Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
La Llengua Catalana en una Societat Multilingüe i Diversa
Codi: 45503Crèdits: 5
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Albert Branchadell Gallo
- Correu electrònic :
- albert.branchadell@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Esteve Valls Alecha
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap.
Objectius
Aquesta assignatura ofereix eines i coneixements bàsics per a la correcta comprensió dels reptes de la llengua catalana en les societats multilingües i digitals modernes. S’hi tracten qüestions de caràcter global (les llengües a les xarxes socials, el caos i la manipulació informatius, les identitats de gènere, la cultura de la cancel·lació, el relat polític, etc.) i, sobretot, les de caràcter local, especialment els condicionants polítics, legals i demogràfics de l’ús del català, els mitjans de comunicació, la gestió del multilingüisme a les aules i a les xarxes socials, l’ensenyament i l’aprenentatge de segones llengües, la catosfera, la creació de continguts digitals en català, l’alternança de codi, la interferència lingüística o la introducció i l’adaptació de préstecs.
Resultats d'aprenentatge
- CA18 (Produir anàlisis acadèmiques i informes sobre els usos socials de la llengua catalana en una societat multilingüe.) Produir anàlisis acadèmiques i informes sobre els usos socials de la llengua catalana en una societat multilingüe.
- CA19 (Elaborar informes sobre l’adequació lingüística de textos formals, orals o escrits, procedents de l’àmbit científic, empresarial, publicitari, institucional i cultural en general.) Elaborar informes sobre l’adequació lingüística de textos formals, orals o escrits, procedents de l’àmbit científic, empresarial, publicitari, institucional i cultural en general.
- CA20 (Introduir la perspectiva de gènere en l’anàlisi dels usos socials de la llengua catalana.) Introduir la perspectiva de gènere en l’anàlisi dels usos socials de la llengua catalana.
- KA24 (Reconèixer les especificitats de la realitat sociolingüística de la llengua catalana en els diferents territoris.) Reconèixer les especificitats de la realitat sociolingüística de la llengua catalana en els diferents territoris.
- KA25 (Identificar els reptes globals i locals de la llengua catalana en una societat multilingüe i digital.) Identificar els reptes globals i locals de la llengua catalana en una societat multilingüe i digital.
- KA26 (Identificar els efectes del contacte de llengües i la interferència lingüística en els mitjans de comunicació i les plataformes de continguts digitals.) Identificar els efectes del contacte de llengües i la interferència lingüística en els mitjans de comunicació i les plataformes de continguts digitals.
- SA25 (Fer servir els instruments adequats per estudiar l’ús de les diferents varietats socials i funcionals de la llengua catalana en la societat actual.) Fer servir els instruments adequats per estudiar l’ús de les diferents varietats socials i funcionals de la llengua catalana en la societat actual.
- SA26 (Aplicar les normatives lingüístiques que afecten les diferents varietats i la legislació que determina l’ús de les llengües.) Aplicar les normatives lingüístiques que afecten les diferents varietats i la legislació que determina l’ús de les llengües.
- SA27 (Avaluar els diferents aspectes de la codificació lingüística en una societat multilingüe i digital.) Avaluar els diferents aspectes de la codificació lingüística en una societat multilingüe i digital.
- SA28 (Analitzar els models de llengua usats pels mitjans de comunicació i les plataformes de continguts digitals.) Analitzar els models de llengua usats pels mitjans de comunicació i les plataformes de continguts digitals.
Continguts
1. La situació jurídica de la llengua catalana: condicionants polítics i legals
Durada: 2 sessions
Contingut: presentació crítica del marc jurídic de la llengua catalana en els diferents territoris de l’àmbit lingüístic, amb un èmfasi en l’abast i els límits de la doble oficialitat i la regulació dels usos lingüístics als territoris de l’Estat espanyol, incloent-hi la “regressió normativa i jurisprudencial” de 2010 ençà. (El cas específic de la regressió a l’ensenyament s’aborda amb detall al punt 3.)
2. Demografia i demolingüística als territoris de llengua catalana
Durada: 4 sessions
Contingut: presentació crítica dels condicionants demogràfics que afecten l’ús (habitual o secundari) del català, amb un èmfasi en la transmissió intergeneracional de la llengua i la seva situació entre els joves.
3. La llengua catalana en l’ensenyament: balanç i reptes
Durada: 5 sessions
Contingut: presentació crítica dels models lingüisticoescolars dels territoris de llengua catalana, amb un èmfasi en la regressió normativa i jurisprudencial que afecta l’ús del català a l’escola, les característiques i resultats del model desplegat a Catalunya, i el paper del català en l’educació superior en un context d’internacionalització.
4. La llengua catalana als mitjans de comunicació i les xarxes socials
Durada: 4 sessions
Contingut: presentació crítica de la situació de la llengua catalana en el mercat comunicatiu, amb un èmfasi enla capacitat (o no) dels mitjans per a articular la comunitat lingüística i en els reptes i oportunitats de les xarxes socials.
5. La llengua catalana al món digital: vitalitat, diglòssia o extinció digital?
Durada: 2 sessions
Contingut: presentació crítica de la situació de la llengua catalana al món digital, amb un èmfasi en l’amenaça de l’extinció digital i les polítiques públiques per impedir-la.
6. La qualitat de la llengua catalana en l’era digital: elaboració o degradació?
Durada: 2 sessions
Contingut: presentació crítica de l’estat del corpus de la llengua catalana a l’era digital, amb un èmfasi en els reptes de l’ampliació terminològica (en el marc de la tensió entre la genuïnitat i la urgència comunicativa) i en la degradació de la llengua patrimonial en l’actual context de globalització i contacte de llengües.
7. La continuïtat de la comunitat lingüística: entre la consolidació i la desestructuració
Durada: 3 sessions
Contingut: presentació crítica de la situació actual i les perspectives de futur de la comunitat lingüística catalana, amb un èmfasi en el paper de l’autoritat lingüística (les autoritats lingüístiques) en un marc pluricèntric, les dinàmiques de desestandardització i reestandardització, i la compartimentació de facto de la comunitat pels models i normes d’ús diferencials.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi de la matèria - Lectura crítica de textos - Anàlisi de dades - Redacció de treballs | 55 | 2,2 | CA18, CA19, CA20, KA24, KA25, KA26, SA25, SA26, SA27, SA28 |
| Feina tutoritzada | 26 | 1,04 | CA18, CA19, CA20, KA24, KA25, KA26, SA25, SA26, SA27, SA28 |
| Exposició de temes, pràctiques d'aula i exercicis de reforç per grup | 24 | 0,96 | KA24, KA25, KA26, SA25, SA26, SA27, SA28 |
Classes expositives, discussió d'articles, presentació oral de treballs i altres activitats pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig sobre el futur de la comunitat lingüística | 25% | 4 | 0,16 | CA18, CA20, KA24, KA25, KA26, SA26, SA27, SA28 |
| Estudi empíric | 50% | 12 | 0,48 | CA18, CA19, CA20, KA24, KA25, KA26, SA25, SA26, SA27, SA28 |
| Anàlisi demolingüística i jurídica | 25% | 4 | 0,16 | CA18, CA20, KA24, KA25, SA25, SA26 |
Avaluació continuada
L’avaluació continuada consisteix en tres activitats que aportaran, respectivament, el 25% el 25% i el 50% de la nota final:
- Redacció d’una anàlisi demolingüística i jurídica (extracció i interpretació de dades i aplicació).
- Redacció d’un assaig sobre la consolidació o la desestructuració de la comunitat lingüística en l’era digital.
- Estudi empíric sobre un aspecte del programa.
Proves de recuperació
Per poder presentar-se a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. (Si un estudiant treu un 4,9 com a nota final de l’avaluació continuada, aquest valor s’arrodoneix a 5 i l’estudiant no ha d’anar a recuperació.)
Avaluació única
L’estudiant pot sol·licitar l’avaluació única d’aquesta assignatura. En aquest cas, caldrà que lliuri totes les activitats d’avaluació previstes en la data que es fixarà i que realitzi a l’aula les dues activitats d’avaluació presencials.
En el cas de l’avaluació única, per poder presentar-se a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat del conjunt d'activitats d’avaluació.
Observacions generals
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d'avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les einesvirtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/odiscussions d'exercicis a través de Teams, assegurant que tot l'estudiantat hi pot accedir.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud
IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Ballester, Maria (2025): «El marc regulador de l’ensenyament de i en català, entre la fluctuació normativa i la judicialització dels conflictes». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 83, 71-93. https://doi.org/10.58992/rld.i83.2025.4407
Cunliffe, Daniel (2019): «Minority Languages and Social Media». Dins Hogan-Brun, Gabrielle; O’Rourke, Bernadette (eds.): The Palgrave Handbook of Minority Languages and Communities. Londres: Palgrave Macmillan.
Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023. 2023. Llengua catalana
Generalitat de Catalunya (2025): Pacte Nacional per la Llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Lingüística.
Junyent, Carme (amb Bel Zabala) (2020): El futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana.
Massaguer, Marina (2024): «No-catalanoparlants internacionals a Catalunya: mobilitat, desigualtats i llengua catalana». Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law, 81, 32-50. https://doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4177
Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021):Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Pradilla, Miquel Àngel; Marí, Isidor (coord.) (2022): Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Pradilla, Miquel Àngel (2024). Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. València: Universitatde València.
Sendra, Montserrat (2025): Contra la diglòssia digital. Polítiques públiques orientades a promoure la presència de les llengües minoritzades i minoritàries al món digital. Barcelona / Brussel·les: Fundació Irla / Coppieters Foundation.
Serra, Joan M. (2024): L’ús parlat del català. En un tombant decisiu. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Spolsky, Bernard (2009): Language Management. Cambridge: Cambridge University Press.
Vila, F. Xavier (2019): «Models de política lingüística i els seus condicionaments sociolingüístics: aplicacions al cas de Catalunya». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals - Journal of Self-Government, 30, 97-145.
Programari
Paquet Microsoft Office o similar.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |