Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Mercat de Treball i Relacions d'Ocupació a l'Era de la Digitalització
Codi: 45811Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Política Social, Treball i Benestar | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Oriol Barranco Font
- Correu electrònic :
- oriol.barranco@uab.cat
Equip docent
- Oscar Molina Romo
- Miguel Angel Purcalla Bonilla
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi han prerequisits específics
Objectius
L'assignatura aborda les relacions i dinàmiques que es desenvolupen entre, d'una banda, les transformacions dels mercats de treball i les relacions d'ocupació i, d'altra banda, l'acció dels actors dels sistemes de relacions laborals.
L'assignatura aplica una doble perspectiva d'anàlisi. La primera és d'anàlisi social. Aquesta consisteix a examinar, d'una banda, com les actuacions de l'Estat, els agents empresarials i els sindicats incideixen en les característiques dels mercats de treball i els models d'ocupació nacionals i regionals. D'altra banda, des d'aquesta perspectiva també s'analitza com les característiques dels mercats de treball i el model d'ocupació condicionen l'acció i les estratègies dels actors de les relacions laborals, així com l'emergència de nous moviments i actors de reivindicació i representació de les persones treballadores. L'anàlisi comparativa de les diferències entre territoris, tant a nivell nacional com internacional, i de diferents tipus de protesta laboral són centrals.
La segona perspectiva és jurídica. Aquesta consisteix a analitzar el contingut dels reglaments, directrius, recomanacions, resolucions i altres textos jurídics de la Unió Europea en matèria laboral i de Seguretat Social. Així mateix, és també objecte d'anàlisi la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquestes matèries.
Els objectius són:
- Oferir eines analítiques, conceptuals i metodològiques per estudiar els sistemes de relacions laborals nacionals i els seus efectes sobre les característiques del mercat de treball i els models d'ocupació.
- Abordar les estratègies empresarials, sindicals i dels nous moviments o organitzacions de reivindicació laboral tenint en compte la seva diversitat i els seus condicionants socials.
- Analitzar el paper de les institucions laborals nacionals com a condicionants de l'acció de les organitzacions empresarials i sindicals.
- Analitzar el paper de les reglamentacions i jurisprudència de la Unió Europea com a condicionant de l'acció d'organitzacions empresarials, de les sindicals i dels governs en matèria laboral i de Seguretat Social.
Resultats d'aprenentatge
- CA22 (Avaluar els contextos d'oportunitats i limitacions en què els actors laborals defineixen les seves estratègies en relació amb els seus objectius i recursos de poder.) Avaluar els contextos d'oportunitats i limitacions en què els actors laborals defineixen les seves estratègies en relació amb els seus objectius i recursos de poder.
- CA23 (Valorar la influència dels diferents actors sobre les característiques dels mercats de treball i els models d'ocupació nacionals.) Valorar la influència dels diferents actors sobre les característiques dels mercats de treball i els models d'ocupació nacionals.
- KA19 (Descriure les implicacions de les transformacions dels mercats de treball i dels models d'ocupació en les relacions laborals i en els seus actors.) Descriure les implicacions de les transformacions dels mercats de treball i dels models d'ocupació en les relacions laborals i en els seus actors.
- KA20 (Comparar les principals estratègies i formes d'acció dels actors de les relacions laborals.) Comparar les principals estratègies i formes d'acció dels actors de les relacions laborals.
- KA21 (Explicar el paper de les normatives europees i nacionals i de les institucions laborals en la regulació de les relacions laborals.) Explicar el paper de les normatives europees i nacionals i de les institucions laborals en la regulació de les relacions laborals.
- SA18 (Analitzar els reptes que plantegen per als actors de les relacions laborals les transformacions dels mercats de treball i els models d'ocupació de les societats del nord global.) Analitzar els reptes que plantegen per als actors de les relacions laborals les transformacions dels mercats de treball i els models d'ocupació de les societats del nord global.
- SA19 (Aplicar la perspectiva comparativa a l'estudi de l'acció i les estratègies dels actors dels sistemes nacionals de relacions laborals.) Aplicar la perspectiva comparativa a l'estudi de l'acció i les estratègies dels actors dels sistemes nacionals de relacions laborals.
Continguts
El mòdul s'estructura en dues parts.
PART A - Relacions Laborals Comparades (Prof. Oscar Molina i Oriol Barranco)
La primera part del curs analitza ofereix eines analítiques per poder analitzar els sistemes de relacions laborals, tant des d'una perspectiva nacional com a nivell internacional, des d'una perspectiva comparada. D'una banda, s'analitza la incidència que tenen l'Estat i les seves regulacions, els agents empresarials i els sindicats en les característiques dels mercats de treball i els models d'ocupació nacionals i regionals. D'altra banda, s'analitza també com les característiques dels mercats de treball, els models d'ocupació i les estructures productives condicionen l'acció i les estratègies dels actors de les relacions laborals, així com l'emergència de nous moviments i actors de reivindicació i representació dels treballadors. L'anàlisi comparatiu de les diferències entre territoris, tant a nivell nacional com internacional, i dels diferents tipus de protesta laboral són centrals.
Sessió 1. Els actors de les relaciones laborals: sindicats i organitzacions empresarials.
- Les perspectives d'anàlisi de les relacions laborals
- L'anàlisi comparada en les relacions industrials; teories i mètodes
- Els actors de les relacions laborals. Sindicats i organitzacions empresarials. Desigualtat de poder i lògiques
d'acció.
Sessió 2 - Desigualtat i Relacions Laborals. La importància de la negociació col·lectiva
- Desigualtats i models de capitalisme
- Neo-corporatisme i el seu impacte econòmic
- Creixement de la desigualtat; paper de les relacions laborals
- Dimensions de la Negociació Col·lectiva i Desigualtat
Sessió 3 . IA, gestió algorítmica i democràcia industrial
- Tecnologia i relacions laborals: determinisme vs. Contingència
- Democràcia industrial i negociació col·lectiva en l’era de la IA i la gestió algorítmica
- Conflicte en l’era de la IA
Sessió 4. Transformacions socio-productives i acció sindical
- L'acció sindical i col·lectiva dels treballadors en el post-fordisme
- La crisis sindical internacional i a l'Estat espanyol
- Els recursos de poder sindical
- Cap a la revitalització sindical i del moviment obrer?
Sessió 5. Sindicats i noves organitzacions laborals a l'actualitat a l'Estat espanyol
- L'acció sindical a l'Estat espanyol a les darreres dècades
- Noves realitats laborals i nous reptes per a l'acció col·lectiva
- Sindicats i noves organitzacions laborals.
Sessió 6. L’acció col·lectiva en l’economia de plataformes
-Les característiques de l’ocupació i el treball de plataformes
-Acció col·lectiva, reivindicacions i lluites dels treballadors i treballadores de repartiment: dificultats, conquestes i reptes
PART B - Dret Social Europeu (Prof. Miguel Ángel Purcalla)
Aquesta segona part de la lliçó s'enfoca en l'estudi de el dret social, adoptant una perspectiva multinivell. Aquesta part de la lliçó analitza la forma en què s'han regulat des de l'àmbit europeu problemes sociolaborals com el de la lliure circulació de treballadors, la desconnexió digital, l'ús d'algoritmes o la seguretat i higiene en el treball.
Sessió 1. Lliure circulació de Treballadors i Algorismes en la selecció de personal
-Els principis que garanteixen la lliure circulació de treballadors a la UE, i els obstacles per a la lliure circulació
-El ús d'algoritmes per les empreses i la seva regulació
Sessió 2. Qüestions pràctiques sobre tecnologia i control empresarial de la relació laboral: marcs normatius, criteris judicials i experiències pràctiques a la UE
- Els drets contraposats en joc (empresa / treballador) com a punt de partida: tecnologia i relacions laborals (idea prèvia)
- Control de l'ús d'internet i correu electrònic facilitat per l'empresa
- Geolocalització de treballadors
- Videovigilància
- Dret a "desconnectar".
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura de materials | 80 | 3,2 | |
| Discussions de lectures | 15 | 0,6 | |
| Exercisis pràctics | 23 | 0,92 | |
| Classes magistrals | 32 | 1,28 |
La part A del curs (Relacions Laborals Comparades) comparà amb sis sessions, mentre la part B (Dret Social Europeu) en tindrà dues sessions.
El desenvolupament de la docència de la matèria i de la formació dels estudiants es fonamenta en les següents activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1 Classes magistrals: mitjançant les quals es facilita a l'estudiant una part de les bases conceptuals de la matèria. Són activitats a càrrec de professor en les quals aquest assumirà l'explicació de la matèria corresponent a la sessió, però buscant la participació activa de l'alumne a través de preguntes, la presentació i discussió de casos concrets etc.
1.2. Presentació i discussió de lectures. Impliquen la preparació i discussió a classe de lectures relacionades amb la matèria presentada. Per a això, els / les estudiants rebran el suport bibliogràfic i l'orientació del professor de la matèria. Donada la complexitat de la matèria abordada i el freqüent desconeixement previ de la mateixa per part dels estudiants, es procurarà que les temàtiques a exposar siguin assequibles o de major simplicitat.
2. Activitats supervisades:
Es tracta d'activitats que els estudiants ocasionalment han de realitzar abans de la realització de la discussió de les lectures. Es tracta de pensar/preparar les respostes a les preguntes sobre les lectures de les sessions facilitades pel professorat.
3. Activitats autònomes:
3.1. Elaboració d'exercicis: mitjançant aquesta activitat l'estudiant haurà d'aplicar els coneixements adquirits en les classes magistrals a exercicis setmanals. Els exercicis també es basaran en les lectures proposades pels professors.
3.2. Lectura de materials i preparació de resums: implica la lectura i l'anàlisi dels articles i normativa que, abans de cada sessió es facilitarà als alumnes al campus virtual.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercisis/ casos pràctics (part B) | 12,5 | 0 | 0 | KA21, SA19 |
| Exercicis/ casos pràctics (part A) | 37,5 | 0 | 0 | CA22, CA23, KA19, KA20, SA18, SA19 |
| Discussió de lectures (part A) | 37,5 | 0 | 0 | CA22, KA19, KA20, SA18, SA19 |
| Participació activa a classe (part B) | 12,5 | 0 | 0 | KA21, SA19 |
L'avaluació del mòdul es realitzarà de la següent manera:
Part A - Relacions Laborals Comparades
S'avaluarà la participació activa i la capacitat crítica demostrada en les discussions de les lectures obligatòries realitzades a classe o els resultats del exercicis proposats pel professor. En cas que l'alumne/a vulgui pujar nota, es podrà realitzar un exercici de comentari crític o d'assaig d'algunes de les qüestions abordades en els textos de les lectures obligatòries. Amb aquest exercici es podrà augmentar la nota fins a un màxim de 2 punts. Si alguna persona no arriba a l'aprovat o no pot ser avaluada de la discussió de les lectures o dels exercicis per la seva falta de participació, haurà de realitzar obligatòriament l'exercici. En aquest cas la nota màxima que es podrà obtenir serà un 6.
Part B - Dret Social Europeu
L'avaluació es realitzarà a partir de dues evidències o elements. En primer lloc, la participació activa en les sessions. Les sessions s'estructuren al voltant de la discussió de materials prèviament penjats al CV. La presentació del professor s'estructura al voltant del debat presentat, però incorporant elements pràctics basats en casos, sentències etc. En segon lloc, en la realització d'exercicis / casos pràctics basats en els continguts de les sessions. Aquests exercicis es podran realitzar individualment o en grup de 2 estudiants màxim. Les pautes al respecte (terminis de lliurament, metodologia de solucions, extensió) s'indicaran pels professors a l'inici de la lliçó.
En aquest mòdul de l'assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
D'acord amb la normativa acadèmica, la realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un zero (0). Si teniu dubtes sobre què constitueix un plagi, podeu consultar la Guia sobre Com Citar i Com Evitar el Plagi que trobareu al Campus Virtual. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i per tant la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiant.
Bibliografia
Part A
Aloisi, A. 2022. “Platform work in Europe: Lessons learned, legal developments and challenges ahead.” European Labour Law Journal, 13(1): 4-29.
Alós, R., Beneyto, P., Jódar, P., Molina, O. y Vidal, S. (2015). La representación sindical en España. Fundación 1º de Mayo.
Alós, R. y Barranco, O. (2021). Los trabajadores y las trabajadoras sin representación en la empresa y elsindicato. En X. Solà Monells y R. Esteban Legarreta (eds.), La representación laboral en las empresasdispersas y en red: problemática, disfunciones y propuestas correctoras (pp. 1-25). Comares.
Atzeni, M. y Cini, L. (2024). New theories and politics for working class organizing in the gig and precariousworld of work. Economic and Industrial Democracy, 45(3), 937-958.
Arasanz-Díaz, J., and P. Sanz-de-Miguel. 2023. “Union Strategies for the Representation of Platform Delivery Workers in Spain.” Journal of Labor and Society 26(4): 510–532.
Barranco, O. (2025). Navegando en la crisis permanente. Apuntes sobre la acción sindical en el Estado español. En P. Ibarra, R. Gomà y A. Sribman (coords.), Movimientos sociales y cambio de época. La acción colectiva en transición (pp. 197-216). Bellaterra Edicions.
Barranco, O. y Molina, O. (2014). Sindicalismo y crisis económica: Amenazas, retosy oportunidades. Kult-ur,1(2), 171-194.
Barranco, O. y Molina, O. (2021). Continuity and change in trade unions frames: Evidence from general strikesin Spain. Economic and Industrial Democracy, 42(4), 1232-1253.
Barranco, O., Alós, R. y Molina, O. (2022). Innovar para representar: trabajadores con dificultades de representación colectiva y estrategias sindicales en España. Cuadernos de Relaciones Laborales, 40(1), 115-137.
Beneyto, P. J. (2008). El sindicalismo español en perspectiva europea: de la anomalía a la convergencia. Cuadernos de relaciones laborales, 26(1), 57.
Beneyto, P. J. (2016). Trabajo y sindicalismo en la globalización. Revista Española de Sociología (RES),25(1), 57-83.
Bernaciak, M., Gumbrell-McCormick, R., & Hyman, R. (2015). El sindicalismo europeo: ¿de la crisis a larenovación? Fundación 1º de Mayo.
Bieler, A., Erne, R., Golden, D., Helle, I., Kjeldstadli, K., Matos, T., & Stan, S. (Eds.). (2015). Labour andtransnational action in times of crisis. Pickering & Chatto Publishers.
Calmfors, L., & Driffill, J. (1988). Bargaining structure, corporatism and macroeconomic performance. Economic Policy, 3(6), 13-61.
Cini, L., Maccarrone, V., & Tassinari, A. (2022). With or without U(nions)? Understanding the diversity of gigworkers' organizing practices in Italy and the UK. European Journal of Industrial Relations, 28(3), 341-362.
Demougin, P., Gooberman, L., Hauptmeier, M., & Heery, E. (2019). Employer organisations transformed.Human Resource Management Journal, 29(1), 1-16.
Dencik, L., & Wilkin, P. (2020). Digital activism and the political culture of trade unionism. Information,Communication & Society, 23(12), 1728-1737.
Dorigatti, L., & Pedersini, R. (2021). Industrial relations and inequality: The many conditions of a crucialrelationship. Transfer: European Review of Labour and Research, 27(1), 11-27.
Fernández Rodríguez, C. J., Ibáñez Rojo, R., & Martínez Lucio, M. (2023). Spain: Boundaries, roles and changes in trade unionism. En J. Waddington, T. Müller y K. Vandaele (eds.), Trade Unions in the EuropeanUnion. Picking up the pieces of the neoliberal challenge (pp. 1013-1050). Peter Lang.
Fernández, V. R., & Bazza, A. (2016). Repensando las Variedades de Capitalismo desde la Periferia. Desenvolvimento em Questão, 14(35).
Frege, C., & Kelly, J. E. (Eds.). (2004). Varieties of unionism: Strategies for union revitalization in a globalizing economy. Oxford University Press.
García Calavia, M. A., & Rigby, M. (2016). Recursos de poder de los sindicatos en España. Su examen a través de la negociación colectiva. Sociología del trabajo, 87, 7-24.
Hall, P. A., & Soskice, D. (2001). Varieties of Capitalism: The Institutional Foundations of Comparative Advantage. Oxford University Press.
Hau, M. F., Hansen, N. W., Molina, O., & Barranco, O. (2025). Union democracy from below: Social media, gender, and online grassroots activism. European Societies.
Heras, J. L., & Rodríguez, L. (2021). Striking to Renew: Basque Unions' Organizing Strategies and Use of the Strike-Fund. British Journal of Industrial Relations, 59(3), 669-700.
Hyman, R. (2015). Tres hipótesis sobre el futuro de las relaciones laborales en Europa. Revista Internacional del Trabajo, 134(1), 5-15.
Ibsen, C. L., & Tapia, M. (2017). Trade union revitalisation: Where are we now? Where to next? Journal of Industrial Relations, 59(2), 170-191.
Johnston, H., & Land-Kazlauskas, C. (2019). Organizing on-demand: Representation, voice, and collective bargaining in the gig economy. Conditions of Work and Employment Series No. 94.
Locke, R., Kochan, T., & Piore, M. (1995). Reconceptualizing comparative industrial relations: Lessons from international research. International Labour Review, 134, 139.
Marginson, P. (2015). Coordinated bargaining in Europe: From incremental corrosion to frontal assault? European Journal of Industrial Relations, 21(2), 97-114.
Martin-Caballero, A. 2026. “The politics of platform work reform: How institutions, power and enforcement shape regulatory divergence in Spain and Chile.” Economic and Industrial Democracy 0(0)
Martínez-Lucio M. (2008). ¿Todavía organizaciones del descontento?: los retos de las estrategias derenovación sindical en España. Arxius de sociologia, 18, 119-133.
Metcalf, D., Hansen, K., & Charlwood, A. (2001). Unions and the sword of justice: Unions and pay systems, pay inequality, pay discrimination and low pay. National Institute Economic Review, 176(1), 61-75.
Molina, O., & Rhodes, M. (2002). Corporatism: The past, present, and future of a concept. Annual Review of Political Science, 5(1), 305-331.
Murray, G. (2017). Union renewal: What can we learn from three decades of research? Transfer: EuropeanReview of Labour and Research, 23(1), 9-29.
Regini, M. (2003). Tripartite concertation and varieties of capitalism. European Journal of Industrial Relations,9(3), 251-263.
Rodríguez, J. K. (2025). From sectionalism and sectionality to intersectionality. En G. Gall (ed.), The Handbook of Labour Unions (pp. 277-294). Agenda.
Todolí-Signes, A. 2021. “Making Algorithms Safe for Workers: Occupational Risks Associated with Work Managed by Artificial Intelligence.” Transfer: European Review of Labour and Research 27(4): 433–452.
Umney, C., M. Stuart, I. Bessa, S. Joyce, D. Neumann, and V. Trappmann. 2024. “Platform Labour Unrest in a Global Perspective.” Work, Employment and Society 38(1): 3–26.
Vandaele, K. (2018). Will trade unions survive in the platform economy? Emerging Patterns of Platform Workers' Collective Voice and Representation in Europe. ETUI.
PARTE B
Sessió 1
PURCALLA BONILLA, M.A. (2009): El trabajo globalizado: realidades y propuestas. Thomson-Aranzadi
TRIGUEROS MARTÍNEZ, L.A. (2012): Los derechos sociales fundamentales de los trabajadores inmigrantes,
Comares
WEBGRAFIA:
http://www.europarl.europa.eu/atyourservice/es/displayFtu.html?ftuId=FTU_2.1.5.html
http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=457&langId=es
http://www.ugt-fica.org/images/V_GUIA_B%C3%81SICA_MOVILIDAD_INTRAEUROPEA.pdf
http://revistas.ucm.es/index.php/FORO/article/viewFile/53400/48986
https://www.juntadeandalucia.es/empleo/carl/portal/c/document_library/get_file?uuid=27183257-5124-4381-9a15-c7d2de74243a&http://www.empleo.gob.es/es/sec_trabajo/debes_saber/desplazamiento-trabajadores/index.htm
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1999-22895
http://www.laboral-social.com/sites/laboral-social.com/files/CT_97_2016.pdf
http://treball.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Presentar-comunicacions-de-desplacaments-transnacionals?category=
http://treball.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Presentar-comunicacions-de-desplacaments-transnacionals?category=
https://www.iberley.es/temas/desplazamiento-trabajadores-marco-prestacion-servicios-transnacional-12191
http://bloglaboral.garrigues.com/controles-legales-en-desplazamientos-temporales-de-trabajadores-en-la-ue
http://togas.biz/articulos/articulo-profesionales-la-normativa-laboral-espa-ola-en-materia-de-desplazamiento-transnacional-de-
Sessió 2
LLAMOSAS TRAPAGA, A. (2015): Relaciones laborales y NTIC, Dykinson
PURCALLA BONILLA, M.A. y PRECIADO DOMÈNECH, C.H.: "Trabajo a distancia y teletrabajo", Actualidad
Laboral, nº 2, 2013.
Webgrafia:
http://revistas.uned.es/index.php/derechopolitico/article/viewFile/13219/12378
http://www.winit.it/controllo-e-localizzazione-gps-lavoratori-e-dipendenti/
http://www.studiotrincaassociato.com/site/?p=453
https://www.cnil.fr/fr/la-geolocalisation-des-vehicules-des-salaries
http://www.dottrinalavoro.it/wp-content/uploads/2017/03/Controllo-a-distanza-e-utilizzazione-di-impianti-Gps-WKI.
Programari
No es requereix software específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura