Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Didàctica del Francès
Codi: 45623Crèdits: 15
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Xavier Fontich Vicens
- Correu electrònic :
- xavier.fontich@uab.cat
Equip docent
- Júlia Llompart Esbert
Equip docent (extern a la UAB)
- Cristina Correro
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Els que estableix el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Es recomana una competència comunicativa avançada en francès, equivalent al nivell C2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).
Objectius
Aquesta assignatura té com a objectiu que els futurs i les futures docents de francès es familiaritzin amb les estratègies docents bàsiques per a l'ensenyament del francès com a llengua estrangera a adolescents i persones adultes en contextos institucionals, i adquireixin els coneixements i les habilitats bàsiques d'autoformació que els permetin continuar millorant com a docents de francès al llarg de tota la seva vida professional. Aquest objectiu general es concreta en els objectius següents:
- Familiaritzar-se amb els principis pedagògics bàsics i de política lingüística que inspiren els currículums catalans de llengües estrangeres.
- Familiaritzar-se amb les bases teòriques i els principis didàctics actuals de l'aprenentatge de llengües estrangeres en contextos institucionals, identificats a partir de la recerca.
- Utilitzar criteris pertinents per seleccionar, adaptar i/o crear materials per a l'aprenentatge de llengües estrangeres en entorns plurilingües i inclusius.
- Dissenyar propostes didàctiques adequades a aprenents concrets, d'acord amb els principis establerts en els currículums catalans de llengües estrangeres per a l'educació secundària i les escoles oficials d'idiomes (EOI), i en consonància amb els principis teòrics i didàctics de l'ensenyament de llengües estrangeres.
- Analitzar i gestionar la interacció a l'aula de llengua estrangera.
- Col·laborar estretament amb altres docents en formació per assolir els objectius formatius, mitjançant la cooperació en l'execució de les tasques assignades.
Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de preinscripció, l'alumnat que vulgui matricular-se en aquesta assignatura és candidat o candidata a professor o professora de francès i, per tant, és responsable d'accedir al curs en condicions de ser un bon model lingüístic. En conseqüència, ha de ser capaç d'expressar-se en llengua francesa, tant oralment com per escrit, amb adequació, fluïdesa i correcció gramatical, lèxica i fonètica, tant en situacions quotidianes com en la diversitat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a l'alumnat, etc. Igualment, ha de ser capaç de llegir en llengua francesa amb un alt grau de comprensió textos informatius, així com textos professionals de divulgació i de recerca.
El MUFPS de la UAB s'alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. En aquest sentit, s'espera de l'alumnat una actitud receptiva, d'apreciació i, en definitiva, oberta envers l'ús d'altres llengües diferents de la pròpia especialitat, tant si les parla com si no.
Resultats d'aprenentatge
- CA32 (Crear situacions flexibles per a l’aprenentatge de la llengua estrangera utilitzant estratègies i metodologies justificades per promoure l’aprenentatge competencial inclusiu.) Crear situacions flexibles per a l’aprenentatge de la llengua estrangera utilitzant estratègies i metodologies justificades per promoure l’aprenentatge competencial inclusiu.
- CA33 (Aplicar de manera integrada l’avaluació formativa i la formadora en la programació com a instrument per comprovar i regular els aprenentatges de llengua estrangera.) Aplicar de manera integrada l’avaluació formativa i la formadora en la programació com a instrument per comprovar i regular els aprenentatges de llengua estrangera.
- CA34 (Integrar en les propostes d’aula de llengua estrangera dinàmiques d’interacció dialògica i el paper mediador del docent per activar i regular els aprenentatges.) Integrar en les propostes d’aula de llengua estrangera dinàmiques d’interacció dialògica i el paper mediador del docent per activar i regular els aprenentatges.
- CA35 (Integrar la tecnologia digital de manera eficaç en les situacions d’ensenyament-aprenentatge de la llengua estrangera.) Integrar la tecnologia digital de manera eficaç en les situacions d’ensenyament-aprenentatge de la llengua estrangera.
- KA23 (Descriure com està organitzat l’ensenyament de les llengües en el projecte lingüístic de centre i els reptes educatius que ha d’afrontar per diagnosticar i atendre les necessitats de l’alumnat respecte a l’aprenentatge de la llengua estrangera.) Descriure com està organitzat l’ensenyament de les llengües en el projecte lingüístic de centre i els reptes educatius que ha d’afrontar per diagnosticar i atendre les necessitats de l’alumnat respecte a l’aprenentatge de la llengua estrangera.
- KA24 (Identificar una visió humanística que integri coneixements literaris, científics, socials i artístics en la interpretació de la realitat per als plantejaments de les assignatures de llengua estrangera.) Identificar una visió humanística que integri coneixements literaris, científics, socials i artístics en la interpretació de la realitat per als plantejaments de les assignatures de llengua estrangera.
- KA25 (Recordar els continguts curriculars de la llengua estrangera, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.) Recordar els continguts curriculars de la llengua estrangera, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.
- SA31 (Aplicar la incorporació de mesures inclusives en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera.) Aplicar la incorporació de mesures inclusives en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera.
- SA32 (Aplicar la perspectiva d’equitat de gènere en la planificació de l’acció educativa i la selecció de materials per a l’aula de llengua estrangera des d’una mirada interseccional.) Aplicar la perspectiva d’equitat de gènere en la planificació de l’acció educativa i la selecció de materials per a l’aula de llengua estrangera des d’una mirada interseccional.
- SA33 (Dominar l’expressió oral i escrita tant en les pràctiques discursives acadèmiques com en les pràctiques d’ensenyament de la llengua estrangera.) Dominar l’expressió oral i escrita tant en les pràctiques discursives acadèmiques com en les pràctiques d’ensenyament de la llengua estrangera.
Continguts
BLOC 1. Bases de la didàctica del francès com a llengua estrangera
1.1. Teories, enfocaments i mètodes de l'ensenyament i l'aprenentatge del francès. Perspectiva històrica i anàlisi crítica. Competència lingüística, competència comunicativa, competència interaccional, competència plurilingüe i pluricultural.
1.2. Polítiques europees, locals i de centre vinculades a la promoció del plurilingüisme i la pluriculturalitat. El Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR): aprenentatge, ensenyament, avaluació i volum complementari. Els nivells comuns de referència: descriptors de competència del MECR. Les activitats de llengua en el MECR: producció, recepció, interacció i mediació. Escales d'avaluació i sistemes europeus de certificació basats en el MECR. El Marc de Referència per als Enfocaments Plurals de les Llengües i de les Cultures (CARAP/MAREP/FREPA). Descriptors de la competència plurilingüe i pluricultural. Els enfocaments didàctics plurals.
1.3. El model lingüístic del sistema educatiu català. El projecte lingüístic de centre. El currículum de la llengua francesa a l'educació secundària obligatòria (ESO), al batxillerat, a les escoles oficials d'idiomes (EOI), a la formació professional i a la formació de persones adultes. Enfocaments innovadors en l'ensenyament de llengües estrangeres: enfocaments competencials i integrats/globalitzats. La transició entre etapes educatives. El sistema de proves d'avaluació externa.
BLOC 2. Planificació i recursos docents per a l'ensenyament i l'avaluació del francès com a llengua estrangera
2.1. La planificació i l'organització del treball a l'aula de francès. Aprenentatge basat en tasques i projectes. Disseny, implementació i avaluació de situacions d'aprenentatge. Propostes didàctiques i recursos per al desenvolupament de la competència comunicativa en francès. El desenvolupament i l'avaluació de les competències receptives, productives i interactives a l'aula de francès. La integració de diverses habilitats en situacions d'aprenentatge. Tipus d'avaluació: diagnòstica, formativa/formadora i sumativa. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El paper de la reflexió sobre la llengua en l'aprenentatge del francès. L'ensenyament explícit de la gramàtica i d'altres aspectes de la llengua. El tractament dels errors. Activitats per promoure la consciència metalingüística, metacomunicativa i la sensibilització envers els aspectes socioculturals. Estratègies d'intercomprensió entre parlants de llengües diferents. La inclusió i el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) en l'ensenyament del francès.
2.2. Estratègies didàctiques, recursos docents i disseny de materials. La gestió de la comunicació a l'aula de francès: desenvolupament i avaluació de les competències receptives, productives, interactives i de mediació. Selecció, anàlisi, adaptació i elaboració de propostes i materials curriculars. Treball individual, en parelles i en petits grups. Aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El joc a l'aula de llengua francesa. La perspectiva de gènere i la inclusió en la selecció i elaboració de materials docents. Els programes d'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua (AICLE/EMILE). Tasques per a les aules de continguts. El paper de l'assignatura de francès en els programes integrats. La coordinació entre el professorat de francès i el professorat de continguts.
2.3. Els gèneres discursius en els enfocaments basats en tasques i projectes i en els enfocaments integrats de llengua i de llengua i continguts. Gèneres discursius orals, escrits i multimodals, i les seves característiques lingüístiques i comunicatives. Gèneres discursius orals i escrits de l'àmbit escolar: narratius, argumentatius, descriptius i explicatius.
2.4. Producció literària i audiovisual per a aprenents adolescents i adults des de la perspectiva de la didàctica del francès. Ús de textos literaris i de textos procedents dels mitjans de comunicació i d'altres produccions culturals, com ara cinema, ràdio, televisió, premsa, Internet, lletres de cançons, còmics, etc., rellevants per a aprenents adolescents i adults. La selecció del text literari: representació de les dones i d'altres col·lectius infrarepresentats en la producció literària, audiovisual i en la cultura popular, i el seu tractament didàctic. El text literari, l'obra audiovisual i altres produccions culturals com a desencadenants de propostes didàctiques.
BLOC 3. La interacció a l'aula
3.1. La sessió de classe: la competència interaccional a l'aula. La interacció exolingüe i plurilingüe. Les estratègies de comunicació. La interacció a l'aula de francès entre l'alumnat i entre docent i alumnat. Els torns de paraula. La participació i la influència del gènere en la participació a l'aula. Les seqüències IRF i altres patrons interaccionals. La reparació a l'aula de francès.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats no presencials i autònomes | 202,5 | 8,1 | CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33 |
| Activitats no presencials i autònomes | 75 | 3 | CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33 |
| Presencial dirigida (classes magistrals expositives, discussió d'estudis de cas, anàlisi de pràctiques d'aula, etc.) | 97,5 | 3,9 | CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33 |
La metodologia de les sessions presencials combinarà activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i en grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de l'alumnat i l'ús sostingut del francès com a llengua vehicular habitual. El francès és la llengua en què es duen a terme les activitats d'aprenentatge i d'avaluació.
En aquesta assignatura es plantegen activitats per desenvolupar la Competència Digital Docent (CDD) de l'alumnat.
Aquesta assignatura inclou visites a centres educatius.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre o per la titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o del mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa i col·laborativa en les activitats d'aprenentatge i d'avaluació (qualificació individual, al llarg de tot el curs) | 10% | 0 | 0 | CA34, CA35, KA24, SA31, SA32, SA33 |
| Disseny d'una situació d'aprenentatge i presentació oral (treball en grup, desembre/gener) | 30% | 0 | 0 | CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32 |
| Mapa mental que vincula les idees del curs (individual, maig) | 20% | 0 | 0 | CA35, KA23, KA24, KA25, SA33 |
| Disseny d'una tasca i reflexió metodològica (treball en grup, desembre/gener) | 20% | 0 | 0 | CA32, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32 |
| Examen sobre el disseny d'una estratègia d'avaluació (individual, gener/febrer) | 20% | 0 | 0 | CA33, CA35, KA23, KA25, SA31, SA33 |
Requisits per superar l'assignatura
Per aprovar l'assignatura cal:
- Obtenir un APTE en francès, la qual cosa exigeix demostrar un ús eficient, fluid, adequat i acurat (fonètica, gramàtica, lèxic, ortografia, organització textual, etc.) de la llengua d'especialització en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques i/o docents, acreditant un nivell mínim de competència comunicativa general C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) i competència interaccional docent. Això inclou demostrar que es pot actuar com a bon model lingüístic i com a gestor o gestora eficaç de la comunicació en francès per a l'ensenyament del francès com a llengua estrangera.
- Superar totes les activitats d'avaluació d'execució individual.
- Mostrar una actitud compatible amb la professió docent: compromís ètic amb els principis deontològics, responsabilitat, respecte, participació, escolta activa, cooperació, empatia, cordialitat, puntualitat, capacitat d'argumentació i actitud no jutjadora, entre d'altres.
També és imprescindible fer un ús adequat dels dispositius electrònics (telèfon mòbil, ordinador, tauleta, etc.) a l'aula. Aquests dispositius només es poden utilitzar per dur a terme activitats relacionades amb l'assignatura.
Ús de la intel·ligència artificial
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d'informació i la revisió de textos escrits. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat elaborades amb aquestes tecnologies, especificar les eines utilitzades i incorporar una reflexió crítica sobre la seva influència en el procés i en el resultat final de l'activitat.
El resultat final de les activitats ha de reflectir una contribució substancial de l'alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. La manca de transparència en l'ús de la IA o la manca d'autoria genuïna dels treballs es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i podrà comportar la qualificació de 0 en l'activitat corresponent.
Dates i activitats d'avaluació
El primer dia de classe, i també a través del Campus Virtual, es facilitarà el programa complet de l'assignatura. El professorat responsable de cada activitat explicarà a classe les instruccions i els criteris específics d'avaluació.
Els treballs s'hauran de lliurar a l'aula virtual de l'assignatura. No s'acceptaran lliuraments en formats incorrectes, sense identificar-ne l'autoria o fora del termini establert. L'alumnat és responsable d'assegurar-se que els arxius siguin compatibles amb la plataforma virtual.
Una vegada comunicades oficialment, les dates d'avaluació només es podran modificar per causa de força major. Si es produeix algun canvi, aquest es comunicarà, com a mínim, a través del Campus Virtual.
El professorat publicarà les qualificacions en un termini màxim de 20 dies lectius.
Càlcul de la qualificació final
Amb caràcter general, la qualificació final serà la mitjana ponderada de totes les activitats d'avaluació.
Es qualificarà l'assignatura amb No avaluable quan:
- no s'hagi presentat el 66 % de les activitats d'avaluació i, per tant, no es tingui dret a recuperació;
- no s'hagi assistit almenys al 80 % de les classes i no se superi la recuperació.
En la resta de casos s'atorgarà una qualificació numèrica.
Excepcions
Les qualificacions de les activitats en grup només es computaran amb les activitats individuals quan aquestes últimes estiguin aprovades.
La còpia o el plagi, tant en treballs com en exàmens, constitueixen una infracció acadèmica que pot comportar la suspensió de l'assignatura.
Es considerarà que una activitat ha estat copiada quan reprodueixi totalment o parcialment el treball d'un altre estudiant.
Es considerarà plagi presentar com a propi qualsevol fragment d'un treball aliè sense citar-ne correctament les fonts, tant si aquestes són en suport paper com digital.
Avaluació continuada
Cal assistir, com a mínim, al 80 % de les hores presencials de l'assignatura. Si no s'assoleix aquest percentatge, es podrà optar a la recuperació (vegeu l'apartat corresponent).
Avaluació única
Tot i que, per les característiques de l'assignatura, aquesta modalitat no és recomanable, s'ofereix la possibilitat d'acollir-s'hi. La sol·licitud s'haurà de tramitar dins el termini i seguint el procediment establert per Gestió Acadèmica.
També serà obligatori assistir almenys al 80 % de les hores de classe. Si no s'assoleix aquest percentatge, es podrà optar a la recuperació.
Les activitats d'avaluació seran les mateixes i tindran el mateix pes que en l'avaluació continuada, excepte els treballs en grup, que es presentaran individualment quan no sigui possible formar grup.
El professorat podrà realitzar una entrevista amb l'estudiant per verificar l'autoria dels treballs presentats.
La data de l'avaluació única serà el 13 de maig de 2027, dia en què es lliuraran tots els treballs i es realitzaran totes les proves.
Avaluació de síntesi
No es preveu una prova d'avaluació de síntesi en aquesta assignatura.
Revisió
La comunicació de les qualificacions anirà sempre acompanyada de la indicació de la data, l'hora i el lloc de revisió.
Reclamacions
Les sol·licituds d'aclariment o reclamació sobre les qualificacions s'hauran de presentar per escrit en el termini d'una setmana des de la revisió.
Recuperació
S'espera de l'alumnat un treball continuat que es concreti en la superació de cadascuna de les activitats d'avaluació.
L'alumnat que hagi presentat almenys dues terceres parts de les activitats i obtingui una nota mitjana mínima de 3,5 podrà recuperar les activitats suspeses el 27 de maig de 2027.
La qualificació màxima de cada activitat recuperada serà de 5 sobre 10.
En cas d'haver assistit a menys del 80 % de les classes, caldrà presentar també un treball individual addicional, tant per escrit com oralment, durant el període de recuperació.
La qualificació final màxima de l'assignatura després de la recuperació serà de 5 sobre 10.
Bibliografia
Abry, D., & Veldeman-Abry, J. (2007). La Phonétique. Audition, prononciation, correction. Clé International.
Agustín-Llach, M. P. (2016). Estrategias de vocabulario: aprender y comunicar en LE. Revista Nebrija de Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas, 10(21), 42–45.
Álvarez González, S. (2016). Materiales Didácticos FLE/FOS en el aula del siglo XXI. Anales de Filología Francesa, 23, 21–38.
Albero, B. (2011). Le couplage entre pédagogie et technologies à l'université : cultures d'action et paradigmes de recherche. Revue Internationale des Technologies en Pédagogie Universitaire, 8(1–2), 11–21.
Audet, L. (2010). Wikis, blogues et Web 2.0 : Opportunités et impacts pour la formation à distance. REFAD.
Batlle Rodríguez, J., González Argüello, M. V., & Pujolà, J.-T. (2018). La narrativa como elemento cohesionador de tareas gamificadas para la enseñanza de lenguas extranjeras. RiMe, 2(II), 121–160.
Blanchet, P., & Chardennet, P. (Eds.). (2011). Guide pour la recherche en didactique des langues et des cultures. Approches contextualisées. Archives contemporaines.
Barbottin, G. (2003). Rédiger des textes techniques et scientifiques en français et en anglais. Insep Consulting Éditions.
Béacco, J.-C., Lepage, S., & Porquier, R. (2011). Niveau B1 pour le Français : Un référentiel. Didier.
Beacco, J. C., Blin, B., Houles, E., Lepage, S., & Riba, P. (2011). Niveau B1 pour le français (Utilisateur apprenant indépendant) : Niveau seuil. Didier.
Béacco, J.-C., Lepage, S., Porquier, R., & Riba, P. (2008). Niveau A2 pour le Français : Un référentiel. Didier.
Beacco, J. C. (2007). L'approche par compétences dans l'enseignement des langues. Didier.
Bourguignon, C. (2006). De l'approche communicative à l'approche communic-actionnelle : une rupture épistémologique en didactique des langues-cultures. Synergies Europe, 1.
Candelier, M. (Ed.). (2010). Cadre de référence pour les approches plurielles des langues et des cultures (CARAP). Centre européen pour les langues vivantes / Conseil de l'Europe.
Campà, À. (2010). « La glace au citron » ou le jeu des statistiques. In L. Baqué & M. Estrada (Éds.), La langue et l'être communiquant (pp. 63–72). Éditions du CIPA.
Campà, À. (2008). PELEU : portafolis europeu de llengües per a l'ensenyament universitari. In M. Martinez & E. Añaños (Coords.), Cap a l'espai Europeu d'Educació Superior (pp. 185–195). Universitat Autònoma de Barcelona.
Castellotti, V. (2017). Pour une didactique de l'appropriation. Diversité, compréhension, relation. Didier.
Cavalli, M., Coste, D., Crisan, A., & Van de Ven, P. (2009). L'éducation plurilingue et interculturelle comme projet. Conseil de l'Europe.
Collectif Grefsoc-Crapel. (2003). L'étranger compétent. Un nouvel objectif pour la didactique des langues étrangères. In D. Groux & H. Holec (Eds.), Une identité plurielle (pp. 535–550). L'Harmattan.
Conseil de l'Europe. (2001). Cadre européen commun de référence pour les langues : apprendre, enseigner, évaluer. Didier.
Conseil de l'Europe. (2021). Cadre européen commun de référence pour les langues : apprendre, enseigner, évaluer. Volume complémentaire. Conseil de l'Europe / Didier.
Coste, D. (2006). Le Cadre européen commun de référence pour les langues : traditions, traductions, translations. Synergies Europe, 1.
Coste, D. (Ed.). (2013). Les langues au cœur de l'éducation. Principes, pratiques, propositions. E.M.E. & InterCommunications.
Coste, D., Moore, D., & Zarate, G. (2009). Compétence plurilingue et pluriculturelle. Conseil de l'Europe.
Cuq, J.-P. (Ed.). (2003). Dictionnaire de didactique du français langue étrangère et seconde. CLE International.
Dejean, C., & Sarre, C. (2017). Favoriser l'engagement interactionnel des apprenants dans les échanges synchrones. In N. Guichon & M. Tellier (Eds.), Enseigner l'oral en ligne (pp. 151–183). Didier.
De la Maya Retamar, G., & Mora Ramos, I. (2019). Estudio del conocimiento léxico en FLE de estudiantes españoles de Secundaria. Revista Complutense de Educación, 30(2), 527–543.
Detry, F. (2017). Les expressions idiomatiques en FLE : stratégies de mémorisation et motivation structurelle. Anales de Filología Francesa, 25.
Dooly, M., & Vallejo, C. (Eds.). (2019). The evolution of language teaching: Towards plurilingualism and translanguaging. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1).
Elsen, A., Schalkwijk, E., & Van Esch, K. (2003). La autonomía del alumno en el aprendizaje y la enseñanza de lenguas extranjeras. Estudios de Lingüística Aplicada, 36, 1–25.
Intravaia, P. (2000). Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le système verbo-tonal. Didier Érudition.
Kramsch, C., Lévy, D., & Zarate, G. (Eds.). (2008). Précis du plurilinguisme et du pluriculturalisme. Archives contemporaines.
Marcos García, M. J. (2016). Estrategias de aprendizaje para la adquisición de la competencia lingüística en alumnos de FLE. Anales de Filología Francesa, 23, 125–143.
Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.). (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria. Síntesis.
Moore, E., & Dooly, M. (Eds.). (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education. Research-publishing.net.
Ollivier, C., Jeanneau, C., Hamel, M.-J., & Caws, C. (2021). Citoyenneté numérique et didactique des langues. Lidil, 63.
Oster, U. (2009). La adquisición del vocabulario en una lengua extranjera. Porta Linguarum, 11, 33–50.
Nussbaum, L. (2001). El discurso en el aula de lengua extranjera. In L. Nussbaum & M. Bernaus (Eds.), Didáctica de las lenguas extranjeras en la educación secundaria obligatoria (pp. 137–172). Síntesis.
Pujolà, J.-T. (2021). Gamification: Motivating language learning with gameful elements. In T. Beaven & F. Rosell-Aguilar (Eds.), Innovative Language Pedagogy Report (pp. 109–114).
Pujolà, J.-T., & Herrera, F. (2018). Gamificación. In J. Muñoz-Basols et al. (Eds.), The Routledge Handbook of Spanish Language Teaching. Routledge.
Puren, C. (2006). De l'approche communicative à la perspective actionnelle. Le Français dans le Monde, 347, 37–40.
Puren, C. (2006). Le Cadre européen commun de référence et la réflexion méthodologique en didactique des langues-cultures. Synergies Europe, 1.
Renard, R. (2002). Apprentissage d'une langue étrangère/seconde. La phonétique verbo-tonale. De Boeck Université.
Schnedecker, C. (2002). Lire, comprendre, rédiger des textes théoriques. De Boeck Université.
Spaëth, V., & Narcy-Combes, J.-P. (2014). French. In C. Fäcke (Ed.), Manual of Language Acquisition (pp. 371–389). De Gruyter Mouton.
Spaëth, V. (2020). Présentation. Didactique du français langue étrangère et seconde. Langue Française, 208, 7–20.
Tomé Díez, M. (2015). Desarrollo, análisis y evaluación de la producción oral en clase de lengua extranjera con las nuevas tecnologías. Thélème, 30(2), 255–268.
Tomé Díez, M. (2016). Compétences orales et nouvelles technologies dans un cours de français langue étrangère. Çédille, 12, 387–401.
Véronique, D. (Ed.). (2008). L'acquisition de la grammaire du français langue étrangère. Didier.
Viau, R. (2009). La motivation en contexte scolaire. De Boeck.
Vigner, G. (1982). Écrire. Clé International.
Zourou, K. (2005). Apprentissages collectifs médiatisés et didactique des langues. Thèse de doctorat, Université Grenoble 3.
Programari
No es requereix cap programari específic per cursar aquesta assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEmRD) Teoria (màster RD) | 1 | Francès | anual | matí-mixt |