Guia en format PDF
Logo

Epistemologia, Mètodes i Tècniques de Recerca

Codi: 43142
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia: Recerca Avançada i Intervenció Social OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
José Luis Molina Gonzalez
Correu electrònic :
joseluis.molina@uab.cat

Equip docent

Laia Narciso Pedro
Hugo Valenzuela Garcia
Miranda Jessica Lubbers
Sílvia Gomez Mestres
Jorge Grau Rebollo
Carles Feixa Pampols
Beatriz Ballestin Gonzalez
Bruna Alvarez Mora
Dan Rodriguez Garcia

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

  • Conèixer els debats epistemològics i metodològics avançats.
  • Combinar diverses metodologies per a obtenir explicacions relacionals i interpretatives que permetin una comprensió profunda del nostre objecte d'estudi.
  • Coneixement profund d'algunes de les tècniques de recollida i organització de dades relacionals.
  • Aproximació a la professionalització de l'antropologia. 
  • Saber fer servir els productes audiovisuals com a documents etnogràfics.
  • Saber combinar tècniques quantitatives i qualitatives en les investigacions etnogràfiques específiques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Realitzar treballs en equip que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa en l'anàlisi d'estudis antropològics i en la recollida i anàlisi de dades etnogràfiques.
  2. Reconèixer i fer servir les tecnologies de la informació i de la comunicació d'acord amb el context etnogràfic de recerca o d'intervenció triat.
  3. Dur a terme de forma autònoma, amb la supervisió del professorat tutor, el procés de documentació, reflexió i anàlisi de dades i escriptura d'un treball d'investigació i/o intervenció en el context particular del treball de final de màster d'antropologia
  4. Combinar de forma original les idees, fruit de la possessió i comprensió dels coneixements adquirits, en treballs d'investigació d'antropologia i intervenció social.
  5. Identificar elements rellevants en una entrevista, o en una observació etnogràfica particular, que permetin formular judicis i reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques en antropologia.
  6. Diferenciar els conceptes teòrics, els conceptes propis de la cultura de l'antropòleg i els conceptes propis de la cultura que s'estudia.
  7. Diferenciar en la comparació de dues teories la comprensió dels continguts culturals subjacents i l'avaluació de l'adequació empírica.
  8. Modificar i ampliar contextualitzadament les categories d'anàlisi i aplicar una lògica abductiva i contrastadora orientada teòricament
  9. Aplicar procediments crítics a la correcció d'esquemes interpretatius.
  10. Identificar les formes de comparació transcultural utilitzades en la formulació i en el desenvolupament de les teories antropològiques.
  11. Identificar les tècniques de recollida d'informació més adequades per a l'elaboració de relats i històries de vida i biografies per a la reconstrucció de fets i esdeveniments socials a partir de testimonis
  12. Analitzar críticament els documents audiovisuals com a documents etnogràfics

Continguts

El mòdul consta de 4 blocs.


*Investigació i comparació transcultural


El bloc d'Investigació i comparació transcultural està organitzat per les següents sessions (consulteu regularment el Campus Virtual de l'assignatura):


Professor/a Tema general Data Hores
Jordi Grau Marc general i demo dels eHRAF com a eina comparativa 02/11/26 16-18 h
Bruna Àlvarez Comparació en projectes interdisciplinaris en l’àmbit de la sexualitat / el gènere 02/11/26 18-20 h
Sílvia Gómez Comparació en projectes interdisciplinaris en l’àmbit de les relacions Humans-Oceà 06/11/26 16-18 h
Dan Rodríguez i Bea Ballestín Comparació en projectes interdisciplinaris en l’àmbit de la mixticitat 06/11/26 18-20 h
Laia Narciso Comparació en projectes interdisciplinaris en l’àmbit de l’educació i la immigració 10/11/26 16-18 h
Miranda Lubbers Comparació en projectes interdisciplinaris en l’àmbit de cohesió social i polarització política 10/11/26 18-20 h
Jordi Grau i resta d’equip docent Avaluació del bloc: presentacions a classe 12/11/26 16-18 h


* Històries de vida (Carles Feixa, 14h)


El bloc es planteja com una invitació a fer servir les històries de vida en ciències socials. Pretén mostrar les potencialitats del mètode biogràfic i il·lustrar-ne l'ús en algunes investigacions antropològiques. Per això comptem amb el manual La imaginació autobiogràfica (Feixa, 2018), que recull materials generats en les més de dues dècades que s'imparteix l'assignatura a la UAB. El curs es divideix en dues parts. La primera és de caràcter teòric i es basa en la lectura de textos i el comentari de pel·lícules. La segona és de caràcter aplicat i consisteix en la familiarització amb les tècniques dentrevista com a preparació a una pràctica de recerca dirigida, consistent en la realització duna història de vida.


Tema 1. Teoria i història de les històries de vida.

  • El concepte dhistòria de vida.
  • La imaginació autobiogràfica.


Tema 2. La praxi de les històries de vida.

  • La construcció de la història de vida.
  • La praxi de la història de vida.


* Etnografies de la pobresa urbana (Hugo Valenzuela, 12 h)


Tema 1. Conceptes i teories de la pobresa en la Antropologia i les Ciències Socials. Etnografies de la pobresa: La pobresa com a fenomen polimòrfic. Reflexions metodològiques i ètiques.


Tema 2. Lectures i discussió– fragments de etnografies modernes de la pobresa.


* Antropologia audiovisual (Jordi Grau, 14h)


Tema 1. Antropologia (Audio)visual: Fonaments teòrics.


Tema 2. Elements bàsics del llenguatge audiovisual.


Tema 3. Integració de metodologies audiovisuals en la recerca antropològica.


Tema 4. Etnografia i documental: perspectives teòriques i casos representatius.


Tema 5. El potencial etnogràfic de la ficció audiovisual.


Tema 6. Convergències i articulacions entre documental, ficció i etnografia.


Taller: introducció a l' edició audiovisual de producció científica amb DaVinci Resolve.




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració de treballs 38 1,52 2, 3
Tutories 30 1,2 3
Estudi personal 34 1,36 6, 7, 8, 9, 11, 12
Lectura i anàlisi d'articles / informes d'interès 25,5 1,02 2, 3, 4
Classes magistrals / expositives 56,25 2,25 9, 10
Presentació / exposició oral de treballs 26,25 1,05 1, 3, 4
  • Classes magistrals/expositives.
  • Lectura i anàlisi d'articles / informes d'interès.
  • Presentació/exposició oral de treballs.
  • Estudi personal.
  • Tutories.
  • Elaboració de treballs.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig / vídeo-assaig individual 50% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5
Assistència i participació activa a classe 20% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 12
Lliurament d'informes / treballs 30% 5 0,2 2, 3, 8, 9, 10, 11

Aquest apartat de la Guia Docent conté tota la informació relacionada amb el procés d’avaluació del mòdul.


Avaluació del mòdul

Es porta a terme un sistema d’avaluació continuada que inclou tres metodologies:


  • Assistència i participació: primer, per assolir els resultats d’aprenentatge previstos, es considera fonamental que els estudiants assisteixin a les classes i hi participin activament. Por aquest motiu, s’exigeix l’assistència a un mínim de 80% de les classes de cada bloc i s’avalua el grau de participació a les sessions presencials, les discussions, pràctiques i l’exposició oral dels treballs. Aquesta participació es té en compte a la nota final del bloc.
  • Avaluació continuada de treballs dels blocs: en segon lloc, cada bloc proposa una o diverses activitats que permeten una avaluació continuada del procés d’aprenentatge. Aquestes activitats poden variar entre una prova escrita, una exposició oral a classe, la ressenya d’unes lectures, pràctiques a l’aula d’informàtica o l'elaboració d’un breu assaig / vídeo-assaig, entre d’altres. El conjunt de les avaluacions dels diferents blocs que composen el mòdul (30%) i la participació en els diferents blocs (20%) constitueix el 50% de la nota global del mòdul. El/la professor/a comunicarà els terminis de lliurament de les evidències d’avaluació a l'inici del bloc.
  • Avaluació del treball individual final del mòdul: la superació d’una avaluació general del mòdul constitueix el 50% restant de la nota. En el cas dels mòduls que conformen les especialitats (E1.1., E1.2, E2.1, E2.2 y E3.1), cada estudiant selecciona aquell bloc de més interès per al seu treball de fi de màster d’entre els que integren el mòdul i l’avaluació es basa en aquest bloc. Aquesta avaluació pot constar d’un assaig més especialitzat de 3000 / 4000 paraules, centrat en l’elaboració d’un estat de la qüestió sobre un tema o en el que s’intenti resoldre una qüestió específica de la disciplina a partir de lectures recomanades pel professor del bloc en què l’estudiant ha optat avaluar-se. La data de lliurament del treball final de aquest mòdul s'anunciarà al Campus Virtual.
  • En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


És fonamental respectar els terminis de lliurament.


Cada docent determinarà la fórmula d’entrega dels treballs (a través del Moodle, del correu electrònic, en paper –presencialment–o a la seva bústia del Departament). El professorat comunicarà el resultat de l’avaluació mitjançant les vies establertes i obrirà un termini de revisió per consultes abans de comunicar-les al coordinador de cada mòdul pel tancament de les actes.

Amb caràcter general, la no presentació de qualsevol de les evidències d’avaluació suposarà la qualificació de “No avaluable”. En casos excepcionals, degudament justificats, la comissió del programa del màster podrà resoldre un procediment alternatiu d’avaluació.


Dins del blocd'Històries de vida hi ha prevista una sortida de camp a Bonansa. Consulteu el Moodle per a més informació sobre dates i caràcter de la sortida.


Criteris generals:

L’avaluació s’entén com un procés continu que s’estén durant tot el període lectiu.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.


Les qualificacions utilitzades seran en l’escala 0-10 amb un únic decimal. Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una nota mínima de 5,0 com nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats avaluades, considerant el percentatge de cadascuna d’elles en la nota final. Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podrà ser objecte d’una nova avaluació.

La programació de les activitats d’avaluació no es podrà modificar, exceptuant que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. En aquest cas, es proposarà una nova programació dins del període lectiu corresponent.


L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació. La qualificació de “No avaluable”en l’acta final d’avaluació implica exhaurir els drets inherents a la matrícula de l’assignatura o el mòdulencara que el “No avaluable” no comptarà a l’expedient acadèmic.


Plagi: Qui dugui a terme irregularitats que pugui conduir a una alteració significativa de la qualificació de qualsevol evidència, rebrà un 0 com a nota de la mateixa, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats a les proves d’avaluació d’un mateix mòdul, la qualificació final d’aquest mòdul serà 0 .


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”


En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

Bibliografia general de referències. Els llistats detallats per blocs estaran disponibles al Moodle del mòdul.

 

ABEL, Theodore. (1947). The Nature and Use of Biograms. American Journal of Sociology, 53, 111-8.

AGAR, Michael. (1982). Hacia un lenguaje etnográfico, en Reynoso, comp. 1992, El surgimiento de  La Antropología postmoderna.Barcelona: Gedisa: 117-137.

AGAR, Michael. (2006). An Ethnography by Any Other Name… Forum Qualitative Socialforschung / Forum: Qualitative Research: 7(4), Art. 36, http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/177/396

ANDERSON, Benedict. (2006). Imagined communities. London, New York: Verso.

BÁN, Szófia; HEDVIG Turai (2010). Exposed Memories: Family Pictures in Private and Collective Memory. Budapest: International Association of Art Critics. Budapest: CEU Press.

BANKS, Marcus; RUBY, Jay (2011). Introduction: Made to be seen. Historical Perspectives on Visual Anthropology. In M. Banks & J. Ruby  (eds.)  Made to be seen. Historical Perspectives on the History of Visual Anthropology. Chicago: Chicago University Press, pp. 1-18.

BARTH, Frederik. (1969), Los grupos étnicos y sus fronteras. México: Fondo de Cultura Económica.

BAUMAN, Zygmunt. (1990) “Modernity and Ambivalence”, en Theory, Culture & Society, London: Newbury Park and New Deli: Sage, vol.7, pp:143-169

BECKER Howard. (2002). Visual Evidence: A Seventh Man, the Specified Generalization, and the Work of the Reader. Visual Studies, 17 (1): 3-11. In: http://home.earthlink.net/~hsbecker/articles/evidence.html

BOURDIEU, Pierre. (1989). La ilusión biográfica. Historia y FuenteOral, 2, 27-33.

BRUBAKER, Rogers & COOPER, Frederick. (2000). Beyond “identity”. Theory and Society. 29: 1-47.

BUXÓ Mª Jesus, DEMIGUEL Jesús M. (1999). De la investigación audiovisual: Fotografía, cine, vídeo, televisión. Barcelona: Proyecto*a Ediciones.

CLOT, Yves (1989). La otra ilusión biográfica. Historia y Fuente Oral, 2, 35-39.

CLUA I FAINÉ, Montserrat &  Sánchez García, José. (2004). “Més enllà de la identitat: noves conceptualitzacions per a vells problemes?”, introducció a Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 19 (2), Barcelona: ICA, pp. 1-9.

CHRISTIAN Jr., William A. (2017). Presence, Absence and the Supernatural in Postcards and Family Photographs, Europe 1895-1920, in The Stranger, the Tears, the Photograph, the Touch; Divine Presence in Spain and Europe since 1500. Budapest, Central European University Press, 2017, pp. 65-200.

EDWARDS, Elizabeth. (1999). Photographs as Objects of Memories. In M. KWINT, C. BREWARD and J. AYNSLEY, Material Memories; Design and Evocation. Oxford: Berg, 1999, pp. 221-236

FEIXA, Carles. (2018). La imaginación autobiográfica. Las historias de vida como herramienta de investigación. Barcelona: Gedisa.

FALZON, Mark-Anthony. (2016). Multi-sited ethnography: Theory, praxis and locality in contemporary research. Routledge

FLECK, Ludwik (1986 [1935]). La génesis y el desarrollo de un hecho científico. Introducción a la teoría del estilo de pensamiento y del colectivo de pensamiento. Madrid: Alianza Editorial

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora. (2014). Estilos de pensamiento y adecuación etnográfica. Las epistemologías de Pike, Fleck y Agar, en M. Cátedra y M. J. Devillard (eds). Saberes culturales. Homenaje a Jose Luis Garcia , Barcelona, Bellaterra: 297-318.

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora.  (2009). La dicotomía emic/etic. Historia de una confusion. Barcelona: Anthropos.

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora. (2003). La concepción estructural de las teorías, Las etnografías como predicados de estructura, y La crítica no empírica de conceptos, en Crítica de la singularidad cultural, Barcelona/ México, Anthropos y Universidad Autónoma Metropolitana,: 426-430, 446-455, 465-472.

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora. (2006). Del utillaje conceptual de la antropología: los usos del término “inductivismo” y los usos del término “hermeneútica”. Dos propuestas  de clarificación”, Revista de Antropología Social, Universidad Complutense de Madrid, 15, 2006: 327-372.

GRAU REBOLLO, Jorge (2020). Posverdad y Ficción. Barcelona: Edicions Belalterra.

GRAU REBOLLO, Jorge. (2012). Antropología Audiovisual. Reflexiones teóricas, Alteridades. 43: 155-169. UAM, Mexico D.F.

GRAU REBOLLO, Jorge. (2005). Antropología, cine y refracción: Los textos fílmicos como documentos etnográficos, en Gazeta de Antropología. 21. Publicación electrónica: Htpp://www.ugr.es/~pwlac/Welcome.html. ISSN 0214-7564. Texto 21-03

GRIMSHAW, Anna;RAVETZ, Amanda. (Eds.) (2005). Visualizing Anthropology. Bristol: Intellect Books.

KESSELS, Erik (2001). In almost every picture. Amsterdam, Artimo/Gijs Stork.

HAGE, Ghassan. (2005). A not so multi-sited ethnography of a not so imagined community. Anthropological Theory, 5(4), 463–475. https://doi.org/10.1177/1463499605059232

HINE, Christine. (2007). Multi-sited ethnography as a middle range methodology for contemporary STS. Science, Technology, & Human Values, 32(6), 652–671.

LÉVI-STRAUSS, Claude. (1996 [1952]). Raza y cultura, Madrid: Cátedra.

MACDOUGALL, David. (2011). Anthropological Filmmaking: An empirical Art. In Margolis, Eric & Pauwels, Luc (Eds.) (2011) The SAGE Handbook of Visual Research Methods. London: SAGE, pp.  99-113.

MARCUS, George (1995). Ethnography in/of the World System: The Emergence of Multi-Sited Ethnography. Annual Review of Anthropology, 24(95), 117.

MARCUS, George (2009). Multi-sited ethnography: Notes and queries. Multi-Sited Ethnography: Theory, Praxis, and Locality in Contemporary Research, 181–196.

MARCUS, George (2012). Multi-sited ethnography: Five or six things I know about it now. In Multi-sited ethnography (pp. 24–40). Routledge.

MARINAS, Miguel., & SANTAMARÍA, Cristina. (Eds.). (1993). La historia oral. Madrid: Debate.

MILLER, Daniel, ed. (2001). Home Possessions: Material Culture behind closed doors. Oxford: Berg.

NARANJO Juan (ed.) (2006). Fotografía, antropología y colonialismo (1845-2006). Ed. Gustavo Gili, S.L., Barcelona, 2006 [introducción].

ORTIZ GARCÍA, Carmen; SÁNCHEZ-CARRETERO, Cristina; CEA GUTIÉRREZ, Antonio (2005) Maneras de Mirar: Lecturas antropológicas de la fotografía. Madrid: CSIC.

PIAULT, Marc Henry. (2002). Antropología y cine. Madrid: Cátedra.

PIKE, Kenneth L. (1971). Language in Relation to a Unified Theory of the Structure of Human Behavior.2ªimpresión de la 2ª edición revisada de 1967. La Haya, Mouton (1ª edición 1964, ediciones preliminares 1954-55-60).

PINK, Sarah. (2007 [2001]). Doing Visual Ethnography. London: Sage.

ROBINSON ACHUTTI Luiz Eduardo. (2004). L‘homme sur la photo; manuel de photoethnographie. Paris : Téraèdre.

SAN ROMÁN, Teresa. (2009). Sobre la investigación etnográfica, Revista de Antropología Social, 18. 235-260. Comentario: 261-263, Comentario al comentario: 265-266.

STOLCKE, Verena. (1995). Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe, Current Anthropology, 36:1-24

THOMAS, William I. & ZNANIECKI, Florian. ([1918-20] 1984). The Polish Peasant in Europe and America. New York: Dover.

 

Programari

Convé que l'alumnat estigui familiaritzat amb programari ofimàtic (processador de textos, presentació de diapositives, fulls de càlcul, etc.) i algun gestor bibliogràfic (principalment Mendeley). Al bloc d'Antropologia Audiovisual farem servir programari gratuït d'edició audiovisual.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol segon quadrimestre tarda