Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Anàlisi i Presentació de Resultats en la Recerca Psicosocial
Codi: 45429Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca i Intervenció Psicosocial | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Luz María Martinez Martinez
- Correu electrònic :
- luzmaria.martinez@uab.cat
Equip docent
- Joan Pujol Tarres
- Beatriz San Roman Sobrino
- Enrique Baleriola Escudero
- Jesus Rojas Arredondo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
S'aconsella haver cursat les assignatures previes de l'itinerari.
Objectius
Els objectius globals de l'assignatura són els següents:
.- Desenvolupar una anàlisi psicosocial, teòricament orientat, sobre la base dels resultats obtinguts en la pròpia investigació.
.- Elaborar conclusions i recomanacions producte de la investigació realitzada.
.- Valorar les implicacions ètiques i polítiques de la difusió del coneixement generat.
Resultats d'aprenentatge
- CA26 (Presentar els resultats i conclusions d'una recerca psicosocial adaptant-los a diversos públics i formats.) Presentar els resultats i conclusions d'una recerca psicosocial adaptant-los a diversos públics i formats.
- KA25 (Definir de manera teòrica i amb arguments adequats les tècniques d'anàlisi apropiades per al material empíric d'una recerca psicosocial.) Definir de manera teòrica i amb arguments adequats les tècniques d'anàlisi apropiades per al material empíric d'una recerca psicosocial.
- SA18 (Definir perspectives de comprensió i actuació fonamentades teòricament a partir dels resultats d'una recerca concreta.) Definir perspectives de comprensió i actuació fonamentades teòricament a partir dels resultats d'una recerca concreta.
- SA19 (Desenvolupar un comportament èticament responsable amb les persones, els grups i les organitzacions amb els quals es té contacte durant la recerca social.) Desenvolupar un comportament èticament responsable amb les persones, els grups i les organitzacions amb els quals es té contacte durant la recerca social.
- SA20 (Analitzar material empíric d'una recerca psicosocial amb principis epistemològics i metodològics rigorosos.) Analitzar material empíric d'una recerca psicosocial amb principis epistemològics i metodològics rigorosos.
- SA21 (Organitzar els resultats d'una recerca en un informe coherent i precís, adequat al camp psicosocial.) Organitzar els resultats d'una recerca en un informe coherent i precís, adequat al camp psicosocial.
- SA22 (Participar de manera activa amb altres grups de treball i contribuir a la millora conceptual i analítica dels procediments de recollida i anàlisi de dades.) Participar de manera activa amb altres grups de treball i contribuir a la millora conceptual i analítica dels procediments de recollida i anàlisi de dades.
Continguts
En aquesta assignatura, obligatòria per a l'especialitat d'Investigació en Psicologia Social, les i els estudiants/es analitzen els resultats de l'estudi realitzat, els discuteixen i deriven conclusions i recomanacions a partir de tot això. En aquest procés, s'identifiquen els problemes que puguin tenir les persones que cursen l'assignatura respecte de l'anàlisi de les dades recollides prèviament, a fi de guiar l'activitat de recerca de l'estudiantat a partir de problemes comuns.
Continguts:
● Anàlisi i discussió de resultats de recerca a partir de diferents metodologies qualitatives: anàlisi del discurs i narratiu, anàlisi de dades etnogràfiques i anàlisi de processos de recerca-acció.
● Identificació de problemes associats al procés d'anàlisi de dades qualitatives d'acord amb els projectes propis dels estudiants.
● Definició dels processos de síntesi i elaboració de conclusions a partir del material qualitatiu demanat en els projectes propis.
● Procediments per a la sistematització de recomanacions per a la pràctica professional que es derivin dels treballs de recerca realitzats.
● Implicacions de la publicació de dades qualitatives “sensibles” per raons ètiques o polítiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Exposicions orals | 15 | 0,6 | |
| Classes magistrals i discussions grupals | 30 | 1,2 | |
| Elaboració i desenvolupament de treballs | 83 | 3,32 | |
| Anàlisi de material empíric | 15 | 0,6 | |
| Lectura i comprensió d'articles i informes | 10 | 0,4 | |
| Estudi i treball personal i grupal | 50 | 2 | |
| Preparació de sessions | 20 | 0,8 |
Les metodologies docents podran combinar les següents formes de treball: seminaris, tutories individuals i col·lectives, elaboració i desenvolupament de treballs, anàlisis de materials empírics, lectura d'articles i/o informes d'interès i estudi personal.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1. Presentació de l'anàlisi del material recollit en la recerca en un treball redactat | 50% | 0 | 0 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21 |
| Ev3. Asistencia i participació | 20% | 0 | 0 | SA20, SA21 |
| Ev2. Activitats formatives a l'aula | 30% | 2 | 0,08 | KA25, SA18, SA20, SA22 |
a) Condicions de l'avaluació
Per superar l'assignatura s'avaluaran tots els resultats d'aprenentatge vinculats a l'adquisició de les diferents competències, coneixements i habilitats de l'assignatura. Més concretament, és imprescindible que el/la estudiant realitzi:
1. Ev1: Activitats d'aprenentatge supervisat (fora de l'aula) (50%): presentació de l'anàlisi i dels resultats del material empíric recollit en la recerca, en un treball redactat que inclou mètode, procediment, a més de l'anàlisi i els resultats preliminars (activitat individual presentada per escrit).
2. Ev2: Activitats formatives presencials (a l'aula) (30%): realització d'activitats vinculades a una perspectiva i metodologia d'anàlisi específica i/o a la pròpia recerca de les i els estudiants (activitat conjunta a l'aula). Produir, provar, avaluar i refinar dispositius analítics directament sobre dades reals o simulades d'investigació psicosocial. Completar i lliurar al final de l'assignatura un anàlisi crític sobre errors habituals, aprenentatges adquirits i el paper de la supervisió metodològica.
3. Ev3: Registre de participació i assistència mitjançant un producte verificable generat a l'aula (20%): completar i lliurar al final de cada sessió una fitxa breu escrita que registra els resultats de l'activitat proposada i serveix com a comprovant d'assistència i participació activa.
La qualificació final serà la suma dels resultats ponderats de les evidències 1, 2 i 3 sempre i quan s'obtingui una nota igual o superior a 4,0 en cadascuna de les proves d'avaluació presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20 % de la nota de l'avaluació continuada. En cas de no assolir aquests requisits la qualificació màxima que es consignarà a l'expedient acadèmic serà de 4,5.
Un/a estudiant que hagi entregat evidències d'aprenentatge (una o diverses) amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar a actes com a \"no avaluat\".
b) Lliurament/realització d'evidències:
Consulteu el calendari del Màster.
c) Retorn:
Ev1: Abans del 18 de juny de 2027, mitjançant una qualificació acompanyada d'un comentari i/o rúbrica, a través de l'aula virtual.
Ev2: Abans del 18 de juny de 2027, mitjançant una qualificació acompanyada d'un comentari i/o rúbrica, a través de l'aula virtual.
Ev3: Retorn oral amb el/la coordinador/a i/o professorat de l'assignatura.
d) Avaluació única
Quan l'estudiant triï l'avaluació única, el procediment serà el següent: Tots els continguts de l'assignatura s'avaluaran en la data de lliurament de l'Evidència 1. Aquell dia es lliurarà la càpsula informativa visual (Ev2: 30%) en equip amb la resta de persones acollides a l'avaluació única sobre un dels temes de l'assignatura, que s'avaluarà amb els criteris marcats per a l'evidència 2, i es lliurarà el treball escrit de l'evidència 1 a l'aula del campus virtual (Ev1: 50%). La nota d'assistència a classe (Ev3) s'avaluarà mitjançant un examen tipus test de 20 preguntes sobre el contingut donat a classe a partir de la bibliografia de cada tema disponible al campus virtual.
d) Recuperació
No es realitzen avaluacions de recuperació.
e) En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades o revisades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA, la no comprovació de la certesa de les afirmacions ofertes per la IA, la citació de referències bibliogràfiques inexistents o l'ús de dades generades per la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Directrius d'avaluació de la Facultat de Psicologia:
https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Antaki.Charles, (Ed.) (1988): Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods. London: Sage.
Barabási, Albert-László (2002). Linked: the new science of networks. Cambridge Mass.: Perseus Pub.
Barthes, Roland; Duisit, Lionel (1975) An Introduction to the Structural Analysis of Narrative. New Literary History, Vol. 6, No. 2, On Narrative and Narratives, 237-272.
Baltimore: The Johns Hopkins University Press.
Bassi, Javier (2008): El buen camino. Una historia de vida que ilustra los efectos de la (in)disciplina en la producción de conocimiento [tesis de doctorado, UAB].
Braun, Virginia, & Clarke, Victoria (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. doi:10.1191/1478088706qp063oa.
Billig, Michael (1987): Arguing and Thinking: A Rhetorical approach to social psychology. Cambridge: CUP.
Billig,Michael; Condor, Susan; Edwards, Derek; Gane, Mike J.; Middleton, David; Radley, Alan(1988): Ideological Dilemmas: A social psychology of everyday thinking, London: Sage.
Billig,Michael (1991): Ideo/ogy and Opinions. London: Saqe.
Burman,Erika; Parker,Ian (Eds,)(1993): Discourse analytic research. Repertoires and readings of texts in action. London: Routledge.
Geertz, Clifford (1992). La interpretación de las culturas (Vol. 1). Barcelona: Gedisa.
Crowle, Anthony J. (1976): The deceptive language of the laboratory. En H. Harré (ed.): Life Sentences. Chichester: Wiley.
Fairclough,Norman (1989): Language and Power. London: Longman.
Fairclough,Norman (1992): Discourse and Social Change, Cambridge: Polity Press.
Fernández Christlieb, Pablo (2012) Vehículos. URBS. Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, 2(1), 9-17. Disponible en: http://nevada.ual.es:81/urbs/index.php/urbs/article/view/fernandez_christlieb
Frank, Arthur W. (2012). Practicing dialogical narrative analysis. Varieties of narrative analysis, 33-52.
Gilbert,G. Nigel,-Mulkay,Michael (1984):Opening Pandora's Box: Asocio/ogical analysis of scientists' discourse. Cambridge: Cambridge University Press, 4
Grice, H,Paul (1975): logic and conversation. En Peter Cole and Jerry Morgan (Eds.): Syntax and Semantics, vol 3: Speech Acts. NY: Academic Press.
Haraway, Donna (1995). Ciencia, ciborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra/Universitat de València /Instituto de las Mujeres.e
Harding, Sandra (1987). ¿Existe un método feminista? Feminismo y metodología. Universidad de Indiana. Disponible en: https://urbanasmad.files.wordpress.com/2016/08/existe-un-mc3a9todo-feminista_s-harding.pdf
Harding, Sandra (2010). “¿Una filosofía de la ciencia socialmente relevante? Argumentos en torno a la controversia sobre el Punto de vista feminista”. En Blázquez, N.; Flores, F. y M. Ríos (coords.). Investigación feminista. Epistemología, metodología y representaciones sociales. México: Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, unam, pp. 39-66.
Iñiguez, Lupicinio; Antaki, Charles (1994): El análisis del discurso en Psicología Social. Boletín de Psicología, No. 44, 59-66.
Iñiguez, Lupicinio; Antaki, Charles (1998): Análisis del discurso. Anthropos, No. 177, 57-75.
Levinson, Stephen (1983): Pragmatics. Cambridge: CUP.
Linder, Stephen H. (2006). Cashing-in on Risk Claims: On the For-profit Inversion of Signifiers for´┐¢ Global Warming. Social Semiotics, 16(1), 103.
Maingueneau, Dominique (1991): L'analyse du Discours. Introduction aux lectures de /'archive. Paris: Hachette.
Martínez-Guzmán, Antar & Íñiguez-Rueda, Lupicinio (2010). La fabricacióndel Trastorno de Identidad Sexual. Discurso & Sociedad, Vol 4(1) 2010, 30-51.
McNaught, Carmel; Lam, Paul (2010) Using Wordle as a Supplementary Research Tool. The Qualitative Report, Volume 15 Number 3, May 2010, 630-643. Disponible en: http://www.nova.edu/ssss/QR/QR15-3/mcnaught.pdf
Molina, José Luis (2004). La ciencia de las redes. Apuntes de Ciencia Y Tecnología, (11), 36-42.
O'Halloran, Kay (Ed.). (2004). Multimodal discourse analysis: Systemic functional perspectives. A&C Black.
Parker, Ian (1988): Deconstructing accounts. En Charles Antaki (ed.):Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods London: Sage.
Parker, Ian (1992): Discourse Analysis. Critical Analysis for Social and Individual Psycho-logy. London: Routledge.
Potter, Jonathan; Wetherell, Margaret (1987): Discourse and Social Psychology: Beyond attitudes and benevtour. London:Saqe.
Riessman, Catherine Kohler (2003) Narrative Analysis. in Michael S. Lewis-Beck, Alan Bryman and Tim Futing Liao, eds(2003), The Sage Encyclopedia of Social Science Research Methods, 3 Vol. boxed set, Sage. Reprinted by permission of Sage Publications.
Riessman, Catherine Kohler. (2003)\"Performing identities in illness narrative: Masculinity and multiple sclerosis\", Qualitative Research, 3(1).
Riessman, Catherine Kohler (2007). Narrative Methods for the Human Sciences. SAGE Publications.
Saldaña, Johnny (2009). The coding manual. London: SAGE.
Scott, John (2000). Social network analysis. A handbook. London: Sage.
Silva, Carlos (2011) La teoría delActor-red tal como yo la imagino. Breve ensayo sobre el cosmos semafórico.Athenea Digital - 11(1): 203-215 (marzo 2011).
Silva, Carlos; Iñiguez, Lupicinio (2011) Tiempo y relaciones sostenibles en el espacio urbano. Papeles del CEIC, vol. 2011/2, nº 75, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco,
http://www.identidadcolectiva.es/pdf/75.pdf.
Stubbs, Michael (1983): Discourse Analysis: The sociolinguistic analysis of natural language, Oxford: Basil Blackweu.
Van Dijk, Teun (1999): Análisis crítico deldiscurso. Anthropos, 186, 23-36.
Van Dijk,Teun (2002). El análisis crítico del discurso y el pensamiento social. Atenea Digital, 1, 18-24. Disponible en http://blues.uab.es/athenea/num1/vandijk.pdf
Van Dijk,Teun (2003). La multidisciplinaridad del análisis crítico del discurso: un alegato en favor de la diversidad. En R.Wodak y M.Meyer Métodos de análisis crítico del discurso, 143-177. Barcelona:Gedisa.
Wetherell, Margaret; Potter, Jonathan (1992): Mapping the language of racismo. London: Harverster.
Williams, Gareth (1984) \"The genesis of chronic illness: Narrative reconstruction\", Sociology of Health & Illness, 6(2): 175-200.
Wodak, Ruth; Meyer, Michael (comps.) (2003): Métodos de análisis crítico del discurso. Barcelona: Gedisa.
La bibliografia específica per a cada contingut de l'assignatura es proporcionarà a través del campus virtual.
Programari
Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'estudiantat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux), que elabori els seus treballs amb programari lliure (per exemple, LibreOffice i similars) i que faci les entregues en formats oberts (per exemple, .odt, .odp, .ods).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |