Filosofia de la Intel·ligència Artificial
Codi: 100315Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- David Jorge Casacuberta Sevilla
- Correu electrònic :
- david.casacuberta@uab.cat
Equip docent
- Oscar Castro Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'assignatura no té cap prerequisit.
Objectius
Filosofia de la Intel·ligència Artificial té com a objectiu principal introduir l'estudiant en l'anàlisi filosòfica rigorosa dels fonaments, les implicacions i els reptes que planteja la intel·ligència artificial com a fenomen tecnològic, epistèmic i social. A través d'un recorregut que combina filosofia de la ment, ètica, epistemologia i filosofia de la tecnologia, l'assignatura pretén que l'estudiant comprengui les preguntes centrals que articula la IA: Què és la intel·ligència? Pot una màquina pensar o comprendre? Quines són les condicions d'una IA justa i responsable? Quin impacte té sobre la nostra concepció del subjecte, del coneixement i de la societat? L'accent no és merament descriptiu ni tècnic, sinó genuïnament filosòfic: es tracta d'examinar arguments, conceptes i marcs teòrics amb el rigor analític propi de la disciplina.
La segona part de l'assignatura tindrà una anàlisi de textos diversos cada dos sessions, així com a seminaris de temàtiques introduïdes per grups d'alumnes amb interacció amb professors experts de la matèria del Departament. La finalitat és generar un cercle d'estudis diversos -transversals, interdisciplinars i transdisciplinaris- que siguin part de la temàtica d'exàmen.
Resultats d'aprenentatge
- CM31 (Aplicar el pensament crític i reflexiu per abordar problemes contemporanis vinculats a la ment, la intel·ligència artificial i la tecnociència.) Aplicar el pensament crític i reflexiu per abordar problemes contemporanis vinculats a la ment, la intel·ligència artificial i la tecnociència.
- CM32 (Adoptar una actitud ètica i responsable en l’anàlisi i la discussió de les transformacions cognitives i tecnològiques en la societat actual en atenció a situacions de discriminació per motius de gènere, raça o classe, com ara la bretxa digital.) Adoptar una actitud ètica i responsable en l’anàlisi i la discussió de les transformacions cognitives i tecnològiques en la societat actual en atenció a situacions de discriminació per motius de gènere, raça o classe, com ara la bretxa digital.
- CM33 (Integrar enfocaments interdisciplinaris per a la comprensió i el diàleg davant d’implicacions filosòfiques, socials i ètiques dels avenços científics i tecnològics.) Integrar enfocaments interdisciplinaris per a la comprensió i el diàleg davant d’implicacions filosòfiques, socials i ètiques dels avenços científics i tecnològics.
- CM39 (Avaluar els desafiaments ètics que planteja la intel·ligència artificial, inclosos temes com la privacitat, la discriminació i la responsabilitat moral.) Avaluar els desafiaments ètics que planteja la intel·ligència artificial, inclosos temes com la privacitat, la discriminació i la responsabilitat moral.
- KM35 (Identificar la diversitat d’enfocaments interdisciplinaris que integren filosofia, neurociència, tecnologia i estudis socials en l’anàlisi de processos cognitius i tecnològics.) Identificar la diversitat d’enfocaments interdisciplinaris que integren filosofia, neurociència, tecnologia i estudis socials en l’anàlisi de processos cognitius i tecnològics.
- KM36 (Reconèixer els fonaments epistemològics, ontològics i ètics subjacents en el desenvolupament de les ciències cognitives, la intel·ligència artificial i la tecnociència.) Reconèixer els fonaments epistemològics, ontològics i ètics subjacents en el desenvolupament de les ciències cognitives, la intel·ligència artificial i la tecnociència.
- KM37 (Explicar les principals teories i debats filosòfics contemporanis sobre la ment, la cognició, la consciència, la intel·ligència artificial i les relacions entre ciència, tecnologia i societat.) Explicar les principals teories i debats filosòfics contemporanis sobre la ment, la cognició, la consciència, la intel·ligència artificial i les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
- KM48 (Distingir les diferents problemàtiques polítiques, sanitàries, ambientals, identitàries i globals del present a partir de lectures d’autors de referència i estudis de cas.) Distingir les diferents problemàtiques polítiques, sanitàries, ambientals, identitàries i globals del present a partir de lectures d’autors de referència i estudis de cas.
- SM36 (Analitzar críticament teories i models filosòfics i científics sobre ment, consciència, intel·ligència artificial i ciència-tecnologia.) Analitzar críticament teories i models filosòfics i científics sobre ment, consciència, intel·ligència artificial i ciència-tecnologia.
- SM37 (Desenvolupar arguments filosòfics rigorosos que integrin perspectives ètiques, socials i epistemològiques al voltant dels avenços tecnològics i científics.) Desenvolupar arguments filosòfics rigorosos que integrin perspectives ètiques, socials i epistemològiques al voltant dels avenços tecnològics i científics.
- SM38 (Comunicar idees relacionades amb la intersecció de filosofia, ciència i tecnologia en contextos acadèmics i socials.) Comunicar idees relacionades amb la intersecció de filosofia, ciència i tecnologia en contextos acadèmics i socials.
Continguts
1ª PART
1.Introducció: que entenem per la IA
1.1 Conceptes clau
1.2 Tipus de IA
1.3 fonaments econòmics, socials i polítics darrera la IA
2.Epistemologia de la IA
2.1 La IA com a ciència de disseny
2.2 Agència artificial
2.3 Substiturà la IA a la ciència clàssica?
3.Ètica de la IA
3.1 99 problemes ètics associats a la IA
3.2 alineació de valors
3.3 La singularitat
3.4 Pot una IA generar raonaments ètics?
4.Filosofia de la ment i IA
4.1 L’enganyós terme “intel·ligència artificial”
4.2 El test de Turing i els seus límits
4.3 Pot ser conscient una IA?
2ª PART
5.Filosofia de la Informació
5.1 Informació i Intel·ligència
5.2 Meta Learning i Meta-Intel·ligència
6.Cibernètica i IA
6.1 De la ciberseguretat a la biomecànica
6.2 El humà simbiòtic i el manifest cyborg
7.Contracultura: El Cyberpunk
7.1 De la realitat virtual a la Matrix: Filosofia de la Ciència Ficció (Filosofia-ficció)
7.2 De la Unidad de Investigación de Cultura Cibernética (CCRU)
8.Transhumanisme i el futur de la humanitat
8.1 Del transhumà a la Meta-Intel·liència: La Autoconsciència Humana front la Metacognició Artificial
8.2 Blueprint: Manifest deontològic de la IA en els estudis acadèmics
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Debats al voltant de les qüestions clau de la IA | 20 | 0,8 | CM31, CM32, CM33, CM39, KM35, KM36, KM37, KM48, SM36, SM37, SM38 |
| Lectura de textos de Filosofia de la IA | 34 | 1,36 | CM31, CM32, KM35, KM36, SM37, SM38 |
| Estudi dels fonaments tècnics i filosòfics de la IA i la representació del coneixement (conceptes clau, supervisió docent) | 64 | 2,56 | CM33, CM39, KM37, KM48, SM36 |
La metodologia d’aquesta assignatura combina classes magistrals i seminaris participatius. També haurà participació de professors del Departament que participaran, de bon grau (i si és possible), a esdeveniments de i per l'assignatura (taules rodones,workshops, etc.). L’assignatura promou una participació activa, una actitud crítica i una mirada transversal sobre el paper de la computació i la intel·ligència artificial en la societat contemporània.
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Es pregarà que els alumnes utilitzeu les IAs generatives a consciència en desenvolupaments de les seves activitats unicament quan sigui de forma explícita designades pel professor.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Redacció d'un manifest col·lectiu | 25 | 8 | 0,32 | CM31, CM32, CM33, CM39, KM35, KM36, KM37, KM48, SM36, SM37, SM38 |
| Examen final: síntesi crítica | 25 | 8 | 0,32 | CM32, CM33, KM36, KM48 |
| Examen parcial: anàlisi i aplicació filosòfica | 25 | 8 | 0,32 | CM31, CM39, KM36, KM48, SM36, SM37 |
| Lectures comentades i debat filosòfic | 25 | 8 | 0,32 | CM32, CM33, KM35, KM37 |
Avaluació continuada
1.Lectures comentades (25%)
Els estudiants llegiran textos filosòfics clau i hauran de participar activament en discussions guiades a classe.
Es valorarà:
- Comprensió del text
- Capacitat d'anàlisi i argumentació
- Participació en el debat col·lectiu
2.Manifest col·lectiu (25%)
Treball col·lectiu que es desenvoluparà al llarg de tot el curs, construint així un manifest deontològic de la IA en els estudis acadèmics.
3.Examen parcial (25%)
Prova escrita presencial a mitjan curs.
Preguntes obertes, definicions, comparacions i anàlisi de casos filosòfics.
4.Examen final (25%)
Prova final presencial amb preguntes obertes o comentaris crítics de textos.
- És possible que el Departament de Filosofia estableixi (com es farà durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si existeix aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi participat en almenys una de les 4 de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir, i aquest acte d'avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Recuperació
- Cal haver presentat almenys a una de les activitats per poder fer la recuperació.
- Consistirà en un examen global.
Revisió de la qualificació final
Un cop superades les diverses proves s'establirà un dia per fer la revisió de forma presencial entre l'alumne i els professors responsables de l'assignatura.
Avaluació única
Els estudiants que optin per l’avaluació única hauran de realitzar un examen exhaustiu al final del semestre. Aquesta prova avaluativa tindrà per objectiu mesurar la comprensió global i crítica dels continguts de l’assignatura.
L’examen inclourà:
- Diverses preguntes (tant de resposta llarga com d’anàlisi argumentativa) sobre tots i cadascun dels temes del temari.
- S'avaluarà aquest examen exhaustiu a partir d'aquestes quatre evidències:
- Els elements filosòfics (ontològics i metafísics vinculats a la IA). 25%
- Les qüestions ètiques i socials derivades de l’aplicació de sistemes intel·ligents. 25%
- Els aspectes epistèmics rellevants, relacionats amb les implicacions de l'ús de la IA en en desenvolupament del coneixement. 25%
- Els aspectes associats amb la filosofia de la ment, establint diferències i similituds entre ment humana i IA. 25%
L’examen serà presencial i es durà a terme dins del període oficial d’avaluacions finals.
Per garantir l’equitat i el rigor, aquesta prova única cobrirà la totalitat de les competències i resultats d’aprenentatge establerts a la guia docent, en condicions equivalents a l’avaluació continuada.
Recuperació avaluació única: s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
No avaluable: La no participació en l'examen el dia previst farà que l'assignatura consti com a no avaluable.
Revisió de la qualificació final: s'aplicarà el mateix sistema de revisió que per l'avaluació continuada
Bibliografia
Bostrom, N. (2016). Superinteligencia: Caminos, peligros, estrategias. Teell Editorial.
Chang, R. (Ed.). (1997). Incommensurability, Incomparability, and Practical Reason. Harvard University Press.
Coeckelbergh, M. (2021). Ética de la inteligencia artificial. Cátedra.
Copeland, J. (2007). Inteligencia artificial: Una introducción filosófica. Alianza Editorial.
Crawford, K. (2022). Atlas de la IA: Poder, política y costes planetarios de la inteligencia artificial. Agua Clara.
Davis, E. (2023). Tecgnosis. Caja Negra Editora.
Domingos, P. (2015). El algoritmo maestro: Cómo el aprendizaje automático está cambiando el mundo. Planeta.
Floridi, L. (2013). The philosophy of information. OUP Oxford.
Floridi, L. (2022). Ética de la inteligencia artificial: Principios, desafíos y oportunidades. Alianza Editorial.
Giordano, F. F. (ed.) (2023). Cultura Cibernética y Otros Escritos del CCRU. Holobionte Ediciones.
Giordano, F. F. (ed.) (2024). Más Allá de las Pantallas. Y otros ensayos de Sadie Plant 1990-2000. Holobionte Ediciones. Colección Antifuturos.
Haraway, D. (2025/1991). Manifiesto Ciborg (5.ª ed.). Kaotica Libros.
Hofstadter, D. R. (2008). Gödel, Escher, Bach: Un eterno y grácil bucle. Tusquets.
Ireland, A. (2022). Filosofía-Ficción: Inteligencia Artificial, tecnología oculta y el fin de la humanidad. Holobionte Ediciones.
Jarrahi, M. H., et al. (2023). Artificial intelligence and knowledge management: A partnership between human and AI. Business Horizons, 66(1), 87-99.
Kurzweil, R., & Galmarini, M. A. (2000). La era de las máquinas espirituales. Planeta.
León XIV. (2026). Magnifica Humanitas: Sobre la custodia de la persona humana en el tiempo de la inteligencia artificial. Vaticano.
Russell, S. (2022). Compatible: Inteligencia artificial y el futuro del ser humano. Debate.
Russell, S. J., & Norvig, P. (2022). Artificial Intelligence: A Modern Approach. Pearson Education Limited.
Searle, J. R. (1992). El redescubrimiento de la mente. Crítica.
Simon, H. A. (1996). Las ciencias de lo artificial (3.ª ed.). Comares.
Tegmark, M. (2018). Vida 3.0: Ser humano en la era de la inteligencia artificial. Paidós.
Vallverdú, J. (2024). Causality for Artificial Intelligence: From a Philosophical Perspective. Springer.
Wooldridge, M. (2009). An Introduction to MultiAgent Systems (2nd ed.). Wiley.
Zuboff, S. (2020). La era del capitalismo de la vigilancia. Paidós.
Programari
Cap programari.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |