Logo

Filosofia Medieval

Codi: 100309
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filosofia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Jaume Mensa Valls
Correu electrònic :
jaume.mensa@uab.cat

Equip docent

Jaume Mensa Valls

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

Filosofia medieval és una assignatura obligatòria del segon curs del grau de filosofia. Els objectius específics d'aquesta assignatura són:

a. Aconseguir un bon coneixement dels principals autors, plantejaments i problemes filosòfics i científics de la filosofia medieval.

b. Aprofundir en el coneixement dels dos autors més significatius de la filosofia medieval: Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino.

c. Aconseguir un coneixement general dels principals autors catalans medievals.

d. Llegir, entendre i interpretar textos importants i representatius dels autors estudiats.

e. Reflexionar sobre alguns problemes plantejats per la filosofia en aquesta època, sobre la seva incidència cultural, social i política, i sobre la seva transcendència històrica.

f. Desenvolupar la pròpia capacitat crítica i autocrítica, «dialogant» amb els autors estudiats i «repensant» i actualitzant els problemes estudiats.

g. Relacionar transversalment els continguts de l'assignatura amb els d'altres assignatures de la titulació i amb altres aspectes culturals de l'Edat mitjana.

Resultats d'aprenentatge

  • CM10 (Aplicar perspectives filosòfiques històriques a l’anàlisi de problemes actuals i valorar la historicitat del pensament humà.) Aplicar perspectives filosòfiques històriques a l’anàlisi de problemes actuals i valorar la historicitat del pensament humà.
  • CM11 (Desenvolupar una comprensió integral i crítica del llegat filosòfic occidental, reconèixer-ne la rellevància per al pensament contemporani per tal d’atendre les omissions que han condicionat la configuració del seu cànon i fer valer aportacions històricament marginades.) Desenvolupar una comprensió integral i crítica del llegat filosòfic occidental, reconèixer-ne la rellevància per al pensament contemporani per tal d’atendre les omissions que han condicionat la configuració del seu cànon i fer valer aportacions històricament marginades.
  • CM12 (Elaborar un projecte relacionat amb la tradició filosòfica que fomenti el posicionament reflexiu, el diàleg racional i l’actitud crítica.) Elaborar un projecte relacionat amb la tradició filosòfica que fomenti el posicionament reflexiu, el diàleg racional i l’actitud crítica.
  • KM11 (Explicar els principals sistemes filosòfics, corrents, autors i problemàtiques desenvolupades des de la filosofia antiga fins al segle XIX.) Explicar els principals sistemes filosòfics, corrents, autors i problemàtiques desenvolupades des de la filosofia antiga fins al segle XIX.
  • KM12 (Identificar els conceptes fonamentals del pensament filosòfic en un període concret, com ara arkhé, substància, raó, fe, llibertat, il·lustració, esperit, entre d'altres.) Identificar els conceptes fonamentals del pensament filosòfic en un període concret, com ara arkhé, substància, raó, fe, llibertat, il·lustració, esperit, entre d'altres.
  • KM13 (Distingir les continuïtats i ruptures entre les diferents etapes del desenvolupament històric de la filosofia occidental en virtut de l’elaboració conceptual que les caracteritza i les referències entre els textos treballats.) Distingir les continuïtats i ruptures entre les diferents etapes del desenvolupament històric de la filosofia occidental en virtut de l’elaboració conceptual que les caracteritza i les referències entre els textos treballats.
  • KM44 (Fer servir criteris historiogràfics bàsics per situar doctrines filosòfiques en el seu context social, científic o religiós corresponent.) Fer servir criteris historiogràfics bàsics per situar doctrines filosòfiques en el seu context social, científic o religiós corresponent.
  • SM11 (Relacionar idees filosòfiques amb altres sabers i expressions culturals del seu temps (ciència, art, religió, política).) Relacionar idees filosòfiques amb altres sabers i expressions culturals del seu temps (ciència, art, religió, política).
  • SM12 (Analitzar textos filosòfics primaris de diferents èpoques amb rigor crític i interpretatiu.) Analitzar textos filosòfics primaris de diferents èpoques amb rigor crític i interpretatiu.
  • SM13 (Contrastar diferents postures filosòfiques i identificar-ne els fonaments, tensions internes i projeccions històriques.) Contrastar diferents postures filosòfiques i identificar-ne els fonaments, tensions internes i projeccions històriques.

Continguts

ANTECEDENTS: AGUSTÍ D'HIPONA I EL LLEGAT FILOSÒFIC ANTIC


Tema 1. La tradició acadèmica, neoplatònica i biblicopatrística


Tema 2. Agustí d'Hipona. Introducció


Tema 3. Agustí d'Hipona: Déu, la creació, l'ésser humà


Tema 4. Agustí d'Hipona: el coneixement


Tema 5. Agustí d'Hipona: El llenguatge, el temps, la moral, l'\"augustinisme polític\"*


LA PATRÍSTICA MEDIEVAL


Tema 6. La darrera patrística llatina


Tema 7. La darrera patrística grega


EL DARRER NEOPLATONISME


Tema 8. L'escola neoplatònica d'Atenas


FILOSOFIA MUSULMANA


Tema 9. La filosofia musulmana*


FILOSOFIA JUEVA


Tema 10. La filosofia jueva*


FILOSOFIA BIZANTINA


Tema 11.  La filosofia bizantina*


FILOSOFIA CRISTIANA DE L’ALTA EDAT MITJANA


Tema 12.  La filosofia llatina a l'època d'esplendor dels monestirs (segles  IX-XII). Hildegarda de Bingen*


L'ESCOLÀSTICA: FORMACIÓ I PLENITUD


Tema 13. El renaixement del segle XII. El «nou Aristòtil»


Teme 14. Tomàs d'Aquino (1225-1274) i el seu temps


Tema 15. Tomàs d'Aquino: La Summa Theologiae i l'existència de Déu


Tema 16. Tomàs d'Aquino i la metafísica aristotèlica


Tema 17. Tomàs d'Aquino: antropologia, moral*, política*


LA FILOSOFIA DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA DE PARÍS DE 1277


Tema 18. La sentència de París del 1277 i les seves conseqüències. Joan Duns Escot (ca. 1266-1308)


Tema 19. La «via modernorum»: nominalisme i misticisme. Margarida Porete*


LA FILOSOFIA MEDIEVAL A CATALANA


Tema 20. La filosofia catalana fins a començaments del segle XIV


Tema 21. Escotistes i tomistes*


Tema 22. Vers l'Humanisme


* = Els temes marcarts amb * seran objecte d'exposició per part dels estudiants. Cf. Avaluació.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ampliació bibliogràfica 20 0,8
Comentaris de textos 15 0,6
Lectura: "De ente et essentia", Tomàs d'Aquino 20 0,8
Tutories 15 0,6
Presentació del curs 1,5 0,06
Estudi del contingut 15 0,6
Exposicions teòriques dels principals conceptes 28,5 1,14
Lectura: "Confessions", X-XIII, d'Agustí d'Hipona 20 0,8
Preparació de l'exposició en petit grup sobre les lectures obligatòries o algun tema del temari marcat amb * 5,5 0,22

La docència combina exposicions generals de caràcter més teòric amb comentaris de textos especialment significatius. El professor seguirà el manual \"Introducció a la filosofia medieval\" (Manuals de la UAB,57), UAB, Servei de Publicacions, 2012, escrit per ell mateix expressament per a aquesta assignatura. Cal que l'estudiant prepari prèviament el tema que toca. L'explicació que farà el professor del tema pressuposa aquesta preparació. Cal que l'estudiant doni raó d'aquesta preparació en les seves intervencions a classe.

Per a un bon seguiment del curs és indispensable l'assistència constant a classe i la participació activa.

A més, l'estudiant haurà de fer unes lectures personals, també de textos importants.

Utilitzarem el Campus Virtual per compartir els materials. En canvi, si l'estudiant es volgués posar en contacte amb el professor, cal que ho faci per mitjà del correu electrònic (i no amb la missatgeria del Campus Virtual).

Les tutories seran dedicades bàsicament a preparar el treball i les lectures obligatòries, i a desfer eventuals dubtes.

Per tal que l'estudiant pugui programar bé el curs, el primer dia de classe el professor penjarà al Campus Virtual un calendari amb totes les dates importants (exàmens, lliurament de treballs, etc.).

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 1 35 1,5 0,06 CM10, CM11, KM11, KM12, KM13, KM44, SM11, SM12, SM13
Participació i activitats de classe. 10 2 0,08 CM10, CM11, CM12, KM11, KM12, KM13, KM44, SM11, SM12, SM13
Examen 2 35 1,5 0,06 CM10, KM11, KM12, KM13, KM44, SM11, SM12, SM13
Exposició en petit grup. 20 4,5 0,18 CM10, CM11, CM12, KM11, KM12, KM13, SM11, SM13

AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única serà una prova escrita que constarà de tres parts:

a) Preguntes de caràcter teòric sobre el continguts (35 %);

b) Comentari de textos (35 %);

c) Preguntes (continguts) i activitats de relació, comentari i argumentació sobre les lectures obligatòries (30 %).

Per aprovar l'examen cal que la suma sigui com a mínim del 50 % del total i que la nota de cada part sigui com a mínim del 40 %)

Recuperació

Només serà possible presentar-se a la recuperació si l'estudiant ha obtingut com a mínim un 3,5 en la prova d'avaluacó única.

Les característiques de la prova de recuperació són les mateixes que les de l'examen d'avaluació única. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. Encara que hagi aprovat una o dues parts de la prova d'avaluació única, haurà de fer l'examen sencer.


AVALUACIÓ CONTINUADA

És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura.

L'avaluació continuada pressuposa l'assistència a classe i el seguiment constant del curs. Per aprovar el curs cal: a) que la nota de cada examen sigui com a mínim un 4; b) que la mitjana de les diverses activitats sumi com a mínim un 5. Si un/a alumne/a no compleix aquestes dues condicions, caldrà que es presenti a la reavaluació de l'examen o dels exàmens que impedeixen l'assoliment de l'aprovat. L'exposició no és objectede reavaluació, encara que estigui suspesa. Per poder presentar-se a la reavaluació dels exàmens, cal que l’alumne hagi fet l’examen quan tocava.

L'examen de reavaluació serà de característiques semblants als exàmens fets durant el curs (cf. infra) i tindrà dues parts, una per a la matèria de cada examen parcial. L'alumne/a només haurà de fer la part suspesa o que li impedeix d'aprovar el curs.

Hom qualificarà amb No avaluable l'alumne/a que només hagi fet activitats d'avaluació per un valor igual o inferior al 30 %.

No hi ha segona convocatòria.

El professor assignarà un dia, hora i lloc de revisió d'examen un cop hagi avaluat les activitats del curs. Els/Les estudiants que han de fer la reavaluació tindran un dia específic de revisió un cop hagin fet l'esmentada activitat de reavaluació.

Observacions sobre les activitats d'avaluació

Exàmens. L'alumne/a farà dos exàmens parcials. Cada examen pot constar de dues parts: preguntes de teoria i comentari d'un fragment. A més dels continguts teòrics de la matèria, l'estudiant haurà de donar raó de les lectures obligatòries. En les preguntes de teoria caldrà donar raó del contingut dels temes, de la bibliografia bàsica sobre aquell tema. És important complementar els apunts del professor amb, com a mínim, un manual. Si l'alumne/a no ha pogut fer algun dels exàmens, l'ha suspès amb una nota inferior a 4 o la mitja de les activitats d'avaluació del curs no arriba a 5, caldrà que es presenti a la reavaluació.

Lectures obligatòries. L'alumne/a farà dues lectures obligatòries: Agustí, Confessions, X-XIII; i Tomas d'Aquino, De ente et essentia. Totes dues són matèria d'examen.

Presentació. Els estudiants, en grup de dues o tres persones, faran una exposició d'uns 30' sobre un punt de programa (*) o sobre un apartat de les lectures obligatòries. En prepararan un document per compartir al Campus Virtual.

Participació a classe. El professor valorarà especialment que els/les alumnes participin activament. Preparar a casa les classes, ampliar continguts, fer aportacions, etc. són activitats que, a part del valor que tenen en l'avaluació del curs, poden ajudar a arrodonir la nota.

Examen de recuperació

L'examen de recuperació consistirà en una prova que combinarà preguntes de teoria i comentari de text.

OBSERVACIONS

Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En les activitats avaluables d'aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Manual:

Jaume Mensa i Valls, Introducció a la filosofia medieval (Manuals de la UAB, 57), Bellaterra, Servei de Publicacions, 2012, 280 pàgs. (edició en paper i ebook). L’estudiant trobarà la bibliografia específica per a cada tema en aquest manual.  (https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/114160)

Per ampliar:

K. Flasch, El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana. D'Agustí a Maquiavel, Santa Coloma de Queralt, Edèndum, 2006.

A. de Libera, La filosofia medieval, València, 2006.

Andrés Martínez Lorca, La filosofía medieval. De Al-Farabi a Ockham (Descubrir la Filosofía, 18), Madrid, El País, 2015.

Giannina Burlando, F. Bertelloni (eds.), La filosofía medieval, Madrid, Trotta, CSIC, 2002; 

Henrik Lagerlund (ed.), Encyclopedia of Medieval Philosophy (ebook), Dordrecht, Springer, 2011;

Michela Pereira, La filosofia nel Medioevo. Secoli VI-VX, Roma, Carocci, 2008;

A.S. McGrade (ed.), The Cambridge Companion to Medieval Philosophy (ebook), Cambridge, University Press, 2006;

Agustí, Confessions, X-XIII, ed. M. Dolç, Barcelona, Proa, 2007;

Tomàs d'Aquino, Antologia metafísica (Textos filosòfics, 56), Barcelona, Edicions 62, 1991. 

Programari

Durant el curs treballarem amb documents en format .doc, .docx, .pdf i .ppt.

Si calgués fer sessions online, utilitzarem els programes Teams i Meet.

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt