Guia en format PDF
Logo

Classificació

Codi: 44745
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arxivística i Governança de la Informació OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Olga Giralt Gallardo
Correu electrònic :
olga.giralt@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit obligatori

Objectius

Aquesta assignatura se centra en l'estudi del sistema de classificació com a element fonamental de la gestió de la informació. S'hi examinen els seus fonaments conceptuals, les diferents tipologies de sistemes de classificació, les estratègies d'anàlisi, disseny i implantació en entorns corporatius, les eines complementàries associades i la seva relació amb els mètodes d'arxivament i recuperació de la informació.

Tenint en compte la vinculació amb la realitat del dia a dia de la professió, es posarà especial èmfasi en la part pràctica, per tal de poder assolir els coneixements i les estratègies bàsiques per impulsar l'aprovació, la implantació i la gestió d'un sistema de classificació en qualsevol tipus d'organització, tant pública com privada. Per comprendre les dificultats, els condicionants i les solucions associades a la seva aplicació, es dissenyaran i construiran diversos sistemes de classificació a l'aula de manera col·laborativa, creant models des de l'inici, i tenint en compte tots els factors, externs i interns, que intervenen en la seva creació, gestió i manteniment. També s'incidirà en la importància de la gestió per processos i l'anàlisi funcional i seqüencial per a la realització de sistemes de classificació. S'introduiran també altres conceptes relacionats com el quadre de fons i el catàleg de tipus documentals.

Resultats d'aprenentatge

  • CA11 (Classificar documents, dades i informació en entorns reals d'arxiu i organitzacions.) Classificar documents, dades i informació en entorns reals d'arxiu i organitzacions.
  • CA12 (Comunicar sobre l'ús i la gestió del sistema de classificació en entorns professionals.) Comunicar sobre l'ús i la gestió del sistema de classificació en entorns professionals.
  • KA18 (Interpretar el sistema de classificació dels documents en totes les variants d'informació i dades.) Interpretar el sistema de classificació dels documents en totes les variants d'informació i dades.
  • KA19 (Explicar les estratègies per a implantar sistemes de classificació corporatius en qualsevol tipus d'organització.) Explicar les estratègies per a implantar sistemes de classificació corporatius en qualsevol tipus d'organització.
  • KA20 (Relacionar el sistema de classificació amb els processos de negoci i altres eines arxivístiques i les polítiques de transparència i d'accés d'una organització.) Relacionar el sistema de classificació amb els processos de negoci i altres eines arxivístiques i les polítiques de transparència i d'accés d'una organització.
  • SA11 (Aplicar la legislació, la normativa i els estàndards de gestió i ús de documents als arxius públics i privats.) Aplicar la legislació, la normativa i els estàndards de gestió i ús de documents als arxius públics i privats.
  • SA13 (Produir quadres de classificació i eines de suport per a aplicar-los a les organitzacions.) Produir quadres de classificació i eines de suport per a aplicar-los a les organitzacions.
  • SA14 (Analitzar l'estructura, el funcionament, les necessitats i els requisits documentals de les organitzacions.) Analitzar l'estructura, el funcionament, les necessitats i els requisits documentals de les organitzacions.

Continguts

Unitat 1: Conceptualització

1.1. Què és classificar

1.2. Classificació i ordenació

1.3. Què és un quadre de classificació

1.4. Tipus de quadres de classificació

1.5. Nivells de classificació

1.6. El quadre de fons

1.7. Tipus documentals


Unitat 2: Anàlisi de funcions i processos

2.1. Anàlisi funcional

2.1.1. Funcions, activitats i transaccions

2.1.2. Metodologies d’identificació i descomposició funcional

2.1.3. Avantatges i limitacions dels models funcionals

2.2. Anàlisi de processos

2.2.1. Concepte de procés, procediment i diferències respecte a les funcions i activitats

2.2.2. Processos estratègics, operatius i de suport

2.2.3. Tècniques d’anàlisi de processos. Identificació de documents i evidències documentals associades als processos

2.2.4. El sistema de classificació en un entorn orientat a processos

2.3. Reptes actuals dels sistemes de classificació en entorns de governança de la informació


Unitat 3: Fases de disseny i implantació d'un sistema de classificació

3.1. Lideratge i planificació

3.2. Anàlisi de necessitats

3.3. Creació de l'estructura

3.4. Creació d'eines auxiliars

3.5. Operativa d'implantació

3.6. Formació

3.7. Avaluació i millora contínua del sistema de classificació


Unitat 4: Els sistemes d'arxivament

4.1. Mètodes d'arxivament

4.2. Aplicabilitat dels diferents mètodes

4.3. Optimització d'espais i control de dipòsits

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi i anàlisi de casos 15 0,6 CA11, KA18, SA11, SA13, SA14
Treballs i exercicis pràctics 35 1,4 CA11, CA12, KA19, SA13, SA14
Lectura de textos i articles 10 0,4 KA20, SA11, SA13, SA14
Classes participatives i interactives 46 1,84 CA11, CA12, KA18, KA19, KA20, SA11, SA13, SA14

Es duran a terme classes de desenvolupament temàtic que combinaran de manera equilibrada la teoria i la pràctica. L'objectiu és que l'alumnat pugui aplicar els conceptes de classificació i arxivament treballats a l'aula mitjançant activitats pràctiques, tant individuals com en grup. Aquestes activitats serviran com a base per afrontar les diferents proves d'avaluació. A més, s'organitzaran visites i/o experiències en entorns professionals reals per conèixer de primera mà l'aplicació dels sistemes en contextos laborals.

 

Llengua: L'assignatura s'impartirà en català.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pràctics dirigits 25 10 0,4 CA11, KA18, SA11, SA13, SA14
Prova d'avaluació continuada 35 14 0,56 CA11, KA18, KA20, SA11, SA13
Estudi de cas (treball en grup) 40 20 0,8 CA11, CA12, KA19, SA13, SA14

AVALUACIÓ CONTINUA

El sistema d’avaluació es compon de tres tipus d’activitats que conformaran la nota final de l’assignatura. La nota final es distribueix de la manera següent:

1. La resolució d’un estudi de cas (treball en grup) (40% de la nota final)

2. La prova d’avaluació continuada (35% de la nota final), que pot incloure exercicis pràctics dels diferents blocs temàtics de l’assignatura.

3. La resolució d’exercicis pràctics dirigits pel docent (25% de la nota final)


Per aprovar l’assignatura cal que la nota de la resolució de l’estudi de cas sigui igual o superior a 4/10. També cal que la prova d’avaluació continuada s’aprovi amb un valor igual o superior a 5/10.

Per aprovar l’assignatura cal igualar o superar la qualificació final de 5. La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes en cadascun dels elements avaluables presentats.

S’assigna un valor de 0 punts a les activitats d’avaluació que no s’hagin dut a terme.

Recuperació

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats d'avaluació el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi obtingut una nota mitjana ponderada igual o superior a 3,5.


En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, es comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El personal docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o poden agrupar diverses activitats en una de sola.


Consideració de “no avaluable”

S’assignarà la qualificació de “no avaluable” quan les evidències d’avaluació aportades per l’estudiant equivalguin, com a màxim, a una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.


Irregularitats en les activitats d'avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.


Ús de la IA

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA

  • BARBADILLO ALONSO, Javier (2007). «Apuntes de clasificación archivística». Legajos. Cuadernos de investigación archivística y gestión documental, núm. 10, p. 27-50.
  • BARBADILLO ALONSO, Javier (2010). «Clasificaciones y relaciones funcionales de los documentos de archivo». Tabula, núm. 13, p. 35-60.
  • BAK, Greg (2012). «Continuous classification: capturing dynamic relationships among information resources». Archival Science, vol. 12, núm. 3, p. 287-318.
  • CANELA GARAYOA, Montserrat (2003). «Introducció al disseny, la implantació i el manteniment de sistemes de gestió dels documents administratius electrònics». Lligall, núm. 21.
  • CERMENO MARTORELL, Lluís (2019). «El modelo de cuadro de clasificación de la documentación de ayuntamientos y consejos comarcales (QDCAC) y sus complementos». Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados, núm. 11, p. 89-98.
  • CRUZ MUNDET, José Ramón (2003). Manual de archivística. 5a ed. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
  • CRUZ MUNDET, José Ramón (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide.
  • DELGADO GÓMEZ, Alejandro (2010). «Sistemas de clasificación en múltiples dimensiones: la experiencia del Archivo Municipal de Cartagena». Tabula, núm. 13, p. 125-136.
  • DÍAZ RODRÍGUEZ, Alfonso (2010). «La clasificación como proceso de gestión de documentos». Tabula, núm. 13, p. 61-88.
  • DOMINGO I SANJUAN, Joan (2009). «Els registres generals d'entrada i sortida de documents de les administracions públiques amb relació a la gestió documental». Lligall, núm. 30.
  • FOSCARINI, Fiorella (2010). «La clasificación de documentos basada en funciones». Tabula, núm. 13, p. 89-108.
  • GIMÉNEZ, Francesc (2018). Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
  • GIMÉNEZ, Francesc (2022). «El quadre de classificació. Concepte, metodologia d'elaboració i implantació. La classificació dels documents». Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya.
  • GUIROLA BENKÍ, Sissy Laura; BATISTA DELGADO, Adiela Neyda; HERRERA ACOSTA, Reina Estrella (2016). «Clasificación archivística por procesos: una experiencia en la Universidad de La Habana». Revista General de Información y Documentación, vol. 26, núm. 2, p. 503-522.
  • HEREDIA HERRERA, Antonia (2010). «Clasificación, cuadros de clasificación y e-gestión documental». Tabula, núm. 13, p. 13-34.
  • HEREDIA HERRERA, Antonia (2016). «La gestión de los documentos en el corazón del cambio». Tria, núm. 20.
  • ILERBAIG, Juan (2010). «Clasificación de documentos y clasificación en biología». Tabula, núm. 13, p. 109-124.
  • MOKHTAR, Umi Asma'; YUSOF, Zawiyah M. (2015). «Classification: The understudied concept». International Journal of Information Management, vol. 35, núm. 2, p. 176-182.
  • MOKHTAR, Umi Asma'; YUSOF, Zawiyah M. (2015). «The requirement for developing functional records classification». International Journal of Information Management, vol. 35, núm. 4, p. 403-407.
  • PÁEZ GARCÍA, Mateo A. (2016). «La clasificación funcional: definición de un modelo». Tria, núm. 20.
  • QUÍLEZ MATA, Julio (2011). «Aproximació a les ontologies. Definició i construcció. Aplicacions en el camp de l'arxivística». Lligall, núm. 32.
  • ROBERGE, Michel (1992). La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació de Barcelona - Associació d'Arxivers de Catalunya.
  • RODRÍGUEZ ACEVEDO, José Manuel (2012). «Series y subseries en un sistema de clasificación funcional». Anales de Documentación, vol. 15, núm. 2.
  • SERRA SERRA, Jordi (2006). «Com elaborar un quadre de classificació funcional». Material docent de l'assignatura Sistemes de gestió de la documentació administrativa. Universitat de Barcelona.
  • SERRA SERRA, Jordi (2023). El rol de la sèrie documental en entorns de gestió dadificats: una proposta metodològica en el marc de la governança de la informació. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
  • SUMARSONO, Sigit; WIBOWO, Muhamad Prabu (2025). «Artificial Intelligence in Recordkeeping: A Systematic Review of Machine Learning Applications for Automated Records Classification». Khizanah al-Hikmah, vol. 13, núm. 1.
  • TEMESIO VIZOSO, Silvana (2020). «Registros en contexto (RiC): modelo conceptual archivístico». Informatio, vol. 25, núm. 2, p. 62-91.


NORMATIVA I GUIES DE REFERÈNCIA

  • AENOR (2016). UNE-ISO 15489-1:2016. Información y documentación. Gestión de documentos. Conceptos y principios. Madrid: AENOR.
  • AENOR (2008). UNE-ISO/TR 26122:2008 IN. Información y documentación. Análisis de los procesos de trabajo para la gestión de documentos. Madrid: AENOR.
  • AENOR (2011). UNE-ISO 30300:2011. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Fundamentos y vocabulario. Madrid: AENOR.
  • AENOR (2019). UNE-ISO 30301:2019+Amd 1:2024. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Requisitos. Madrid: AENOR.
  • ISO (2022). ISO 30302:2022. Information and documentation — Management systems for records — Guidelines for implementation. Geneva: International Organization for Standardization.
  • INTERNATIONAL COUNCIL ON ARCHIVES (2023). Records in Contexts Conceptual Model (RiC-CM), Version 1.0. Paris: ICA.
  • INTERNATIONAL COUNCIL ON ARCHIVES (2023). Records in Contexts Ontology (RiC-O). Paris: ICA.
  • DIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS I GESTIÓ DOCUMENTAL (2016). Guia del model de Quadre de Classificació de la Documentació Municipal (QdCM).
  • CATALUNYA (2001). Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents.
  • CATALUNYA (2014). Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • CATALUNYA (2021). Decret 8/2021, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública.
  • ESPANYA (2011). Norma Tècnica d'Interoperabilitat de Document Electrònic.
  • ESPANYA (2012). Norma Tècnica d'Interoperabilitat de Política de Gestió de Documents Electrònics.
  • ESPANYA (2010). Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI).

Programari

No és previst utilitzar cap programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre tarda