Logo

Recerca en Àmbits Específics de la Didàctica de les Ciències i de les Matemàtiques

Codi: 43929
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Recerca en Educació OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Begoña Oliveras Prat
Correu electrònic :
begona.oliveras@uab.cat

Equip docent

Begoña Oliveras Prat
Lluís Albarracin Gordo
Anna Garrido Espeja
Flavio Ricardo Guíñez Abarzúa

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es contemplen

Objectius

L'objectiu d'aquest mòdul és plantejar la investigació al voltant de l'ensenyament de diferents àmbits científics i matemàtics que apareixen en el currículum d'educació infantil, primària i secundària, així com en l'àmbit la formació del professorat.

Resultats d'aprenentatge

  • CA62 (Formular problemes d'investigació sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic en contextos innovadors i definir-ne preguntes i objectius rellevants.) Formular problemes d'investigació sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic en contextos innovadors i definir-ne preguntes i objectius rellevants.
  • CA63 (Contrastar les dades d'investigacions i innovacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic amb els objectius de l'estudi i el corpus de coneixement disponible per a establir conclusions.) Contrastar les dades d'investigacions i innovacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic amb els objectius de l'estudi i el corpus de coneixement disponible per a establir conclusions.
  • KA61 (Identificar les línies d'investigació en el camp de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques que tractin el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic en docents i alumnat.) Identificar les línies d'investigació en el camp de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques que tractin el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic en docents i alumnat.
  • KA62 (Identificar els problemes d'aprenentatge de la competència i el pensament científic i matemàtic per a aportar solucions innovadores en relació amb la formació del professorat i l'alumnat.) Identificar els problemes d'aprenentatge de la competència i el pensament científic i matemàtic per a aportar solucions innovadores en relació amb la formació del professorat i l'alumnat.
  • SA47 (Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica relacionada amb una temàtica específica sobre l'aprenentatge d'un contingut d'educació científica i matemàtica.) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica relacionada amb una temàtica específica sobre l'aprenentatge d'un contingut d'educació científica i matemàtica.
  • SA48 (Analitzar dades de diferent naturalesa obtingudes en investigacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic.) Analitzar dades de diferent naturalesa obtingudes en investigacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic.
  • SA49 (Presentar una investigació de didàctica de la matemàtica o de didàctica de les ciències experimentals adaptant el registre a la tipologia de comunicació pròpia de les disciplines de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques.) Presentar una investigació de didàctica de la matemàtica o de didàctica de les ciències experimentals adaptant el registre a la tipologia de comunicació pròpia de les disciplines de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques.

Continguts

Els continguts del curs se centraran en els àmbits disciplinaris següents:

  • Desenvolupament de la competència i del pensament matemàtic i científic.
  • Desenvolupament del coneixement i de les competències professionals del professorat de matemàtiques i de ciències.

En aquest marc, s'abordaran els blocs temàtics següents:

  • Evolució de la recerca en educació matemàtica.
  • Recerca sobre la modelització en didàctica de les matemàtiques: models matemàtics i científics en l'àmbit escolar.
  • Recerca sobre la pròpia pràctica docent i recerca basada en el disseny (Design-Based Research, DBR) en educació matemàtica.
  • Les tasques competencials en l'ensenyament de les matemàtiques.
  • Recerca sobre la competència de la mirada professional en situacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques.
  • Recerca sobre la modelització en didàctica de les ciències.
  • Desenvolupament del pensament crític de l'alumnat mitjançant activitats de modelització.
  • Modelització, pensament sistèmic, grans idees i trajectòries d'aprenentatge des de la didàctica de la biologia.
  • Recerca sobre el desenvolupament de models científics a partir de contextos controvertits.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dirigides 36 1,44 CA62, CA63, KA61, KA62, SA47, SA48, SA49
Autònomes 88 3,52 CA62, CA63, KA61, KA62, SA47, SA48
Supervisades 26 1,04 CA62, CA63, KA61, KA62, SA47, SA48

A cada sessió es presentaran i es discutiran les principals línies de recerca, així com els resultats de diferents articles. També s'hi durà a terme l'anàlisi de dades relacionades amb la temàtica de la sessió.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat individual relacionada amb l'anàlisi del contingut 40 0 0 KA62, SA47, SA48, SA49
Activitat individual relacionada amb l'article d'investigació 40 0 0 CA63, KA61, KA62, SA47
Activitat de coavaluació 20 0 0 CA62, CA63, KA61

1. Avaluació continuada

L'avaluació continuada consta de tres activitats:

Activitat 1: Reflexió crítica sobre un article de recerca

L'estudiant seleccionarà un article de recerca de l'àmbit de la didàctica de les matemàtiques o de la didàctica de les ciències i elaborarà una reflexió escrita a partir de les respostes a un conjunt de preguntes orientadores.

Data de lliurament: 14 de gener de 2027, a través del Campus Virtual.

Activitat 2: Anàlisi de la progressió d'un contingut matemàtic o científic

El contingut concret que s'analitzarà es determinarà conjuntament amb el professorat de l'assignatura.

El treball escrit s'haurà de lliurar a través del Campus Virtual abans del 4 de març de 2027 i es presentarà oralment davant del grup classe el mateix 4 de març de 2027 (última sessió del mòdul).

Activitat 3: Retorn (feedback) sobre la presentació

A partir de les presentacions realitzades el 4 de març de 2027, cada estudiant elaborarà un informe de retorn sobre una de les presentacions, identificant-ne un punt fort i un aspecte de millora. Aquest informe s'enviarà a l'estudiant que hagi realitzat la presentació.

2. Avaluació única

L'estudiantat que opti per l'avaluació única haurà de fer la presentació oral l'últim dia de classe, lliurar l'Activitat 1 i elaborar i lliurar el retorn (feedback) sobre la presentació d'un company o d'una companya.

3. Recuperació

Tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única es preveu la possibilitat de recuperar les activitats d'avaluació suspeses. La qualificació màxima que es podrà obtenir en la recuperació serà de 5 (Aprovat).

Per poder optar a la recuperació, caldrà presentar un informe en què s'expliquin les modificacions incorporades al treball a partir dels comentaris i orientacions del professorat. La versió revisada s'haurà de lliurar a través del Campus Virtual en el termini d'una setmana des de la publicació de les qualificacions.

4. No avaluable

L'estudiantat que no presenti alguna de les tres activitats d'avaluació obtindrà la qualificació de No avaluable (NA).

D'acord amb la normativa de la UAB, el plagi, la còpia o l'ús d'intel·ligència artificial sense el reconeixement adequat en qualsevol treball comportarà una qualificació de 0 en aquella activitat i la pèrdua del dret a recuperar-la.

El professorat retornarà les activitats corregides en un termini màxim de 20 dies a comptar de la data de lliurament.

Bibliografia

Ärlebäck, J. B., & Albarracín, L. (2024). Fermi problems as a hub for task design in mathematics and stem education. Teaching Mathematics and its Applications, 43(1), 25-37. https://doi.org/10.1093/teamat/hrad002

Caviedes, S., De Gamboa, G., & Badillo, E. (2024). Mathematical connections involved in area measurement processes. Research in Mathematics Education, 26(2), 237-257.

Couso, D., Álvaro, C. G., Simó, V. L., Marbà, A., & Prat, B. O. (2024). Desarrollar la competencia científica. GRAÓ 12-18: Tu espacio de referencia en Educación Secundaria, (1), 58-64.

Dickson, L.; Brown, M.; Gibson, O. (1984). Children Learning Mathematics: a Teachers' Guide to Recent Research. London: Cassell.

Drijvers, P.; Doorman, M.; Boon, P.; Reed, H.; Gravemeijer, K. (2010). The teacher and the tool: instrumental orchestrations in the technology-rich mathematics classroom. Educational Studies in Mathematics, 75, 213-234.

Fernández, C.; Llinares, S. (2012). Características del desarrollo del razonamiento proporcional en la Educación Primaria y Secundaria. Enseñanza de las Ciencias, 30(1), 129-142.

Garrido, A., & Couso, D. (2025). The IPM cycle: An instructional tool for promoting students' engagement in modeling practices and construction of models. Journal of Research in Science Teaching, 62(2), 391-425.

Gobert, J. (2000). A typology of causal models for plate tectonics: Inferential power and barriers to understanding. International Journal of Science Education, 22, 9, 937-977.

Grimalt-Álvaro, C., López-Simó, V., & Tena, È. (2025). How Do Secondary-School Teachers Design STEM Teaching–Learning Sequences? A Mixed Methods Study for Identifying Design Profiles. International Journal of Science and Mathematics Education, 23(1), 235-260.

Izquierdo, M. (2005). Hacia una teoría de los contenidos escolares, Enseñanza de las Ciencias, 23 (1), 11-122.

Ogborn, J. (2012). Curriculum Development in Physics: Not Quite so Fast. Scientia in educatione 3(2), p. 3–15. (article basat en la conferència plenària del catedràtic Jon Ogborn el 03 de juliol de 2012, al The World Conference on Physics Education 2012, Istanbul,Turkey.

Radford, L. (2010). Algebraic thinking from a cultural semiotic perspective. Research in Mathematics Education, 12(1), 1-19.

Sauvé, L. (2010). Educación científica y educación ambiental: un cruce fecundo. Enseñanza de las Ciencias, 28 (1), 5-18

Enllaços web:

- Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques (CREAMAT). Generalitat de Catalunya. http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/

- Freudental Institute. Utrecht (Nederlands). http://www.fisme.science.uu.nl/fisme/en/

- The Nrich Maths Project. Cambridge (UK). http://nrich.maths.org/frontpage

Godino, J. D., Batanero, C. & Font, V. (2003). Fundamentos de la enseñanza y el aprendizaje de las matemáticas. Departamento de Didáctica de las Matemáticas. Universidad de Granada. (Recuperable en, http://www.ugr.es/local/jgodino/)

Iranzo, N. (2009). Influence of dynamic geometry software on plane geometry problem solving strategies. Unpublished Doctoral Dissertation. Bellaterra, Spain: Universitat Autònoma de Barcelona. (Recuperable en, http://www.geogebra.org/publications/2009-06-30-Nuria-Iranzo-Dissertation.pdf)


Programari

No es fa ús de cap programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda