Guia en format PDF
Logo

Fonaments d'Arxivística

Codi: 44740
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arxivística i Governança de la Informació OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Laura Fortuny Bonet
Correu electrònic :
laura.fortuny@uab.cat

Equip docent

Laura Fortuny Bonet
Alexis Serrano Méndez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

Objectius generals

La finalitat de Fonaments de l’arxivística és dotar els alumnes dels coneixements generals, fonamentals i imprescindibles, per l’estudi i la pràctica arxivística, i alhora fer de pont d'altres assignatures, facilitant-ne la comprensió inicial dels conceptes i continguts. Així, el contingut i la metodologia estant pensats per introduir l’alumnat en aquesta ciència, la seva evolució, objecte d’estudi, terminologia pròpia i el món professional, així com en els principals i actuals debats que l’afecten. També dota als alumnes de coneixements en Diplomàtica, entesa com a ciència que analitza críticament els documents.

 

Objestius específics

L1. Introducció a l'arxivística

  • Introduir l’alumnat a l’objecte d’estudi, finalitat, metodologia i principis de l’arxivística.
  • Oferir una visió global de l’evolució història de la ciència arxivística.
  • Conèixer i identificar els arxius, les seves tipologies i funcions.
  • Conèixer i identificar els sistemes arxivístics i el SAC.
  • Adquirir visió crítica i opinió pròpia en relació amb els punts de debat i de reflexió de l'arxivística i a la professió, especialment en el context català.

L2. Diplomàtica

  • Introduir a l'alumnat en l'estudi de la Diplomàtica documental.
  • Reconèixer el context de producció dels documents.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Utilitzar la terminologia de la diplomàticai aplicar les eines que ofereix als documents medievals, moderns i contemporanis.

 

Resultats d'aprenentatge

  • CA01 (Comunicar l'evolució de la ciència arxivística i dels seus conceptes i fonaments.) Comunicar l'evolució de la ciència arxivística i dels seus conceptes i fonaments.
  • KA01 (Descriure l'evolució de l'arxivística en els contextos i períodes de producció dels documents.) Descriure l'evolució de l'arxivística en els contextos i períodes de producció dels documents.
  • KA02 (Explicar la ciència arxivística a partir de la producció, la gestió i l'ús dels documents, la informació i les dades.) Explicar la ciència arxivística a partir de la producció, la gestió i l'ús dels documents, la informació i les dades.
  • KA03 (Reconèixer el caràcter polièdric dels arxius (administratiu, cultural i social) a partir de l'anàlisi de la documentació i la seva producció.) Reconèixer el caràcter polièdric dels arxius (administratiu, cultural i social) a partir de l'anàlisi de la documentació i la seva producció.
  • KA04 (Diferenciar les diferents tipologies d'arxius.) Diferenciar les diferents tipologies d'arxius.
  • SA01 (Dur a terme una anàlisi diplomàtica bàsica dels documents.) Dur a terme una anàlisi diplomàtica bàsica dels documents.
  • SA02 (Usar la terminologia arxivística en els diferents contextos de producció i custòdia.) Usar la terminologia arxivística en els diferents contextos de producció i custòdia.

Continguts

L1. Introducció a l'arxivística


  1. L'arxivística com a ciència
  2. Els arxius
  3. Els sistemes arxivístics
  4. L’arxivística com a professió


L2. Diplomàtica


  1. Introducció a la Diplomàtica: conceptes i historiografia.
  2. Mètode d’anàlisi crítica dels elements contextuals, formals i essencials dels documents.
  3. Terminologia i característiques dels documents.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
L2.Classes interactives 19,5 0,78 KA02, KA03, SA01, SA02
L1. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia 20 0,8 CA01, KA01, KA03, KA04, SA02
L1. Classes interactives 19,5 0,78 CA01, KA01, KA03, KA04, SA02
L2. Activitats pràctiques 12,5 0,5 KA02, KA03, SA01, SA02
L2. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia 18 0,72 KA02, KA03, SA01, SA02
L1. Activitats pràctiques 10,5 0,42 CA01, KA01, KA03, KA04, SA02

L'assignatura serà dirigida pel professor però s'espera i es valorarà la participació activa per part de l'alumnat. Es fomentarà el debat i el diàleg. És fonamental l'estudi autònom per part de l'alumnat tant de la bibliografia com d'altres materials vinculats a les matèries impartides. L'idioma vehicular de l'assignatura serà el català.

Aquesta assignatura inclou la perspectiva de gènere, ja que l’arxivística com qualsevol espai social no és aliè a les relacions de poder i desigualtats entre les persones. Ser conscients d'això i de les conseqüències dels nostres actes com a professional de l’arxivística és vital per deixar uns fons d’arxiu més representatius a les generacions futures.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
L1. Exercicis pràctics 50 % 25 1 CA01, KA01, KA03, KA04, SA02
L2. Exercicis pràctics 50% 25 1 KA02, KA03, SA01, SA02

Els mètodes d'avaluació específica de cada línia formativa seran informats pel docents de la mateixa a l'inici del curs lectiu.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport a les activitats avaluables. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de les activitats, o sancions majors en casos de gravetat.

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

L1. Introducció a l'arxivística


DDAA, Manual d’Arxivística i Gestió Documental. [ Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2009]

MULLER, S., FEITH, J. A., FRUIN, R. (1898). Handleiding voor het ordenen en beschrijven van Archieven [Manual d’organització i descripció dels arxius]. Groningen: Erven B. Van der Kamp. [Hi ha traduccions a l’alemany (Leipzig, 1905), a l’italià (Torí, 1908 i Milà, 1974), al francès (la Haia, 1910), a l’anglès (Nova York, 1940) i al portuguès (Rio de Janeiro, 1960)]. [Última reedició de l’edició anglesa: Chicago : Society of American Archivists, 2003]

JENKINSON, Hilary (1922). A Manual of Archive Administration. Oxford: Clarendon Press. (2a ed.: London: Percy Lund, Humphries and Co. Ltd., 1965).

CASANOVA, Eugenio (1928). Archivistica. Siena: Stab. Arti Grafiche Lazzeri. (Edició anestàtica, Torino: Bottega d’Erasmo, 1966).

BAUTIER, Robert-Henri. La phase cruciale de l’histoire des archives: la constitution des dépôts d’archives et la naissance de l’archivistique, xvie siècle - début du xixe siècle. A: Archivium. 1968, vol. 18, p. 139-150.

BRENNEKE, Adolf (1953). Archivkunde. Ein Beitrag zur Theorie und Geschichte des Europäischen Archivwesens. Leipzig: Koehler und Amelang. (traducció a l’italià de Renato Perrella, Archivistica. Contributo alla teoria ed alla storia archivistica europea. Milano: Giuffrè, 1968).

SCHELLENBERG, Theodore R. (1956). Modern archives. Principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic. (Traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa, Archivos modernos. Principios y técnicas. La Habana: Instituto Panamericano de Geografía e Historia, 1958).

Manuel d’Archivistique.(1970). Théorie et pratique des Archives publiques en France. Ouvrage élaboré par l’Association des Archivistes Français. Paris: SEVPEN.

ROBERGE, Michel (1983). La gestion des documents administratifs. Québec: Documentor. La Pocatière. (Traducció al català de Miquel Casademont i Donay, La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació; AAC, 1993) (nova edició, L’essentiel de la gestion documentaire. Québec: Gestar, 2002).

LODOLINI, Elio (1984). Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli. (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).

HEREDIA HERRERA, Antonia (1986). Archivística General. Teoría y práctica. Sevilla: Diputación Provincial. (7a ed.: 1995).

CRUZ MUNDET, José Ramón (1994). Manual de archivística. 7a ed. Madrid: Fundació Germán Sánchez Ruipérez. (7a ed.: 2008).

Diccionario de terminología archivística [en línia]. 2a ed. Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1995 [consulta: 13 julol 2020]. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/dta/diccionario .html#_t>.

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon (2002). Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona: Pòrtic; Editorial UOC. (Edició en castellà, Los archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: Editorial UOC, 2003).

CRUZ MUNDET, Jose Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide.

JIMERSON, Randall C. (2009). Archives Power. Memory, Accountability, and Social Justice. Chicago: Society of American Archivists.

Manual d'arxivística i gestió documental (2009). Coordinadores: Emília Capell i Garriga, Mariona Corominas i Noguera. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya.

MILLAR, Laura (2009). Archives: principles and practices. London: Facet.

HILL, Jennie (Ed.) (2011). The Future of Archives and Recordkeeping. A reader. London: Facet.

BROWN, C. (ed.) (2014). Archives and recordkeeping : theory into practice, London : Facet Publishing.

DURANTI, Luciana, FRANKS, Patricia C (eds.) (2015). Encyclopedia of Archival Science. Lanham, MD: Rowman & Littlefield.

MACNEILL, Heather, EASTWOOD, Terry (eds) (2017). Currents of Archival Thinking, 2nd Edition. Santa Barbara: Libraries Unlimited.

GILLILAND, Anne J., MCKEMMISH, LAU, Andrew J. (eds) (2017). Research in the Archival Multiverse. Clayton: Monash University Publishing.

RUIZ GÓMEZ, Vicenç. L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà. A: Lligall. Revista catalana d’Arxivística. 2019, núm. 43, p. 20-49.


L2. Diplomàtica


DURANTI, Luciana (1996). Diplomática. Usos nuevos para una antigua ciencia. Sevilla: S&C Ediciones, Carmona; 170p.

FERRO, Víctor (1987). El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo Editorial; 606p.

GRAEBER, David (2015). La utopia de las normes. De la tecnologia, la estupidez y los secretos placeres de la burocracia. Barcelona: Ariel, 253p.

MACNEIL, Heather (2000). Trusting Records. Legal, historical and Diplomatic perspectives. Kluwer Academic Publishers, 163p.

RIDENER, John (2009). From Polders to Postmodernism: A Concise History of Archival Theory. Duluth: Litwin Books, 184p.

SENNETT, Richard (2012). Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación: Barcelona: Anagrana; 430p.

SERRA, Jordi. (2008) Los documentos electrónicos. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea, 2008 (Archivos siglo XXI; 11).

SOLER, Joan (2009). Del bit al logos. Preservar documents electrònics a l’Administració local. Barcelona: Diputació de Barcelona, estudis, 4; 359p.

SOLER JIMÉNEZ, Joan (2010). «La il·lusió d’un vocabulari comú de la preservació digital» a Lligall 31. Barcelona: AAC; p.14-43.

SOLER JIMÉNEZ, Joan (2011). «Una diplomàtica pels documents en crisi» a Lligall 32. Barcelona: AAC; p. 42-76.

Programari

No hi ha programari específic per aquest mòdul.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda