Logo

Teoria Crítica

Codi: 100304
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filosofia OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Jaume Estrada Medina
Correu electrònic :
jaume.estrada@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit per poder cursar l'assignatura.

Objectius

OBJECTIU GENERAL

Teoria Crítica és una assignatura obligatòria de tercer curs del Grau en Filosofia. Aquesta assignatura ofereix un quadre històric i sistemàtic dels principals problemes filosòfics abordats per la teoria crítica desenvolupada principalment per l’anomenada Escola de Frankfurt. Amb aquesta finalitat s’estudien successivament alguns dels principals textos que han produït les tres generacions de filòsofs que fins ara podem adscriure a aquesta corrent del pensament, incloent-hi la teoria crítica feminista.


OBJECTIUS ESPECÍFICS

  • La comprensió dels principals problemes i conceptes utilitzats per la teoria crítica.
  • Habilitat per identificar, analitzar i explicar conceptes i arguments.
  • El coneixement dels principals enfocaments teòrics.
  • La familiarització amb els principals textos de la tradició crítica.
  • La correcció en l'ús de la terminologia filosòfica.
  • Desenvolupar les habilitats per a l’argumentació de l'estudiantat.
  • Potenciar l'exposició escrita i oral dels coneixements adquirits.
  • Prendre consciència del potencial conceptual, analític i metodològic que ofereixen els corrents de la teoria crítica.
  • Establir un diàleg entre la tradició de la teoria crítica i altres corrents contemporànies de la filosofia continental.

Resultats d'aprenentatge

  • CM13 (Demostrar autonomia intel·lectual, obertura al dissens i compromís amb la justícia epistèmica i social.) Demostrar autonomia intel·lectual, obertura al dissens i compromís amb la justícia epistèmica i social.
  • CM14 (Elaborar propostes innovadores en què es reconegui el paper de la filosofia en la transformació social i cultural mitjançant el posicionament ètic davant de desigualtats diverses, així com discriminacions de l’entorn per motius de gènere, raça o classe.) Elaborar propostes innovadores en què es reconegui el paper de la filosofia en la transformació social i cultural mitjançant el posicionament ètic davant de desigualtats diverses, així com discriminacions de l’entorn per motius de gènere, raça o classe.
  • CM15 (Contrastar a través del diàleg diferents corrents filosòfics contemporanis i afavorir la reflexió interdisciplinària i inclusiva.) Contrastar a través del diàleg diferents corrents filosòfics contemporanis i afavorir la reflexió interdisciplinària i inclusiva.
  • KM14 (Reconèixer els principals corrents filosòfics contemporanis, els seus contextos històrics i les seves implicacions teòriques.) Reconèixer els principals corrents filosòfics contemporanis, els seus contextos històrics i les seves implicacions teòriques.
  • KM15 (Associar les diferents concepcions del subjecte, el llenguatge, la història, la justícia i el poder en el pensament contemporani.) Associar les diferents concepcions del subjecte, el llenguatge, la història, la justícia i el poder en el pensament contemporani.
  • KM16 (Demostrar una visió filosòfica crítica i plural del món contemporani, conscient de les seves complexitats socials, polítiques i culturals i atenta a l’impacte de les relacions de poder en la configuració de discursos i identitats.) Demostrar una visió filosòfica crítica i plural del món contemporani, conscient de les seves complexitats socials, polítiques i culturals i atenta a l’impacte de les relacions de poder en la configuració de discursos i identitats.
  • KM45 (Discriminar els trets que defineixen el lloc d’un autor en el context d’una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.) Discriminar els trets que defineixen el lloc d’un autor en el context d’una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
  • SM14 (Aplicar eines conceptuals de diverses tradicions filosòfiques contemporànies per abordar problemes actuals.) Aplicar eines conceptuals de diverses tradicions filosòfiques contemporànies per abordar problemes actuals.
  • SM15 (Aplicar una visió filosòfica crítica i plural del món contemporani, i ser conscient de les seves complexitats socials, polítiques i culturals.) Aplicar una visió filosòfica crítica i plural del món contemporani, i ser conscient de les seves complexitats socials, polítiques i culturals.
  • SM16 (Integrar aportacions de diferents corrents teòrics per formular una perspectiva social fonamentada sobre la historicitat, el llenguatge, la racionalitat, l’opressió i la identitat.) Integrar aportacions de diferents corrents teòrics per formular una perspectiva social fonamentada sobre la historicitat, el llenguatge, la racionalitat, l’opressió i la identitat.

Continguts

Tema 1: Escola de Frankfurt i Teoria Crítica


La idoneïtat del terme "Escola" i els pressupòsits compartits dels seus integrants. La particularitat de la teoria crítica en la filosofia contemporània.


Lectures:



  • M. Horkheimer, Teoría tradicional i teoría crítica



Tema 2: Crítica de la raó instrumental


El paper de la crítica de la raó instrumental en la Teoria Crítica i la seva relació amb el domini, el progrés i la Història.


Lectures:



  • Th. W. Adorno i M. Horkeimer, La dialéctica de la Ilustración


  • M. Horkheimer, Sobre el concepto de la razón


  • M. Horkheimer, Crítica de la razón instrumental




Tema 3: Dialèctica negativa


Dialèctica: ni mètode, ni metodologia, ni realitat? El pas de la dialèctica positiva a la dialèctica negativa. Les constel·lacions i les crítiques al positivisme i l'ontologia.


Lectures:



  • Th.W. Adorno, Dialéctica Negativa


  • Th.W. Adorno, La disputa del positivismo en la sociología alemana





Tema 4: El subjecte malmès


La preeminència de l'objecte i la individuació com a model de sociabilització contemporani: de l'atomització social a l'escissió interna.


Lectures:



  • Th.W. Adorno, Sobre la metacrítica de la teoría del conocimiento


  • Th.W. Adorno, Sobre sujeto y objeto


  • Th. W. Adorno, Minima Moralia



Tema 5: La raó comunicativa


De la impossibilitat de la comunicació a l'acció comunicativa: la reformulació de Jürgen Habermas i l'atzucac de la crítica a la raó instrumental.


Lectures:



  • J. Habermas, Conocimiento e interés


  • J. Habermas, Teoría de la acción comunicativa





Tema 6: El reconeixement i la crítica de les formes de vida


Les aportacions més recents a la Teoria Crítica: del reconeixement d'Axel Honneth a la crítica de les formes de vida de Rahel Jaeggi.


Lectures:




  • A. Honneth, Reconocimineto y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de una teoría social


  • R. Jaeggi, Hacia una crítica inmanente de las formas de vida




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Direcció treballs 12,5 0,5 CM13, CM14, KM14, KM15, KM16, SM14, SM15, SM16
Discussió en grups 10 0,4 CM13, CM14, CM15, SM14, SM15, SM16
Classes teòriques 38 1,52 CM15, KM14, KM15
Lectura de bibliografia obligatória i recomanada 40 1,6 CM13, CM15, KM14, KM15, KM45, SM16
Tutories despatx i seguiment personalitzat 10 0,4 CM13, CM14, CM15, KM45, SM14, SM15, SM16
Activitats a classe 7 0,28 CM13, CM14, CM15, SM14, SM15, SM16
Redacció treballs 25 1 CM13, CM14, KM14, KM15, KM16, KM45, SM15, SM16

Les classes del curs serviran per introduir i exposar els continguts a partir del textos de lectura obligatòria, així com els de lectura recomanada, seguint metodologies diverses: classes magistrals, treball en grup a partir dels textos i classe invertida.


L'alumnat haurà de realitzar les lectures de manera autònoma, malgrat que també es treballin conjuntament, i es recomana que faci la lectura abans de les classes.


Es realitzaran seguiments durant la preparació dels treballs escrits per tal de tenir-ne un retorn durant el procés de redacció. Aquests seguiments es realitzaran en tutories individuals durant les hores d'atenció, que també serviran per guiar l'alumnat en la tria de l'itinerari personalitzat d'aquesta tasca.


Per a la comunicació habitual entre l'alumnat i el professor, es farà ús del Campus Virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Redacció d'un assaig breu (1500 paraules) 20% 2 0,08 CM13, CM14, KM15, KM16, KM45, SM14, SM15, SM16
Seguiment dels treballs i participació 10% 2 0,08 CM13, CM14, CM15, KM45
Examen Parcial 2 35% 2 0,08 CM13, CM15, KM14, KM15, KM16, KM45, SM14, SM15, SM16
Examen Parcial 1 35% 1,5 0,06 CM13, CM15, KM14, KM15, KM16, KM45, SM14, SM15, SM16

AVALUACIÓ CONTINUADA


L'avaluació continuada constarà de tres proves i pressuposa l'assistència a classe, la participació activa i el seguiment constant del curs.


Per poder superar l'avaluació continuada cal realitzar totes les proves d'avaluació i que la seva mitjana sigui, com a mínim, d'un 5.


Les activitats d'avaluació seran les següents:


a) Realització de dos exàmens parcials - 7 punts


a.1) Parcial 1 - 3,5 punts


a.2) Parcial 2 - 3,5 punts


b) Realització d'un treball escrit - 2 punts


c) Seguiment del treball i participació a classe - 1 punt



Les dates de les proves d'avaluació esc omunicaran la primera setmana del curs a través del campus virtual.


No hi ha segona convocatòria.


En aquelles situacions en què, d'acord amb l'article 264 de la Normativa Acadèmica i amb la documentació acreditativa que les justifica, s'hagin de reprogramar les proves avaluatives previstes per al primer període avaluatiu, aquestes proves es reprogramaran i es realitzaran el mateix dia en què tingui lloc la prova avaluativa de l'assignatura corresponent al segon període avaluatiu o, si escau, durant el període de recuperació.

En el cas que la incidència afecti una prova del segon període avaluatiu, aquesta es reprogramarà per al dia previst per a la recuperació, sense que això afecti el procés de recuperació establert per l'assignatura.

En qualsevol cas, atenent les circumstàncies concurrents, la Coordinació de la titulació, d'acord amb la Coordinació de l'assignatura, podrà determinar una data alternativa si així ho considera oportú.



Criteris de recuperació de l'avaluació continuada


Per poder participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver realitzat i ha d'haver estat avaluat prèviament de totes les proves que formen part de l'avaluació continuada.


El treball, així com el seguiment del treball i participació a classe, no es poden recuperar. Per tant, només es poden recuperar els exàmens parcials.


El professor informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions de les proves d'avaluació. Tant pel que fa a les activitats d'avaluació continuada com pel que fa a la prova de recuperació.



AVALUACIÓ ÚNICA


L'avaluació única constarà de tres parts, amb el pes següent per a cadascuna:


a) Examen amb dues preguntes teòriques - 40%


b) Comentari de text d'un fragment extret dels textos que formen part de la bibliografia del curs - 30%


c) Una pregunta de comparació i relació entre autors/es treballats/des durant el curs - 30%



Criteris de recuperació de l'avaluació única


S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.


L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per tant, si s'ha presentat a un dels dos exàmens, no es podrà qualificar com a "No avaluable".


Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.


En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualifiació final d'aquesta assignatura serà 0.


Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació, correcció de textos o traduccions. L'estudiant ha d'identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades; i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de l'IA en aquesta assignatura i les seves activitats avaluables es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.





Bibliografia

Bibliografia bàsica


Adorno, Th. W. (2012). Sobre la metacrítica de la teoría del conocimiento. Madrid: Akal

Adorno, Th. W. (2005). Dialèctica Negativa. Madrid: Akal

Adorno, Th. W. (2022). Minima Moralia. Madrid: Akal

Adorno, Th. (2003). Sobre sujeto y objeto. A Consignas. Buenos Aires: Amorrortu editores

Adorno, Th. (2008). La disputa del positivismo en la sociología alemana. A Escritos sociológícos I. Madrid: Akal

Adorno, Th. y Horkheimer, M. (2022). Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal

Habermas, J. (2023). Conocimiento e interés. Madrid: Taurus.

Habermas, J. (2010). Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta

Honneth, A. (2010). Reconocimiento y menosprecio: sobre la fundamentación normativa de una teoría social. Buenos Aires: Katz

Horkheimer, M. (2000). Teoría tradicional y teoría crítica. Barcelona: Paidós

Horkheimer, M. (2002). Crítica de la razón instrumental. Madrid: Trotta

Horkheimer, M. (1989). Sobre el concepto de la razón. A Sociológica. Madrid: Taurus

Jaeggi, R. (2018). Critique of forms of life. Cambridge: Harvard University Press


A l'inici de l'assignatura s'indicaran els fragments de lectura obligatoria i els de lectura recomanable.


Bibliografia complementària


Benhabib, S. (2006). El Ser y el otro en la ética contemporánea: feminismo, comunitarismo y posmodernismo. Barcelona: Gedisa.

Benjamin, W. (2005). El libro de los pasajes. Madrid: Akal

Benjamin, W. (2007). Tesis sobre la filosofia de la Història. València: Ateneu de Benimaclet

Benjamin, W. (2012). El origen del Trauerspiel alemán. Madrid: Abada

Buck-Morss, S. (2011). Origen de la dialéctica negativa. Buenos Aires: Eterna Cadencia

Habermas, J. (1989). El discurso filosófico de la modernidad. Madrid: Taurus.

Honneth, A., et al. (2019), The Routledge Companion to the Frankfurt School, Routledge.

Honneth, A. (1997). La lucha por el reconocimiento: por una gramática moral de los conflictos sociales. Barcelona: Crítica

Jameson, F. (2010). Marxismo tardío. Adorno y la persistencia de la dialéctica. Madrid: FCE

Jay, M. (1988). La imaginación dialéctica. Madrid: Taurus

Maiso, J. (2022). Desde la vida dañada. La teoría crítica de Theodor W. Adorno. Madrid: Siglo XXI

Marcuse, H. (2025). Eros y civilización. Barceona: Ariel

Marcuse, H. (2024). El hombre unidimensional. Barcelona: Virus

Rius, M. (1985). T.W. Adorno. Del sufrimiento a la verdad. Barcelona: Laia

Rush, F. (ed.) (2004). The Cambridge Companion to Critical Theory. Cambridge: CUP

Wellmer, A. (1992). Sobre la dialéctica de modernidad y postmodernidad. Madrid: La balsa de la medusa

Wiggershaus, R. (2012). La escuela de Fráncfort. Madrid: FCE


Programari

No s'usa cap programari específic en aquest curs.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt