Guia en format PDF
Logo

L'Educació Democràtica i la Participació: Ciutadania Global i Justícia Social

Codi: 45010
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Recerca en Educació OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Gustavo Gonzalez Valencia
Correu electrònic :
gustavo.gonzalez@uab.cat

Equip docent

Antoni Santisteban Fernandez
Myriam Gonzalez Sanz
Mariona Massip Sabater
Jordi Castellvi Mata
Nuria Aris Redo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap

Objectius

  • Establir les bases per a la recerca sobre l'educació per a la ciutadania, l'educació política, l'estudi dels drets de segona generació, visibilitzar el sexisme i i les desigualtats.
  • Analitzar les investigacions sobre l'ensenyament i l'estudi del patrimoni a partir de recursos digitals.
  • Interpretar els problemes socials rellevants per desenvolupar les competències ciutadanes i comunicatives.

Resultats d'aprenentatge

  • CA46 (Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació basats en les evidències obtingudes a través de la investigació en educació democràtica.) Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació basats en les evidències obtingudes a través de la investigació en educació democràtica.
  • CA47 (Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental que contribueixi al desenvolupament d'una societat més accessible, sostenible, diversa i justa, que respecti els drets humans.) Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental que contribueixi al desenvolupament d'una societat més accessible, sostenible, diversa i justa, que respecti els drets humans.
  • CA48 (Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia o qualsevol altra circumstància.) Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia o qualsevol altra circumstància.
  • KA49 (Descriure els paradigmes, els enfocaments i els dissenys metodològics en investigació en educació democràtica.) Descriure els paradigmes, els enfocaments i els dissenys metodològics en investigació en educació democràtica.
  • KA50 (Identificar diferents línies d'investigació sobre l'educació democràtica i per a una ciutadania global.) Identificar diferents línies d'investigació sobre l'educació democràtica i per a una ciutadania global.
  • KA51 (Identificar problemes en el camp de l'educació democràtica i donar respostes a les necessitats educatives mitjançant plantejaments innovadors.) Identificar problemes en el camp de l'educació democràtica i donar respostes a les necessitats educatives mitjançant plantejaments innovadors.
  • SA36 (Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica sobre educació democràtica i educació per a la justícia social i la ciutadania global.) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica sobre educació democràtica i educació per a la justícia social i la ciutadania global.
  • SA37 (Desenvolupar el disseny i la metodologia més coherent amb els objectius de la investigació en educació democràtica.) Desenvolupar el disseny i la metodologia més coherent amb els objectius de la investigació en educació democràtica.

Continguts

  • L'educació per a la ciutadania: cultura democràctica, la ciutadania global, educació política, jurídica i cívica.
  • La ciutadania econòmica i els drets de segona generació.
  • Educació política i perspectiva de gènere.
  • Educació per al patrimoni natural, cultural i artístic. Patrimoni i museus. El paper de la imatge i la simulació.
  • Problemes Socials Rellevants o Qüestions Socialment Vives.
  • Educació para la ciutadania amb perspectiva agonista.
  • Ciutadania, pensament social i competències comunicatives.





Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentació / exposició oral de treballs 10 0,4
Lectura d'articles i fonts documentals 78 3,12
Tutoria 6 0,24
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals 16 0,64
Classe magistral/expositiva 20 0,8
Pràctiques d'aula: resolució de problemes, casos, exercicis 20 0,8

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:

  • Classes magistrals/expositives per part del professor
  • Lectura d’articles i fons documentals
  • Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals
  • Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
  • Presentació / exposició oral de treballs.
  • Visita a centre d'interès pel mòdul
  • Tutories.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Critical analysis of innovation proposals in the field of education for citizenship 25% 0 0 CA46, CA48, KA51, SA37
Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: 50% 0 0 CA47, CA48, KA51, SA36
Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania 25% 0 0 CA48, KA49, KA50, KA51

L’avaluació és el procés que s’estableix per valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge a partir de les evidencies que es defineixen en la guia de l'assignatura.

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats proposades (el programa lliurat a l'inici de l'assignatura concretarà les activitats i lliuraments a realitzar).

El lliurament de treballs es realitzarà prioritàriament per la via del campus virtual. Es podran habilitar altres vies de lliurament, previ acord amb el professorat.


Activitats avaluatives

  1. Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania (Activitat individual): 25%
  2. Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp de l’educació per a la ciutadania (Activitat individual): 25%
  3. Construcció d'unmarc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi (Activitat individual): 50%


Dates d’avaluació

  1. Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania: durant les classes.
  2. Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp de l’educació per a la ciutadania: durant les classes.
  3. Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: es lliurarà a la darrera setmana de classe.
  4. La recuperació es preveu per la darrera setmana de juny.
  5. Les valoracions i qualificacions de cada activitat es faran en un termini màxim de vint dies (20) després de la data de lliurament.


Avaluació única

L’avaluació única cal sol·licitar-la dins els terminis i el mecanisme que la Facultat de Ciències de l’Educació hagi previst.

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única. En aquest cas, la presencialitat és imprescindible per a l’avaluació en el percentatge anteriorment establert. Si algú no el compleix, pot presentar-se a la convocatòria de recuperació. Caldrà presentar el 66% de les activitats d’avaluació, però la qualificació de cadascuna d’elles no superarà el 5 sobre 10.

Les activitats a lliurar per a l’avaluació única són les mateixes que per a l’avaluació continuada juntament amb una entrevista avaluativa. El dia de lliurament és el mateix dia que la Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi. La ponderació de les activitats per a l’avaluació única queda de la següent manera:


  1. Anàlisi crítica depropostes de recerca en el camp de l’educació per a laciutadania (Activitat individual): 25%
  2. Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp de l’educació per a la ciutadania (Activitat individual): 25%
  3. Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi (Activitat individual): 50%.


Aquesta assignatura no admet avaluació de síntesi.

Es considerarà NA (No avaluable) aquell alumne que no hagi lliurat cap activitat d'avaluació, ni individual ni grupal.

Es considerarà NA (No avaluable) aquell alumne que no hagi lliurat cap activitat d'avaluació.


Perspectiva de gènere

Durant les sessions es tindrà en compte la perspectiva de gènere mitjançant la revisió dels biaixos androcèntrics, el qüestionament sobre els supòsits de gènere i estereotips de gènere ocults, la incorporació del coneixement produït per les dones, i les perspectives crítiques que destapen conceptualitzacions androcèntriques i posen de manifest les causes i mecanismes socials i culturals que sustenten les desigualtats de gènere.

En aquest mòdul caldrà incloure la perspectiva de gènere mitjançant la reflexió (auto)crítica sobre la pròpia subjectivitat i com afecta a la docència (per aprofundir-hi consulteu: Agud Morell, Ingrid; Amat, Meritxell; Bertran, Marta; [et al.]. (2020). Perspectiva de gènere en l'educació. Marc conceptual. Barcelona: UAB. <https://ddd.uab.cat/record/226865>).


Observacions

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Bibliografia educació per a la ciutadania

Apple, M.W. & Beane, J.A. (comps.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.

levins, B., & Talbert, T. L. (2016). Challenging neoliberal perspectives: A framework for humanizing social studies teacher education. In A. R. Crowe & A. Cuenca (Eds.), Rethinking social studies teacher education in the twenty-first century (pp. 23–39). Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-22939-3_2

Caballero Dávila, L. F., González Valencia, G. A., y Santisteban Fernández, A. (2020). La propuesta de ciudadanía radical y las representaciones sociales de estudiantes de bachillerato en Colombia. Sophia Austral, (26), 237-258. http://dx.doi.org/10.4067/S0719-56052020000200237

Ballbé Martínez, M., González Valencia, G., & Ortega Sánchez, D. (2021). Invisibles y ciudadanía global en la formación del profesorado de Educación Secundaria. Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature, 14(2), e982.

COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 1. Context, concepts and model. Council of Europe. Council of Europe: Strasbourg

COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 2. Descriptors of Competences for Democratic Culture. Council of Europe: Strasbourg

COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 3. Guidance for Implementation. Council of Europe: Strasbourg

El-Amin, A., & Cohen, C. (2018). Just representations: Using critical pedagogy in art museums to foster student belonging. Art Education, 71(1), 8–11. https://doi.org/10.1080/00043125.2018.1389576

Gutiérrez Giraldo, M. C., & Santisteban Fernández, A. (2024). La educación para una ciudadanía democrática en la formación del profesorado en Iberoamérica. REIDICS. Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, (15), 6–10.

González-Valencia, G., González-Monfort, N., Arís Redó, N., & Santisteban Fernández, A. (2024). Competencias de cultura democrática del Consejo de Europa: Cómo se interpreta desde la formación del profesorado. Acta Scientiarum. Education, 46(1), 1–15.

González Valencia, G. A., & Santisteban Fernández, A. (2016). La formación ciudadana en la educación obligatoria en Colombia: entre la tradición y la transformación. Educación y Educadores, 19(1), 87–103.

Gonzalez-Valencia, G., Sabater, M. M., & Fernandez, A. S. (2022). Critical global citizenship education: A study on secondary school students. Frontiers in Education, 7, 867113, 1–15.

Löfström, J., & Weber, B. (2022). Economic education: Its past, present, and future. JSSE - Journal of Social Science Education, 21(2), 1–7. https://doi.org/10.11576/jsse-5678

Massip Sabater, M., Castellví Mata, J., & Pagès Blanch, J. (2020). La historia de las personas: Reflexiones desde la historiografía y de la didáctica de las ciencias sociales durante los últimos 25 años. Panta Rei: Revista Digital de Historia y Didáctica de la Historia, 14(2), 167–196. https://doi.org/10.6018/pantarei.445831

Massip Sabater, M., & Espinet, M. (2024). Delearning capitalism: Is degrowth a decolonial perspective in social science education? Journal of Social Science Education, 23(4). https://doi.org/10.11576/jsse-7127

Massip Sabater, M., & Castellví Mata, J. (2019). Poder y diversidad. Los aportes de la interseccionalidad a la didáctica de las ciencias sociales. Clío. History and History Teaching, (45). https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2019458646

Massip Sabater, M., & Sant, E. (2022). Género y educación ciudadana. Enfoques feministas-relacionales en la educación política. REIDICS. Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 11, 35–51. https://doi.org/10.17398/2531-0968.11.35

Oliveira, Amurabi, & Fernández, Antoni Santisteban. (2024). The rise of populisms and the democratic crisis: Challenges for the teaching of human and social sciences today. Acta Scientiarum. Education, 46(1), e70525. Epub 01 de dezembro de 2023.https://doi.org/10.4025/actascieduc.v46i1.70525

Pagès, J. & Oller, M. (2007). Las representaciones sociales del derecho, la justicia y la ley de un grupo de adolescentes catalanes de 4º de ESO. A Enseñanza de las Ciencias Sociales, 6, pp.3-17.

Pineda-Alfonso, J. A., Alba-Fernandez & N. De, Navarro-Medina, E. (2019). Handbook of research on education for participative citizenship and global prosperity. Hershey PA: IGI global.

Sant, E. (2021). Political Education in Times of Populism: Towards a Radical Democratic Education. London: ‎ Palgrave Macmillan

Sant, E., Davies, I., Shultz, L., & Pashby, K. (2018). Global citizenship education : a critical introduction to key concepts and debates. London: Bloomsbury Academic.

Sant, E. & González-Valencia, G. (2018). Global Citizenship Education in Latin America. Davies, L. et al. (eds.). The Palgrave Handbook of Global Citizenship and Education (pp. 67-82). London: Palgrave Macmillan

Sant, E., & da Costa, M. (2024). Un/learning to disagree. A response to \"Pragmatist thinking for a populist moment: Contingency and racial re-valuing in education governance\". Democracy & Education, 32(2), Article 9, 1–6.

Santisteban, A. & González-Monfort, N. (2018). Education for citizenship and identities. Pineda, J.A., De Alba, N. and Navarro, E. (eds.). Handbook of Research on Education for Participative Citizenship and Global Prosperity. pp. 551-567. Hershey, Pennsylvanie: IGI Global International.

Sant Obiols, E. (2021). Educación política para una democracia radical. Forum. Revista del Departamento de Ciencia Política, 20, 138–157.

Santisteban, A. & Pagès, J. (2007). La educación democrática de la ciutadania: una propuesta conceptual. A Ávila, R.M.; López Atxurra, R.; Fernández de Larrea, E. Las competencias profesionales para la enseñanza-aprendizaje de la CienciasSociales ante el reto europeo y la globalización. 353-367. Bilbao: Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales / Universidad del País Vasco.

Bibliografia didàctica del patrimoni cultural

Ávila Ruíz, R.M.- Borghi, B. & Mattozzi, I. (eds. 2009) La educación de la ciudadanía europea y la formación del profesorado. Un proyecto educativo para la \"Estrategia de Lisboa\". Bolonia: Didpast-AUPDCS.

Ballesteros, E.- Fernández, C. Molina, J.A. & Moreno, P. (coord., 2003) El patrimonio y la Didáctica de las Ciencias Sociales. Cuenca: Universidad de Castilla la Mancha/AUPDCS.

Branchesi, L. (a cura di, 2006) Il patrimonio culturale e la sua pedagogia per l’Europa. Roma: Armando editore.

Carreras, C. & Munilla, G. (coord., 2001). Gestió del patrimoni històric. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

DD.AA. (1995) Le patrimoine culturel et sa pédagogie: un facteur de tolérance, de civisme et d’intégration sociale. Actes du seminaire. Bruxelles: Editions du Conseil de l’Europe, pàg. 119-124.

DD.AA. (2006) Introducción al patrimonio cultural. Gijón: Ed. Trea.

Prats, LL. (1997). Antropologia y patrimonio. Barcelona: Ariel.

Torres Moreno, C., & González Sanz, M. (2016). Compartir, aprender y crear: Una metodología pedagógica creada por AL:M.A (Almería, Museos y Arte) para la deconstrucción activa de la imagen del otro a través del patrimonio. En C. R. García Ruiz, A. Arroyo Doreste, & B. Andreu Mediero (Coords.), Deconstruir la alteridad desde la Didáctica de las Ciencias Sociales: Educar para una ciudadanía global (pp. 44–49). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.

Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre tarda