
Història Contemporània d'Espanya II, de la Monarquia a la República
Codi: 100343Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | OB | 3 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 3 |
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Joan Pubill i Brugués
- Correu electrònic :
- joan.pubill@uab.cat
Equip docent
- Javier Rodrigo Sanchez
- David Alegre Lorenz
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No se n’han previst.
Objectius
L'assignatura pretén facilitar a l'alumnat instruments i recursos adequats per assolir un coneixement sòlid al voltant dels principals factors polítics, socioeconòmics i culturals que van configurar la societat i l'estat espanyols durant el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX, fins el final de la Guerra Civil del 1936-1939. L'assignatura cobrirà la Restauració borbònica (inclosa la Dictadura de Primo de Rivera), l'experiència democràtica de la Segona República i la Guerra Civil, amb una atenció particular a processos de llarga durada com els conflictes polítics i socials, les formes de persecució violenta i repressió de les dissidències, les lluites per la representació política (amb particular atenció a la qüestió de gènere) o la incidència de l'intervencionisme militar a la vida pública.
L'objectiu principal d'aquesta és el coneixement i l'obtenció d'eines metodològiques i interpretatives per, a partir d'un sòlid treball bibliogràfic, aprehendre la diversitat d'interpretacions i els debats historiogràfics més rellevants sobre aquestes temàtiques i períodes, sense oblidar la necessitat que l'alumnat consolidi un coneixement factual i concret sobre els processos i les principals institucions polítiques i socials del període, dels principals corrents socials i culturals, de l'evolució socioeconòmica espanyola i d'identitats col·lectives com les de gènere, classe o religió
Resultats d'aprenentatge
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Reconèixer els conceptes històrics clau de la societat espanyola actual.
- Identificar i utilitzar de manera apropiada fonts d'informació per a la recerca històrica de l'Espanya contemporània.
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
- Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
- Establir comparacions entre nivells d'autonomia regional dins d'un estat.
- Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
- Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
- Diferenciar la literalitat dels textos del seu sentit social i polític a partir de la contextualització específica.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Situar en perspectiva històrica les noves experiències d'industrialització, als països en vies de desenvolupament.
- Analitzar les diverses perspectives historiogràfiques en relació amb els diferents períodes de la història que es treballen en la matèria.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis sobre guerres civils.
- Analitzar de forma integrada els fluxos físics, financers i migratoris de l'economia, a partir de diferents experiències històriques.
- Identificar els problemes dels agents econòmics a partir de diferents experiències històriques.
- Sintetitzar les diferents experiències de desenvolupament econòmic, a escala regional, nacional i internacional.
Continguts
1. La Restauració borbònica al segle XIX, des de 1875 fins a 1902. La constitució de 1876. De la dictadura canovista al Pacte del Pardo. El torn polític i el caciquisme. Els partits contraris al règim. La crisi colonial i Espanya en guerra. 1898 i les reformulacions regeneracionistes. Dinastisme, republicanisme, nacionalismes. Els moviments obrers.
2. Un nou regnat i un nou segle: Alfons XIII i el parlamentarisme liberal. Els processos de nacionalització i els nacionalismes subestatals. El reformisme dinàstic. El conflicte del Marroc i la guerra de Melilla. Espanya i la Primera Guerra Mundial: la crisi del règim i la descomposició del torn dinàstic. Les Juntes de Defensa i la qüestió militar. La mobilització política i social del 1917. Les repercussions en la política governamental: del 1917 al 1922.
3. Monarquia i Dictadura, 1923-31. Primo de Rivera i els intents d'un règim militar. Denúncia del parlamentarisme liberal i del caciquisme. Ordre públic i ordre social: del Somaten a la Unió Patriòtica. Polítiques nacionalitzadores. El discurs del Nou Estat: El Directori Civil, l'Assemblea Nacional Consultiva i l'Organització Corporativa Nacional. El fracàs econòmic. Les guerres del Marroc. La dimissió de Primo de Rivera i l'enfonsament de la Monarquia (1930-1931).
4. La Segona República. El reformisme social i l'ètica civilista republicana. La construcció d'un nou règim i un nou estat. Les Corts Constituents: el sistema de partits i la constitució de 1931. La política del bienni reformista. Dinàmica política i conflictivitat social. La reacció i el bienni rectificador, 1933 a 1936. La CEDA i octubre de 1934. FE-JONS: Feixisme. La República de 1936 i el significat del FrontPopular. L'aixecament militardel juliol del 1936: preparació i primeres reaccions.
5. La Guerra Civil. Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l'ordre revolucionari a l'ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.
Dins aquest marc polític i institucional de referència, l'equip docent inclourà temàtiques de significació econòmica, social i cultural, com, per exemple, la dels límits i desenvolupament del capitalisme hispànic en el context europeu, la urbanització de la població i les migracions, les formes renovades de la pobresa, els conflictes sindicals i socials i la visibilitat pública i política dels sectors populars i les classes mitjanes, la nacionalització espanyola i l'emergència d'altres processos de nacionalització històrica, la incidència social de les grans cultures polítiques i ideològiques de la societat contemporània (el conservadorisme i el tradicionalisme, l'integrisme, el liberalisme polític i el liberalisme social, el republicanisme, el federalisme, el socialisme i l'anarquisme, el dretisme radical, el feixisme, altres obrerismes, el lliurepensament i el laïcisme, clericalisme i anticlericalisme, el feminisme), els avenços de la cul tura popular democràtica i les apostes obreres i populars revolucionàries, etc. Es farà especial atenció a la presència de les dones en aquesta evolució històrica, principalment en la lluita per la ciutadania política i la igualtat social i de gènere al si del moviment obrer.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| preparació treballs i comentaris, lectura textos, recerca informació | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12 |
| estudi personal | 40 | 1,6 | 3, 4, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Classes teoriques | 39 | 1,56 | 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
| Treball/s i lectures textos | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 11, 12 |
| tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 12 |
La metodologia docent i les activitats formatives contemplaran aspectes diversos, en la part i proporció que consideri adequada el-la professor-a. Per exemple:
|
Assistència a classes teòriques dirigides.
Intervenció en les pràctiques i comentaris integrats dins les classes, sota la direcció del-de la professor-a.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Preparació de presentacions orals.
Estudi personal.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 |
| Prova de lectures obligatòries | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 |
| Treballs dirigits, ressenyes i lectures i anàlisi de fonts. Seguiment continuat de l'assignatura. | 40% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 |
Informacions generales
Las activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates per a la realització de les proves a l'aula, així com el lliurament de treballs i ressenyes, seran comunicades a l'alumnat amb prou antelació. Aquestes dates seran iguales per a tot l'alumnat excepte en casos convenientment justificats, sense cap excepció. Els/les estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En el moment en què es realitzi cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l'alumnat via Campus Virtual del procediment i data de revisió de les qualificacions. Aquestes sessions seran sempre exclusivament presencials, i només es realitzaran en una altra data i hora en casos convenientment justificats.
Tota irregularitat comesa en el marc de les proves (còpia, plagi, ús d'intel·ligència artificial i mitjans electrònics) implicarà una nota de zero en l'apartat concret d'avaluació. La comissió d'irregularitats diverses implicarà una nota global de zero.
Aquesta assignatura permeten l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport per a la preparació de les proves: cerca bibliogràfica, informació concreta, coneixement dels debats i estats de la qüestió, sempre sent conscients de les limitacions d'aquesta eina, la qual sovint falla a l'hora d'oferir informació fidedigna. En tots els casos, l'alumnat (i) ha d'identificar les parts de les activitats que han estat generades o preparades amb IA; (ii) especificar en un breu apartat o paràgraf metodològic les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l'activitat. Aquest tipus d'exercicies valorarà molt positivament, sobretot en combinació amb el treball a partir de la lectura de bibliografia especialitzada i dels continguts impartits a l'aula. La no transparència en l'ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es considerarà falta de honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sanciones majors en casos de gravetat.
Clàusula de correcció ortogràfica, sintàctica i morfològica: l'ús inapropiat de signes de puntuació, les faltes i els problemes molt evidents d'expressió escrita podran penalitzar fins a un punt en cada prova avaluativa.
La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.
Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Avaluació continuada
Els treballs i el seguiment continuat de l'assignatura podran incloure la redacció d'assajos, la lectura de bibliografia especialitzada (capítols i articles), l'anàlisi de documentació històrica, la realització d'entrevistes orals, debats, participació en classe, etc. La modalitat concreta dels treballs a realitzar s'explicarà el primer dia de classe i també s'exposarà al Campus Virtual. No s'acceptaran treballs fora de termini, sense la presentació acadèmica adequada (índex, paginació, notes a peu de pàgina, bibliografia esmentada correctament, etc.), que siguin una mera còpia en qualsevol tipus de suport, que continguin plagi parcial i total. Per a les proves avaluatives realitzades a l'aula es valoraran molt aquelles que siguin capaces de plantejar de manera coherent debats, estats de la qüestió i interpretacions sobre els problemes treballats a partir de bibliografia especialitzada connectada amb el contingut de les classes.
Les proves consistiran en:
- La elaboració d'un estat de la qüestió a partir del treball en grup sobre uns llibres (i amb tutories de seguiment) (35%)
- Un examen escrit a partir de lectures pautades per l'equip docent (35%)
- Una anàlisi escrita d'una font històrica (30%)
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
És molt important tenir present que l'alumnat no podrà portar apunts a les proves avaluatives, a excepció d'una fulla amb esquemes redactada a mà per les dues cares que haurà de lliurar-se amb cada prova i que podrà ser revisada pel professor/per la professora al llarg del desenvolupament de l'exercici. Sí que es permetrà portar llibres amb els quals s'hagi preparat l'assignatura i que puguin servir de suport.
Avaluació única
Optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiantat d’assistir a classe.
L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única realitzarà tres proves d'avaluació diferents el mateix dia:
- Una entrevista oral amb el/la professor/a (50% de la nota), sent necessari autoritzar la gravació de la prova en un document que el/la professor/a elaborarà i presentarà a l'alumne/l'alumna abans de l'inici
- Un examen escrit a partir de lectures pautades per l'equip docent (30%)
- Una anàlisi escrita d'una font històrica (20%)
Recuperación
Per participar en la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals ha d'equivaler a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (avaluació continua) o bé lliurar totes les proves previstes (avaluació única). En tots dos casos serà obligatori haver obtingut una qualificació mitja final de 3,5 i una qualificació mínima de 3 a cada prova individual.
La recuperació consistirà en un examen de la matèria teòrica de l'assignatura i se celebrarà en la data pública establerta por la Facultat. Serà la mateixa prova tant per a l'alumnat d'avaluació continua com per al qui hagi optat por l'avaluació única. En cap cas es podrà utilitzar la recuperació com un mitjà per a la millora de les qualificacions de l'alumnat que ja hagi aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació. En qualsevol cas, la nota màxima que es podrà obtenir després de superar l'assignatura mitjançant aquesta via és d'un 5,0 (Aprovat).
Bibliografia
Les lectures obligatòries s'anunciaran el primer dia de classe i en l'aula Moodle.
Obres generals:
-Álvarez Junco, José i Shubert, Albert (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.
- Avilés, Juan et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.
- Bahamonde, Ángel (coord.); Carasa, Pedro; Martínez, Jesús Alejandro; i Alejandro Pizarroso (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.
- Casanova, Julián, Gil, Carlos (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel, 2010.
- Casanova, Julián (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial Pons [Vol. 8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares
- Juliá, Santos (2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus
-Juliá, Santos (2019): Demasiados retrocesos. España, 1898-2018, Barcelona, Galaxia Gutenberg
- Ledesma, José Luís, Muñoz, Javier, Rodrigo, Javier (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.
- Suárez Cortina, Manuel (2006), La España liberal (1868-1917), Madrid, Síntesis
- Villares, Ramón, Moreno Luzón, Javier (2009): Restauración y Dictadura, Barcelona /Madrid, Crítica / Marcial Pons. [Vol. 7 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Monografies temàtiques (per ordre cronológic):
- Alegre, David (2026): Verdugos del 36. La maquinaria del terror en la Zaragoza colpista, Barcelona, Crítica.
- Barrera, Begoña (2029), La Sección Femenina, 1934-1977: Historia de una tutela emocional, Madrid, Alianza.
- Townson, Nigel (ed.) (1994): El republicanismo en España, 1830-1977, Madrid, Alianza
- Duarte, Ángel (1997): La España de la Restauración (1875-1923). Barcelona, Hipótesis
- Forner, Salvador (coord.) (1997): Democracia, elecciones y modernización en Europa. Siglos XIX y XX, Madrid, Càtedra.
- Chust, Manuel i Piqueras, José Antonio (comps.), (1996): Republicanos y repúblicas en España, Madrid, Siglo XXI.
- Cabrera, Mercedes (dir.) (1998): Con luz y taquígrafos. El Parlamento de la Restauración (1913-1923), Madrid, Taurus.
- Granja, de la, José Luis, Beramendi, Justo, Anguera, Pere (1999): La España de los nacionalismos y las autonomías, Madrid, Síntesis.
- Fuentes, Maximiliano (2014), España en la Primera Guerra Mundial, Madrid, Akal.
- Moreno, Javier, Tavares, Pedro (coords.) (2015), De las urnas al hemiciclo. Elecciones y parlamentarismo en la península ibérica (1875-1926), Madrid, Marcial Pons.
- Suárez Cortina, Manuel (2000): El gorro frigio. Liberalismo, democracia y republicanismo en la Restauración, Madrid, Biblioteca Nueva.
- Preston, Paul (1994): Franco, \"Caudillo de España\", Barcelona, Grijalbo Mondadori
- Varela Ortega, Javier (dir.)(2001): El poder de la influencia. Geografía del caciquismo en España (1875-1923), Madrid, Marcial Pons/Centro de estudios constitucionales.
- Balfour, Sebastian (1997): El fin del Imperio Español (1898-1923), Barcelona, Crítica
- Seco Serrano, Carlos (1995): La España de Alfonso XIII: el Estado y la política (1902-1931). De los comienzos del reinado a los problemas de la postguerra (1902-1922), Madrid, Espasa-Calpe
- Balfour, Sebastian (2002): Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939), Barcelona, Península.
- González Calleja, Eeduardo (2005): La España de Primo de Rivera. La modernización autoritaria, 1923-1930, Madrid, Alianza.
- Cruz, Romero (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en laEspaña de 1936,Madrid, Siglo XXI.
- Morente, Francisco (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.
- González Calleja, Eduardo, Cobo, Francisco et. at. (2015): La Segunda República Española, Barcelona, Pasado & Presente.
- Gallego, Ferran (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014
- Casanova, Julián (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-1939, Barcelona, Crítica
- Gil Pecharromán, Julio (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.
- Martín Ramos, José Luís (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.
- Rodrigo, Javier (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39, Ayer, 76.
- Preston, Paul (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.
- Graham, Hellen (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.
- Martín Ramos, José Luis (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica.
- Núñez Seixas, Xosé Manuel (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.
- Gallego, Ferran (2007): La crisis del antifascismo. Barcelona, mayo de 1937, Barcelona, Debate
- Rodrigo, Javier (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo, Madrid, Alianza.
Programari
*
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |