Guia en format PDF
Logo

Geografia de la Globalització

Codi: 100029
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Antonio Miguel Solana Solana
Correu electrònic :
antoniomiguel.solana@uab.cat

Equip docent

Roser Maneja Zaragoza

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per realitzar aquesta assignatura cal tenir un domini de català i/o castellà igual o superior al nivell B2.

No hi ha altre tipus de requisits previs per cursar aquesta assignatura.

Objectius

L’assignatura s’orienta vers l’explicació dels canvis territorials, econòmics, socials i culturals derivats del procés actual de globalització. Pel que fa als objectius formatius, els coneixements que s’imparteixen es refereixen a tres aspectes principals en relació amb els resultats territorials dels processos de globalització:

a) La descripció, explicació i anàlisi dels principals aspectes –econòmics, tecnològics, polítics, socials i culturals– que defineixen la globalització com un procés d’abast planetari en el moment actual, amb especial atenció a les transformacions que suposa en termes geogràfics i territorials.

b) L’explicació general dels principals factors i agents definidors de cadascun dels anteriors aspectes temàtics que configuren la globalització com un procés d’abast transversal i certament complex, a partir del tractament d’informacions i exemples relatius a territoris i àrees geogràfiques diferents.

c) La introducció als principals processos de canvi pel que fa al territori actual amb especial atenció als resultats, impactes i conseqüències d’ordre divers que es deriven dels processos de globalització, tot distingint-hi diferents escales territorials (planetària, regional, metropolitana, local)

Resultats d'aprenentatge

  1. Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
  2. Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris
  3. Comunicar els principals fenòmens demogràfics i els processos migratoris per explicar els esdeveniments del món actual.
  4. Descriure les principals característiques de la ciutat contemporània en general i de les regions metropolitanes en especial.
  5. Distingir les relacions espacials, a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, en l'àmbit català, espanyol i europeu.
  6. Identificar problemes urbanístics per prendre decisions sobre la planificació territorial.
  7. Interpretar les dinàmiques territorials i del paisatge i la legislació sobre la qüestió.
  8. Interpretar els problemes ambientals per a la planificació territorial segons la legislació.
  9. Planificar el territori per millorar-ne la gestió.
  10. Plantejar problemes relacionats amb l'ordenació dels recursos i del territori.
  11. Plantejar problemes sobre la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris aplicant coneixements de geografia regional.
  12. Plantejar problemes sobre la planificació de la distribució espacial dels equipaments col·lectius, dels recursos i de la mobilitat de les persones.
  13. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.

Continguts

1. Globalització: deconstrucció d'un concepte


2. Configuració política d'un món globalitzat: cap a un nou (des)ordre mundial?


3. El món com a empresa global


4. Collita robada? El domini de l'alimentació mundial


5. Cultura, identitat i conflicte en societats superdiverses


6. Conseqüencies de la globalització sobre les estructures socials: cap a una societat més desigual?


7. Canvi global: medi ambient i societat

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura d'articles i llibres 12 0,48 1, 2
Classes expositives 36 1,44 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12
Preparació de treballs, debats i presentacions 8 0,32 1, 2, 3, 13
Redacció d'una ressenya 16 0,64 1, 2, 13
Estudi i treball sobre els materials per a la prova escrita 20 0,8 1, 2, 4, 5, 7, 8, 10, 12

Les sessions de classe consistiran en exposicions teòriques del professor, presentació d’exemples relacionats amb els continguts de l’assignatura, participació del l’alumnat a partir de petites lectures o dels temes exposats i debats plantejats a partir del visionat de documentals o pel·lícules. Les explicacions del professor serviran a l’alumnat per tenir les coordenades generals i per contextualitzar les lectures pertinents. L’alumnat haurà de realitzar treball autònom al llarg del curs. A banda de les lectures i l’estudi personal, com es detalla a l’apartat d’avaluació, aquesta part de la feina de l’alumnat inclourà la realització d’un treball de curs i d’una ressenya sobre un dels llibres de la bibliografia.

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
2 exàmens 40 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11
Realització d'un treball de curs 40 42 1,68 1, 2, 3, 5, 6, 8, 10, 12
Ressenya de llibre 20 12 0,48 1, 5, 13

a) Dues proves escrites individuals (40% de la nota final).

b) Realització d'un treball de curs (40% de la nota final).

c) Ressenya d’un dels llibres referenciats a la bibliografia o −d'acord amb els docents− qualsevol altre relacionat amb les temàtiques tractades al llarg del curs (20% de la nota final).La data de lliurament tant del treball com de la ressenya serà el mateix dia que el de realització de la prova escrita individual. No s’acceptaran treballs lliurats fora de termini.


Per tal d’ésser avaluat/da, és obligatori fer l'examen i lliurar el treball de curs i la ressenya, tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única.


Per aprovar s’ha de tenir com a mínim un 5 de mitjana. Només es farà ponderació de les notes quan aquestes superen en cadascuna de les activitats d'avaluació el 5. Qualsevol nota per sota de 5 obligarà a fer reavaluació de la part suspesa. Només podran presentar-se a la reevaluació de totes o algunes de les parts suspeses aquelles persones que hagin lliurat els materials d'avaluació dins de les dates de lliurament establertes. Les activitats reavaluades es qualificaran amb un 5 com a nota màxima.


L’estudiant rebrà la qualificació de ‘no avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació


L'assignatura s'estructura amb un format d'avaluació continua.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, ús no autoritzat d'IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’unamateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.


Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica i/o d’informació i la correcció de textos. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


AVALUACIÓ ÚNICA


Constarà de 3 evidències que s'han d'aprovar en cada cas amb un 5 mínim per poder calcular la nota final. L'estudiant que demani l'avaluació única s'haura de posar en contacte obligatòriament amb el docent abans del 15 de novembre de 2026 per concretar alguns dels continguts del procés d'avaluació. No s'atendran peticions d'avaluació única d'estudiants que es posin en contacte amb una data posterior ja que és necessari, per seguir i preparar la prova de l'avaluació única, treballar un seguit de materials que es defineixen en les proves que s'exposen a continuació:


1- Examen de continguts i conceptes de l'assignatura (40%)

2- Examen sobre els continguts i idees d'un dels llibres recomanats a l'inici de curs sobre temes relacionats amb la globalització. Abans del 15 de novembre l'estudiant ha d'acordar amb el docent el llibre seleccionat (20%)

3- Dues anàlisi de casos sobre globalització, territori, societat i desigualtats. Cada cas comptarà amb material complementari que s'ha de preparar prèviament, i que s'haurà acordat amb el docent abans del 15 de novembre. S'haurà de construir una reflexió a partir d'unes preguntes prèvies que es facilitaran a l'inici de la prova. Aquests casos també han d'incloure el material teòric i conceptual que s'hagi treballat a les classes teòriques. (40%)


S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

Bibliografia

I Bloc Conceptual i Econòmic (Temes 1, 3 i 6)

Alineat amb els objectius de deconstrucció del concepte, escales territorials, el món com a empresa i les desigualats socials.

  1. Bauman, Zygmunt (1999). La globalización: Consecuencias humanas. Fondo de Cultura Económica. (Tambén editat en català: Bauman, Zygmunt (2001). La globalització: Les conseqüències humanes. Cruïlla).
  2. Bauman, Zygmunt (2007). Vida de consumo. Fondo de Cultura Económica.
  3. Bauman, Zygmunt (2014). ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos? Paidós.
  4. Brenner, Neil (2019). New Urban Spaces: Urban Theory and the Scale Question. Oxford University Press.
  5. Cheshire, James & Uberti, Oliver (2022). Atlas de lo invisible: Mapas y gráficos que cambiarán tu forma de ver el mundo. GeoPlaneta.
  6. Harvey, David (2021). Crónicas anticapitalistas. Akal.
  7. Khanna, Parag (2017). Conectografía: Mapear el futuro de la civilización mundial. Debate.
  8. Menzel, Peter (1994). Material World: A Global Family Portrait. Sierra Club Books.
  9. Milanovic, Branko (2022). Capitalismo, solo: El futuro del sistema que domina el mundo. Taurus.
  10. Piketty, Thomas (2021). Una breve historia de la igualdad. Deusto. (Tambén editat en català: Piketty, Thomas (2021). Una breu història de la igualtat. Edicions 62)
  11. Rodrik, Dani (2011). La paradoja de la globalización: La democracia y el futuro de la economía mundial. Antoni Bosch Editor.
  12. Sassen, Saskia (2024). Cities in a World Economy (6th ed.). SAGE Publications.
  13. Scholte, Jan Aart (2021). Beyond Globalism: Exploring Alternatives. Palgrave Macmillan.
  14. Solana, Miguel. (Ed.). (2016). Espacios globales, lugares próximos: Conceptos clave para entender el mundo actual. Icaria.


II. Geopolítica, Fronteres i (Des)ordre Mundial (Tema 2)

Centrat en la configuració política, la crisi de l'Estat-nació i la reemergència de blocs geopolítics.

  1. Agnew, John (2024). Globalización y soberanía: Más allá de la trampa territorial. Tirant lo Blanch.
  2. Bauman, Zygmunt (2002). Modernidad líquida. Fondo de Cultura Económica.
  3. Cairo, Heriberto & Lois, María (Eds.). (2020). Geopolítica crítica y geografías de la globalización. Bellaterra.
  4. Kaplan, Robert D. (2019). El retorno del mundo de Marco Polo: Guerra, estrategia e intereses americanos en el siglo XXI. RBA Libros.
  5. Marshall, Tim (2019). Prisoners of Geography: Ten Maps That Tell You Everything You Need to Know About Global Politics (edició il.lustrada). Elliott & Thompson.
  6. Mbembe, Achille (2011). Necropolítica. Melusina.
  7. Méndez, Ricardo (2022). Geopolítica de la fragmentación: Una mirada desde los territorios. Catarata.
  8. Smith, Dan (2020). The State of the World Atlas (10a ed.). Penguin Books.


III. Geografia de la Alimentació i Agroindústria (Tema 4)

Per al bloc de "Collita robada", sobirania alimentària i el domini de les grans corporacions.

  1. Clapp, Jennifer (2020). Food (3a ed.). Polity Press.
  2. McMichael, Philip (2021). Food Regimes and Agrarian Questions. Fernwood Publishing.
  3. Menzel, Peter & D'Aluisio, Faith. (2005). Hungry Planet: What the World Eats. Material World Books / Ten Speed Press.
  4. Patel, Raj (2008). Obesos y famélicos: El impacto de la globalización en el sistema alimentario mundial. Los Libros de la Catarata.
  5. Shiva, Vandana (2003). Cosecha robada: El secuestro del suministro mundial de alimentos. Paidós.


IV. Cultura, Identitat i Superdiversitat. Sistema Migratori Internacional (Tema 5)

Lectures que fugen del reduccionisme econòmic i analitzen la hibridació, els fluxos globals de persones i les tensions culturals.

  1. Bauman, Zygmunt (2005). Vidas desperdiciadas: La modernidad y sus parias. Paidós.
  2. Bauman, Zygmunt (2016). Extraños a nuestra puerta. Paidós.
  3. Castles, Stephen, de Haas, Hein & Miller, Mark J. (2021). The Age of Migration: International Population Movements in the Modern World (6a ed.). Red Globe Press.
  4. Garcés-Mascareñas, Blanca & Penninx, Rinus (Eds.). (2020). Integration Processes and Policies in Europe: Contexts, Levels, and Actors. Springer.
  5. Sassen, Saskia (1999). Guests and Aliens. New Press.


V. Canvi Global, Medi Ambient i Societat (Tema 7)

Geografia ambiental de la globalització, Antropocè/Capitalocè i transicions ecosocials.

  1. Berners-Lee, Mike (2021). No hay planeta B: Una guía práctica para un momento crucial de la historia. Cambridge University Press.
  2. Burtynsky, Edward, Baichwal, Jennifer & de Pencier, Nicholas (2018). Anthropocene. Goose Lane Editions.
  3. Chakrabarty, Dipesh (2022). El clima de la historia en una época planetaria. Alianza Editorial
  4. The Carbon Almanac Network (2022). The Carbon Almanac: It's Not Too Late. Portfolio / Penguin Random House.
  5. Moore, Jason W. (2020). El capitalismo en la trama de la vida: Ecología y acumulación de capital. Traficantes de Sueños.
  6. Riechmann, Jorge (2023). Bailar sobre el volcán: Humanidades ecocéntricas en el Antropoceno. Los Libros de la Catarata.
  7. Thunberg, Greta (2022). El libro del clima. Lumen. (Tambén editat en català: Thunberg, Greta (2022). El llibre del clima. Columna).
  8. Wallace-Wells, David (2019). El planeta inhóspito: La vida después del calentamiento. Debate.


VI. Manuals Generals de Suport

  1. Dicken, P. (2021). Global Shift: Mapping the Changing Contours of the World Economy (8a ed.). Guilford Press.
  2. Nogué, J., i Romero, J. (Eds.). (2019). Las otras geografías. Tirant lo Blanch.
  3. Romero, J. (Coord.). (2020). Geografía Humana: Procesos, riesgos e incertidumbres en el mundo globalizado (3a ed.). Ariel.
  4. Steger, Manfred B. (2019). Globalización: Una breve introducción. Antoni Bosch Editor..


VII. Recursos Digitals Recomanats

Plataformes cartogràfiques, repositoris de dades i atles interactius idonis per a l'anàlisi espacial i el treball autònom de l'alumnat.

  • Environmental Justice Atlas (EJAtlas) [https://ejatlas.org] Coordinat precisament des de la UAB (ICTA), és la base de dades global més important sobre conflictes ambientals. Casos reals d'ecologisme popular i racisme ambiental a escala local i global. Essencial per al Tema 7.
  • Our World in Data [https://ourworldindata.org] Una plataforma de la Universitat d'Oxford que ofereix gràfics i cartografies interactives sobre l'estat del planeta. Essencial per als Temes 3, 4 i 6, ja que permet visualitzar de forma rigorosa l'evolució de les desigualtats, les cadenes agroalimentàries, el creixement urbà i les emissions de carboni.
  • The Global Transnational Corporations Database / Open Corporate [https://opencorporates.com] Permet rastrejar les xarxes, filials i l'ancoratge territorial de les empreses multinacionals. Ideal per a pràctiques del Tema 3, ajudant a deconstruir la idea que els fluxos globals són "immaterials".
  • Frontex / Missing Migrants Project (OIM) [https://missingmigrants.iom.int] Dades obertes i mapes sobre els fluxos migratoris mundials i la monitorització de fronteres. Una eina empírica molt potent per debatre al Tema 2 i al Tema 5 les conseqüències humanes de la geopolítica de la fragmentació.
  • Dollar Street (Gapminder) [https://www.gapminder.org/dollar-street] Una forma profundament humanística i visual d'entendre la desigualtat. Mostra la vida quotidiana de famílies de tot el món ordenades per nivell d'ingressos, ideal per confrontar les dades macroeconòmiques del Tema 6 amb la realitat microterritorial.


Programari

--

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt