Guia en format PDF

Avís important

La guia docent és provisional.

La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.

Perspectives de Recerca i Intervenció Socioantropològica

Codi: 43141
Crèdits: 15

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Antropologia: Recerca Avançada i Intervenció Social	OB	1

Professor/a de contacte

Nom :: Bruna Alvarez Mora
Correu electrònic :: bruna.alvarez@uab.cat

Equip docent

: Alice Marie-Sophie Van Den Bogaert
: Maria Teresa Tapada Berteli
: Maria Montserrat Clua Faine
: Diana Marre Cifola
: Bruna Alvarez Mora
: Josep Lluís Mateo Dieste
: Hugo Valenzuela Garcia
: Miquel Figueras Moreu
: Alba Valenciano Mañe

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

Aquest mòdul forma part dels mòduls comuns que han de cursar tot(e)s els/les estudiants del màster, independentment de l'especialitat que estiguin cursant. S'imparteix el primer semestre i la major part dels blocs que el componen s'imparteixen al principi del màster.

Objectius generals:

Orientar la recerca cap a la comprensió dels processos emergents d'adaptació de comunitats culturalment diverses.
Conèixer els problemes epistemològics i metodològics que comporta la comparació transcultural.
Conèixer el valor de les investigacions etnogràfiques per al disseny d'intervencions que ajudin a millorar aspectes de la vida social.

Objectius de Projectes I:

Formar els estudiants en la lògica i el sentit de la recerca acadèmica i, específicament, introduir-los en totes les fases del processos d’investigació en antropologia social i cultural a partir de les seves propostes d’investigació i d’exemples de projectes finalitzats i en curs. El seminari combina el treball i el retorn immediat a l’aula en grup i la tutorització individual a la meitat i al final del seu desenvolupament, amb l’objectiu d’aconseguir que cada estudiant completi l’elaboració de la seva proposta d’investigació.

Objetius de Antropologia Aplicada i de les Polítiques Públiques: 1. Conèixer els conceptes bàsics de l'antropologia aplicada, antropología de les polítiques públiques, par a la intervenció social, d'orientació pública i la "public anthropology" com a resultat de la història d'aquesta subdisciplina de l'antropologia. 2. Identificar els diversos camps d'intervenció en antropologia aplicada i el seus usos. 3. Plantejar els problemes ètics de l'antropologia aplicada i algunes reflexions entorn a la seva aplicabilitat. 4. Aplicacions en diversos caps tematics amb especial atenció a l'urbanisme i el disseny d'espais públics.

Objectius de Gènere i classificacions socials: 1. Anàlisi etnogràfica i historicoantropològica de l'esdevenir de categories i classificacions socioculturals, i el seu impacte a l'hora de generar diferències i legitimar desigualtats. 2. Analitzar el paper del sistemes de sexe-gènere en la construcció de categories de classificació, en la conformació de desigualtats i formes d'identificació social. 3. Presentar l'articulació entre gènere, "raça" i classe.

Objectius de Pobles, territoris i medis: introduir l'antropologia de les relacions amb l'entorn incloent aspectes com: relació humà-natura; la significació de l'espai en la cultura; la construcció social del territori; els drets indígenes i de poblacions tradicionals en relació amb el territori; els drets de la natura.

Objectius de Etnografia de la pobresa urbana: 1. Familiaritzar-se amb els temes fonamentals de l'etnografia sobre la pobresa urbana contemporània. 2. Conèixer les diferents modalitats i les principals estratègies etnogràfiques emprades a l'etnografia sobre l'exclusio i la pobresa en contextos urbans. 3. Identificar les posicions polítiques i ètiques subjacents al text etnogràfic sobre la pobresa urbana.

Objectius de Dimensions culturals de la globalització: 1. Analitzar el concepte de dimensions culturals dela globalització des de la perspectiva antropològica. 2. Entendre les mobilitats internacionals de persones i objectes. 3. Analitzar etnografies contemporànies del local i el global.

Resultats d'aprenentatge

Aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos d'intervenció particulars, en el treball antropològic documental.
Identificar elements rellevants en documents institucionals i textos científics que permetin formular judicis i reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques en antropologia.
Comunicar conclusions en un context de presentació d'un treball d'investigació antropològic.
Identificar en les monografies etnogràfiques diferències que es corresponen amb contextos del saber nacionals i ètnics amb diferents perspectives de gènere.
Identificar els mètodes d'investigació que s'utilitzen en investigacions etnogràfiques concretes.
Relacionar de manera sistemàtica conceptes, teories i orientacions teòriques de la disciplina més adequats al context etnogràfic específic d'investigació.
Identificar la dialèctica entre particularisme i comparació que filtra tota la història de l'antropologia als documents teòrics i etnogràfics.
Identificar els arxius etnogràfics transculturals i la seva utilitat històrica i actual per a la investigació en antropologia.
Discriminar l'ús diferencial d'arxius etnogràfics transculturals i inventaris de dades etnogràfiques codificades.
Fer servir les tècniques de les xarxes socials en la recollida i l'anàlisi de dades.
Establir relacions i xarxes entre persones en un context d'investigació sobre diversitat.
Identificar l'adequació dels programes d'intervenció social i/o els de cooperació i desenvolupament en un context sociocultural determinat.
Identificar en el treball d'etnogràfic les diferents perspectives que es corresponen amb desigualtats i identitats ètniques, de classe, de gènere i edat.
Realitzar treballs en equip que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa en l'anàlisi d'estudis antropològics i en la recollida i anàlisi de dades etnogràfiques.
Reconèixer i fer servir les tecnologies de la informació i de la comunicació d'acord amb el context etnogràfic de recerca o d'intervenció triat.

Continguts

El mòdul es divideix en 6 blocs:

Antropologia aplicada i de les polítiques publiques

[Prof. responsable: Dra. Teresa Tapada] (7 sessions, 14 hores)

Tema 1. Introducció general. Conceptes bàsics: antropologia aplicada, antropologia per a la intervenció de les polítiques socials, l’antropologia d’orientació pública i la public anthropology

Tema 2. Breu història de l’antropologia aplicada: a Gran Bretanya, als EEUU i l’Amèrica Llatina

Tema 3. Diferents camps d’intervenció: àmbit de polítiques urbanes, polítiques de gestió de la diversitat ètnica i cultural, cooperació internacional, lluita contra l’exclusió social i d’altres

Tema 4. Conclusions: potser es evitable? Reflexions a partir de l’article obligatori

Gènere i sistemes de classificació social

[Prof. responsables: Dra. Montserrat Clua, Dr. Josep Lluís Mateo, Dra. Montserrat Ventura; Dra. Alice van den Bogaert] (7 sessions, 14 hores)

Tema 1. Introducció al curs i als sistemes de classificació

Tema 2. Fronteres sexuals i la definició de grups socials en torn del gènere

Tema 3. Gènere i raça, racialisme i racisme: formes de classificar la humanitat

Tema 4. Gènere, cos i sexualitat (naturalesa, cultura, classificació)

Tema 5. El sistema de castes: el cas de l'Índia

Tema 6 i 7. Mestissatge i Humanitat: presentació i un exemple americà

Pobles, territoris i medis

[Prof. responsable: Dr. Miquel Figueras ] (7 sessions, 14 hores)

Tema1: Relacions humà-medi ambient: introducció teòrica. Estudis de cas.

Tema 2. Espai, temps, cartografia simbòlica i delimitació del territori indígena: introducció i estudis de cas.

Tema 3: Definicions de territori. Estudis de cas

Tema 4: Llocs amb personalitat i Drets de la natura

Tema 5: Etno-ecologia: panorama i casos d'estudi

Viure de l'Antropologia

[Prof. responsable: Dr. Hugo Valenzuela i Bruna Alvarez (7 sessions, 14 hores)

Tema 1: presentacions dels grups de recerca del departament

Tema 2: conferències de diferents professionals de l'antropologia que fan recerca i intervenció dins i fora de l'àmbit acadèmic

Dimensions culturals de la globalització

[Prof. responsable: Dra. Bruna Álvarez i Diana Marre] (7 sessions, 14 hores)

Sessió 1: Globalització: Conceptes clau i etapes

Sessió 2: Globalització: la mercantilización de la vida íntima

Sessió 3: Globalització: Mobilitats / Transnacionalisme / Relacions de frontera

Sessió 4: Globalització: Mobilitats, Persones y Objectes

Projectes I: Disseny

[Prof. responsable: Dr. José Luis Molina, Alba Valenciano] (10 sessions, 20 hores)

Introducció

Tipus d'investigacions. Models de projectes i exemples deprocessos d’elaboraciódepropostes.

Fases preliminars

I. De les idees, les inquietuds i les intuicions a la formulació d’interrogants/hipòtesis i la construcció dels problemes d’investigació.

II. Documentar-se, comparar i reflexionar des de fonts múltiples. De l’experiència i l’equació personal a la justificació de la proposta. Claretat, rellevància, originalitat i viabilitat.

Les fases formals de l’elaboració de la proposta

I: La ubicació de la proposta en un àmbit temàtic i la cerca de la perspectiva de recerca. La revisió inicial de la literatura quejustifica la proposta d’investigació concreta.

II: Establiment d’objectius realistes i decisions metodològiques inicials. La tria d’unitats d’anàlisi i observació. Posibles dificultats i limitacions.

III: La revisió, valoració i selecció de les tècniques de selecció de casos, recollida i anàlisi de dades. Assegurar la qualitat de les dades.

IV: La consistència interna entre objectius, interrogants, hipótesis i metodologia. Programació i revisió completa de la proposta.

V:Identificació i defensa de la contribució esperadai les seves implicacions científiques i socials. Identificació, formació i resolució de dilemes èticsde la proposta d’investigació. Posicionalitat. Recapitulació.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS
Tutories individuals	33,75	1,35
Classes magistrals / expositives	93,75	3,75
Elaboració de treballs	50	2
Lectura i anàlisi d'articles / informes d'interès	75	3
Presentació / exposició oral de treballs	10	0,4
Estudi personal	62,5	2,5

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació per causes externes.

Caracterìstiques generals:

- Classes magistrals / expositives

- Lectura i anàlisi d'articles / informes d'interés

- Presentació / exposició oral de treballs

- Tutories individuals

- Estudi personal

- Elaboració de treballs

Seminari de Projectes I:

- Treball continu a l'aula en format taller en què es va desenvolupant el projecte individual, combinat amb lectures i exercicis fora de l'aula.

Nota: es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura

Declaració sobre l'ús d'eines generatives (IA)

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitatavaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa a classe	20%	10	0,4	1, 2, 3, 4, 11, 12, 13, 14, 15
Entrega d'Informes / treballs	30%	15	0,6	9, 10, 11, 12, 13, 14
Informe individual	50%	25	1	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

AVALUACIO ESPECÍFICA POR BLOC (80% ASSISTÈNCIA MINIMA PER ESSER AVALUAT EN TOTS ELS BLOCS DE MODUL)

Antropologia aplicada i de les polítiques públiques: Realitzar un comentari crític de les (2) lectures obligatòries: (1) San Roman, Teresa (2006) ¿Acaso es evitable? El impacto de la antropología en las relaciones e imágenes sociales. Revista de Antropología Social, 15, 373-410 (2) Shore, Chris (2010) La antropologia y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la \"fomulación\" de las políticas. Antípoda, Revistsa de Antropología y Arqueologia, 10, 21-49.

Gènere i sistemes de classificació social:-Treball obligatori de bloc: Presentació d'un assaig-reflexió sobre possibles aplicacions dels temes del curs al propi projecte de recerca (a les propostes es treballen idees, conceptes, teories, interrogants, materials o lectures del curs). Aquesta reflexió ha d'incorporar un diàleg amb un mínim de dos textos a escollir entre els proposats disponibles a Moodle.-Opció alternativa: per a qui no tingui definida una proposta de recerca: Presentació d'una reflexió raonada sobre un tema vinculat al temari del curs, a partir d'un mínim de dos textos a triar entre els textos proposats, disponibles a Moodle.

Pobles, territoris i medis: -Treball obligatori de bloc:

Treball obligatori de bloc: Entrega d'un assaig-reflexió sobre com a mínim dues lectures de la bibliografia recomanada o general, en diàleg amb el tema previst al TFM.

Etnografia de la pobresa urbana: L'avaluació del curs consta dels criteris següents: a) Assistència obligatòria. Per ser avaluat l'alumne/a haurà d'assistir-hi almenys un 80% de les claseses (4 de les 5). Es controlarà mitjançant una llista de signatura. És responsabilitat de l'alumne/a signar el full d'assistència. b) Exposició i discussió per part de cada grup (màxim 3 persones) d'una secció del dossier de lectures. A la primera sessió es determinaran els grups i lectures (70% de la qualificació). c) Quan el grup no exposi, haurà de formular dues qëstions rellevants adreçades al grup que exposa en relació amb les lectures. Aquestes preguntes es basaran en la lectura dels textos exposats (30%).

Dimensions i pràctiques culturals de la globalització: 10% assistència a totes les sessions; 30% text escrit sobre les dimensions culturals de la globalització en l'experiència vital; 30% quatre preguntes sobre les lectures obligatòries que es proporcionaran a l'inici del curs; i 30% anàlisi de les dimensions culturals de la globalització en la premsa diària.

Projectes I: el mòdul MC1 s'avalua obligatòriament amb el bloc Projectes I (50% de la nota final de mòdul).

L'avaluació de bloc es realitzarà en funció de: a)la mitjana de les cinc entregues intermèdies programades a través del Campus Virtual (50% de la nota) i b) el treball final de bloc (50%)

A més, el treball final d'aquest bloc correspon al 50% de la nota final de mòdul. Es requereix l'assistència a com a mínim 80% de les classes (excepte en cas de malatia o una altra força major) i una participació activa a les classes.

Medi ambient: Comentari (format pòster) i debat interactiu a classe sobre un cas d'intervenció socio-ambiental.

INFORMACIÓ GENERAL DEL SISTEMA D'AVALUACIÓ DE MÒDULS I BLOCS

El mòdul s'aprova mitjançant:

Es porta a terme un sistema d’avaluació continuada que inclou tres metodologies:

Assistència i participació activa: primer, per assolir els resultats d’aprenentatge previstos, es considera fonamental que els estudiants assisteixin a les classes ihi participin activament. Por aquest motiu, s’avalua el grau de participació a les classes, les discussions, pràctiques i l’exposició oral dels treballs. Aquesta participació es té en compte ala nota final del bloc.

Avaluació continuada de treballs dels blocs: en segon lloc, cada bloc proposa una o diverses activitats que permeten una avaluació continuada del procés d’aprenentatge. Aquestes activitats poden variar entre una prova escrita, una exposició oral a classe, la ressenya d’unes lectures, pràctiques a l’aula d’informàtica o la redacció d’un breu assaig, entre d’altres. El conjunt de les avaluacions dels diferents blocs que composen el mòdul (30%) i la participació activa en els diferents blocs (20%) constitueix el 50% de la nota global del mòdul. El/la professor/acomunicarà els terminis de lliurament de les evidències d’avaluació a l'inici del bloc.

Avaluació deltreball individual final del mòdul: la superació d’una avaluació general del mòdul constitueix el 50% restant de la nota. En el cas del mòdul \"Perspectives de Recerca i Intervenció Socioantropològica\" (Mòdul Comú I), el treball individual final consisteix en una exposició obligatòria per a tots/totes els/les estudiants: l’elaboració d’un disseny de recerca que suposa el primer pas per a l’elaboració del TFM, seguint les pautes explicades durant el bloc Projectes I. S’avalua fins a quin punt l’estudiant ha adquirit la competència de: (1) plantejar un problema de investigació rellevant i pertinent, (2) realitzar un treball de cerca i ús de fonts bibliogràfiques,(3) definir l’objecte d’estudi iels objectius del projecte, (4) definir l’orientació teòrica i la perspectiva de la qual es parteix dins de la disciplina, (5) formular un marc teòric en funcióde l’objecte i els objectius, (6) delimitar el grup estudiat, definirla unitatd’anàlisi i les unitats d’observació, (7) explicar el mètode de selecció de casoso mostreig utilitzat (si el tipus de treball ho requereix) i (8) proposar i justificar les tècniques de recollida i anàlisi de dades ajustats a l’objecte d’estudi i els objectius. La data de lliurament del treball de aquest mòdul està indicat en el pla docent i calendari del Màster.

És fonamental respectar els terminis de lliurament.

Cada professor/a determinarà la fórmula d’entrega dels treballs (a través del campus virtual o del correu electrònic) i informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions a l'inicio del seu bloc. El professorat comunicarà el resultat de l’avaluació mitjançant el Campus Virtual i obrirà un termini de revisió per consultes abans de comunicar-les al coordinador de cada mòdul pel tancament de les actes. L’estudiant pot sol·licitar tutories amb el professorat del màster al llarg del curs peraclarir qualsevol punt del contingut dels cursos. La nota final també es comunicarà mitjançant el Campus Virtual i s'obrirà un termini de revisió.

Criteris generals: En línia amb la normativa d'avaluació en els estudis de la UAB, les qualificacions finals seran en l'escala 0-10 amb un únic decimal. Per considerar superada l'assignatura caldrà obtenir una nota mínima de 5,0 com nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats avaluades. Un cop superat el mòdul, aquest no podrà ser objecte d'una nova avaluació. L’estudiant rebrà la qualificació de \"No avaluable\" sempre que nohagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació. En casos excepcionals, degudament justificats, la comissió del programa del màster podrà proposar un procediment alternatiu d’avaluació. La programació de les activitats d’avaluació no es pot modificar tret que existeixi un motiu excepcional i justificat, en aquest cas es proposa un nou programa durant el trimestre. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (copiar, plagi...etc) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Recordem que es considera \"còpia\" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. \"Plagi\" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor coma propi, sense citar les fonts, siguinenpaper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre \"plagi\" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.

Avaluació en cas de no-presencialitat: En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitatsiparticipació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o la professora vetllarà perquè l'alumnat hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius,que estiguin al seu abast.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en elsactes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquest mòdul preveu avaluació única: Treball de mòdul 50%, Treballs de bloc: 40% i Activitat de participació (s'haurà de detallar l'activitat):10%.

Bibliografia

Antropologia Aplicada i de les Polítiques Públiques

Benedict, Burton.1967.The Significance of Applied Anthropology for Anthropological Theory. Man, New series, 2(4), 584- 592.

Borofsky, Robert. 2000.Public anthropology: where to, what next? Anthropology News, 45, 9-10.

Breese, Jefrey R., & Richmond, David. 2002. Applied Sociology and Service Learning: The Marriage of Two Movements. Sociological Practice: A Journal of Clinical and Applied Sociology, 4(1), 5- 13.

Bulmer, Martin.1985. Applied Sociology- There Are More Strings to Your Bow Than This. Contemporary Sociology, 14(3), 304- 306.

Cernea, Michael M. & Guggenheim, Scott eds.1993. Anthropological Approaches to Resettlement. Policy, Practice and Theory. USA: Westview Press.

Chambers, Erve .1989. Applied Anthropology: A Practical Guide. Illinois:Waveland Press.

Eddy, Elisabeth M., Partridge, William L., eds.1987. Applied Anthropology in America. New York, Columbia University Press.

Embree, John F. .1945. Applied Anthropology and Its Relationship to Anthropology. American Anthropologist,

47(4), 635- 637.

Ervin, Alexander M. 2000. Applied Anthropology. Tools and perspectives for contemporary practice. USA: Allyn & Bacon.

Fantova, Fernando. 2007. Repensando la intervención social. Documentación social, 147, 183-198.

Perspectives de Recerca i Intervenció Socioantropològica 2015 - 2016 6

Foster, George M. 1974 [1969]Antropología aplicada. Buenos Aires, Amorrortu.

Fox, Kathryn. J.1996. The Margins of UnderdogSociology: Implications for the «West Coast AIDS Project».

Social Problems,43(4), 363- 386.

Giménez, Carlos . 2002. Planteamiento multifactorial para la mediación e intervención en contextos multiculturales. Una propuesta metodológica de superación del culturalismo. En: García Castaño FJ, Muriel C., eds. 2002. La inmigración en España: contextos y alternativas. Actas del III Congreso sobre la Inmigración en España. Granada, Laboratorio de Estudios Interculturales, vol. II, 627- 644. PDF

Giménez, Carlos (ed.) 1999. Antropología más allá de la academia: aplicaciones, contribuciones, prácticas e intervención social. Santiago de Compostela: Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español FAAEE.

Goldschmidt, Walter (ed.) 1979. The Uses of Anthropology. Washington, D.C., American Anthropological Association.

Gouldner, Alvin W.1957. Theoretical Requirements of the Applied Social Sciences. American Sociological Review, 22(1), 95- 102.

Jabardo, Mercedes; Monreal, Pilar & Palenzuela, Pablo (eds.) (2008) Antropología de orientación pública: visibilización y compromiso de la antropología. XI Congreso de Antropología de la FAAEE, Donostia, Ankulegi Antropologia Elkartea [en línea]. [Acceso 2- 7- 2014]

Kuper, Adam.1973 [1973]. Antropología y colonialismo. En: Antropología y antropólogos. La escuela británica 1922- 1972. Barcelona, Anagrama, 123- 147.

Leclerc, Gerard.1973 [1972].Antropología y Colonialismo. Madrid, Alberto Corazón.

Monreal, Pilar.1998. Los antecedentes históricos de la Escuela de Chicago. En: Antropología y pobreza urbana. Madrid, La Catarata, 19- 27.

Okongwu, Anne Francis & Mencher, Joan P. 2000 The anthropology of public policy: shifting terrains.En:Annual Review of Anthropology, 29, 107- 124.

Rossi, PeterH. 1980. The Presidential Address: The Challenge and Opportunities of AppliedSocial Research.

American Sociological Review, 45, 889- 904.

Ruiz Ballesteros, Esteban. 2005. Intervención social: cultura, discursos y poder: aportaciones desde la antropología. Madrid: Talasa.

Sánchez Molina, Raúl. 2009. La Etnografía y sus aplicaciones. Lecturas desde la Antropología Social y Cultural. Madrid, Editorial universitaria Ramón Areces.

Shore, Chris. 2010. "La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la "formulación" de las políticas. Antípoda, Revista de Antropología y Arqueología, 10, 21- 49.

Tapada-Berteli, Teresa & Arbaci, Sonia .2011. Proyectos de regeneración urbana en Barcelona contra la segregación socioespacial (1986- 2009): ¿Solución o mito? En: ACE: Architecture, City and Environment VI(17). http://wwwcpsv.upc.es/ace/Articles_n17/articles_PDF/ACE_17_SE_23.pdf.

Vidal, Rene Victor Valqui. 2006. Operational Research: A Multidisciplinary Field. Pesquisa Operacional, 26(1), 69- 90.

Whyte, William Foote, ed.1991.Participatory Action research. Newbury Park, Sage.

Gènere i sistemes de classificació social

Amselle, Jean-Loup. 1999 [1990]. Logiques métisses. Anthropologie de l’identité en Afrique et ailleurs. Paris: Payot.

Butler, Judith. Lenguaje, poder e identidad. Madrid: Editorial Sínteis.

Descola, Philippe. 2005. Par-delà nature et culture. Paris: Gallimard.

Douglas, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

Douglas, Mary (comp.). (2013 [1973]). Rules and meanings. The anthropology of everyday knowledge. New York: Routledge.

Kosellek, Reinhart. [1979] 1993. Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos. Barcelona: Paidós.

Mauss, M.; Durkheim, É. 1903. “De quelques formes primitives de classification. Contribution à l'étude des représentations collectives”, Année Sociologique, nº 6, pp. 1-72.

Pouillon, Jean. 1998. “Appartenance et identité”. Le genre humain, 2, pp. 112-122.

Stolcke, V. 2017 [1992]. Sexualidad y racismo en la Cuba colonial. Intersecciones. Barcelona: Bellaterra Edicions.

Stolcke, Verena. 2024. ¿Por qué clasificamos? Desigualdades y diferencias, Barcelona: Bellaterra Edicions.

Ventura, M.; Mateo, J.L.; Clua, M. 2018. Humanidad. Categoría o condición. Un viaje antropológico. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Ventura, Montserrat & Surrallés, Alexandre & Ojeda, Maite & Mateo, Josep Lluís & Martínez, Mónica & Kradolfer, Sabine & Domínguez, Pablo & Coello, Alexandre & Clua, Montserrat & Van den Bogaert, Alice & Stolcke, Verena. 2014. “Métissages: étude comparative des systèmes de classification sociale et politique”, Anthropologie et Sociétés, 38:2, pp. 229-246

Pobles, territoris i Medis

Århem, Kaj (1998). Powers of place: landscape, territory and local belonging in Northwest Amazonia. In Locality and Belonging, edited by N. Lovell. London: Routledge, pp. 78-102.

Berkes, Fikret, Colding, Johan& Folke, Carl (2000). Rediscovery of traditional ecological knowledge as adaptive management. Ecological Applications 10(5): 1251-62. https://doi.org/10.2307/2641280

Descola, Philippe (1986). La nature domestique: symbolisme et praxis dans l’écologie des Achuar. MSH, Paris.

Descola, Philippe (2005). Par-delà nature et culture. Ed. Gallimard, Paris. Esp: Descola, Philippe (2012). Más allá de naturaleza y cultura. Buenos Aires, Amorrortu editores.

Dove, Michael R. & Carpenter, Carol (2008). Environmental Anthropology. A historical reader. Blackwell, Singapore. LEER la “Introducción”.

Ellison, Nicolas & Martínez Mauri, Mònica (coords.) (2009). Paisajes, espacios y territorios. Reelaboraciones simbólicas y reconstrucciones identitarias en América Latina. Quito: Abya-Yala.

Figueras Moreu, M. (2025). Retomando la demarcación de tierras indígenas en Venezuela Crónica y balance del caso e’nyepa. https://doi.org/10.53766/BA/2025.02.110.03

García Hierro, Pedro & Surrallés, Alexandre (2009). Antropología de un derecho. Barcelona, Alternativa, Intercanvi amb pobles indígenes / IWGIA, Copenhagen.

Herlihy P. H. & Gregory Knapp. (2003) Maps of, by, and for the Peoples of latin America, Human Organization, vol 62, No 4, pp. 303-314.

Kohn, Eduardo (2013) Now forests think: Towards an Anthropology Beyond the Human, Univ. of California press.

Lévesque, Carole (1996). La nature culturelle. Trajectoires de l’anthropologie écologique contemporaine. Anthropologie et Sociétés 20(3):5-10. https://doi.org/10.7202/015430ar

Levinson, Stephen C. (2003). Space in Language and Cognition. Splorations in Cognitive Diversity, Cambridge UP.

Medina, Domingo A. (2003) From Keeping it Oral to Writing to Mapping: the Kuyujani Legacy and De Kuana Self-Demarcation Project", in N.L. Whitehead (Ed.) Histories and Historicities in Amazonia, Lincoln and London: University of Nebraska Press, pp. 3-32.

Morán, Emilio F. (1993). La ecología humana de los pueblos de la Amazonia. Fondo de Cultura Económica, México, 325 p.

Reyes-García, Victoria, & Martí-Sanz, Neus (2007). Etnoecología: punto de encuentro entre naturaleza y cultura. Ecosistemas, 16(3): 46-55. https://www.revistaecosistemas.net/index.php/ecosistemas/article/view/92

Reyes-García, V. (2009). Conocimiento ecológico tradicional para la conservación: Dinámicas y conflictos. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, (107), 39.

Smith, Richard, Chase, Benavides, Margarita, Pariona Mario & Tuesta Ermeto (2003). Mapping the Past and the Future: Geomatics and Indigenous Territories in the Peruvian Amazon. Human Organization 62(4): 357-368. https://www.jstor.org/stable/44127816

Surrallés, Alexandre & García Hierro, Pedro (curadores) (2004). Tierra adentro. Territorio indígena y percepción del entorno, IWGIA, Copenhague.

Ventura i Oller, M. (2011). Lugares de referencia, espacios de socialización en el occidente ecuatoriano. Quaderni di Thule, X, 465-473.

Dimensions Culturals de la Globalització

Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2022). Motherhood in Spain: From the “Baby Boom” to “Structural Infertility.” Medical Anthropology, 41(6–7), 718–731. https://doi.org/10.1080/01459740.2021.1961246

Appadurai Arjun (1996). Here and now. Modernity at Large. Cultural Dimensions of Globalization (1-27). Minneapolis: Public World. (Versión en castellano: Appadurai Arjun [1996] 2001. Aquí y ahora. En La modernidad desbordada. Dimensiones Culturales de la Globalización (pp. 17-40). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica).

Appadurai Arjun (ed.) (2001). Globalization. Durham (NC): Duke University Press.

Appadurai Arjun (2002). Disjuncture and Difference in the Global Cultural Economy. In Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 46-64).London: Blackwell.

Bauman Zygmunt ([2008] 2010). Mundo-consumo. Ética delindividuo en la aldea global. Barcelona: Paidós.

Beck Ulrich & Beck-Gernsheim Elisabeth ([1990] 2001). El normal caos del amor: las nuevas formas de la relación amorosa. Barcelona: Paidós.

Beck Ulrich & Beck-Gernsheim Elisabeth ([2011] 2012). Amor a distancia.Nuevas formas de vida en la era global. Barcelona: Paidós.

Beck Ulrich ([1997] 1998). Qué es la globalización. Falacias del globalismo. Respuestas a la globalización. Barcelona: Paidós.

Beck Ulrich ([1999] 2000). Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización. Barcelona: Paidós.

De Zordo Silvia, Mishtal Joanna & Anton Lorena, (eds.) (2016). A Fragmented Landscape: Abortion Governance and Protest Logics in Europe. Oxford and New York: Berghahn Books.

Desy Alexandra & Marre Diana (2021) Reproductive exclusion: French clients undergoing cross-border reproductive care in Barcelona. In: Guerzoni S & Mattalucci C (eds.) Body Politics and Reproductive Governances: “Flesh”, Technologies and Knowledge. Bingley, UK: Emerald Group Publishing.

Edelman Marc & Haugerud Angelique (eds.) (2005). The Anthropology of Development and Globalization. From Classical Political Economy to Contemporary Neoliberalism. London: Blackwell.

Eriksen Thomas (2003). Globalization. Studies in Anthropology. London: Pluto Press.

Eriksen Thomas (2007). Globalization. Key Concepts. Oxford: Berg.

Gaggiotti Hugo (2012). The rhetoric of synergy in a global corporation. Visual and oral narratives of mimesis and similarity, Journal of Organizational Change Management 23(2):265-282.

Gaggiotti Hugo (2017). US/Mexico borderland communities: Organising resilience with wall, bridges and other artefacts. Bristol. Available from https://uwe-repository.worktribe.com/output/897298

Geertz Clifford ([1984, 1986] 1996). Los usos de la diversidad.Barcelona: Paidós.

Groes Christian & Fernández Nadine (2018). Introduction: Intimate Mobilities and Mobile Intimacies. In Groes Christian and Fernández Nadine (eds). Intimate Mobilities. Sexual Economies, Marriage and Migration in a Disparate World (pp. 1-27).Oxford: Berghahn Books.

Gupta Akhil and Ferguson James (2002). Beyond “Culture”: Space, Identity, and the Politics of Difference. In Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 65-80).London: Blackwell.

Hannerz Ulf (2002). Notes on the Global Ecumene. In Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 37-45). London: Blackwell.

Illouz Eva ([2006] 2007). Intimidades congeladas. Las emociones del capitalismo. Buenos Aires: Kraft.

Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 270-308).London: Blackwell.

Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato. (2002). Introduction. A World in Motion. In Inda Jonathan Xavier & Rosaldo Renato (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 1-34). London: Blackwell.

Jameson Frederic & Miyoshi Miyoshi (eds). (1999). The cultures of globalization. Durham (NC): Duke University Press.

Kopytoff Igor (1986). The cultural biographyof things: commoditization as process. In Appadurai, Arjun (ed.). The social life of things. Commodities in cultural perspectives. (pp. 89-125). Cambridge: Cambridge University Press (Versión en castellano. Kopytoff Igor [1986] 1991. La biografía cultural de las cosas: la mercanitlización. En Appadurai Arjun La vida social de las cosas. Perspectiva cultural de las mercancías (pp. 89-125). México: Grijalbo).

Mol, Annemarie (2021). El cuerpo múltiple: Ontología y pràctica médica. Bellaterra Ediciones.

Molas, Anna and Perler, Laura (2020). Selecting women, taming bodies? Body ontologies in egg donation practices in Spain. Tapuya: Latin American Science, Technology and Society 3(1): 396-414.

Radin Margaret Jane (1996). Contested Commodities. The trouble with trade in sex, children, body parts and other things. Cambridge (M): Harvard University Press.

Ray Larry (2007). Globalization and everyday life. London: Routledge.

Ritzer George & Atalay Zeynep (eds.) (2010). Readings in Globalization. Key Concepts and Major Debates. London: Willey-Blackwell.

Ritzer George (2011). Globalization. The Essentials. London: Willey-Blackwell.

Ritzer George (ed.) (2007). The Blackwell Companion to Globalization. London: Blackwell.

Ritzer George (2009). Globalization. A Basic Text. London: Blackwell.

Robertson Roland (1992). Globalization. Social Theory and Global Culture. London: Sage.

Russell Hochschild Arlie ([2003] 2008). La mercantilización de la vida íntima.Apuntes de la casa y el trabajo. Buenos Aires: Katz.

Sassen Saskia (2007). Una sociología de la globalización. Buenos Aires: Katz.

Scheper-Hughes Nancy & Wacquant Loïc (2002). Commodifying bodies. London: Sage.

Selin Helaine & Rakoff Robert (eds). Death across cultures: Death and Dying in Non-Western Cultures. Switzerland: Springer.

Steger Manfred (2003). Globalization. A very short introduction. Oxford: Oxford University Press.

Tomlinson John (1999). Globalization and culture. London: Polity Press.

Tomlinson John (2007). Cultural Globalization. Ritzer, George (ed.) (2007). The Blackwell Companion to Globalization (pp. 352-367). London: Blackwell.

Trang Thu Do, Andrea Whittaker & Mark Davis (2023) Reconfiguring Breast Reconstruction in the Post-Cancer Life in Vietnam, Medical Anthropology, 42:3, 295-310.

Warin, M., et al. (2022). Circuits of Time: Enacting Postgenomics in Indigenous Australia. Body & Society: online first.

Wichelen, Sonja van (2017). Reproducing the Border: Kinship Legalities in the Bioeconomy. In Pavone, Vicenzo and Goven, Joanna. Bieconomies: Life, Technology and Capital in the 21^st century (pp. 207-226) Switzerland: Palgrave Macmillan.

Zelizer Viviana ([2005] 2009). La negociación de la intimidad. México: FCE.

Zelizer Viviana ([1994] 2011). El significado social del dinero. México: FCE

Programari

Declaració sobre l'ús d'eines generatives (IA)

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TEm) Teoria (màster)	1	Espanyol	primer quadrimestre	tarda