Guia en format PDF
Logo

Pensament Filosòfic Antic i Medieval

Codi: 100017
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Bernat Torres Morales
Correu electrònic :
bernat.torres@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

Pensament filosòfic antic i medieval és una assignatura del segon curs del grau d'Humanitats.


Els objectius específics d'aquesta assignatura són:


a. Aconseguir un bon coneixement dels principals autors, plantejaments i problemes filosòfics del pensament filosòfic antic i medieval.

b. Aprofundir en el coneixement d'un autor d'aquest període, mitjançant la lectura i l'estudi d'una obra.

c. Llegir, entendre i interpretar textos importants i representatius dels autors estudiats, fer ús de l'esmentat coneixement.

d. Reflexionar sobre alguns problemes plantejats per la filosofia en aquesta època, sobre la seva incidència cultural, social i política, i sobre la seva transcendència històrica.

e. Desenvolupar la pròpia capacitat crítica i autocrítica, «dialogant» amb els autors estudiats i «repensant» i actualitzant els problemes estudiats.

f. Relacionar transversalment els continguts de l'assignatura.

Resultats d'aprenentatge

  1. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  2. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  3. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  4. Elaborar un resum a partir d'un text donat.
  5. Identificar els mètodes propis de la història de la filosofia i utilitzar-los en l'anàlisi de fets concrets.
  6. Indicar els principals temes de la història de la disciplina.
  7. Assenyalar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època i emmarcar-lo en el seu context.
  8. Assenyalar i resumir el contingut comú de diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.

Continguts

Tema 1: Els primers pensadors

Tema 2: Sofística i Sòcrates

Tema 3: Plató

Tema 4: Aristòtil

Tema 5: Filosofies hel·lenístiques

Tema 6: Filosofies medievals

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació a classe 8,5 0,34 2, 3, 4, 5, 7, 8
Preparació de temes i materials complementaris 30 1,2 1, 3, 4, 7, 8
Classes magistrals 47 1,88 2, 3, 4, 5, 8
Lectures 30 1,2 1, 3, 4, 6, 7, 8

La docència combina exposicions generals de caràcter més teòric amb comentaris de textos especialment significatius. El professor posarà a disposició dels estudiants un llistat de temes acompanyats d'uns textos dels autors més representatius (dossier); també s'afegirà una sèrie de materials complementaris per tal d'aprofundir en determinats temes (Campus Virtual). Cal que l'estudiant prepari el tema que toca, llegint el material que l'acompanya en cada cas en el dossier i, eventualment, en el material complementari. L'explicació que farà el professor del tema pressuposa aquesta preparació.


L'assignatura persegueix també un alt grau de participació per part de l'alumnat, que, en base a l'estudi i l'atenció, podrà formular qüestions, debats o introduir, a petició del professor, una classe invertida (flipped classroom)


A més, l'estudiant haurà de fer les següents lectures obligatòria) dels textos següents:


  • Plató, República, Llibre I. La Casa dels Clàssics (català) / Gredos (castellà)
  • Epicur, Carta a Meneceu i Màximes Capitals. Casal del Mestre (català; versió en obert disponible a la web: loliba.cat) / Catedra (castellà)


Utilitzarem el Campus Virtual bàsicament per compartir els materials. En canvi, si l'estudiant es volgués posar en contacte amb el professor, cal que ho faci per mitjà del correu electrònic institucional.


Les tutories seran dedicades bàsicament a preparar les lectures obligatòries, i a desfer eventuals dubtes.


La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari de text 30 1,5 0,06 1, 3, 4, 5, 7, 8
Prova escrita 1 30 1,5 0,06 3, 5, 6, 7
Assistència i participació 10 30 1,2 2, 3, 4, 5, 7
Prova escrita 2 30 1,5 0,06 3, 5, 7, 8

L'avaluació de l'assignatura constarà de quatre ítems:


Dues proves escrites (30% x 2)

Un comentari de text (a l'aula) (30%).

Assistència i participació (10%)


L'avaluació del curs és continuada i pressuposa el seguiment constant del curs. Per aprovar el curs cal:


a) que la nota de cadascuna de les dues proves escrites sigui, com a mínim, de 4;

b) que la mitjana de les diverses activitats sumi com a mínim 5.


Si un estudiant no compleix aquestes dues condicions, caldrà que es presenti a la recuperació de l'examen o dels exàmens que impedeixen l'assoliment de l'aprovat.


Hom qualificarà amb "No Presentat" (NP) l'estudiant que només hagi fet activitats d'avaluació per un valor inferior al 30%.


Per tal de puntuar en l'avaluació d'assistència i participació caldrà haver assistit almenys al 80% de les sessions. En cas contrari, la nota d'assistència serà un 0.


Recuperació


Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” (NA) sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.


Les característiques de l'examen de recuperació seran semblants a les de les proves del curs. L'examen de recuperació tindrà dues parts, una per a cada prova escrita feta durant el curs. L'estudiant només haurà de fer la part o parts que estiguin qualificades amb menys d'un 4 (o aquelles parts que li impedeixin aprovar l'assignatura). Per superar cada part o prova l'alumnat haurà de treure un mínim d'un 5. Si s'han de fer les dues proves, caldrà obtenir un mínim de 5 per a cada prova o part per tal que la recuperació quedi aprovada. Un cop aprovada la o les proves suspeses, aquestes notes faran mitja amb la resta de notes del curs. La nota de comentari de text no té possibilitat de ser recuperada.


No hi ha segona convocatòria.


El professor assignarà un dia, hora i lloc de revisió d'examen un cop hagi avaluat les activitats del curs. Els estudiants que han de fer la recuperació tindran un dia específic de revisió un cop hagin fet l'esmentada activitat de recuperació.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Avaluació única


L'avaluació única s'organitza en una única prova que conté els principals elements de l'avaluació continuada (exceptuant l'assistència i la participació) seguint la següent ponderació:


Un comentari d'un text (40%)

Continguts teòrics del curs (60%)


Ús de la IA:


En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Lectures obligatòries


  • Plató, República, Llibre I. La Casa dels Clàssics (català) / Gredos (castellà)
  • Epicur, Carta a Meneceu i Màximes Capitals. Casal del Mestre (català; la versió en obert la trobareu a la web: loliba.cat) / ed. Catedra (versió castellà)


Per tal de seguir l'assignatura, es recomana la lectura del manual: Hadot, Pierre (1995), ¿Qué es la filosofía antigua? Mèxic: FCE.


Bibliografia Filosofia Antiga (per temes):


Bibliografia general


  • Annas, Julia (2020), Introducció a la filosofia antiga. Trad. Harold Roig. Barcelona: Enoanda.
  • Bréhier, Émile (1998), Història de la filosofia i de la ciència. Barcelona: UAB.
  • Copleston, Frederick (2001), Historia de la filosofía, 9 vols. Barcelona: Ariel.
  • Cordero, Néstor Luis (2008), La invención de la filosofía. Buenos Aires: Biblos.
  • Ferrater Mora, José (1981), Diccionario de filosofía, 4 vols. Madrid: Alianza.
  • Garfield, Jay L. & Edelglass, William (eds.) (2014), The Oxford Handbook of World Philosophy. Oxford: Oxford University Press.
  • Geymonat, Ludovico (1998), Història de la filosofia i de la ciència. Barcelona: Crítica.
  • Nestle, Wilhelm (1984), Historia del espíritu griego. Barcelona: Ariel.
  • Reale, Giovanni & Antiseri, Dario (1995), Historia del pensamiento filosófico y científico I. Antigüedad y Edad Media. Barcelona: Herder.
  • Reale, , Giovanni (2000), La sabiduría antigua: terapia para los males del hombre contemporáneo, trad. de Segio Falvino. Herder: Barcelona.
  • Taylor, C. C. W. (ed.) (1997), Routledge History of Philosophy, vol. I: From the Beginning to Plato. London–New York: Routledge.
  • Terricabras, Josep Maria (ed.) (2001), El pensament filosòfic i científic, vols. I–II. Barcelona: Pòrtic.
  • Zubiri, Xavier (1994), Cinco lecciones de filosofía. Madrid: Alianza.
  • Zubiri, Xavier (2018), Introducción a la filosofía de los griegos. Madrid: Alianza.


Presocràtics


  • Burnet, John (2010), L’aurora de la filosofia grega. Barcelona: Barcelonesa d’Edicions.
  • Burnet, John (2022), La filosofia grega: de Tales a Plató. Trad. Harold Roig. Barcelona: Enoanda.
  • Ferrer, Joan (2011), De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Girona: Ela Geminada.
  • García Baró, Miguel (2004), De Homero a Sócrates. Invitación a la filosofía. Salamanca: Sígueme.
  • García Gual, Carlos (1989), Los siete sabios y tres más. Madrid: Alianza.
  • Guthrie, W. K. C. (1985), Historia de la filosofía griega, vols. I–II. Madrid: Gredos.
  • Hülz Piccone, Enrique (ed. i trad.) (2021), De Heráclito. Discurso acerca de la naturaleza (fragmentos). Mèxic: UNAM.
  • Jaeger, Werner (1936), The Theology of the Early Greek Philosophers. Oxford: Oxford University Press.
  • Kirk, G. S.; Raven, J. E.; Schofield, M. (1994), Los filósofos presocráticos. Madrid: Gredos.
  • Long, Anthony A. (ed.) (1999), The Cambridge Companion to Early Greek Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Osborne, Catherine (2004), Presocratic Philosophy: A Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press.
  • Osborne, Catherine (2020), Introducció a la filosofia presocràtica. . Trad. Harold Roig. Barcelona: Enoanda.
  • Pòrtulas, Jaume & Grau, Sergi (2011), Saviesa grega arcaica. Barcelona: Adesiara.
  • Vernant, Jean-Pierre (1992), Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona: Paidós.
  • Warren, James (2007), Presocratics. Durham: Acumen.


Sofística i Sòcrates


  • Bonazzi, Mauro (2020), The Sophists. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Cornford, Francis M. (2023), Abans i després de Sòcrates. Barcelona: Enoanda.
  • De Romilly, Jacqueline (1988), Les grands sophistes dans l’Athènes de Périclès. Paris: Fallois.
  • Dillon, John M. & Gergel, Tania (2003), The Greek Sophists. London: Penguin.
  • García Baró, Miguel (s.d.), Sócrates y herederos. Introducción a la historia de la filosofía occidental. Salamanca: Sígueme.
  • Hadot, Pierre (1998), Elogio de Sócrates. Barcelona: Paidós.
  • Luri, Gregorio (2004), Guía para no entender a Sócrates. Madrid: Trotta.
  • Piqué, Antoni (ed. i trad.) (1985), Sofistas. Testimonios y fragmentos. Barcelona: Bruguera.
  • Strauss, Leo (1989), El problema de Sócrates. Barcelona: Barcelonesa d’Edicions.
  • VV. AA. (2000), Més enllà de Sòcrates i Plató. Sofistes, cirenaics i altres. Barcelona: Enoanda.
  • Zubiri, Xavier (1981), «Sócrates y la sabiduría griega», a Naturaleza, Historia, Dios. Madrid: Editora Nacional.


Plató


  • Burnet, John (2018), Platonisme. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • García Baró, Miguel (2008), El Bien perfecto. Invitación a la filosofía platónica. Salamanca: Sígueme.
  • Guthrie, W. K. C. (1987), Historia de la filosofía griega, vols. IV–V. Madrid: Gredos.
  • Hadot, Pierre (1995), ¿Qué es la filosofía antigua? Mèxic: FCE.
  • Hadot, Pierre (1999), Éloge de la philosophie antique. Paris: Allia.
  • Monserrat Molas, Josep (ed.) (2002), Hermenèutica i platonisme. Barcelona: Barcelonesa d’Edicions (disponible en obert a loliba.cat).
  • Patočka, Jan (1991), Platón y Europa. Barcelona: Península.
  • Ross, David (1993), Teoría de las ideas de Platón. Madrid: Cátedra.
  • Strauss, Leo (1989), El problema de Sócrates. Barcelona: Barcelonesa d’Edicions.
  • Taylor, A. E. (2025), Plató. L’home i la seva obra. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Vlastos, Gregory (1991), Socrates: Ironist and Moral Philosopher. Cambridge: Cambridge University Press.


Aristòtil


  • Aubenque, Pierre (1974), El problema del ser en Aristóteles. Trad. Valentín Peña. Madrid: Taurus.
  • Berti, Enrico (2009), En el principio era la maravilla. Trad. H. Aguilar. Madrid: Gredos.
  • Berti, Enrico (2012), Aristóteles. Madrid: Gredos.
  • Berti, Enrico (2018), Estructura i significat de la Metafísica d’Aristòtil. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Calvo Martínez, Tomás (1996), Aristóteles y el aristotelismo. Madrid: Akal.
  • Düring, Ingemar (1990), Aristóteles. Trad. B. Navarro. Mèxic: UNAM.
  • Guthrie, W. K. C. (1988), Historia de la filosofía griega, vol. VI. Madrid: Gredos.
  • Reale, Giovanni (1985), Introducción a Aristóteles. Barcelona: Herder.


Filosofia hel·lenística


  • Bailey, Cyril (2020), Els atomistes grecs i Epicur. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Bevan, Edwyn (2023), Estoics i escèptics. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Bridoux, André (1966), Le stoïcisme et son influence. Paris: Vrin.
  • García Gual, Carlos & Imaz, María Jesús (1986), La filosofía helenística: éticas y sistemas. Madrid: Cincel.
  • Hadot, Pierre (2011), Ejercicios espirituales y filosofía antigua. Barcelona: Siruela.
  • Hicks, Robert (2019), Estoics i epicuris. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Long, Anthony A. (2007), La filosofía helenística: estoicos, epicúreos, escépticos. Madrid: Alianza.
  • Maccoll, Norman (2019), Els escèptics grecs. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.
  • Nussbaum, Martha (1995), La fragilidad del bien. Madrid: Visor.
  • VV. AA. (2000), Més enllà de Sòcrates i Plató. Trad. Harold Roig Gorina. Barcelona: Enoanda.


Filosofia medieval


  • Gilson, Étienne (1965), La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos.
  • Lagerlund, Henrik (ed.) (2011), Encyclopedia of Medieval Philosophy. Dordrecht: Springer.
  • Marenbon, John (2016), Medieval Philosophy: A Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press.
  • McGrade, A. S. (ed.) (2006), The Cambridge Companion to Medieval Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Mensa i Valls, Jaume (2012), Introducció a la filosofia medieval. Bellaterra: UAB.


Recursos digitals:


  • Peter Adamson, History of philosophy, "without any gaps":https://historyofphilosophy.net/
  • VV.AA. Standford Encyclopedia of Philosophy: https://plato.stanford.edu


Programari

Durant el curs treballarem amb documents en format .doc, .docx, .pdf i .ppt.

Si calgués fer sessions online, utilitzarem els programes Teams i Meet.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt