Guia en format PDF

Grans temes de la història

Codi: 100218
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Història de l'Art	FB	1
Musicologia	FB	1

Professor/a de contacte

Nom :: Montserrat Jiménez Sureda
Correu electrònic :: montserrat.jimenez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per cursar amb profit l'assignatura Grans temes de la Història es recomana disposar d'uns coneixements generals d'història equivalents al nivell de batxillerat, així com d'una bona capacitat de comprensió lectora i d'expressió escrita. L'alumnat ha de ser capaç de llegir textos acadèmics i assagístics, identificar-ne les idees principals i participar en discussions argumentades sobre processos històrics.

Més enllà dels coneixements previs, es considera especialment important la curiositat intel·lectual, l'interès per comprendre les societats humanes en la seva complexitat i la disposició a formular preguntes sobre els grans problemes històrics que han configurat el món contemporani.

L'assignatura exigeix també una actitud de rigor i honestedat acadèmica. S'espera de l'alumnat un compromís ferm amb l'autoria dels seus treballs, el respecte a les fonts i el rebuig de qualsevol forma de plagi o apropiació indeguda de materials elaborats per tercers.

Pel que fa a l'ús de les eines d'intel·ligència artificial, aquestes podran emprar-se únicament com a suport auxiliar per a tasques de consulta, orientació bibliogràfica, revisió lingüística o exploració inicial de temes. En cap cas no podran substituir el treball intel·lectual propi de l'estudiant ni ser utilitzades per generar totalment o parcialment treballs, exercicis, comentaris o altres activitats que hagin de ser objecte d'avaluació. L'alumnat haurà de garantir sempre que les idees, interpretacions i textos presentats són fruit de la seva pròpia reflexió i elaboració.

Aquesta assignatura no es planteja com un exercici de memorització de dades, dates o esdeveniments, sinó com una invitació a pensar històricament. Els grans temes de la història —el poder, la guerra, les revolucions, les desigualtats, les creences, les migracions, la construcció dels estats o les transformacions econòmiques i culturals— exigeixen capacitat d'anàlisi, sensibilitat davant la diversitat de les experiències humanes i voluntat de confrontar interpretacions diferents.

Per aquest motiu, es valoraran especialment la iniciativa intel·lectual, la lectura atenta de les fonts i dels textos proposats, la capacitat de relacionar processos històrics de diferents èpoques i espais, així com la participació respectuosa i argumentada en els debats. L'objectiu no és només adquirir coneixements, sinó desenvolupar una mirada crítica i reflexiva sobre el passat que permeti comprendre millor els reptes del present.

L'estudi de la història implica una responsabilitat cívica i intel·lectual. Requereix respecte pels fets, consciència de la complexitat dels processos històrics i voluntat de sotmetre les pròpies opinions a l'examen de les evidències. Aquesta actitud és incompatible tant amb el plagi com amb la delegació del treball intel·lectual en eines automatitzades. La universitat és, abans que res, un espai de formació del criteri propi, i aquest només es pot construir mitjançant l'esforç personal, la lectura, la reflexió i el diàleg crític.

Objectius

L'assignatura Grans temes de la Història té com a objectiu principal introduir l'estudiantat en l'anàlisi dels grans processos, problemes i qüestions que han configurat les societats humanes al llarg del temps, fomentant una comprensió global, crítica i reflexiva del passat i de la seva relació amb el present.

En finalitzar l'assignatura, l'alumnat haurà de ser capaç de:

Comprendre la naturalesa històrica dels fenòmens socials, polítics, econòmics i culturals, identificant els factors que intervenen en la seva formació, transformació i desaparició al llarg del temps.
Reconèixer i analitzar alguns dels grans temes que han vertebrat l'experiència històrica de la humanitat, com ara l'exercici del poder, la construcció dels estats, les formes de dominació i resistència, les revolucions, les guerres, les migracions, les desigualtats socials, les identitats col·lectives, les creences religioses, els sistemes econòmics i els processos de canvi cultural.
Desenvolupar la capacitat d'establir relacions entre processos històrics de diferents períodes i àmbits geogràfics, identificant continuïtats, ruptures, permanències i transformacions.
Adquirir una visió comparada dels fenòmens històrics, evitant interpretacions simplistes, deterministes o reduccionistes, i assumint la complexitat inherent als processos socials.
Comprendre que tota interpretació històrica és una construcció intel·lectual fonamentada en evidències, susceptible de revisió i debat, i que el coneixement històric es desenvolupa a partir del contrast d'hipòtesis, fonts i perspectives diverses.
Familiaritzar-se amb la lectura crítica de textos històrics i historiogràfics, identificant-ne les tesis principals, els arguments emprats i els marcs interpretatius que els sustenten.
Desenvolupar la capacitat de formular preguntes històricament rellevants i d'elaborar explicacions raonades a partir de l'anàlisi de fonts, lectures i evidències.
Millorar les competències de comunicació oral i escrita mitjançant la presentació ordenada d'arguments, l'ús rigorós dels conceptes històrics i la participació activa en debats acadèmics.
Potenciar la curiositat intel·lectual i l'interès per la comprensió dels problemes humans en perspectiva històrica, afavorint una actitud oberta al qüestionament, a la reflexió i al diàleg.
Desenvolupar una consciència crítica respecte dels usos públics de la història, de les memòries col·lectives i de les representacions del passat presents en els discursos polítics, culturals i mediàtics contemporanis.
Reconèixer la diversitat d'experiències històriques i culturals que han configurat les societats humanes, fomentant actituds de respecte, comprensió i valoració de la pluralitat.
Assolir hàbits de treball intel·lectual basats en el rigor metodològic, la verificació de les fonts, la responsabilitat acadèmica i l'honestedat en la producció i presentació del coneixement.
Assumir els principis de l'ètica acadèmica, respectant els criteris d'autoria, citació i ús responsable de la informació, i rebutjant qualsevol forma de plagi, falsificació o apropiació indeguda del treball aliè.
Comprendre les potencialitats i limitacions de les eines digitals i de la intel·ligència artificial aplicades a l'estudi de la història, utilitzant-les de manera crítica, transparent i auxiliar, sense renunciar al desenvolupament del criteri propi ni a la responsabilitat personal en l'elaboració del coneixement.
Consolidar una manera de pensar històricament caracteritzada per l'atenció al context, la sensibilitat envers la complexitat dels processos humans, la valoració de l'evidència i la disposició permanent a revisar les pròpies interpretacions a la llum de nous arguments i noves dades.

En darrer terme, l'assignatura pretén contribuir a la formació de ciutadans i professionals capaços d'interpretar críticament el món que els envolta, conscients de la dimensió històrica dels problemes contemporanis i compromesos amb els valors del coneixement rigorós, la responsabilitat intel·lectual i el debat democràtic.

Resultats d'aprenentatge

Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics
Identificar i interpretar les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a l'època contemporània
Identificar i analitzar el vocabulari específic que ha produït cada una de les formacions socials que seran analitzades
Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics
Utilitzar lèxic específic de la història
Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un determinat tema
Accedir a les fonts electròniques d'informació i elaborar i comunicar aquesta informació en formats electrònics
Participar en els debats orals realitzats a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina
Utilitzar correctament el lèxic específic de la història
Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.
Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
Participar en els debats orals realitzats a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina.
Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
Identificar i interpretar les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a l'època contemporània.
Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un determinat tema.
Accedir a les fonts electròniques d'informació i elaborar i comunicar aquesta informació en formats electrònics.
Identificar i analitzar el vocabulari específic que va produir cada una de les formacions socials analitzades
Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.
Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Programa de l'assignatura

Introducció: pensar històricament

1. El sentit del temps. El concepte d'història

Què és la història i per què les societats senten la necessitat de construir relats sobre el seu passat? Existeix el progrés? Avança la història en alguna direcció o es tracta d'una successió oberta d'experiències humanes? Aquest tema introdueix els principals conceptes i problemes de la disciplina històrica, així com les diferents maneres d'entendre el temps, la memòria i el canvi.

La humanitat en el seu context

2. L'escenari de la història: natura, geografia i medi ambient

Els éssers humans fan la història, però no en circumstàncies lliurement escollides. El medi físic, el clima, els recursos naturals, les malalties o les catàstrofes han condicionat profundament les societats humanes. S'analitzarà la relació entre les persones i el seu entorn, així com el paper de la natura en els processos històrics.

Viure, sobreviure, reproduir-se

3. El nombre de persones: vida, subsistència i mort dels éssers humans

Com han evolucionat les poblacions al llarg del temps? Per què algunes societats creixen mentre d'altres desapareixen? Quines han estat les causes de la fam, les epidèmies, les migracions o l'augment de l'esperança de vida? Aquest tema examina la història demogràfica de la humanitat i la lluita constant contra l'escassetat, la malaltia i la mort.

4. Formes de subsistència, treball i condicions de vida

Com s'han guanyat la vida els éssers humans? Què significa treballar i com ha variat aquesta experiència al llarg de la història? Des de les societats caçadores i recol·lectores fins a les economies industrials i digitals, s'estudiaran les formes de producció, distribució i consum, així com les desigualtats que han generat.

Viure amb els altres

5. Formes d'organització col·lectiva: societat, gènere, família, raça i classe social

Cap ésser humà viu aïllat. Les societats estableixen formes diverses de convivència, cooperació i jerarquia. Aquest tema analitza les estructures socials, les relacions de gènere, els sistemes familiars, les identitats ètniques i racials, així com les desigualtats econòmiques i socials que han configurat les experiències humanes en diferents èpoques i cultures.

El poder i els seus límits

6. L'organització política: Estat, nació, violència, poder i resistència

Per què uns manen i altres obeeixen? Com es construeix l'autoritat? D'on provenen els estats i les nacions? Aquest tema aborda les diverses formes de poder polític desenvolupades per les societats humanes, els mecanismes de dominació, les formes de violència organitzada i les múltiples expressions de resistència, revolta i transformació social.

Comprendre el món

7. Les idees: cultura, religió, civilització i ciència

Els éssers humans no només produeixen aliments, institucions o lleis; també produeixen significats. Les creences religioses, els sistemes filosòfics, les tradicions culturals i el coneixement científic han contribuït a donar sentit al món i a orientar l'acció humana. Aquest tema examina la formació, transmissió i transformació de les idees, així com el seu impacte en les societats al llarg del temps.

Consideracions transversals

Tots els temes de l'assignatura seran abordats des d'una perspectiva comparada, global i interdisciplinària. Igualment, el curs incorporarà de manera transversal la perspectiva de gènere, entenent-la com una eina imprescindible per analitzar les relacions de poder, les experiències històriques de dones i homes, i la construcció social de les identitats al llarg del temps.

L'assignatura pretén oferir una visió àmplia dels grans problemes de la història humana i proporcionar a l'estudiantat les eines conceptuals necessàries per interpretar críticament les societats del passat i del present.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Tutories	15	0,6	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Lectures, ressenyes, treballs, comentaris de fonts	30	1,2	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Treball personal	45	1,8	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Classes teòriques	39	1,56	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Seminaris i pràctiques d'aula	13,5	0,54	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

L'aprenentatge en aquesta assignatura es fonamenta en la participació activa i continuada de l'estudiantat en les diferents activitats docents programades. Atès que es tracta d'una assignatura impartida en una universitat presencial, l'assistència regular a classe constitueix un element essencial del procés formatiu. Les sessions presencials no es limiten a la transmissió de continguts, sinó que són espais de debat, reflexió compartida, contrast d'idees i construcció col·lectiva del coneixement que no poden ser substituïts íntegrament per l'estudi individual.

En conseqüència, es considera imprescindible l'assistència regular i puntual a les classes. L'estudiantat que, per les seves circumstàncies personals, prefereixi un model d'aprenentatge no presencial disposa actualment d'institucions específicament concebudes per a aquesta finalitat. Aquesta assignatura, en canvi, s'inscriu plenament en el model docent presencial propi de la universitat.

Les activitats formatives inclouran:

Assistència i participació activa en les classes dirigides pel professor.
Lectura i discussió de textos i materials de treball.
Elaboració de ressenyes, comentaris crítics i exercicis d'anàlisi històrica.
Preparació i realització de presentacions orals.
Participació en activitats individuals i col·laboratives desenvolupades a l'aula.
Estudi personal i preparació de les proves d'avaluació.

Amb la finalitat de fomentar la participació efectiva i el seguiment continuat de l'assignatura, el professor podrà realitzar controls d'assistència de manera aleatòria al llarg del semestre. Igualment, podran programar-se activitats pràctiques, exercicis col·laboratius, debats o altres dinàmiques amb incidència en l'avaluació que es desenvoluparan durant les sessions presencials i sense necessitat d'avís previ.

L'avaluació continuada exigeix el compliment dels terminis establerts. Tots els treballs, exercicis, ressenyes, comentaris o altres evidències avaluatives hauran de ser lliurats dins dels terminis fixats i, en qualsevol cas, abans de la data oficial de finalització de les classes del semestre. Un cop conclòs el període docent, el professor no tindrà l'obligació acadèmica d'acceptar, corregir ni qualificar materials presentats fora de termini, llevat de situacions excepcionals degudament justificades i acreditades documentalment.

Pel que fa a les proves escrites presencials, l'assistència és obligatòria. La no compareixença només podrà ser considerada justificable en circumstàncies greus i sobrevingudes, degudament acreditades mitjançant documentació oficial. Entre aquestes circumstàncies es poden incloure, a títol orientatiu, malalties o accidents que impossibilitin l'assistència, intervencions mèdiques, hospitalitzacions o altres causes de força major suficientment acreditades. La simple incompatibilitat d'agenda, els desplaçaments particulars o altres circumstàncies ordinàries no constituiran, amb caràcter general, causa suficient de justificació.

Finalment, amb l'objectiu de contribuir a la millora de la qualitat docent, el professorat podrà reservar aproximadament quinze minuts d'alguna sessió lectiva perquè els estudiants puguin respondre les enquestes institucionals d'avaluació de l'actuació docent i de l'assignatura. La participació en aquestes enquestes és estrictament voluntària, si bé es considera una contribució valuosa al procés de millora contínua dels ensenyaments universitaris.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Exàmens	60 % (30% + 30%)	5,5	0,22	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Assistència i participació activa	10%	1	0,04	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Treballs, comentaris de text, exposicions orals, etc.	30%	1	0,04	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

Sistema d'avaluació

Avaluació continuada

L'avaluació continuada es fonamenta en el seguiment regular del procés d'aprenentatge de l'estudiantat i combina diferents instruments d'avaluació amb la finalitat de valorar tant l'adquisició de coneixements com el desenvolupament de competències analítiques, expressives i participatives.

La qualificació final s'obtindrà a partir dels següents mòduls:

Mòdul d'exàmens: 60% de la nota final, distribuït en dues proves escrites amb un valor del 30% cadascuna.
Mòdul de treballs acadèmics: 30% de la nota final. Inclou treballs escrits, comentaris de text, ressenyes, exposicions orals o altres activitats que el professorat pugui determinar.
Mòdul d'assistència i participació activa: 10% de la nota final. Es valorarà l'assistència regular a les classes, la participació en els debats i activitats de l'aula, la implicació en les activitats desenvolupades al campus virtual i, si escau, la participació en sortides o activitats complementàries vinculades a l'assignatura.

Al llarg del quadrimestre es programaran, com a mínim, tres activitats d'avaluació corresponents almenys a dues tipologies diferents. D'acord amb la normativa vigent, cap activitat d'avaluació podrà representar més del 50% de la qualificació global de l'assignatura.

Les activitats avaluatives es distribuiran al llarg del semestre i les seves dates seran comunicades amb suficient antelació. El professorat establirà un horari específic de tutories destinat a la revisió i comentari de les activitats avaluades. L'estudiantat tindrà dret a revisar totes les qualificacions obtingudes i serà informat, mitjançant els canals institucionals corresponents (Moodle, SIA o equivalents), dels procediments i terminis de revisió.

Exàmens (60%).

Aquesta activitat d'avaluació permet valorar l'assoliment dels resultats d'aprenentatge relacionats amb la comprensió crítica dels continguts de l'assignatura, la capacitat d'anàlisi, interpretació i síntesi, així com l'aplicació correcta dels conceptes, teories i metodologies estudiats.

Treballs, comentaris de text, exposicions orals, etc. (30%)

Aquesta activitat d'avaluació permet valorar els resultats d'aprenentatge vinculats a la capacitat de recerca i gestió d'informació, l'anàlisi crítica de fonts i textos, l'elaboració d'arguments fonamentats, la comunicació escrita i oral, i l'aplicació autònoma dels coneixements adquirits.

Assistència i participació activa (10%)

Aquesta activitat d'avaluació permet valorar els resultats d'aprenentatge relacionats amb la participació crítica i argumentada en debats acadèmics, el treball col·laboratiu, la capacitat de reflexió i discussió dels continguts de l'assignatura, i el seguiment continuat del procés d'aprenentatge.

Avaluació única

L'estudiantat que s'aculli a la modalitat d'avaluació única serà avaluat mitjançant:

Examen global de l'assignatura: 60% de la nota final.
Treballs, comentaris de text i altres activitats acadèmiques: 40% de la nota final.

Totes les activitats corresponents a aquesta modalitat hauran de ser realitzades o lliurades en la data que estableixi el professorat, que, amb caràcter general, coincidirà amb el darrer dia lectiu de l'assignatura.

Exàmens (60%)

Treballs, comentaris de text, exposicions orals, etc. (30%)

Assistència i participació activa (10%)

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.

Observacions generals

L'assignatura s'entendrà superada quan l'estudiant obtingui una qualificació final igual o superior a 5 punts sobre 10.

La qualificació de «No avaluable» s'atorgarà a l'estudiant que no hagi presentat activitats d'avaluació que representin més del 30% de la qualificació total de l'assignatura.

Qualsevol irregularitat comesa en un acte d'avaluació que pugui comportar una alteració significativa de la qualificació serà considerada una falta greu d'honestedat acadèmica. En aquests casos, l'activitat afectada serà qualificada amb un 0 (zero), sense perjudici de les mesures disciplinàries que la universitat pugui adoptar. Si es detecten diverses irregularitats en activitats diferents d'una mateixa assignatura, la qualificació final serà de 0 (zero).

En totes les activitats escrites es valorarà especialment la qualitat de l'expressió escrita. Les incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques podran comportar una penalització d'entre 0,1 i 0,2 punts per error sobre la qualificació de l'activitat corresponent. Les errades repetides podran ser objecte d'una única penalització.

En cas que circumstàncies excepcionals impedeixin el desenvolupament presencial de les activitats docents o avaluatives, aquestes s'adaptaran als recursos virtuals que la universitat posi a disposició de la comunitat universitària. Les activitats es podran desenvolupar mitjançant fòrums, videoconferències, espais col·laboratius, lliuraments electrònics o altres eines disponibles a Moodle, Teams o plataformes equivalents. El professorat procurarà garantir l'accés de l'estudiantat a aquests recursos i facilitarà alternatives raonables en aquells casos en què sigui necessari.

La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.

Els estudiants Erasmus/intercanvi que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).

Ús de la intel·ligència artificial

En aquesta assignatura es permet l'ús d'eines d'intel·ligència artificial exclusivament com a suport auxiliar en tasques de cerca bibliogràfica, localització d'informació, revisió lingüística o traducció de textos.

No es permet la utilització d'aquestes eines per generar totalment o parcialment treballs, comentaris, exercicis, exposicions o qualsevol altre material susceptible d'avaluació sense una indicació explícita i transparent del seu ús.

La manca de transparència en la utilització de tecnologies d'intel·ligència artificial serà considerada una vulneració dels principis d'honestedat acadèmica i comportarà la qualificació de 0 (zero) en l'activitat corresponent, sense possibilitat de recuperació, sens perjudici de l'aplicació de mesures disciplinàries addicionals en els casos de major gravetat.

Recuperació

Per tenir dret a la recuperació, l'estudiantat haurà d'haver estat prèviament avaluat en activitats que representin, com a mínim, dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura en la modalitat d'avaluació continuada. En el cas de l'avaluació única, caldrà haver lliurat totes les activitats previstes.

La recuperació consistirà en una prova global de l'assignatura que tindrà lloc en la data fixada oficialment per la Facultat i serà comuna per a l'estudiantat de les dues modalitats d'avaluació.

La qualificació màxima que es podrà obtenir mitjançant el procediment de recuperació serà de 5 punts sobre 10 (aprovat).

La recuperació té com a finalitat permetre superar l'assignatura a l'estudiantat que no hagi assolit els requisits mínims durant el procés ordinari d'avaluació. En cap cas no podrà utilitzar-se com un mecanisme destinat a incrementar la qualificació dels estudiants que ja hagin superat l'assignatura.

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Fontana, Josep, Introducció a l'estudi de la història. Barcelona: Crítica, 1997.
Jiménez Sureda, Montserrat, Manual d'Història de la Dona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2021.
Roberts, J. M., Historia del mundo. De la prehistoria a nuestros días. Madrid: Debate, 2010.

Bibliografia complementària

Anderson, Bonnie S.; Zinsser, Judith P., Historia de las Mujeres: una historia propia. Barcelona: Crítica, 1992, 2 vols.
Bayly, C. A., El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914. Madrid: Siglo XXI, 2009.
Bock, Gisela, La mujer en la Historia de Europa. Barcelona: Crítica, 2001.
Burke, Peter, Historia Social del Conocimiento. Barcelona: Paidós, 2012.
Duby, Georges; Perrot, Michelle (dir.), Historia de las mujeres. Madrid: Taurus, 1993, 5 vols.
Goody, Jack, El robo de la Historia. Madrid: Akal, 2011.
Jiménez Sureda, Montserrat, Amb el cor al paper: Història i teoria de les cartes d'amor. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2020.
Jiménez Sureda, Montserrat, Crist i la història: els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.
Jiménez Sureda, Montserrat, «Crist i la Història. La situació femenina en l'Antic Règim». Revista de Catalunya, núm. 174, 2002, p. 25-52.
Jiménez Sureda, Montserrat, Les bruixes: del feminicidi històric a la icona social. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Jiménez Sureda, Montserrat, «Las brujas de la Época Moderna: reflejos del ginocidio en el Séptimo Arte», a Rosa Gutiérrez Herranz (coord.), El cine y su doble: documento, relato, representación. Madrid, 2019, p. 82-105.
Jiménez Sureda, Montserrat, Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2022.
Morant, Isabel (dir.), Historia de las mujeres en España y América Latina. Madrid: Cátedra, 2006, 4 vols.
Watson, Peter, Ideas. Historia intelectual de la humanidad. Barcelona: Crítica, 2006.
Wasson, Donald, Cultura. El patrimonio común de los europeos. Barcelona: Crítica, 2006.

Instruments de treball

Duby, Georges (ed.), Atlas histórico mundial. Madrid: Debate, 2001.
Kinder, Hermann; Hilgemann, Werner, Atlas Histórico Mundial. Madrid: Istmo, 1999.
Overy, Richard, Historia del Mundo: The Times. La cartografía de la historia. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007.
Pounds, N. J. G., Geografía histórica de Europa. Barcelona: Crítica, 2000.
Sánchez de Madariaga, Elena, Conceptos fundamentales de historia. Madrid: Alianza Editorial, 1998.
Vilar, Pierre, Iniciación al vocabulario del análisis histórico. Barcelona: Crítica, 1980.
Williams, Raymond, Palabras clave. Un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires: Ediciones Ediciones Nueva Visión.

Programari

Aquesta assignatura no requereix l’ús de programari específic d’aprenentatge o de treball més enllà de les eines digitals bàsiques de suport institucional (campus virtual, processador de textos i recursos bibliogràfics en línia). El desenvolupament dels continguts i de les activitats d’avaluació es fonamenta principalment en la lectura, l’anàlisi crítica i la discussió de textos, així com en la producció escrita i oral de l’estudiantat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt
(TE) Teoria	2	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	2	Català	segon quadrimestre	matí-mixt