals degudament justificades i acreditades documentalment.

Pel que fa a les proves escrites presencials, l'assistència és obligatòria. La no compareixença només podrà ser considerada justificable en circumstàncies greus i sobrevingudes, degudament acreditades mitjançant documentació oficial. Entre aquestes circumstàncies es poden incloure, a títol orientatiu, malalties o accidents que impossibilitin l'assistència, intervencions mèdiques, hospitalitzacions o altres causes de força major suficientment acreditades. La simple incompatibilitat d'agenda, els desplaçaments particulars o altres circumstàncies ordinàries no constituiran, amb caràcter general, causa suficient de justificació.

Finalment, amb l'objectiu de contribuir a la millora de la qualitat docent, el professorat podrà reservar aproximadament quinze minuts d'alguna sessió lectiva perquè els estudiants puguin respondre les enquestes institucionals d'avaluació de l'actuació docent i de l'assignatura. La participació en aquestes enquestes és estrictament voluntària, si bé es considera una contribució valuosa al procés de millora contínua dels ensenyaments universitaris.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Resums, participació a classe i/o fòrum virtual, anàlisi de films. 10 % 0 0 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 28
Treball en grup i exposició. 30 % 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28
Proves escrites 60 % (30% + 30%) 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27

- Proves escrites: Dues proves escrites  d'un pes de 30% (exam 1) i 30% (exam 2) respecte de la nota final.

- Treballs i altres: 10 % (ressenyes, resums i altres documents, intervencions de seminari, comentaris de films, participació a classe i/o al fòrum virtual).

- Treball en grup: 30 % (una petita recerca històrica i exposició oral). Caldrà fer com a mínim una tutoria abans de finals del mes d'octubre.

 

 

- Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. El professor establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació realitzades.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats).

Els/les estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

 - La revisió: En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

-Intel·ligència artificial (IA): En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà de (i) identificarquines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència en l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmcia i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat

- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. Només es poden recuperar els exàmens escrits.

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).

Per poder participar en la recuperació cal haver obtingut una mitjana de nota mínima de 2,5.

Queden excloses de recuperació els treballs escrits individuals i les exposicions orals de grup.

* Nota: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificaciófinal d’aquesta assignatura serà 0.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

*** Aquesta assignatura/mòdul preveu el sistema d’avaluació única:

Examen de síntesi – 60%
Treball de recerca – Metodologia, bibliografia, arxiu, proposta d'investigació – 20%
Ressenya de lectures (tria de 3 llibres) – 20%

El lliurament de les proves i l'examen tindran lloc el mateix dia de l'examen 2 de l'Avaluació Continuada del mes de gener.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

 

 

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Almirall i Bolíbar, Josep Ignasi. Vocabulari d'història de Catalunya: del segle IX al XVIII (1714). Bellaterra: Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984.

Atles d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Diccionari Barcanova d'història de Catalunya. Direcció de Ramon Sòria i Ràfols; pròleg de Josep M. Salrach. Barcelona: Barcanova, 1990.

Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.

Espino López, Antonio, i Martí Escayol, Maria Antònia. Manual d'Història Moderna Universal. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.

EPICAT - Cartes familiars de Catalunya

Fernández, Elena. Mujeres en la Guerra de la Independencia. Madrid: Sílex, 2009.

Ferro, Víctor. El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.

Giralt i Raventós, Emili (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. III. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 2008.

Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Direcció de Josep Maria Solé i Sabaté. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2004-2005.

Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2014.

Jiménez Sureda, Montserrat. Girona, 1793-1795: Guerra Gran i organització política a la monarquia dels Borbons. Girona: Ajuntament de Girona, 2006.

Jiménez Sureda, Montserrat. L'Església catalana sota la monarquia dels Borbons: la catedral de Girona en el segle XVIII. Girona: Ajuntament de Girona; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

Jiménez Sureda, Montserrat. Manual d'història de la dona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2021.

Riquer, Borja de (dir.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.

Vila, Marc-Aureli. La vida i l'economia de Catalunya: segles XIII a XVII. Barcelona: Pòrtic, 1983.

Vilar, Pierre. Catalunya dins l'Espanya moderna. 4 vols. Barcelona: Edicions 62, 1966-1968.

Vilar, Pierre (dir.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona: Edicions 62, 1988.

Programari

Aquesta assignatura no requereix l’ús de programari específic d’aprenentatge o de treball més enllà de les eines digitals bàsiques de suport institucional (campus virtual, processador de textos i recursos bibliogràfics en línia). El desenvolupament dels continguts i de les activitats d’avaluació es fonamenta principalment en la lectura, l’anàlisi crítica i la discussió de textos, així com en la producció escrita i oral de l’estudiantat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt