Logo

Bases de Datos

Código: 43848
Créditos: 6
2026/2027
Titulación Tipo Curso
Geoinformación OB 1

Profesor/a de contacto

Nombre :
Meritxell Gisbert Traveria
Correo electrónico :
meritxell.gisbert@uab.cat

Idiomas de los grupos

Puede consultar esta información al final del documento.

Prerrequisitos

No hay prerrequisitos específicos para cursar el módulo, pero es recomendable tener conocimientos básicos de tecnologías de la información. En particular, del uso de hojas de cálculo i de bases de datos de uso personal.

Objetivos

El objetivo del módulo es proporcionar un conocimiento suficiente (medio-avanzado) sobre los principios y aplicaciones de los sistemas de gestión de bases de datos y de sus extensiones espa­ciales para ser capaz de:

  • desarrollar bases de datos alfanuméricas de ámbito corporativo en contextos de complejidad media-alta.
  • implementar bases de datos espaciales, que constituyen el núcleo principal y actual soporte de la mayor parte de sistemas de información geográfica.

El módulo comprende las metodologías y herramientas de diseño de bases de datos para bases de datos relacionales (modelo entidad-relación) y orientadas a objetos (lenguaje UML) implementadas mediante programas de ingeniería de software (CASE) que se desarrollan mediante casos prácticos de aplicación real que permiten llevar a cabo íntegramente el proceso de concepción, implementación y administración de sistemas de información, tanto genéricos como geoespaciales, de carácter corporativo, complejos, abiertos, distribuídos e interoperables.

En segundo lugar incluye los procesos y herramientas para la implementación y administración de bases de datos.

Por último, y no menos importante, el módulo abarca también el aprendizaje del lenguaje universal de bases de datos SQL (Structured Query Language), tanto en su versión general como en la extendida espacialmente, para efectuar tareas de administración y sobre todo para resolver consultas alfanuméricas y espaciales de explotación de bases de datos.

Resultados de aprendizaje

  • CA10 (Administrar sistemas de información geoespacial, integrando bases de datos espaciales y alfanuméricas, relacionales y orientadas a objetos, en arquitecturas distribuidas cliente-servidor u orientadas a servicios.) Administrar sistemas de información geoespacial, integrando bases de datos espaciales y alfanuméricas, relacionales y orientadas a objetos, en arquitecturas distribuidas cliente-servidor u orientadas a servicios.
  • CA11 (Evaluar la calidad de las diversas fases del proceso de diseño e implementación de bases de datos y su adecuación a los objetivos propuestos por el sistema.) Evaluar la calidad de las diversas fases del proceso de diseño e implementación de bases de datos y su adecuación a los objetivos propuestos por el sistema.
  • CA12 (Diseñar bases de datos alfanuméricas destinadas a proyectos de sistemas, servicios, productos o aplicaciones de información geoespacial de modo autodirigido y autónomo.) Diseñar bases de datos alfanuméricas destinadas a proyectos de sistemas, servicios, productos o aplicaciones de información geoespacial de modo autodirigido y autónomo.
  • KA09 (Proporcionar los conceptos, las metodologías y los lenguajes de diseño conceptual y lógico de bases de datos alfanuméricas y espaciales.) Proporcionar los conceptos, las metodologías y los lenguajes de diseño conceptual y lógico de bases de datos alfanuméricas y espaciales.
  • KA10 (Definir de manera consistente las operaciones de análisis cartográfico y álgebra de mapas mediante lenguaje SQL espacial.) Definir de manera consistente las operaciones de análisis cartográfico y álgebra de mapas mediante lenguaje SQL espacial.
  • KA11 (Seleccionar las diversas configuraciones espaciales o esquemas conceptuales en un determinado universo de entidades geográficas para su representación) Seleccionar las diversas configuraciones espaciales o esquemas conceptuales en un determinado universo de entidades geográficas para su representación
  • KA12 (Elegir el modelo de datos de información geoespacial más adecuado para cada caso de aplicación.) Elegir el modelo de datos de información geoespacial más adecuado para cada caso de aplicación.
  • SA12 (Idear procesos de creación de bases de datos a partir de modelos elaborados con programas como CASE (computer aided software engineering).) Idear procesos de creación de bases de datos a partir de modelos elaborados con programas como CASE (computer aided software engineering).
  • SA13 (Aplicar procedimientos de implementación y carga de datos sobre bases de datos alfanuméricas y espaciales.) Aplicar procedimientos de implementación y carga de datos sobre bases de datos alfanuméricas y espaciales.
  • SA14 (Resolver problemas complejos de consulta, creación, manipulación y modificación de bases de datos mediante el uso del lenguaje SQL.) Resolver problemas complejos de consulta, creación, manipulación y modificación de bases de datos mediante el uso del lenguaje SQL.

Contenidos

Sistemas de gestión de bases de datos

1 Introducción y fundamentos

Concepto de base de datos y de Sistema de Gestión de Bases de Datos (SGBD).

Diferencias con los archivos y la importancia de los SGBD en geoinformación.

Ejemplos de SGBD: PostgreSQL, Oracle, SQL Server, Mongo DB.

Evolución histórica y tendencias actuales.

2 Modelaje de datos

Concepto de modelo de datos.

Los modelos de datos históricos.

El modelo Entidad-Relación.

El modelo relacional.

Otros modelos de datos.

Normalización básica (1NF, 2NF, 3NF).

3 SQL básico (DDL y DML)

Lenguajes SQL (DDL, DML, DQL).

CREATE, ALTER, DROP.

INSERT, UPDATE, DELETE.

4 SQL para consultas (SELECT I)

SELECT básico.

Filtros y ordenación.

Funciones agregadas (COUNT, SUM, AVG, MIN, MAX)

GROUP BY y HAVING.

5 SQL avanzado (SELECT II)

Relaciones.

Joins (INNER, LEFT, RIGHT, FULL).

Subconsultas (WHERE, FROM).

Vistas.

6 Administración básica

Creación y gestión de usuarios.

Concesión y revocación de permisos (GRANT/REVOKE).

Esquemas.

Copias de seguridad.

Restauración.

Índices.

Bases de datos espaciales

1 Introducción a las bases de datos espaciales

Conceptos básicos: que son y para qué son necesarias las bases de datos espaciales.

Evolución histórica y tendencias actuales.

Tipos de bases de datos espaciales: estándar (PostGIS) y orientadas a objetos (Oracle Spatial).

Almacenaje de geometrías y atributos espaciales.

2 Modelos de datos geográficos

Concepto de geometría y tipologías: puntos, líneas, polígonos y mallas.

Modelos topológicos: topología plana (arco-nodo) y topología integrada.

Modelo de 9 intersecciones (DE-9IM) para relaciones espaciales.

3 Topología, consistencia y sistemas de referencia

Topología integrada y reglas topológicas.

Transformaciones entre SRC: datum, proyecciones y reproyecciones de geometrías.

4 Diseño e implementación de bases de datos espaciales

Identificación de entidades y atributos.

Modelaje UML.

Creación de esquema y carga de datos en SGBD espacial.

5 SQL espacial: consultas

Funciones de selección y filtraje: STIntersects, STWithin, STDistance, STContains, STOverlaps, STTouches, STCrosses.

Funciones de construcción y medida geométrica: STCentroid, STPointOnSurface, STBuffer, STUnion. STIntersection, STNRings, STArea, ST_Length.

6 Datos ráster y consultas SQL ráster

Características.

Propiedades de ráster: STMetadata, STScaleX/Y, STSRID, STNumBands, STWith, STHeight.

Gestión de ráster: STTransform, STResample, etc.

Estadísticas ráster: STSummaryStats, STValueCount, STQuantile, etc.

Editar y calcular raster: STSetValue, STReclass.

Intersectar ráster con geometría: STIntersects.

7 Indexación y Triggers: optimización y automatización de procesos

Indexación: concepto, tipos y estrategias de optimización.

Triggers: concepto, tipos, usos y buenas prácticas.

Actividades formativas y Metodología

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Proyecto de cuatrimestre 15 0,6 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14
Clases teórico-prácticas 36 1,44 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14
Realización de ejercicios utilizando software específico y bibliografía recomendada. Estudio personal 69 2,76 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14

El módulo se desarrolla mediante tres tipos de actividades:

Actividades dirigidas: Consisten en clases teórico-prácticas en aulas informáticas e incluyen la resolución de casos mediante ejercicios prácticos guiados. Las clases constituyen el hilo conductor del módulo. Su función es sistematizar los contenidos, presentar estados de la cuestión de las materias, aportar métodos y técnicas para la resolución de tareas y recapitular los conocimientos objeto de aprendizaje. Asimismo, generan y organizan las necesidades de trabajo autónomo del alumno para ampliar contenidos básicos o desarrollar contenidos complementarios.

Actividades supervisadas: Comprenden la realización de un proyecto de semestre, consistente en un caso de aplicación real, mediante horas de taller, trabajo autónomo y tutorías, que permite aplicar conjuntamente los conocimientos y habilidades técnicas de los contenidos de todos los módulos del semestre. El proyecto de semestre constituye para el alumno/a un hito y la demostración material de haber alcanzado los objetivos de todos los módulos del semestre y es la pieza fundamental de la evaluación, pues además del seguimiento continuado de su realización, deberá entregar una memoria de síntesis del mismo y exponerlo oralmente.

Actividades autónomas: El trabajo autónomo del alumno incluye el tiempo para estudiar materiales teóricos, buscar documentación y datos, realizar ejercicios de ampliación de contenidos complementarios del módulo y, en gran medida, llevar a cabo el desarrollo personal del proyecto de semestre.

Las actividades que no se puedan hacer presencialmente se adaptarán a las posibilidades que ofrecen las herramientas virtuales de la UAB. Los ejercicios, proyectos y clases teóricas se realizarán a través de herramientas virtuales, como tutoriales, vídeos, sesiones de Teams, etc. El profesor velará para que el estudiante pueda acceder o le ofrecerá medios alternativos, que estén a su alcance.

Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.

Evaluación

Actividades de evaluación continuada

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Entrega de trabajos/informes 45 13,5 0,54 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14
Defensa oral de trabajos 20 6 0,24 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14
Realización de ejercicios prácticos 35 10,5 0,42 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, KA11, KA12, SA12, SA13, SA14

En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

AVALUACIÓ CONTINUADA. Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

a) Procés i activitats d'avaluació:

L'avaluació del mòdul es basa principalment en la realització del projecte de semestre, el qual és objecte de dues activitats d'avaluació. D'una banda, l'elaboració i lliurament de la memòria de síntesi del projecte i d'altra banda la defensa oral del projecte realitzat. Atès el contingut altament tècnic del mòdul, s'atribueix un pes del 45% a la memòria del projecte, ja que és el mitjà més adequat per a exposar els detalls tècnics amb tota la seva complexitat, i un pes del 20% a la defensa oral. L'avaluació es complementa amb un 35% de realització d'exercicis pràctics.

Si no s’indica el contrari, l’entrega dels exercicis és obligatòria. Per tal que els exercicis puguin fer mitjana amb el projecte, han de tenir una nota mitjana igual o superior a 5.

Tret que s'indiqui el contrari, totes les activitats d'avaluació (memòria del projecte de semestre, exposició oral del projecte de semestre, exercicis pràctics del mòdul) són individuals.

Les hores atribuïdes a cada activitat d'avaluació inclouen el temps destinat a l'elaboració delsmitjans materials d'avaluació de cada activitat (memòria, presentació, etc.).

b) Programació d'activitats d'avaluació:

Memòria del projecte del 1er semestre: Elaboració al llarg del semestre. Lliurament al final del semestre, el 22 de gener de 2027.

Defensa oral del projecte del 1er semestre: Elaboració al llarg del semestre. Exposició oral al final del semestre, el 28 de gener de 2027.

Exercicis pràctics del mòdul: Realització i lliurament setmanal o quinzenal, al llarg del semestre.

c) Procediment de revisió de l'avaluació:

Un cop publicades les notes, els alumnes disposaran d'una setmana per a efectuar-ne la revisió sol·licitant cita amb els professors o professores corresponents.

d) Procés de recuperació:

Memòria del projecte del 1er semestre: Recuperable en el termini màxim de 2 setmanes després de la data de lliurament programada. La recuperació consistirà en un nou lliurament de tota la memòria en cas d'avaluació negativa de la primera memòria lliurada.

Defensa oral del projecte del 1er semestre: Recuperable en el termini màxim d'1 setmana després de la data de realització programada. La recuperació consistiràen efectuar de nou la defensa oral en cas d'avaluació negativa de la primera defensa oral realitzada.

Exercicis pràctics del mòdul: No recuperables.

Per a participar a la recuperació l'alumne/a haurà d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de l'avaluació total del mòdul. Per tant, haurà d'haver estat avaluat necessàriament en la data programada de la memòria (45%) i de la defensa oral (20%) del projecte de semestre.

Només podrà participar en el procés de recuperació l'alumne/a que, no havent superat l'avaluació del mòdul (qualificació total mínima de 5,0), hagi obtingut una qualificació mínima total del mòdul superior a 3,5.

e) Condicions per a la qualificació ‘No avaluable’:

L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ en lloc de ‘Suspens’ sempre que no hagi lliurat la Memòria del projecte del 1er semestre ni realitzat la Defensa oral del projecte del 1er semestre. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.

f) Normativa de la UAB relativa al plagi i altres irregularitats en el procés d’avaluació:

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència delprocés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Les activitats d’avaluació qualificades amb 0 per irregularitats comeses per l’estudiant no es podran recuperar.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografía

Date, C.J. (2003) An Introduction to Database Systems, 8th edition. Harlow, Essex, UK: Pearson Education Lted.. 1024 pp. (ISBN 978-0321197849)

Date, C.J. (2015) SQL and Relational Theory. How to Write Accurate SQL Code, 3rd. edition. Sebastopol, California: O'Reilly Media.  582 pp. (ISBN 978-1491941171)

Elmasri, R.B. and Navathe, S. (2015) Fundamentals of Database Systems, 7th edition. Harlow, Essex, UK: Pearson Education Lted.. 1272 pp. (ISBN 978-0133970777)

Faroult, S. (2006) The Art of SQL. Sebastopol, California: O'Reilly Media.  372 pp. (ISBN 978-0596008949)

Fu, Pinde and Sun, Jiulin (2010). Web GIS: Principles and Applications. Redlands, California: ESRI Press. 450 pp. (ISBN-10: 978-1589482456)

ISO/IEC (2006) ISO/IEC 13249-3:2006(E) – Text for FDIS Ballot Information technology - Database languages - SQL Multimedia and Application Packages - Part 3: Spatial, Geneva, Switzerland: International Organization for Standardization (ISO)

Longley, P.A.; Goodchild, M.F.; Maguire, D.J. and Rhind, D.W. (2015). Geographical Information Sys­tems and Science, 4th edition. Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons. 560 pp. (ISBN: 978-0470721445) 

Moestl Vasilik, S. (2017) SQL Practice Problems: 57 beginning, intermediate, and advanced challenges for you to solve using a “learn-by-doing” approach. 144 pp. (ISBN 978-1520807638)

Molinaro, A. (2005) SQL Cookbook: Query Solutions and Techniques for Database Developers. Sebastopol, California: O'Reilly Media.  636 pp. (ISBN 978-0596009762)

Nunes, Joan (2012) Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 551 pp. (ISBN 978-84-393-8863-0). Consultable en línia a http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197

Nunes, Joan i Badia, Anna (2020) Sistemes d'Informació Geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (en preparació)

OGC (2011a) OpenGIS Implementation Standard for Geographic information - Simple feature access - Part 1: Common architecture (Version 1.2.1). Wayland, MA: Open Geospatial Consortium.

OGC (2011b) OpenGIS Implementation Standard for Geographic information - Simple feature access - Part 2: SQL option (Version 1.2.1). Wayland, MA: Open Geospatial Consortium.

Shekhar, S. and Chawla, S. (2003) Spatial Databases: A Tour, Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall.

Shekar, S. and Xiong, H. (eds.) (2008). Encyclopedia of GIS. New York: Springer. 1370 pp. (ISBN: 978-0387359755)

Zeiler, Michael (2010). Modeling Our World: The ESRI Guide to Geodatabase Concepts. 2nd edition. Redlands, California: ESRI Press. 308 pp. (ISBN: 978-1589482784)

 

Webs de ayuda:

Tutorials SIG català (Open Model Sphere intro 00): https://youtu.be/rPWG0-DuXmc

Tutorials SIG català (Open Model Sphere intro 01): https://youtu.be/blPdP9ij1dQ 

Tutorials SIG català (Open Model Sphere intro 02): https://youtu.be/rmftnefDnro

Tutorials SIG català (Install pgADMIN4):https://youtu.be/WO_lJsXZhKg

W3schools (SQL): https://www.w3schools.com/sql/

Software

ArcGis Pro

Qgis

Postgre SQL + PostGIS

PgAdmin

PgModeler

Grupos e idiomas de la asignatura

La información proporcionada es provisional hasta el 30 de noviembre. A partir de esta fecha, podrá consultar el idioma de cada grupo a través de este enlace. Para acceder a la información, será necesario introducir el CÓDIGO de la asignatura

Tipo de docencia Grupo Idioma Semestre Turno
(TEm) Teoría (máster) 1 Catalán/Español primer cuatrimestre tarde
(PLABm) Prácticas de laboratorio (máster) 1 Catalán/Español primer cuatrimestre tarde