Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.

Comunicació i Aprenentatge. Experiències d?Ús de la Tecnologia
Codi: 45509Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats i Patrimoni Digitals | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Myriam Gonzalez Sanz
- Correu electrònic :
- myriam.gonzalez.sanz@uab.cat
Equip docent
- Laia Alguacil Mir
- Myriam Gonzalez Sanz
Equip docent (extern a la UAB)
- Clara Masriera Esquerra
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es requereixen prerequisits específics per cursar aquesta assignatura.
És recomanable que l’estudiantat tingui formació o interès en l’àmbit de les Humanitats, les Ciències Socials, la comunicació o l’educació. També pot ser d’utilitat per a perfils provinents de l’àmbit tecnològic que vulguin explorar l’ús crític i situat de les tecnologies digitals en la difusió i l’ensenyament del patrimoni cultural.
Es pressuposa familiaritat amb l’ús general d’ordinadors i eines ofimàtiques, així com capacitat per llegir textos acadèmics en català, castellà i anglès. El curs no requereix coneixements tècnics avançats, però sí interès per comprendre i analitzar els processos de comunicació i aprenentatge en entorns digitals des d’una mirada inclusiva, crítica i educativa.
Objectius
Aquesta assignatura té com a objectiu principal explorar com es comuniquen i es dissenyen experiències d’aprenentatge relacionades amb el patrimoni cultural en entorns digitals, des d’una perspectiva crítica, inclusiva i centrada en els diferents perfils d’usuaris.
Es parteix de la idea que els recursos educatius i comunicatius digitals no són neutres ni universals, i que cal adaptar-los a les necessitats, interessos i contextos dels públics als quals s’adrecen. Així mateix, es posa èmfasi en la capacitat de l’educació patrimonial per generar pensament crític, participació activa i transformació social, especialment en espais digitals on les narratives visuals, textuals i interactives poden reproduir o qüestionar desigualtats.
Els objectius específics de l’assignatura són:
- Reflexionar sobre el patrimoni cultural com a construcció social i analitzar les funcions i dilemes de l’educació patrimonial.
- Conèixer i analitzar diferents perfils d’usuaris i públics en relació amb l’edat, els interessos, les capacitats i els contextos socioculturals.
- Valorar els processos comunicatius en el disseny i ús de recursos digitals aplicats al patrimoni i la memòria.
- Explorar metodologies d’aprenentatge que afavoreixin la personalització, l’accessibilitat i la participació.
- Fomentar una mirada crítica davant els continguts digitals, especialment en l’ús d’imatges, narratives i relats històrics o patrimonials.
- Dissenyar propostes educatives digitals orientades a públics diversos, amb intenció transformadora, rigor pedagògic i sensibilitat comunicativa.
Resultats d'aprenentatge
- CA06 (Generar estratègies que minimitzin l'efecte de l’accés desigual a la tecnologia.) Generar estratègies que minimitzin l'efecte de l’accés desigual a la tecnologia.
- CA07 (Integrar aspectes relacionats amb la teoria educativa i la tecnologia informàtica per tal de comunicar de manera efectiva temes culturals a diversos tipus de públic.) Integrar aspectes relacionats amb la teoria educativa i la tecnologia informàtica per tal de comunicar de manera efectiva temes culturals a diversos tipus de públic.
- KA07 (Reconèixer els aspectes educatius i d’aprenentatge necessaris per a la divulgació i comunicació de continguts humanístics i culturals.) Reconèixer els aspectes educatius i d’aprenentatge necessaris per a la divulgació i comunicació de continguts humanístics i culturals.
- KA08 (Identificar les estratègies comunicatives que ha d’incorporar un projecte digital per adaptar-se a les necessitats del públic al qual s’adreça.) Identificar les estratègies comunicatives que ha d’incorporar un projecte digital per adaptar-se a les necessitats del públic al qual s’adreça.
- KA09 (Identificar diferents tipus de públic potencial a qui adreçar un projecte digital específic en matèria cultural i humanística.) Identificar diferents tipus de públic potencial a qui adreçar un projecte digital específic en matèria cultural i humanística.
- SA09 (Analitzar qualitativament i quantitativament els aspectes comunicatius i didàctics de projectes digitals en matèria cultural.) Analitzar qualitativament i quantitativament els aspectes comunicatius i didàctics de projectes digitals en matèria cultural.
- SA10 (Aplicar principis basats en les principals teories pedagògiques en el disseny de projectes digitals en matèria cultural i humanística.) Aplicar principis basats en les principals teories pedagògiques en el disseny de projectes digitals en matèria cultural i humanística.
- SA11 (Identificar les propietats pedagògiques dels projectes digitals en matèria cultural i humanística.) Identificar les propietats pedagògiques dels projectes digitals en matèria cultural i humanística.
- SA38 (Analitzar els efectes dels estereotips de gènere en la difusió de productes digitals en matèria cultural i humanística.) Analitzar els efectes dels estereotips de gènere en la difusió de productes digitals en matèria cultural i humanística.
Continguts
Els continguts interconnectaran els temes corresponents al següent quatre blocs:
Bloc 1. Educació patrimonial: finalitats, públics i dilemes
- Concepte de patrimoni cultural: tangible, intangible i digital.
- Educació patrimonial: objectius, funcions i transformació social.
- Patrimoni com a construcció cultural i social. Relació amb la memòria, la identitat i els drets culturals.
- Els públics de l'educació i la mediació patrimonial: usuaris actius, públics potencials, no públics i col·lectius invisibilitzats.
- Debat sobre a qui va adreçada la comunicació en patrimoni: anàlisi de casos des de la perspectiva de gènere, inclusió i diversitat.
Bloc 2. Aprenentatge i experiència: fonaments i pràctiques educatives
- Contexos i públics educatius
- Bases psicològiques de l’aprenentatge: desenvolupament cognitiu, motivació, emoció i identitat.
- Models pedagògics: model docent crític, constructivisme, educació activa i socioconstructivisme,
- El cicle d’aprenentatge i la seva aplicació a contextos patrimonials i museístics.
- Introducció al Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA).
Bloc 3. Comunicació crítica i narrativa en entorns digitals
- El patrimoni com a relat: llenguatge, discurs i storytellingdigital.
- Comunicació multimodal: imatge, veu, gest, escenificació i performance (reenactment, arts escèniques).
- Anàlisi crítica d’imatges i narratives visuals des de la perspectiva de gènere.
- Procés i estratègies per a la creació de recursos educatius i comunicatius digitals.
- Casos d’estudi: projectes transformadors com Pastwomen i altres iniciatives participatives.
Bloc 4. Avaluació, impacte i responsabilitat comunicativa
- Criteris d’avaluació de propostes educatives i comunicatives: claredat, rellevància, inclusió i ètica.
- Avaluació de l’aprenentatge i l’èxit comunicatiu en entorns digitals.
- Impacte social dels projectes en la ciutadania: educació per a la ciutadania, cohesió social i sostenibilitat.
- Comunicació i cultura digital amb mirada crítica: riscos, estereotips, exclusions i oportunitats
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Exposicions teòriques, debats, anàlisi de casos i tallers | 36 | 1,44 | CA07, KA07, KA08, KA09, SA09, SA38 |
| Lectura crítica, recerca documental i redacció del treball final | 64 | 2,56 | KA07, KA08, SA09, SA10, SA11 |
| Disseny i seguiment d'un projecte educatiu o comunicatiu | 50 | 2 | CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38 |
L’assignatura combina diferents metodologies actives, reflexives i crítiques per tal d’afavorir l’anàlisi i la creació de recursos educatius i comunicatius digitals en l’àmbit del patrimoni. L’enfocament de l’assignatura és participatiu, situat i centrat en l’experiència de l’alumnat, fomentant l’aplicació pràctica del coneixement i la mirada ètica i inclusiva en els processos de disseny.
S’hi combinen:
- Sessions teòriques participatives, amb reflexió col·lectiva, debats, i contextualització conceptual.
- Anàlisi crítica de casos i de recursos reals, amb especial atenció a la diversitat de públics, a la representació de gènere, i a l’impacte comunicatiu.
- Aprenentatge basat en problemes i per projectes, a través de la creació d’una proposta educativa o comunicativa digital.
- Tallers pràctics i seminaris, centrats en l’ús de narratives, imatges, llenguatge inclusiu i eines digitals.
- Tutories i seguiment personalitzat de l’evolució del projecte.
- Treball autònom supervisat, incloent lectura de textos, anàlisi de recursos i redacció del treball final.
Es reservaran 15 minuts d’una sessió, dins del calendari establert pel centre, per a la realització de les enquestes d’avaluació del professorat i de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa i reflexiva a les sessions | 10% | 0 | 0 | CA07, SA09 |
| Treball final (Disseny duna proposta educativa o comunicativa pròpia) | 60% | 0 | 0 | CA06, CA07, KA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38 |
| Anàlisi crítica dun recurs educatiu o comunicatiu existent | 30% | 0 | 0 | CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA38 |
L’avaluació de l’assignatura es fonamenta en el seguiment continuat dels processos d’aprenentatge, la participació activa a les sessions i l’elaboració d’un treball final. Es proposa un sistema diversificat i flexible, que permet a l’alumnat personalitzar el seu recorregut d’aprenentatge, escollint entre l’anàlisi crítica i la creació de propostes educatives pròpies.
L’avaluació es divideix en tres components:
- Participació activa i reflexiva a les sessions (10 %)
- Es valorarà l’assistència, la participació en debats i activitats proposades per cada professora, així com la capacitat d’aportar reflexions crítiques i col·laboratives.
- Anàlisi crítica d’un recurs educatiu o comunicatiu digital existent (30%), L’estudiant haurà d’analitzar un recurs real, educatiu o comunicatiu digital, existent, utilitzant indicadors específics de qualitat pedagògica, inclusiva i comunicativa. Aquesta activitat serveix d’andamiatge per al treball final, ja que permet identificar criteris aplicables a la pròpia proposta. Es farà feedback col·lectiu i/o personalitzat a partir de l’anàlisi presentada.
- Disseny d’una proposta educativa o comunicativa pròpia (60%), adreçada a un públic específic i basada en els continguts treballats durant el curs. Aquest segon treball es farà per parelles i s’haurà de presentar oralment durant la darrera sessió de l’assignatura.
Recuperació
Podran presentar-se al recuperació els estudiants que hagin lliurat al menys el 66 % de les tasques d'avaluació. El treball final i l'anàlisi crítica es poden tornar a presentar.
La nota màxima que es pot obtenir en la recuperació és de 5 sobre 10.
Altres criteris:
Codi ètic: Es valorarà una actitud respectuosa, l'escolta activa, la puntualitat, la participació col·laborativa i el rigor tant en el treball individual com en grup.
Plagi i ús fraudulent de la intel·ligència artificial: Qualsevol forma de plagi o l'ús no autoritzat i no declarat d'eines d'IA comportarà un suspens immediat (nota 0).
Bibliografia
Obres de referència general i marc teòric
- Barbeito Thonon, C., Massip i Sabater, M., Bartolomé, S., González-Monfort, N., i Santisteban, A. (2020). Decàleg de criteris de justícia global per a la valoració i l'elaboració de materials curriculars de ciències socials. GREDICS-Escola de Cultura de Pau. https://ddd.uab.cat/record/311718
- Council of Europe (2018). Reference Framework of Competences for Democratic Culture (Volumes1.3). Strasbourg. https://www.coe.int/en/web/education/-/reference-framework-of-competences-for-democratic-culture
- Delgado-Algarra,E.J. i Cuenca-López,J.M. (2020). Handbook of Research on Citizenship and Heritage Education. IGI Global. https://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.13807/pr.13807.pdf
- Fontal Merillas,O. (2003/2013). La educación patrimonial: teoría, práctica y personas. Ed. Trea.
- González-Monfort, N. (2019). La educación patrimonial, una cuestión de futuro. Reflexiones sobre el valor del patrimonio para seguir avanzando hacia una ciudadanía crítica. El Futuro Del Pasado, 10(10),123-144. https://doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.004
Aprenentatge i experiència: teories i fonaments de l’educació
- Jorba Bisbal, J., i Sanmarti, N. (1994). La luz y las sombras. Cuadernos de pedagogía, 221, pp. 20-23. https://ddd.uab.cat/record/164804
- Jorba, J. i Caselles, E. (eds.) (1997). La regulación y auotregulación de los aprendizajes. Síntesis.
- Pagès, J. (1998). Models i tradicions curriculars en l'ensenyament de les ciències socials i de les humanitats: les finalitats i els valors com a opció ideològica. En Pilar Benejam i Joan Pagès (coords.) Psicopedagogia de les ciències socials i de les humanitats. UOC.
Didàctica del patrimoni i museografia
- Girardet i Merleau-Ponty (1994). Une expo de A à Z. Office de coopération et d’information muséales.
- González-Monfort,N. (2007). L'ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural [Tesi doctoral, UAB]. https://ddd.uab.cat/record/36572
- Masriera Esquerra, C. (2008). Presentación del patrimonio arqueológico: ruinas versus reconstrucciones. ¿Qué entiende más el público?. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, 57, 39-51.https://www.researchgate.net/publication/39384816_Presentacion_del_patrimonio_arqueologico_ruinas_versus_reconstrucciones_Que_entiende_mas_el_publico
- Rice, D. i Serrell, B. (1991). Books and Exhibits. Journal of Museum Education,16, 23-26. https://doi.org/10.1080/10598650.1991.11510175
- Santacana Mestre i Llonch Molina (2012). Manual de didàctica de l'objecte en el museu. Trea.
- Santacana Mestre i Martín Pinyol (2010). Manual de museografia interactiva. Trea.
- Serrell, B. (1996). Exhibit Labels: An Interpretive Approach. Rowman and Littlefield.
- Shehade, M., i Stylianou Lambert, T. (Eds.). (2021). Emerging technologies and the digital transformation of museums and heritage site : first international conference, RISE IMET 2021, Nicosia, Cyprus, June 2-4, 2021, proceedings (1st ed. 2021.). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-83647-4
- Urgell Plaza,F. (2014). Manual d'estudis de públic de museus. Trea.
Educació patrimonial crítica i drets culturals. Comunitat, accessibilitat i inclusió.
- Ajuntament de Barcelona (2020). Exposicions accessibles. Criteris per eliminar barreres de comunicació. https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/10/Exposicions-accessibles_web-acc.pdf
- Drotner, K., & Schrader, K. (2013). Museum Communication and Social Media: The Connected Museum (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203500965
- Departament de Cultura Generalitat de catalunya. Guies i publicacions sobre accessibilitat. https://cultura.gencat.cat/ca/temes/museus/dimensio-social/museus-i-accessibilitat/recursos/publicacions/
- García Viana, D. (2020). Pastor Pérez, A, Picas, M. i Ruiz Martínez, A. (eds.) 21 Assajos al voltant del Patrimoni Cultural / 21 Ensayos sobre el Patrimonio Cultural. JAS Arqueología.
- González Marcén, P. i Masriera Esquerra, C. (2021). Un proyecto europeo digitaliza la memoria de la arqueología experimental para su conservación. PH: Revista del IAPH, 103, 17-19. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2021/325497/revistaph_a2021n103p17.pdf
- González-Sanz, M. (2019). Mobile learning, realidad aumentada y geolocalización. La ciudad y el patrimonio como ejes transversales de la educación. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia 95, 64-69. https://ddd.uab.cat/record/305814
- González Sanz, M., & Feliu Torruella, M. (2023). La formación de los profesionales, clave para la evolución hacia un museo social y transformador. Revista de Museología, 86, 62-66. https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/203944/1/834299.pdf
- González-Sanz, M. y Feliu, M. (2015). Educación patrimonial e identidad. El papel de los museos en la generación de cohesión social y de vínculos de pertenencia a una comunidad. Clio. History and History teaching, 41. http://clio.rediris.es/n41/articulos/gonzalezFeliu2015.pdf
- López, S. L. (2026). Reshaping Power in Heritage Narratives: How Generation Z Brings Untold Stories Online. Preservation, Digital Technology & Culture. https://www.degruyterbrill.com/document/doi/10.1515/pdtc-2025-0073/html
- Lucia Sokol, O., i Servera, J. (2025). Digitalización 3D en patrimonio industrial: retos metodológicos en el marco de una propuesta participativa. Treballs d'arqueologia, 27, 263-287.https://doi.org/10.5565/rev/tda.161
- Pastor Pérez, A. & Ruiz Martínez, A. (2016). Nuevas metodologías para comprender las interacciones entre el público y el patrimonio arqueológico urbano. (Disponible a repositoris catalans en accés obert.)
- Prados Torreira,L. i López Ruiz,C. (2023). Arqueología del género: escala de análisis y metodología. UAM/Museo Arqueològic Nacional. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=354266
Disseny didàctic digital i comunicació crítica i narrativa en entorns digitals
- Gayà Morlà, C. M., & Rizo García, M. (2022). Museos, memoria colectiva e imaginarios narrativos. La comunicación participativa como estrategia para construir relatos no hegemónicos en museos con vocación social. Artnodes, 2022(29), 1–10. https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i29.393014
- González-Sanz, M. (2014). M-learning y realidad aumentada como recursos didácticos en la educación patrimonial. Descubriendo el patrimonio histórico de la ciudad mediante dispositivos móviles y geolocalización. [Treball final del Màster en Ensenyament i Aprenenetatge en Entorns Digitals, UB].https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/59451
- Ibáñez-Etxeberria, A. y Luna, U. (2025) Uso y abuso de las herramientas digitales en educación patrimonial. Entre el continente y el contenido. Revista de Patrimonio. Revista PH, 114, 266-273. https://doi.org/10.33349/2025.114.5814
- Ministerio de Cultura (2025). Resum executiu del pla de drets culturals. https://planderechosculturales.cultura.gob.es/dam/jcr:46e3185f-4733-400d-8aca-de46a9e6fa46/resumen-plan-catalan.pdf
- Page, R. (2018). Narratives Online: Shared Stories in Social Media (1st ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316492390
- Qinqing Fu, Shichao Zhao, Jo Barnes, and Lise Jaillant (2026). Cultural Heritage and Resilience in Immigrant Communities: Exploring Interactive Technology Opportunities for Mutual Acculturation. In Designing Interactive Systems Conference (DIS ’26), June 13–17, 2026, Singapore, Singapore. ACM, New York. https://dl.acm.org/doi/epdf/10.1145/3800645.3813034
- Rodríguez de los Ríos, L., Flores Limo, F. A., Landa Maturrano, B., & Rubio González, J. (2022). El diseño técnico pedagógico: Aspectos conceptuales y metodológicos. Revista EDUCA UMCH, (19), 204-223. https://doi.org/10.35756/educaumch.202219.226
Avaluació
- Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2018). Guia para evaluar el diseño de las actividades educativas patrimoniales. http://hdl.handle.net/20.500.12368/1424
- Martínez, T., López, V., Asensio, M. y Santacana, J. (2018). ¿Entretener o aprender? La evaluación de las tecnologías móviles en la Didáctica del Patrimonio. Ensayos, Vol 33, nº 1, 39-52. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6536526
-
Programari
No es requereix cap programari concret
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEMm) Seminaris (màster) | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |