Crítica Literària i Cultural (Segles XX i XXI)
Codi: 100264Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 3 |
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 4 |
| Estudis Anglesos | OP | 3 |
| Estudis Anglesos | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Antonio Penedo Picos
- Correu electrònic :
- antonio.penedo@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Donat que la persona discent ha demostrat, mitjançant la obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, hauria de ser capaç d’expressar-se amb correcció oralment i escrita. Per aquesta raó les eventuals errades ortogràfiques i d’expressió que pogueren cometre comportaran un descens de la puntuació a la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats a l’assignatura haurien de ser originals i no s’admetrà sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en cap suport.
La eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0) i la presa de sancions disciplinàries (com la informació per escrit als òrgans competents de la universitat i que a més suposaran la impossibilitat absoluta de qualsevulla opció a revaluació.
Tanmateix es considera que l’alumnat coneix les normes generals de presentació d’un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que puguin indicar-li el professor de la assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
- Adquirir una cartografia crítica i flexible de les principals corrents teoricoliteràries dels segles XX i XXI, comprenent la literatura no com un compartiment estanc, sinó com un flux continu i un fet gnoseològic propi.
- Desenvolupar el rigor analític, tècnic i metodològic necessari per interpretar el text literari tant des de la seva immanència material com des de les seves projeccions històriques, culturals i ontològiques.
- Transvalorar el reduccionisme i el nihilisme crític mitjançant l'exercici d'una crítica literària propositiva, basada en l'escolta ètica, l'hospitalitat cap al text i la mediació del sentit.
Resultats d'aprenentatge
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
- Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
- Presentar treballs escrits o exposicions orals sobre els principals conceptes de la teoria de la literatura.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre problemes relacionats amb els fonaments teòrics i els conceptes principals de l'estudi de la crítica literària.
- Identificar i explicar els fonaments bàsics del procés de comunicació literària en cada un dels gèneres i del procés d'interpretació a partir de preguntes i activitats teòriques i/o pràctiques.
Continguts
I. Arquitectura de l'Assignatura
El curs s'articula a l'entorn de tres grans eixos epistemològics que guien l'alumnat des de la materialitat interna del text fins a la seva transcendència com a experiència viva. En superar la rigidesa dels compartiments estancs, els continguts s'aborden com un flux continu on cada metodologia dialoga, complementa o discuteix amb l'anterior, oferint una cartografia flexible per a la interpretació crítica del fet literari i la seva gnoseologia pròpia.
II. Continguts Fonamentals i Línies d'Indagació
Eix I: Epistemologia i Arquitectura del Text
Aquest bloc examina la materialitat del text, les seves regles de funcionament intern i la fallida de la il·lusió referencial, dotant l'alumnat de rigor analític i tècnic abans d'abordar projeccions externes.
- La immanència textual i la construcció de l'artifici: El Formalisme Rus (Viktor Xklovski, Boris Eixenbaum i Iuri Tinianov). El concepte d'estranyament (ostranenie) i la recerca de la literarietat. Els procediments lingüístics que transformen el llenguatge corrent en objecte artístic.
- La gramàtica estructural de la literatura i la norma estètica: Tzvetan Todorov i l'Estructuralisme Francès. Jan Mukařovský i la funció, la norma i el valor estètic com a fets semiòtics i socials. L'estructura del text enfront de l'arbitrarietat interpretativa.
- Semiòtica cultural i l'obertura del text: Iuri Lotman i la semiosfera: el text concebut com un "dispositiu pensant" i una cruïlla de codis culturals. Roland Barthes i la transició epistemològica "de l'obra al text".
- El discurs i els ordres del saber: Michel Foucault i l'«arqueologia del saber» que jau sota el llenguatge. El text literari com a espai d'arxiu, ordre institucional i delimitació d'allò deceptible. Jacques Derrida i la desconstrucció com a circulació ètica del centre a la perifèria i el seu etern retorn.
Eix II: El Text i les seves Refraccions (Subjecte, Mite i Identitat)
Espai dedicat a analitzar com el text es vincula amb la psique profunda, la història i les tensions identitàries contemporànies, diversificant els enfocaments per evitar lectures reduccionistes.
- Crítica arquetípica i psicologia profunda: De Sigmund Freud a Carl Gustav Jung i l'«inconscient col·lectiu» aplicat a la creació literària: els arquetips universals i la permanència del mite sota la superfície del text modern. Mitocrítica: Joseph Campbell i Mircea Eliade.
- Sociologia de la literatura i producció material: Marx i Engels i L'Escola de Frankfurt: Walter Benjamin i Theodor Adorno. El concepte d'«aura» en l'obra d'art, la reproductibilitat tècnica i el text literari concebut com a producte històric, social i econòmic.
- Discursos identitaris en la modernitat: L'anàlisi del cànon i la representació. Virginia Woolf, Simone de Beauvoir i la genealogia del subjecte femení. Toril Moi, Elaine Showalter i la ginocrítica. La desconstrucció de les identitats normatives, Judith Butler i el diàleg amb l'alteritat cultural postcolonial: Edward Said, Gayatri Spivak.
Eix III: Hermenèutica i Ontologia de la Literatura
Bloc de síntesi i resolució que supera el risc del nihilisme crític. S'abandona la postura del subjecte analista com a fiscal destructor per recuperar l'escolta, els vectors interpretatius i l'esdeveniment del sentit.
- Fenomenologia i hermenèutica de la lectura: Wolfgang Iser i Hans Robert Jauss. La flexibilitat del text i l'horitzó d'expectatives de la recepció. El subjecte lector com a cooperador necessari i activador de l'obra.
- La cooperació interpretativa i els drets del text: Umberto Eco i els canals de la lectura. Dialèctica entre l'«obra oberta» i el «lector model». El text com a fre conceptual enfront de la sobreinterpretació ideològica o manipuladora.
- Paul Ricœur i la indagació del sentit: del text a l'acció. Superació de l'«hermenèutica de la sospita». El trànsit necessari des de la desmitificació destructiva cap a l'«hermenèutica de l'escolta» i l'hospitalitat ètica davant del text.
- Gadamer i l'ontologia estètica: La literatura com a «esdeveniment del ser» i desocultació de la veritat (aletheia). L'experiència estètica i la fusió d'horitzons. Balanç final del curs: la crítica literària com a mediadora i desveladora de sentit. La ficció literària com a veritat ontològica pròpia: la literatura és irreductible perquè és un esdeveniment ontològic pròpi, un espaitemps on l'ésser humà experimenta la veritat de l'alteritat mitjançant l'experiència estètica de la FICCIÓ.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòric-pràctiques | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Tutories i avaluació | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Preparació de classes, proves i treballs | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
La metodologia serà molt senzilla: les classes consistiran en l'exposició docent dels continguts programats i la seva reflexió gràcies a la participació de l'alumnat. Per aposentar la informació es comptarà amb el suport d'un dossier d'articles traduïts que s'explica i treball a l'aula. A partir de l'enunciació oral i del material escrit s'anirà, progressivament, obtenint un conjunt d'arguments i perspectives, la coherència i eficàcia del qual haurà d'aconseguir-se al final del curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball final | 50 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Prova1. | 25 % | 0 | 0 | 1, 3, 4, 7, 8, 12, 14 |
| Prova 2. | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14 |
CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ
La data de lliurament de les proves es comunicarà a l'començament del curs.
Totes les proves es lliuraran per correu electrònic.
Criteris comuns per a l'avaluació contínua i l'avaluació única
1. Queda prohibida la utilització de qualsevol material difós en cursos anteriors que no figuri al campus virtual del present curs. Aquest material no serà avaluat i suposarà, segons el seu ús, una reducció progressiva de la qualificació.
2. Es considerarà «no avaluable» l'estudiant que no hagi lliurat més del 30 % de les proves d'avaluació.
Per aprovar l'assignatura és necessari obtenir una nota mitjana final mínima de 5.
3.Tenen dret a la reavalació els estudiants que hagin realitzat almenys dues terceres parts (2/3) de les proves d'avaluació.
4. No es podran presentar a la reavalació els estudiants que tinguin una nota mitjana inferior a 3,5.
PROVES (AVALUACIÓ CONTÍNUA)
- Primera prova (25 % de la qualificació): Consistirà en un anàlisi crític de 5 pàgines sobre un article d'actualitat relacionat amb les matèries de l'assignatura.
- Segona prova (25 % de la qualificació): Consistirà en l'elaboració d'un projecte d'investigació sobre un text literari. L'extensió serà d'1 + 5 + 1 pàgines, distribuïdes de la manera següent: un índex-esquema desenvolupat en una pàgina completa, les tesis i hipòtesis argumentals redactades en cinc pàgines, i la bibliografia a la pàgina final. En cap cas es tractarà del desenvolupament d'aquests punts, sinó de la proposta hipotètica del projecte.
- Tercera prova (50 % de la qualificació): Aquesta qualificació correspondrà a la prova 3 de l'assignatura, les normes d'elaboració de la qual es desglossen en els apartats següents:
Normes per a l'avaluació de la prova 3 de curs:
- El treball només es considerarà apte per a la seva aprovació quan assoleixi una extensió mínima de 15 pàgines, sense límit màxim de pàgines.
- Els capítols, apartats o seccions (qualsevol divisió que s'estableixi) no podran coincidir amb el títol i l'autor dels dossiers: no es tracta de fer un resum independent, dossier per dossier.
- No es poden seleccionar els dossiers de forma parcial: tots s'han d'utilitzar explícitament.
- S'han d'incloure, per a cada dossier, cites bibliogràfiques explícites que localitzin el text i la pàgina corresponent.
- Es considera matèria avaluable tot el discurs docent impartit a classe pel professor de l'assignatura. L'absència progressiva d'aquests continguts reduirà proporcionalment la qualificació obtinguda.
- El treball consistirà en la definició, utilització i reflexió detallada de tots i cadascun dels conceptes, qüestions i àmbits d'anàlisi desenvolupats durant el curs. No consistirà en una síntesi ni en una selecció breu d'aquests.
- El temari del curs i els enfocaments disciplinaris —recolzats pels articles explicats a classe— han de ser l'orientació i guia per al desenvolupament de l'apartat anterior.
- Hi ha total llibertat en la manera de reordenar i distribuir el material, així com en l'elecció de la tesi principal sobre la qual s'articuli el procés argumental del treball.
- Les opinions personals no són avaluables, únicament respectables.
- L'avaluació mesurarà la capacitat d'argumentar de forma lliure i crítica, però de manera documentada i raonada, sobre els enfocaments de la matèria de l'assignatura.
NORMATIVA SOBRE IRREGULARITATS I AUTORIA
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest es qualificarà amb un 0, amb independència de les sancions acadèmiques o d'un altre ordre legal que se'n puguin derivar. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Aquests actes d'avaluació en els quals s'hagin produït irregularitats (còpia, ús no autoritzat de la IA, etc.) no seran recuperables.
Està terminantment prohibit presentar com a treball d'autoria humana qualsevol prova d'avaluació generada per programes d'intel·ligència artificial.
*Mitjançant una tutoria oral es podria comprovar l'autoria original de les proves signades per l'estudiant.
AVALUACIÓ ÚNICA
- Prova 1 (25 % de la qualificació): Elaboració d'un projecte d'investigació sobre un text lierari: índex, esquema, tesi i bibliografia (en cap cas el desenvolupament d'aquests punts, sinó la proposta hipotètica del projecte, amb una extensió d'1 + 5 + 1 pàgines).
- Prova 2 (25 % de la qualificació): Consistirà en un anàlisi crític de 5 pàgines sobre un article d'actualitat relacionat amb les matèries de l'assignatura.
- Prova 3 (50 % de la qualificació): Elaboració d'un treball de 15 pàgines com a mínim (requisit indispensable per ser aprovat, sense límit màxim de pàgines) on s'exposin i s'analitzin els conceptes, perspectives i arguments desenvolupats durant el curs. El treball haurà de contenir obligatòriament cites bibliogràfiques dels articles estudiats a classe, d'acord amb les Normes per a l'avaluació de la prova 3 de curs.
Lliurament i reavalació: Les tres proves es lliuraran conjuntament en un únic enviament el mateix dia en què se sol·liciti la prova 3 de l'avaluació contínua, a través del correu electrònic. La reavalació es farà en la data que indiqui el calendari de la facultat.
Bibliografia
Bibliografia General de Referència
- Adorno, Theodor W. (1970): Teoría estética. Madrid: Taurus, 1980.
- Aguiar e Silva, Vítor Manuel de (1967): Teoría de la Literatura. Madrid: Gredos, 2011.
- Asensi Pérez, Manuel (1998/2003): Historia de la teoría de la literatura (2 vols.). Valencia: Tirant lo Blanch.
- Cabo Aseguinolaza, Fernando y Rábade Villar, María do Cebreiro (2006): Manual de teoría de la literatura. Madrid: Castalia.
- Ceserani, Remo (1997): Introducción a los estudios literarios. Barcelona: Crítica, 2004.
- Chicharro Chamorro, Antonio (2007): Sobre la teoría de la literatura. Madrid: Síntesis.
- Compagnon, Antoine (1998): El demonio de la teoría: Literatura y sentido común. Barcelona: Acantilado, 2015.
- Culler, Jonathan (1997): Breve introducción a la teoría literaria. Madrid: Debate, 2000.
- Della Volpe, Galvano (1960): Crítica del gusto. Barcelona: Península, 1971.
- Domínguez Caparrós, José (2002): Teoría de la Literatura. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces / UNED.
- Eagleton, Terry (1983): Una introducción a la teoría literaria. México/Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2016.
- Eimermacher, Karl (Ed.) (1971): Teoría de la literatura de los formalistas rusos (2 vols.). Madrid: Alberto Corazón, 1978.
- Gadamer, Hans-Georg (1960): Verdad y método (2 vols.). Sígueme: Salamanca, 1977.
- García Berrio, Antonio (1994): Teoría de la Literatura: La construcción del significado poético. Madrid: Cátedra.
- Garrido Gallardo, Miguel Ángel (2000): Nueva introducción a la teoría de la literatura. Madrid: Síntesis.
- Genette, Gérard (1982): Palimpsestos: La literatura en segundo grado. Madrid: Taurus, 1989.
- Glowinski, Michel; Okopien-Slawinska, Aleksandra y Slawinski, Janusz (1975): Manual de teoría literaria. Madrid: Castalia, 2011.
- Heidegger, Martin (1950): Caminos de bosque. Madrid: Alianza, 1995.
- Iser, Wolfgang (1976): El acto de leer: Teoría de la efecto estético. Madrid: Taurus, 1987.
- Jauss, Hans Robert (1970): La literatura como provocación. Barcelona: Península, 1976.
- Jauss, Hans Robert (1977): Experiencia estética y hermenéutica literaria. Madrid: Taurus, 1986.
- Julià, Jordi (2005): L'arquitectura de la ficció. Barcelona: Empúries.
- Lentricchia, Frank (1980): After the New Criticism. Chicago: University of Chicago Press, 1980.
- Llovet, Jordi (Ed.) (2005): Teoría de la literatura y literatura comparada. Barcelona: Ariel.
- Lotman, Yuri M. (1970): Estructura del texto artístico. Madrid: Istmo, 1982.
- Matejka, Ladislav y Pomorska, Krystyna (Eds.) (1971): Teoría de la literatura formalista. Barcelona: Lumen, 1977.
- Moi, Toril (2017): Revolution of the Ordinary: Literary Studies after Wittgenstein, Austin, and Cavell. Chicago: University of Chicago Press.
- Mukařovský, Jan (1936-1941): Escritos de estética y semiótica del arte. Barcelona: Península, 1977.
- Pozuelo Yvancos, José María (1988): Teoría del lenguaje literario. Madrid: Cátedra.
- Ricœur, Paul (1969): El conflicto de las interpretaciones: Ensayos de hermenéutica. Buenos Aires: Megápolis, 1975.
- Ricœur, Paul (1983-1985): Tiempo y narración (3 vols.). Madrid: Cristiandad / Siglo XXI, 1987.
- Ricœur, Paul (1986): Del texto a la acción: Ensayos de hermenéutica II. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2002.
- Segre, Cesare (1985): Principios de análisis del texto literario. Barcelona: Crítica.
- Todorov, Tzvetan (Ed.) (1965): Teoría de la literatura de los formalistas rusos. Buenos Aires: Signos, 1970.
- Villanueva, Darío (Comp.) (1994): Curso de teoría de la literatura. Madrid: Taurus.
- Viñas Piquer, David (2002): Historia de la Crítica Literaria. Barcelona: Ariel.
- Wahnón, Sultana (2008): Teoría de la literatura y hermenéutica. Vigo: Academia del Hispanismo.
- Wellek, René y Warren, Austin (1949): Teoría literaria. Madrid: Gredos, 2009.
Programari
No hi ha especificacions.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |