Logo

Laboratori de Direcció d'Actors i Escenificació II

Codi: 44824
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Teatrals OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Jordi Prat Coll
Correu electrònic :
jordi.prat.coll@uab.cat

Equip docent (extern a la UAB)

Jordi Prat i Coll

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquesta assignatura presuposa un cert nivell de coneixement i d’experiència prèvia (veure requisits d’accés

al Màster).

Objectius

L’objectiu general de l’assignatura és proporcionar a l’alumnat referents conceptuals i metodològics avançats

que serveixin per a la investigació i la pràctica creativa vinculades a la direcció dels intèrprets i l’escenificació

teatral.

Resultats d'aprenentatge

  • CA16 (Discriminar l’ús de llenguatges diversos segons l’interlocutor (escenògraf, intèrpret, il·luminador, dissenyador de vestuari) sense perdre de vista la definició global de la posada en escena.) Discriminar l’ús de llenguatges diversos segons l’interlocutor (escenògraf, intèrpret, il·luminador, dissenyador de vestuari) sense perdre de vista la definició global de la posada en escena.
  • KA26 (Determinar i definir les metodologies i les tècniques principals de la direcció d’actors i la seva relació amb la definició estètica de la posada en escena.) Determinar i definir les metodologies i les tècniques principals de la direcció d’actors i la seva relació amb la definició estètica de la posada en escena.
  • KA27 (Identificar mètodes d’investigació pràctica en l’àmbit de la direcció d’actors segons els paradigmes conceptuals propis de la matèria.) Identificar mètodes d’investigació pràctica en l’àmbit de la direcció d’actors segons els paradigmes conceptuals propis de la matèria.
  • SA24 (Experimentar diverses metodologies d’apropament sobre la posada en escena i la direcció d’actors comparant resultats en funció de l’estil.) Experimentar diverses metodologies d’apropament sobre la posada en escena i la direcció d’actors comparant resultats en funció de l’estil.

Continguts



1. Escenificació. Escenificació a partir d'un text teatral. Ecosistema de codis que en determinen la seva especificitat. El llenguatge de l'escenificació com a sistema comunicatiu i els paràmetres que el vertebren.


2. Direcció d’intèrprets. Reconeixement de les principals metodologies i tècniques de la direcció d’intèrprets i la seva relació amb la definició estètica de l’escenificació. Breu recorregut històric en aquest camp.


3. Mètodes d’anàlisi i coneixement. Revisió dels conceptes bàsics de l’anàlisi del text

dramàtic per arribar a ser un text espectacular. Documentació i contextualització. Circumstàncies, situació, acció dramàtiques. Anàlisi i descomposició de l’acció. Aproximació a tipologia de personatges i graus de realitat del personatge. Aproximació als gèneres des de la interpretació. Aproximació a la tradició occidental i local. Definir un eix vertebrador entre els conceptes d'escenificació i direcció d'actors.


4. El procés d’anàlisi de l’acció. Mètodes d'intern a extern, d'extern a intern o performàtic. Acció i activitat. Text i subtext. Introducció als conceptes bàsics per a l’anàlisi de l’acció comunicativa elemental sota una mirada codificada. Coneixement d'elements bàsics com ara circumstàncies donades, conflicte, causa, situació, estímul, efecte, objectiu, línia de desig, moviment o motor. Model actancial. Concepte d"spine".


5. Capacitat de generar mirada. Capacitat de determinar codis de comunicació interns i codis de comunicació externs; i solapaments diegètics. Capacitat d'obtenir gràcies a la direcció d'intèrprets acollida a emocions complexes. Coneixement de les emocions.



6. Definició de lloc teatral. Espai dramàtic, espai escènic i escenografia. Definició d'espai sonor. Definició d'espai llumínic. Coreografia. Figurinisme... Determinar relacions intèrpret-espectador.



7. Expressivitat de l’intèrpret. Ús expressiu de la veu i el cos. Tempo-ritme intern i tempo-ritme extern. Estètica de l’expressió actoral en relació a l’escenificació. L'intèrpret més enllà del personatge.


8. La direcció dels actors com a hipòtesi de treball i com a procés. Definició del projecte i experimentació pràctica a partir de textos concrets. Com el treball dels intèrprets altera el projecte i el sentit de l’escenificació? Capacitat d’observació, discerniment i modificació del/a director/a d’escena. La creació “espectacular” com a present d'aquí i ara.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals i expositives, resolució d'exercicis; pràctiques a l'aula 30 1,2 CA16, KA26, KA27, SA24
Aprenentage cooperatiu, individual i en grup 60 2,4 CA16, KA26, KA27, SA24
Preparació d'exercicis, lectures associades, visionat de referents 60 2,4 CA16, KA26, KA27, SA24

La dinàmica del laboratori es basa en el reconeixement del paper de la reflexió sobre la pràctica.

El curs s’estructura de la manera següent:

1. Introducció teoricopràctica: recorregut pels diversos sistemes i teories a fi de concretar un ús propi del llenguatge de la direcció dels intèrprets fonamentat en la consideració de l’espectacle com un sistema complex de comunicació.

Discussió de l’evolució dels conceptes propis de la direcció d’escena i la direcció dels intèrprets, parant atenció a la seva evolució històrica i estilística. Cada epígraf de coneixement anirà acompanyat d’exercicis pràctics de reconeixement.

A principi de curs, els alumnes rebran un cronograma detallat del desenvolupament del programa i els exercicis que comporta.

2. Es faran servir principalment dos textos. Ambdós determinats pel professor. El primer servirà de model i el segon serà d’estudi principal pels i les alumnes. D'aquest se'n farà un treball projectual en grup: anàlisi activa del text i esboç de les grans línies

d’un projecte general d’escenificació que ha de permetre contextuar el projecte

concret de treball amb els intèrprets.

3. Treball pràctic amb actors professionals: el procés de treball amb els actors s’iniciarà amb una demostració pràctica per part del professor de l’ús dels conceptes i tècniques estudiats fent especial atenció a l’establiment d’una relació creativa amb els intèrprets. En podríem dir microlaboratori.

En una segona fase pràctica, cada grup disposarà d’un temps determinat de treball, establert en funció del nombre de grups, amb intèrprets professionals que els permeti experimentar com els han de comunicar el seu projecte, comprovar si està prou definit i si produeix el resultat

creatiu desitjat en la dinàmica de l’inici d’un procés de recerca i assaig. En aquesta segona fase de treball pràctic el professor supervisarà el procés i relacionarà el treball pràctic amb els conceptes, eines i metodologies estudiades. Seria la part de laboratori obert a múltiples sensibilitats i possibilitats.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentacions a classe i lliurament d'informes i treballs 50% 0 0 CA16, KA26, KA27, SA24
Assistència i participació a classe 20% 0 0 CA16, KA26, KA27, SA24
Tutories 30% 0 0 CA16, KA26, KA27, SA24

Aquesta assignatura no té avaluació única.

Avaluació continuada:

A. Exercicis pràctics.

1. Elaboració d'un projecte de direcció d'actors, elaborat en grup, a partir d’un material que aportarà el professor, que haurà d'ésser treballat, corregit i millorat sobre l'escena en el treball continuat amb els intèrprets. (50%)

2.Qüestions específiques de mirada escènica sobre els continguts teòrics que s'han desenvolupat al llarg del curs. (30%)

3. Reelaboració personal del projecte en funció de la pràctica: formulació d'hipòtesis per a la investigació i desenvolupament futur del procés creatiu. (20%)

B. Aspectes generals:

-Assistència (mínima per ser avaluada: 80%), seguiment i participació en el curs.

- Capacitat pràctica i de gestió de temps. Anàlisi, projecte de direcció d'intèrprets i assaig.

- Participació activa tant des de la mirada externa com la pròpia per fomentar debats pertinents. Es valorarà la presentació i l’expressió, així com l'ús pertinent dels conceptes, metodologies i processos treballats durant el curs.


Seran recuperables els treballs individuals que un cop es desenvolupin els assajos amb els intèrprets permetin aprofundiment. Concretament els materials específics de mirada i la reelavoració personal del projecte comú.

“En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions”.

Es tindrà accés a una recuperació si s'han presentat dues terceres parts de les activitats avaluables. Per poder optar a aquesta recuperació, d’acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB (article 261, punt 3), la qualificació mínima en la mitjana no pot ser superior a 3,5.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses

irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquestaassignatura serà 0.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

"Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud”.






Bibliografia

Artaud, Antonin (1997). El teatro y su doble. Madrid. Edhasa.

Artaud, Antonin (2019). El teatro de la crueldad. Madrid. La pajarita de papel ed.

Bogart, Anne (2008). La preparación del director. Madrid: Publicaciones ALBA.

Brecht, Bertolt (1986). Quatre converses sobre teatre. Barcelona: Edicions 62.

Harold Clurman (1997). On directing. New York. Simon & Shuster.

Donnellan, Declan (2004). El actor y la diana. Madrid: Fundamentos.

Melendres, Jaume (2000). La direcció dels actors. Diccionari mínim. Institut del Teatre.

Meyerhold, S.V. (1992). Meyerhold: Textos teóricos. Madrid. Publicaciones de la ADE.

Mitchell, Katie (2018). L’ofici de dirigir. Barcelona: Institut del teatre, Angle.

Pavis, Patrice (1998). Diccionario del teatro. Barcelona: Paidós Comunicación.

Prat i Coll, Jordi (2024). Pinçaments d’un home de teatre. Tarragona. Arola Editors.

Schuler Margarete, Harrer Stephanie (2020). Els fonaments de la interpretació. Barcelona: Institut del Teatre.

Simó Vinyes, Ramon (2024). L’art de l’escenificació. Barcelona: Institut del Teatre.

Stanislavsky, Konstantin. El trabajo del actor sobre sí mismo. Madrid. ALBA.

Tairov, Alexander (2023) Notas de un director escénico. Madrid. La pajarita de papel ed.

Ubersfeld, Anne (1998). Semiótica teatral. Madrid. Cátedra/Universidad de Murcia.

Programari

-.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català/Castellà segon quadrimestre tarda