Guia en format PDF
Logo

Seminari d'Estètica i Filosofia de l'Art

Codi: 100281
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filosofia OP 3

Professor/a de contacte

Nom :
Jessica Patricia Jaques Pi
Correu electrònic :
jessica.jaques@uab.cat

Equip docent

Jessica Patricia Jaques Pi
Andrea Soto Calderon
null

Equip docent (extern a la UAB)

Daniela Callejas Aristazabal

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha.

 

Objectius

L'assignatura Seminari d'Estètica i Filosofia de l'art té el subtítol: La Crítica de la facultat de jutjar després del tricentenari de naixement d'Immanuel Kant. L'objectiu principal d'aquesta assigantura és fer filosofia amb l'art a partir de la lectura sistemàtica i detallada de KU i la seva actualització des de l'art modern i l'art contemporani i des dels textos fundamentals de l'estètica actual. 

Els objetius específics són :

            1. El coneixement de l'argumentari de KU i la seva incidència en la filosofia kantiana en general

            2. Els processos d'actualització de l'estètica kantiana

            2. L’assoliment d’un grau inicial d’experiència en la filosofia aplicada a la construcció de relats artístics i la seva incidència en els fòrums de debats corresponents i en la professionalització de l'alumnat

            4. L'esperonament de la creativitat en la formació filosòfica de l'alumnat.

           5. La professionalització en el món de la creativitat des de la pràctica discursiva

           6. La preparació per a la formació en estudis avançats sobre filosofia i creativitat

 

 

 

Resultats d'aprenentatge

  • CM26 (Desenvolupar una comprensió crítica i interdisciplinària dels discursos estètics i les seves manifestacions en les arts i en la cultura visual contemporània.) Desenvolupar una comprensió crítica i interdisciplinària dels discursos estètics i les seves manifestacions en les arts i en la cultura visual contemporània.
  • CM27 (Participar en debats filosòfics sobre l’art, l’estètica i els mitjans visuals i integrar-hi perspectives diverses que incloguin posicions discursives marginades amb actitud reflexiva, creativa i argumentativa.) Participar en debats filosòfics sobre l’art, l’estètica i els mitjans visuals i integrar-hi perspectives diverses que incloguin posicions discursives marginades amb actitud reflexiva, creativa i argumentativa.
  • CM28 (Idear un estudi reflexiu sobre el paper de l’art en la societat i reconèixer-ne el potencial transformador, expressiu i epistèmic.) Idear un estudi reflexiu sobre el paper de l’art en la societat i reconèixer-ne el potencial transformador, expressiu i epistèmic.
  • KM29 (Relacionar els marcs teòrics que permeten analitzar críticament l’art, la imatge, el cinema i altres pràctiques visuals des d’una perspectiva filosòfica.) Relacionar els marcs teòrics que permeten analitzar críticament l’art, la imatge, el cinema i altres pràctiques visuals des d’una perspectiva filosòfica.
  • KM30 (Identificar els principals conceptes, categories i problemes de l’estètica i la filosofia de l’art, tant en el seu desenvolupament històric com en les seves projeccions contemporànies.) Identificar els principals conceptes, categories i problemes de l’estètica i la filosofia de l’art, tant en el seu desenvolupament històric com en les seves projeccions contemporànies.
  • KM31 (Reconèixer el paper de l’estètica en la configuració de formes de sensibilitat, subjectivitat i relació amb el polític, el corporal i el simbòlic, i considerar com els estereotips de gènere i el llegat colonial han influït en la producció, interpretació i valoració de les obres d’art.) Reconèixer el paper de l’estètica en la configuració de formes de sensibilitat, subjectivitat i relació amb el polític, el corporal i el simbòlic, i considerar com els estereotips de gènere i el llegat colonial han influït en la producció, interpretació i valoració de les obres d’art.
  • KM47 (Descriure amb precisió l’objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica de l’art.) Descriure amb precisió l’objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica de l’art.
  • SM30 (Relacionar discursos filosòfics i produccions culturals i reconèixer-hi les implicacions ètiques, socials i polítiques.) Relacionar discursos filosòfics i produccions culturals i reconèixer-hi les implicacions ètiques, socials i polítiques.
  • SM31 (Interpretar textos filosòfics i obres artístiques amb precisió conceptual, atenció al context i sensibilitat crítica.) Interpretar textos filosòfics i obres artístiques amb precisió conceptual, atenció al context i sensibilitat crítica.
  • SM32 (Elaborar arguments sòlids i originals sobre qüestions estètiques, tant en treballs escrits com en presentacions orals.) Elaborar arguments sòlids i originals sobre qüestions estètiques, tant en treballs escrits com en presentacions orals.

Continguts

Línia temàtica de la assignatura


Després del Tricentenari del naixement d’Immanuel Kant, el Seminari d’Estètica i Teoria de l’Art es dedicarà al curs 2026-2027 a la lectura sistemàtica de la totalitat de la Crítica de la facultat de jutjar, tot afegint altres textos kantians breus i textos contemporanis que l’actualitzen.


Defensarem el posicionament discursiu que l’actualitat de Kant rau en el fet que va fundar el règim epistèmic de la incertesa, i que és en la KU on s’esgrimeixen les condicions de possibilitat que varen obrir els espais filosòfics necessaris per a l’emergència d’aquest règim.



Temari


BLOC I



  1. El lloc de KU en la producció kantiana: el camí de tornada.
  2. Lectura de l’Apèndix a la Dialèctica Transcendental de KrV: “L’ús regulador de les idees” KrV A 641-669 / B669-697.
  3. KU o la hegemonia del com si, de la imaginació i del judici reflexionant.
  4. El vincle entre la primera i la segona part de KU: la prioritat crítica de la causa final.
  5. Lectura de l’Analítica del Bell, 1ª definició (§§ 1-5) i 3ª(§§ 10-17): l’ancoratge aristotèlic del desinterès estètic.
  6. Lectura de l’Analítica del Bell, 2ª definició (§§ 6-9) i 4ª (§§ 18-22). La condició de possibilitat que fonamenta la incertesa: l’epistemologia de la capacitat de jutjar reflexionant.
  7. Actualització: Rancière i el malestar a l’estètica
  8. Lectura de la Primera Introducció a KU (I–IX).
  9. Les idees estètiques, la clau de volta de l’epistemologia de la incertesa. Lectura de: Bases epistèmiques per a una Deducció (§§ 30-38); la transmutació del sentit comú (§§ 39-42); el naixement de la noció d’art i d’artista (§§43-54).


Bloc II


  1. Lectura de l’Analítica del sublim (§§23-29).Actualització: Lyotard i el vincle entre sublimitat i reflexió.
  2. Transitivitat entre art i natura. Lectura de §§ 55-58
  3. Lectura de §§ 59-60 Etica, política, estètica.
  4. Actualització: Hannah Arendt i la possibilitat d’una lectura política de KU.
  5. KU i els ideals de la tardoIl·lustració: Llibertat, Igualtat i Fraternitat en la vulnerabilitat.
  6. Actualització: Rancière i la revolució estètica
  7. Lectura de la segona part de KU repartida entre l_s els estudiants i assimilada a les propostes dels punts anteriors. §§ 61-91.
  8. Actualització: la desconstrucció de la teleologia. Spivak i la crítica de la raó decolonial.




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals 60 2,4
lectura i conceptualització de textos i treball sobre imatges 52,5 2,1
workshops de praxis de narrativa artísitca i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribucions als seminaris 30 1,2

La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu de l'alumnat. El que es preten és:

_ L'aprenentatge participatiu i construcció compartida del coneixement

– La flexibilitat pedagògica i incorporació d'interessos emergents

_ El desenvolupament progressiu de competènicies reflexives

_ L´ús crític i responsable d'eines de suport a l'aprenentatge


La professora Jèssica Jaques i el professor Gerard Vilar estaran habitualment presents simultàniament en les sessions.

Les activitats dirigides consten de classes i seminaris de discussió amb una alta incentivació a la participació, així com un programa de tutories en microgrups i individuals

Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves.

Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos i imatges avaluables.

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial

(IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una

contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar

clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades

i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una

penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.



Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tercera prova 40% 3 0,12 CM26, CM27, CM28, KM29, KM30, KM31, KM47, SM30, SM31, SM32
Primera i segona prova 60 % 4,5 0,18 CM26, CM27, CM28, KM29, KM30, KM31, KM47, SM30, SM31, SM32

Serà segons avaluació continuada.


Proves 1 i 2. Dos escrits de 2000 paraules cadascun que l'alumnat pot anar preparant des de l'inici de curs amb suport tutorial. Es lliuraranalment des del correu institucional de l'estudiant. Seran dos escrits com si es tractés de dos articles per a una revista especialitzada. Consistiran en aplicar el temari del Bloc I i del Bloc II respectivament a una pràctica creativa que l'estudiant mantindrà en totes les proves. L'estudiant aurà de declarar la utilització o no de la IA i, cas afirmatiu, haurà de presentar, a més de les 2000 paraules, la llista de les preguntes que han portat als primers resultats de la IA a adaptar-se al temari i enfocament de l'assignatura i què és allò que l'estudiant ha acceptat, què ha rebutjat i què ha afegit d'autoria pròpia, tot afegintne 2000 paraules més i, per tant, lliurant un escrit de 4000 tant a la prova 1 com a la 2.

Prova 3. Un podcast d'un dels temes del programa consensuat amb el conjunt d'estudiants, de manera que es realitzi una tasca que tindrà resultats col·laboratius. El podcast també es podrà anar preparant des de l'inici de curs amb suport tutorial


L'avaluació tindrà un caràcter continu, processual i formatiu. Més enllà del resultat de cada prova considerada de manera aïllada, es valorarà especialment l'evolució intel·lectual, la capacitat d'integració dels continguts i el desenvolupament progressiu del pensament crític al llarg del semestre.


De manera voluntària, l'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit (fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, etc: qualsevol pràctica creativa), sense que això signifiqui cap incidència en la nota.


Les tres proves es lliuraran al campus virtual.


Assignació de competències, coneixements i habilitats a les activitats d'avaluació

Prova 1. Assaig filosòfic (Bloc I)

Competències principals

  • CM26. Desenvolupar una comprensió crítica i interdisciplinària dels discursos estètics i les seves manifestacions en les arts i en la cultura visual contemporània.
  • CM28. Idear un estudi reflexiu sobre el paper de l'art en la societat i reconèixer-ne el potencial transformador, expressiu i epistèmic.

Coneixements principals

  • KM29. Relacionar els marcs teòrics que permeten analitzar críticament l'art, la imatge, el cinema i altres pràctiques visuals des d'una perspectiva filosòfica.
  • KM30. Identificar els principals conceptes, categories i problemes de l'estètica i la filosofia de l'art.
  • KM47. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica de l'art.

Habilitats principals

  • SM30. Relacionar discursos filosòfics i produccions culturals i reconèixer-hi les implicacions ètiques, socials i polítiques.
  • SM31. Interpretar textos filosòfics i obres artístiques amb precisió conceptual, atenció al context i sensibilitat crítica.
  • SM32. Elaborar arguments sòlids i originals sobre qüestions estètiques.


Prova 2. Assaig filosòfic (Bloc II)

Competències principals

  • CM26
  • CM28

Coneixements principals

  • KM29
  • KM30
  • KM31

Habilitats principals

  • SM30
  • SM31
  • SM32


Prova 3. Podcast col·laboratiu

Competències principals

  • CM27.
  • CM28.

Coneixements principals

  • KM30
  • KM31

Habilitats principals

  • SM30
  • SM32



Calendari de les proves:

El Departament de Filosofia podria acordar que les assignatures del segon semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per a les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs.


Les setmanes prèvies respectives a cada prova no s'avançarà temari. Es discutiran dubtes a la sessió i es continuarà amb les tutoritzacions individuals i en microgrups.


Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única


La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que no tinguin la nota final de 5. Es tutoritzarà la feina a fer per cada estudiant cara a la recuperació.



La nota de l'alumne serà no avaluable quan al final del procés d'avaluació no s'hagi presentat a una, dues o tres de les proves.


Les rúbriques d'avaluació són:


Selecció pertinent dels temes a tractar en el plantejament de les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre referent estètic (Resultat: descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art)2 punts.

Manifestació de la comprensió dels continguts treballats a les sessions i de les lectures obligatòries, (Resultats: desenvolupar una comprensió crítica i interdiscuolinària dels discursos estètics; reconèixer el paper de l'estètica; Relacionaar discursos filosòfics i produccions culturals; relacionar els marcs teoòrics que permeten analitzar c´riticament la'art, la imatge))) 2 punts

Claredat i coherència argumentatives (Resultat; elaborar arguments sòlids i originals sobre qüestions estètiques), 1 punt

Utilització adient del vocabulari específic vinculat a l'assignatura (identificar els principals conceptes i categories), 1 punt

Correcció de l'expressió escrita i de l'oralitat en el podcast., 1 punt

Capacitat de discussió amb el grup sobre els textos treballats o altres formes de participació acordades a principi de curs (Resultat: Parifipar en debats filosòfics), 1 punt

Audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), entesa com la capacitat de fer-los propis i de desenvolupar, a partir d'ells, una reflexió crítica i situada en l’exercici de filosofia com a activitat (Resultat: interpretar textos filosòfics), 2 punts


Rúbrica d'avaluació Competències, coneixements i habilitats associats

Selecció pertinent dels temes a tractar en el plantejament de les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre referent estètic (2 punts) KM47, KM30, KM29, CM26

Manifestació de la comprensió dels continguts treballats a les sessions i de les lectures obligatòries (2 punts) CM26, KM29, KM30, KM31, SM30

Claredat i coherència argumentatives (1 punt) SM32, CM27

Utilització adient del vocabulari específic vinculat a l'assignatura (1 punt) KM30, KM47

Correcció de l'expressió escrita i de l'oralitat en el podcast (1 punt) SM32

Capacitat de discussió amb el grup sobre els textos treballats o altres formes de participació acordades a principi de curs (1 punt) CM27

Audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), entesa com la capacitat de fer-los propis i de desenvolupar, a partir d'ells, una reflexió crítica i situada en l'exercici de la filosofia com a activitat (2 punts) SM31, SM32, CM28, CM27


TOTAL 10 punts


El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: \"En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0\".

La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i la següent prova. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx (en situació no pandèmica; altrament serà digital.)


Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.



Bibliografia

 

Textos a treballar a classe

 

KANT, I., Crítica  de  la  facultat  de  jutjar. Traducció i edició de Jèssica Jaques, 2004. [Kritik der Urteilskraft (KU). Vol. V of Kants  gesammelte  Schriften. Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften (AA.). Berlin, Walter de Gruyter, pp. 165–485. Edited by Wilhelm Windelband. 

KANT, I., Crítica  de  la  razón  pura. Traducció i edició Miquel Montserrat. Barcelona, edicions de la UB, 2024 [Kritik der reinen Vernunft. AA. III]

KANT, I. Prolegòmens  a  tota  metafísica  futura  que pugui  presentar-se  com  a  ciència. Trad. Gerard Vilar, Ed. Pere Lluís Font, Barcelona, Ed. 62, 1996.

KANT, I., Fonamentació  de  la  metafísica  dels  costums. Trad. Joan Leita, Ed. Pere Lluís Font. Barcelona, Laia, 1984.

 KANT, I., Crítica de la raó pràctica. Barcelona, edicions 62, “Textos Filosòficos” 93, 2003.

KANT, I., Briefwechsel, AA. X.  English translation by Arnulf Zweig, Correspondence. Cambridge, Cambridge University Press, 1999.

KANT, I., “On Friendship” and “On Enmity”, in Vorlesungen (Collins’s lecture notes), AA. XXVII, pp. 423-432. English translation cited in this article by Peter Heath, Lectures on Ethics. Cambridge, Cambridge University Press, 2005. 

 

Bibliografia secundària d’especial atenció a les sessions del curs

ARENDT, Hannah, Conferencias sobre la filosofía políticade Kant (Lectures on Kant's Political Philosophy). Barcelona, Paidós, 2003 [1999].

LYOTARD, Jean-François, Lecciones sobre la Analítica de lo sublime [Leçons sur l’Analytique du sublime, 1991]. Ciudad de Méjico, LOM ediciones, 2020. 

RANCIÈRE, Jacques, El malestar en la estética (Malaise dans l'esthttiéque, . Buenos Aires, Captital Intelectual, 2011.

RANCIÈRE, Jacques, “La revolución estética y sus resultados”.

SPIVAK, Gayatri Chakravorty, A critique of postcolonial reason : toward a history of the

vanishing present. Harvard, 1999.

 

Bibliografia secundaria d’acompanyament

 

Repertoris lexicals

CAYGILL, H., A  Kant  Dictionary., Oxford, Blackwell, 1995.

EISLER, R., Kant–Lexicon, Hildesheim, Georg Olms, 1984.

 

Estudis generals

BIRD, G.  (ed.), A Companion to Kant, Blackwell, 2010.

CASSIRER, E,. Das  Erkenntnisproblem  in  der  Philosophie  und  Wissenschaft der  neueren  Zei (1906)t . Vol. II Hidesheim: Georg Olms Verlag.. Hi ha traducció castellana, El  problema  del  conocimiento  en  la  filosofía  y  en  las  ciencias  modernas. Vol., II. México: Fondo de Cultura Económica1986 (1953).

   ---  ,Kants  Leben  und  Lehre. Darmstadt: Wissenschafliche Buchgesellschaft.Hi ha traducció castellana: Kant,  vida  y  doctrina. Mèxico: Fondo de Cultura Económica, 1979 (primera edició de 1948). 1918 (1975).

   ---  ,«Kant». A Encyclopaedia  of  the  Social  Sciences, vol. 8, 1932: 538-42. New York: Macmillan.

DELEUZE, G., La  philosophie  critique  de  Kant. París, PUF, 1971 (trad. cast. a Spinoza, Kant, Nietzsche, Barcelona, Labor, 1974).

GUYER, P. (Ed.), The  Cambridge  Companion  to  Kant, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.

HERNÁNDEZ, J., “La raó en el gir estètic de la filosofia (La racionalitat kantiana)”, Enrahonar 32/33, . 81–150.

KUEHN, M., Kant. A  Biography. Cambridge, Cambridge University Press, 2001. Hi ha traducció castellana: Trad. cast.: Madrid, Acento Editorial, 2004).

SCRUTON, R., Kant, Oxford University Presss, 2001

ENRAHONAR, 36 (2004), número extraordinari sobre Kant en el segon centenari. Editat per Jèssica Jaques. 

 

 

 

 Estudis sobre KU

ARENDT, H., Das  Urteilen.  Texte  zu  Kants  Polistischer  Philosophie, München / Zurich, 1998. 

CHÉdIN, O., Sur  l'esthétique  de  Kant  et  la  théorie  critique  de  la  représentation. Paris, Vrin, 1982.

COHEN, T. amb Guyer, p. (ed.) Essays  in  Kant's  Aesthetics. Chicago & London, University of Chicago Press, 1982.

CRAWFORD, P., The  kantian  Sublime.  From  Morality  to  Art. Oxford – New York, 1989.

DUFFLO, C., La  finalité  dans  la  nature.  De  Descartes  a  Kant. París, PUF, 1996.

DUMOUCHEL, D., Kant  et  la  genèse  de la  subjectivité  esthétique.  Esthétique  et  philosophie  avant  la  critique  de  la  faculté  de  juger.  Paris, Vrin, 1999.

GIBBONS, S. Kant's  Theory  of  Imagination.  Bridging  Gaps  in Judgement  and Experience. Oxford, Clarendon Press, 1994.

GINSBORG, H., The  Role  of  Taste  in Kant’s  Theory  of  Cognition. New York – London, Garland, 1990.

Guillermit, L., L'élucidation  critique  du  jugement  de  goût  selon  Kant. Paris, Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1986.

GUYER, P.(ed.), Essays  in  Kant’s  Aesthetics. Chicago, Chicago University Press, 1982.

GUYER, P. Kant  and  the  Claims  of  Taste. Cambridge Mass., – London, Harvard University Press, 1979.

GUYER, P., Kant  and  the  Experience  of  Freedom.  Essays  on  Aesthetics  and  Morality. Cambridge, Cambridge University Press, 1993.

JAQUES, J., “Introducció” a KU. Barcelona, Edicions 62, 2004.

“Sobre la traducció del terme Urteilskraft ”, Enrahonar 36. Bicentenari de la mort d’Immanuel Kant. Pels camins de la raó crítica. (127–138), 2004. UAB, Servei de Publicacions

   ---   , “Memoria de una traducción. Sobre la versión catalana de la Kritik  der  Urteilskraft de Immanuel Kant ”. Ontology Studies, 2006, pp. 249–257

   ---   , “El sentido estético”, Disturbis 3 http://www.disturbis.net, 2008.

   ---   , “Kant’s Aesthetic Reading of Aristotle’s Philia: Disinterestedness and the Mood of the Late Enlightenment”. Revista de FilosofiaVI,  pp.57-68, 2012. http://revistas.ucm.es/index.php/RESF/article/view /41068

KEMAL, S., Kant  and  Fine  Art.  Essays  on  Kant  and  the  Philosophy  of  Fine Art  and  Culture. Oxford, Clarendon Press, 1986.

KERN, A., Schöne Lust. Eine Theorie der ästhetischen Erfahrung nach Kant. Suhrkamp Taschenbuch Wissenshaft, Berlin 1998.

KERSZBERG, P., Kant  et  la  nature. La  nature   à  l’épreuve  de  la  critique. París, Les Belles Lettres, 1999.

KOGAN, J., La  estética  de  Kant  y  sus  fundamentos  metafísicos. Buenos Aires, EUDEBA, 1965.

KULEMKAMPF, J., Kants  Logik  des  ästhetischen  Urteils. Frankfurt am  main, Vittorio Klostermann, 1994.

KULEMKAMPF, J. (ed.), Materialen  zu  “Kants  Kritik  der  Urteilskraft”, Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1974.

LEBRUN, G., Kant  et  la  mort  de  la  métaphisique (Essai  sur  la  “Critique  de  la  faculté  de  juger”). Paris, Armand Collin, 1970.

LÓPEZ  MOLINA, A. M., Razón  pura  y  juicio  reflexionante  en  Kant. Madrid, Universidad Complutense, 1983.

MAKKREEL, R. A., Imagination  and  interpretation  in  Kant.  The  Hermeneutical  Import  of  the  Critique  of  Judgement. Chicago – London, The University of Chicago Press, 1990.

McCLOSKEY, M., Kant’s  Aesthetics. New York, Macmillan, 1987.

McMILLAN, R. A. C., The  Crowing  Phase  of  the  Critical  Philosophy  (A  Study  in  Kant’s  “Critique  of  Judgement”). New York, Garland, 1970.

MartÍnez Marzoa, F., Desconocida  raíz  común.  Estudio  sobre  la  teoría  kantiana  de  lo bello, Madrid, Visor, 1987.

MUMBRÚ, Àlex, Esquema, símbolo, tipo. Barcelona, ed. Comares, 2022.

PARRET, H. (ed.), Kants  Ästhetik  /  Kant’s  Aesthetics  /  L’esthétique  de  Kant. Berlin, Walter de Gruyter, 1998.

PAVÓN, M., Objetividad  y  juicio  en  la  crítica  de  Kant. Sevilla, Servicio de publicaciones de la Universidad, 1988.

RIND, M., “The Concept of Disinterestedness in Eighteenth-Century British Aesthetics”. Journal of the History of Philosophy, vol. 40, no. 1 (2002), pp. 67-87.

RODRÍGUEZ ARAMAYO, R., y VILAR, G. (ed.), En  la  cumbre  del  criticismo (Simposio  sobre  la  “Crítica  del  Juicio”de  Kant), Barcelona, Anthropos, 1992.

Schaper, E. Studies in Kant's Aesthetics. Edinburg, Edinburgh University Press, 1979.

SOURIAU, M., Le  jugement  refléchissant  dans  la  philosophie  critique  de Kant. Paris, Alcan, 1926.

STOLNITZ, J., “On the Origins of ‘Aesthetic Disinterestedness’, The Journal of Aesthetics and Art Criticism, vol. 20, no. 2 (winter 1961), pp. 131-143.

VILLACAÑAS, J. L. (ed.),Estudios  sobre  la  “Crítica  del  Juicio”. Madrid, Visor, 1990.

 

 

Programari

No hi ha cap programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 1 Català segon quadrimestre matí-mixt