Guia en format PDF
Logo

Història Contemporània Universal II, l'Època de l'Imperialisme

Codi: 100346
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OB 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
David Martinez Fiol
Correu electrònic :
david.martinez.fiol@uab.cat

Equip docent

Oriol Luján Feliu
Miguel Angel Rio Morillas

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap

Objectius

Segons el Pla d’Estudis del Grau d’Història, l’assignatura Història Contemporània Universal II té com a objectiu proporcionar als estudiants els recursos i les eines necessaris perquè adquireixin un coneixement sòlid de les transformacions polítiques, institucionals, econòmiques, socials i culturals que es van produir entre el final de la Guerra Francoprussiana i la Comuna de París i el final de la Segona Guerra Mundial, tenint en compte les diverses interpretacions i debats historiogràfics que es van generar i que continuen generant-se.

En una primera part, l’assignatura abordarà la consolidació dels estats liberals unificats a banda i banda de l’Atlàntic (des de les unificacions d’Alemanya i Itàlia fins a la consolidació dels estats americans, així com el cas japonès); l’expansió imperialista i les respostes culturals i polítiques vinculades a allò que es va començar a denominar internacionalment antiimperialisme; el creixement urbà i la consegüent aparició de la política de masses, amb les seves diverses expressions ideològiques i obreres, tant de dretes com d’esquerres. En aquest context, es prestarà una atenció especial al sorgiment dels moviments polítics i intel·lectuals de dones. Finalment, la Gran Guerra serà analitzada com l’expressió violenta i l’extensió global de la política de masses, que molts dels seus contemporanis van considerar l’autèntica revolució destinada a transformar el món.

En una segona part, s’estudiarà el fracàs del sistema de relacions internacionals sorgit dels tractats de pau de 1919-1923 i el consegüent desencís que va provocar arreu del planeta. En aquest sentit, l’assignatura també dedicarà una atenció especial al desenvolupament polític del conjunt d’Àsia i d’Amèrica. Per això, serà important situar la popularització dels moviments nacionalistes revolucionaris com a resposta a la crisi dels estats liberals i a les conseqüències del final de la Gran Guerra. Tot plegat anirà acompanyat de l’aparició dels feixismes, dels populismes i d’experiències revolucionàries de signe divers, com ara la mexicana o la russa.

El context d’entreguerres es completarà amb l’anàlisi de la cultura i l’economia dels «feliços anys vint», de la Gran Depressió, de la crisi política, diplomàtica i militar dels anys trenta i de la Segona Guerra Mundial. Al llarg de l’assignatura, l’anàlisi clàssica de les dinàmiques europees es veurà matisada per la consideració dels desenvolupaments històrics dels àmbits extraeuropeus, entre els quals destaquen els Estats Units, l’Amèrica Llatina, la Xina, el Japó i altres regions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  2. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  3. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  4. Aprendre de manera autònoma.
  5. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  6. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  8. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  9. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  10. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  11. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  12. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  13. Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
  14. Avaluar la contribució de moviments com ara el feminisme, l'ecologisme o els diversos moviments identitaris.
  15. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  16. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  17. Demostrar capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint en els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  18. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  19. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  20. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  21. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  22. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  23. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  24. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  25. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  26. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  27. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  28. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  29. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  30. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  31. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  32. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  33. Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
  34. Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
  35. Treballar autònomament.
  36. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  37. Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
  38. Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals.
  39. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  40. Fer servir les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva.
  41. Identificar els principals actors del sistema polític, examinar-ne les interaccions i avaluar-ne el comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada.
  42. Analitzar i valorar críticament l'aparició del liberalisme.
  43. Analitzar i valorar críticament l'aparició dels feixismes d'entreguerres i la reconstrucció del pensament liberaldemocràtic després de la Segona Guerra Mundial.
  44. Analitzar i valorar críticament les alternatives al liberalisme.
  45. Argumentar sobre el renaixement del republicanisme.
  46. Argumentar sobre la contraposició comunitarisme-llibertarisme.
  47. Descriure l'aparició de l'estat en el sentit modern i exposar les aportacions teòriques de Maquiavel, Bodin, Hobbes.
  48. Descriure i comentar avalutivament els nous plantejaments del pensament demoliberal, com el seu fonament individualista o la neutralitat dels dissenys institucionals.
  49. Exposar l'impacte en el pensament polític de l'aparició del cristianisme.
  50. Exposar l'aportació de John Rawls i la justícia distributiva, i valorar-ne l'impacte en el debat en la teoria política contemporània.
  51. Exposar els diferents corrents de la tradició socialista, en especial la ruptura de 1917 i l'aparició del comunisme.
  52. Exposar els elements clau del pensament polític en l'antiguitat grecoromana: individu i comunitat des de Sòcrates a Aristòtil.
  53. Identificar les principals teories polítiques contemporànies, interpretar textos polítics clàssics i actuals, i ser capaç d'argumentar des de diferents posicions teòriques.
  54. Emprar les teories polítiques contemporànies i entendre el seu valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional.
  55. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.

Continguts

  1. LA CONSOLIDACIÓ DELS ESTATS LIBERALS DES DE 1870. POSSIBLES ESTUDIS DE CAS: EL KAISERREICH, LA TERCERA REPÚBLICA FRANCESA, EL MÓN ANGLOSAXÓ A FINALS DEL SEGLE XIX, L'EMERGÈNCIA DEL JAPÓ MODERN I ELS ESTATS AMERICANS.
  2. RESISTÈNCIA, MODERNITAT, CULTURA I IMATGE EN L'ÈPOCA DELS ESTATS NACIONALS IMPERIALS: CREIXEMENT URBÀ, AVANTGUARDES FINISECULARS, DECADENTISME I DARWINISME SOCIAL.
  3. ELS ESTATS NACIONALS IMPERIALS I EL REPARTIMENT DEL MÓN: LA IDEA D'IMPERI I DE NACIÓ IMPERIAL A FINALS DEL SEGLE XIX. LES RESPOSTES ANTIIMPERIALISTES.
  4. ELS MITES I CONTRAMITES DE L'OBRERISME: FEDERACIÓ, PARLAMENTARISME, SINDICALISME REVOLUCIONARI, PROPAGANDA PEL FET I CATOLICISME SOCIAL.
  5. REGENERACIONISMES, PROGRESSISME I DEMOCRATISMES (1900–1914). LES MASSES ENTRE EL CARRER, LES URNES I L'INSURRECCIONALISME (GRAN BRETANYA, FRANÇA, RÚSSIA, MÈXIC, SALÒNICA, XINA).
  6. GUERRA A LA GUERRA? L'AMBIVALENT MARC POLÍTIC I MILITAR DE LA GRAN GUERRA O GUERRA EUROPEA.
  7. LA SEGONA ONADA REVOLUCIONÀRIA: IRLANDA, RÚSSIA, GRÈCIA, ALEMANYA I ÀUSTRIA-HONGRIA. EL CAMÍ CAP A L'ARMISTICI (1916–1918).
  8. LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOU ORDRE MUNDIAL: L'INICI DE LA GUERRA FREDA I DE L'ERA ATÒMICA.
  9. ELS TRACTATS DE PAU (1919–1923): ANTIBOLXEVISME, DEMOCRÀCIA?, ETNICITAT, NACIONALISME I L'IMPERIALISME RENOVAT DE FRANÇA I GRAN BRETANYA.
  10. LA GUERRA INTERMINABLE: REVOLUCIONS (ÀSIA, EUROPA I AMÈRICA) I GUERRES CIVILS DE LA POSTGUERRA.
  11. LA SOCIETAT DE NACIONS: UN NOU REPARTIMENT DEL MÓN I LA CONSTRUCCIÓ D'UNA CULTURA DE L'ANTIIMPERIALISME REVOLUCIONARI A ÀSIA, ÀFRICA I AMÈRICA.
  12. TEMPS DE CONSTITUCIONS: LIBERALISME, DEMOLIBERALISME, AUTORITARISME, CORPORATIVISME, BOLXEVISME, MONARQUIA O REPÚBLICA.
  13. L'ERA DELS NACIONALISMES REVOLUCIONARIS: DEL FEIXISME AL COMUNISME PASSANT PELS POPULISMES I ELS FRONTS POPULARS.
  14. ESTATISMES I PLANIFICADORS: EL PAPER DE L'ESTAT ENTRE ELS «FELIÇOS ANYS VINT» I LA GRAN DEPRESSIÓ.
  15. ELS IMPERIALISMES ALTERNATIUS A FRANÇA I GRAN BRETANYA: L'ALEMANYA NAZI, LA ITÀLIA FEIXISTA I L'IMPERI JAPONÈS.
  16. UNA PAU IMPOSSIBLE? LA SEGONA GUERRA MUNDIAL: EL MOMENT GENOCIDA I EL QÜESTIONAMENT DELS IMPERIS FRANCÈS I BRITÀNIC.
  17. LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOU ORDRE MUNDIAL: L'INICI DE LA GUERRA FREDA I DE L'ERA ATÒMICA.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cerca de bibliografia i altres materials per a la realització de les diverses activititats 5 0,2 2, 3, 4, 9, 12
Pràctiques d'aula 8 0,32 1, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13
Classes teóriques 37 1,48 1, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13
Lectura de textos historiogràfics i treball sobre material documental divers; cerca d'informació, i la seva organització i explotació; estudi dels continguts de la matèria; elaboració de treballs, eventualment en grup. 95 3,8 1, 4, 6, 9, 11, 12, 13

Les activitats dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques a l'aula. Les activitats a l'aula pretenen fomentar la participació de les i els estudiants. Aquestes activitats poden incloure el treball sobre textos i material gràfic i visual, així com debats sobre les lectures previstes.

Les activitats autònomes consistiran principalment en la lectura de textos historiogràfics i el treball sobre materials diversos, la recerca d’informació bibliogràfica i altra documentació, l’organització de la informació recollida, l’estudi dels continguts de la matèria i, en el cas de la realització d'un treball en grup, el debat amb els companys sobre el seu contingut i la seva organització.

 

 
 

 
 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Realització de dos exàmens escrits 70% (35% + 35%) 3 0,12 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 20, 21, 26, 27, 28, 29, 30, 53, 54
Diverses activitats com, entre altres possibles, exercicis pràctics a l'aula, qüestionari sobre fets i conceptes, proves orals, presentacions públiques en grup... 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55

AVALUACIÓ CONTINUADA


A.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'AVALUACIÓ


1.- La nota final de l'assignatura respondrà a la qualificació de les activitats següents:


a) 70%en 2 exàmens (35% + 35%) sobre la matèria explicada a classe i les lectures obligatòries: cada examen té un valor del 35%.

b) 30% entre diverses activitats (comentaris de mapes, textos, lectures del curs, realització de treballs, assaigs, proves o presentacions públiques orals, ressenyes o resums) realitzades durant les classes al llarg del curs. A la primera sessió del curs, s'informarà sobre les activitats concretes que constituiran les evidències d'avaluació.


2.- Es valoraran els coneixements adquirits, el domini dels conceptes i el vocabulari propis de la disciplina i de la matèria estudiada, la maduresa, l’estructura i la correcció formal dels textos redactats en exàmens, exercicis pràctics i treballs; en el cas de presentacions orals: la fluïdesa del discurs, la seva adequació al tema presentat, l’estructura de la presentació, els materials utilitzats, la utilització correcta del temps, etc.


3.- Les dates de realització de les proves a l'aula i, si escau, de lliurament de treballs seran comunicades a l'alumnat amb prou antelació. En el moment de realització/lliurament de cada activitat d’avaluació, el professorat informarà del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


4.- La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat.


5.- En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.


6.- Els i les estudiants Erasmus o d'intercanvi que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).


7.- Complementàriament, els i les estudiants d'Erasmus o d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


8.- En totes les proves que es realitzin a l'aula, els/les alumnes del programa PIUNE tenen un marge adicional de 30 minuts per enllestir les seves activitats d'avaluació. A banda, podran fer servir aquells elements complentaris (com ordinadors especials entre d'altres) que els professionals del programa PIUNE hagin considerat d'us necessari per a l'alumne/a.




B.- CONDICIONS PER APROVAR L'ASSIGNATURA:


1.- S'aprova l'assignatura si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que s'hagi aprovat com a mínim un dels dos exàmens.


2.- És obligatori lliurar i realitzar totes les proves per tal d'aprovar l'assignatura.


3.- Tota irregularitat comesa per un o una estudiant durant la realització d'una prova (còpia, plagi...) implicarà una nota de zero a l'apartat concret d'avaluació, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. Diverses irregularitats comeses al llarg de l’assignatura implicaran una nota global de zero.


4.- En aquesta assignatura, no es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


C.- RECUPERACIÓ:


1.- Per participar en la recuperació, l'estudiant haurà d'haver obtingut, com a mínim, una qualificació de 3,5 punts (sobre 10) en la suma de totes les activitats de l'avaluació continuada, i no haurà de tenir els dos exàmens suspesos amb una nota inferior a 3 punts (sobre 10).


2.- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l’assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la facultat. En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l’alumnat que ja hagués aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir a la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).


3.- L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.



AVALUACIÓ ÚNICA


1.- L’alumnat que opti per l’avaluació única haurà de demostrar haver adquirit les mateixes competències que l’alumnat que ha optat per l’avaluació continuada.


2.- és important tenint present que optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiantat d’assistir a classe.


3.- L’avaluació única es realitzarà en una sola data, que podrà coincidir amb les dates reservades per a l’avaluació continuada.


4.- Consistirà en un examen escrit amb valor del 70% de la nota i en una o més activitats com, entre d'altres possibles, una prova oral, un qüestionari amb preguntes de caràcter factual i/o conceptual, un comentari de text, de mapes, de resultats electorals o d’altres materials, una exposició temàtica, amb un valor del 30% de la nota.


5.- És obligatori per aprovar realitzar totes les proves proposades pel professorat.


6.- L'assignatura s'aprova si s'obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades, sempre que la nota de l'examen no sigui inferior a 3 punts (sobre 10).


7.- En cas de suspendre les proves de l'Avaluació única, l'alumne realizarà la recuperació el dia assignat a la recuperació dels alumnes de l'Avaluació continuada. En aquesta data, l'alumne/a haurà de recuperar el conjunt de proves suspeses (examen i activitats alternatives de tuipus pràctic).


8.- Per participar en la recuperació, l'estudiant haurà d'haver obtingut, com a mínim, una qualificació de 3,5 punts (sobre 10) en la suma de totes les activitats realitzades.


9.- L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


10.- En totes les proves que es realitzin a l'aula, els/les alumnes del programa PIUNE tenen un marge adicional de 30 minuts per enllestir les seves activitats d'avaluació. A banda, podran fer servir aquells elements complentaris (com ordinadors especials entre d'altres) que els professionals del programa PIUNE hagin considerat d'us necessari per a l'alumne/a.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL


David ALEGRE, Miguel ALONSO i Javier RODRIGO (coords.), Europa desgarrada. Guerra, ocupación y violencia, 1900-1950. Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018.


Derek ALDCROFT, Historia de la economía europea, 1914-2000. Barcelona, Crítica, 2003.


W. G. BEASLEY, Historia contemporánea de Japón, Madrid, Alianza Editorial, 1995.


Philipp BLOM, Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914. Barcelona, Anagrama, 2010.


Aurora BOSCH, Historia de Estados Unidos 1776-1945. Barcelona, Crítica, 2010.


Joanna BOURKE, La Segunda Guerra Mundial. Una historia de las víctimas. Barcelona, Paidós, 2002.


Hernán CAMARERO, Víctor JEIFETS, Manuel LOYOLA (Coords.), Lenin y el leninismo en América Latina, Santiago de Chile, Ariadna Ediciones, 2025.


Marcello CARMAGNANI, Estado y sociedad en América Latina, 1850-1930, Barcelona, Crítica, 1984.


Patrizia DOGLIANI, El fascismo de los italianos. Una historia social. València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.


D. K. FIELDHOUSE, Western Imperialism in the Middle East 1914–1958, Oxford, Oxford University Press, 2006.


Ferran GALLEGO, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945, Barcelona, Plaza Janés, 2001.


Emilio GENTILE, Fascismo. Historia e interpretación, Madrid, Alianza Editorial, 2004.


Eric HOBSBAWM, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1990.


Ian KERSHAW, Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949. Barcelona, Crítica, 2016.


Margaret MCMILLAN, 1914. De la paz a la guerra. Barcelona, Turner, 2013


Moshe LEWIN, El siglo soviético, Barcelona, Crítica, 2006.


María Jesús MATILLA QUIZA, Sufragismo y feminismo en América y Europa (1789-1948). Madrid, Síntesis, 2018.


Francisco MORENTE i Javier RODRIGO (eds.), Tierras de nadie. La Primera Guerra Mundial y sus consecuencias. Granada, Comares, 2014.


R[obert] A[lexander] C[larke] Parker, Historia de la segunda guerra mundial. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 1998.


Josep PICH MITJANA, David MARTÍNEZ FIOL i Jordi SABATER (eds.), La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923), Barcelona, edicions bellaterra, 2020.


Stefan RINKE, América Latina y la Primera Guerra Mundial. Una historia global, México, Fondo de Cultura Económica, 2019.


David STEVENSON, 1914-1918: Historia de la Primera Guerra Mundial. Barcelona, Debate, 2013.


Norman STONE, La Europa transformada, 1878-1919. Madrid, 2019.


Adam TOOZE, El diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del orden mundial (1916-1931). Barcelona, Crítica, 2016.


Enzo TRAVERSO, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), Valencia, PUV, 2009.


Francisco VEIGA, Pablo MARTÍN i Juan SÁNCHEZ MONROE, Entre dos octubres. Revoluciones y contrarrevoluciones en Rusia (1905-1917) y guerra civil en Eurasia, Madrid, Alianza Editorial, 2017.


Henri L. WESSELING, Divide y vencerás. El reparto de África (1880-1914), Barcelona, Península, 1999.


Peter ZARROW, China in War and Revolution, 1895–1949, London and New York, Routledge, 2005.


La bibliografia específica sobre cadascun dels temes es facilitarà al llarg del curs. Les lectures obligatòries es concretaran el primer dia de classe.


Programari

No hi ha res previst.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt