Logo

Intervenció Psicopedagògica en Població amb Dificultats Socials

Codi: 42977
Crèdits: 10
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Psicopedagogia OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Adrià Pagés Mimó
Correu electrònic :
adria.pages@uab.cat

Equip docent

Nair Elizabeth Zarate Alva
Valeska Lisbeth Cabrera Cuadros
Adrià Pagés Mimó

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Un cop accedit al màster no es necessiten prerequisits per realitzar aquest mòdul.

 

Objectius

L’assignatura d’Intervenció psicopedagògica en població amb dificultats socials està orientada a que l'adquisició de les competències necessàries per atendre integralment des del context educatiu a persones en situació social desfavorida.

En aquest context, l'assignatura té com a objectius generals:

  • Formar professionals de l'educació capaços de garantir la integració educativa i social de les persones, amb una atenció especial a aquelles amb major risc d'exclusió social.
  • Capacitar professionals per a que puguin desplegar les eines necessàries i mostrar expectatives positives respecte d'incrementar les possibilitats d'integració i aprenentatge de la població en contextos de desigualtat social i educativa.

I com a objectius específics, els següents:

  • Analitzar les característiques singulars de les persones en contextos de desigualtat social i educativa.
  • Identificar les diferents estratègies d'intervenció psicopedagògica amb persones en situació social desfavorida.

Resultats d'aprenentatge

  • CA10 (Elaborar un pla de dinamització dels equips psicopedagògics de les diferents institucions socioeducatives.) Elaborar un pla de dinamització dels equips psicopedagògics de les diferents institucions socioeducatives.
  • CA11 (Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional en contextos educatius específics.) Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional en contextos educatius específics.
  • CA12 (Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere en contextos de desigualtat social i educativa.) Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere en contextos de desigualtat social i educativa.
  • KA09 (Identificar les necessitats personals, socials i educatives de la població amb dificultats socials.) Identificar les necessitats personals, socials i educatives de la població amb dificultats socials.
  • KA10 (Descriure els elements clau que permeten liderar i dinamitzar els equips educatius que treballen amb població amb dificultats socials.) Descriure els elements clau que permeten liderar i dinamitzar els equips educatius que treballen amb població amb dificultats socials.
  • SA15 (Aplicar programes preventius d’abast sociocomunitari en què s’impliquin les famílies i les comunitats.) Aplicar programes preventius d’abast sociocomunitari en què s’impliquin les famílies i les comunitats.
  • SA16 (Desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat a partir del treball en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris).) Desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat a partir del treball en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris).
  • SA17 (Afavorir la participació i la col·laboració de les famílies en els processos educatius per a minimitzar les dificultats socials a través de l’elaboració de plans d’actuació.) Afavorir la participació i la col·laboració de les famílies en els processos educatius per a minimitzar les dificultats socials a través de l’elaboració de plans d’actuació.

Continguts

1. Serveis i plans d'intervenció i acció sociocomunitària inclusiva

  • Plans locals d’inclusió social
  • Plans de desenvolupament comunitari
  • Programes d’acció comunitària integral
  • Serveis singulars especialitzats
  • Institucions totals


2. Població en situació social desfavorida. Conceptualització i perspectives d’anàlisi

  • Justícia social i equitat educativa
  • Desigualtats socials i educatives
  • Població als marges
  • La teoria interseccional com a resposta al problema de la fragmentació
  • El vincle socioeducatiu en l’atenció psicopedagògica


3. Acollida i inclusió de població migrant

  • Migració i refugi. Gestió de la diversitat
  • Racisme. Concepte, dimensions i intervenció psicopedagògica
  • Dispositius d'acollida i inclusió. Figura i rol del psicopedagog/a
  • Àmbits d’intervenció no formal: dones migrants, infants i joves que migren sols...


4. Intervenció psicopedagògica de persones amb NESE

  • Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu: de l’accés a la transformació
  • Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)
  • Mesures, suports i xarxes per l'educació inclusiva


5. Indicadors de vulnerabilitat psicosocial

  • El maltractament infantil. Fonts, bases biològiques i conseqüències
  • Aclariment de conceptes. Factors de protecció i de risc
  • Estratègies i actuacions
  • Del maltractament al bon tracte
  • Cura familiar, salut integral, suport afectiu, recursos materials bàsics...
  • La violènciade gènere
  • La violència entre iguals


6. Família i centres

  • Assessorament, Orientació i Intervenció familiar presencial i virtual
  • Participació i pluralitat d’experiències de les famílies
  • Intervenció en els supòsits de problemes dels progenitors en relació amb els fills i filles


7. Intervenció multidisciplinària coordinada

  • Multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i intercuturalitat
  • Model de treball en xarxa i corresponsabilitat educativa
  • Coordinació entre primària i secundària; traspàs de cicles; centres i serveis formals i no formals
  • Prevenció i orientació. Estratègies


8. Recursos, equipaments i serveis dins la comunitat i derivació

  • Serveis educatius externs i específics
  • Serveis de salut mental
  • Serveis del Departament de Drets Socials
  • Altres recursos i serveis singulars

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats individuals que permetran assolir les competències necessàries per superar el mòdul. 65 2,6 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10
Classes teòriques: exposicions per part del professorat sobre els continguts del mòdul. 65 2,6 CA11, CA12, KA09, SA16, SA17
Treball en grup i individual supervisades pel professorat que ajudaran l’alumnat a analitzar i a aprofundir en les temàtiques treballades al llarg del mòdul. 120 4,8 CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, SA15

La metodologia de l’assignatura es basa en l’aprenentatge cooperatiu i el mètode de l’estudi de cas. Les sessions de treball són de caire teòric, pràctic i/o mixt, en coherència amb la docència del màster de psicopedagogia de caràcter eminentment presencial.

Les sessions teòriques s’organitzen a partir d’exposicions magistrals per part del professorat complementades amb recursos audiovisuals (presentacions de diapositives, vídeos, etc.) així com de bibliografia bàsica recomanada. Es portaran a terme activitats diferenciades de treball de formació personal i de treball en grup.

Breument, l’assignatura fa ús de les següents metodologies de aprendizaje:

  • Exposicions magistrals
  • Anàlisi i reflexió de documents de bibliografia bàsica
  • Estudis de cas i simulacions de situacions professionals
  • Treball en grups cooperatius
  • Tutories
  • Dinàmica de grups i treball interpersonal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Programa d'intervenció grupal 20% 0 0 CA10, CA12, KA09, SA15, SA16
Assistència i participació a classe 10% 0 0 SA16
Anàlisi individual crítica associada al projecte presentat 20% 0 0 CA11, KA09, KA10
Aprenentatge orientat a projectes 20% 0 0 CA11, KA09, KA10, SA15, SA16, SA17
Resolució individual d'un cas pràctic d'intervenció psicopedagògica 25% 0 0 CA10, CA11, CA12, KA09, SA17
Autoavaluació 5% 0 0 SA16

Avaluació continua

L'assignatura adopta el criteri de l'avaluació contínua, cosa que fa preceptiva l'assistència a classe per garantir l'adquisició i el desenvolupament de les competències específiques del programa.

L'avaluació consta de 4 evidències d'aprenentatge teòric-pràctiques (dues de grup i dues individuals) fruit de l'anàlisi de casos i del treball de formació personal realitzat. Dues fan referència als temes 1, 2, 3 i 4; i, dues als temes 5, 6, 7 i 8.

  • Aprenentatge orientat a projectes. Realització i defensa d'un projecte grupal d'indagació per a la resolució d'un problema (20%). Aquesta evidència s'elaborarà durant els mesos de desembre de 2026 i gener de 2027 i serà lliurada a finals de febrer.
  • Anàlisi individual crítica associada al projecte presentat (20%). Aquesta evidència es lliurarà a finals de febrer.
  • Programa dintervenció grupal (20%). Al març es desenvoluparà aquesta evidència i es lliurarà a principis dabril.
  • Resolució individual d'un cas pràctic d'intervenció psicopedagògica (25%). A finals del mes d'abril del 2027 es lliurarà aquesta evidència individual.

A més, l'avaluació contempla:

  • Assistència i participació a classe (compartir i expressar opinions i reflexions) (10%). Inclou assistència a classe i participació a les activitats d'aula. Per superar el mòdul, l'estudiant haurà de mostrar una actitud professional basada en el respecte, la responsabilitat, la participació activa, la confidencialitat i el compliment dels principis deontològics propis de l'exercici psicopedagògic.
  • Autoavaluació dels estudiants (5%). Consisteix en una reflexió final escrita dels aprenentatges derivats del mòdul. S'elabora de manera individual. Per autoavaluació s'entén la pròpia participació de l'estudiantat, la seva implicació en el procés d'aprenentatge, la transferència dels aprenentatges al seu rol professional, etc.). El seu lliurament té lloc a finals d'abril del 2027.


Per superar el mòdul, cal haver obtingut una qualificació mínima de 4 en totes les evidències i que, en conjunt, la mitjana ponderada final sigui almenys de 5.

El 6 de maig de 2027 es farà la recuperació de les evidències anteriors (si escau). Per participar en la recuperació, l'estudiant haurà d'haver estat avaluat prèviament en activitats que representin almenys dues terceres parts de la qualificació final del mòdul. Per participar en la recuperació caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 a la nota mitjana del mòdul.


Avaluació única

L'avaluació única consisteix en l'elaboració d'un projecte d'indagació amb la seva anàlisi crítica (40%), un programa d'intervenció (25%), una prova pràctica de la resolució d'un cas (20%) i una recensió teòrica d'un llibre de la bibliografia recomanada (15%). Aquestes activitats es lliuraran el 21 dabril i la prova pràctica tindrà lloc aquell dia.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada: es lliuraran i/o reavaluaran les activitats el 6 de maig.


Aspectes a tenir en compte:

  • L'assistència a les sessions presencials és obligatòria a tots dos sistemes d'avaluació, amb una assistència mínima del 80%. L'incompliment d'aquest requisit pot comportar la no superació de l'assignatura, atès el caràcter eminentment presencial.
  • D'acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d'alguna feina o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, ja sigui un treball individual o en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
  • L'estudiant rebrà la qualificació de no avaluable quan no hagi lliurat activitats d'avaluació que representin almenys el 30% de la qualificació final del mòdul.
  • Les devolucions, tornades o qualificacions de les evidències es realitzaran en un període no superior a 20 dies hàbils.
  • En cas que el mòdul estigui suspès, l'estudiant haurà de matricular-se de nou del mòdul a la propera edició del màster. En aquest cas, no es desarà cap nota de les evidències.
  • En aquesta assignatura es permet utilitzar tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la correcció de textos, les traduccions, la generació d'idees, l'organització inicial de continguts o l'exploració conceptual prèvia. Aquestes tasques no poden substituir, en cap cas, la sistematització ni el tractament habitual de les dades ni les principals responsabilitats de l'estudiant com a autor del treball, com ara la redacció original, la gestió i el tractament de dades pròpies, l'anàlisi crítica o la discussió dels resultats.
  • L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts del treball han estat generades amb tecnologies d'IA, especificar quina eina s'ha fet servir (amb versió i funció concreta) i incloure una reflexió crítica sobre com l'ús de la IA ha influït en el procés i el resultat final del treball. Aquesta reflexió pot formar part de l'apèndix o del capítol metodològic, segons correspongui.
  • La manca de transparència en l'ús d'eines d'IA generativa es considerarà una manca d'honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total a la nota de l'assignatura, així com sancions més grans en casos de gravetat, d'acord amb les normatives de la institució.
  • A més, l'estudiant haurà de demostrar que les eines de IA utilitzades compleixen criteris adequats de confidencialitat, seguretat de dades, protecció dels drets d'autor i fiabilitat del contingut, tal com estableixen les bones pràctiques editorials i ètiques de la investigació.
  • Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general tant oralment com per escrit.

Bibliografia

Ballestín, B. (2017). Infants i joves d'origen immigrant a Catalunya: un estat de la qüestió socioeducativa. Fundació Jaume Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/i/8/o/x/7/f/q/m/i/estatquestio_documenttreball_30_beaballestin_300317.pdf

Barton, L. (Comp.). (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Morata.

Barudy, J., Dantagnan, M., Comas, E., i Vergara, M. (2014). La Inteligencia Maternal. Manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Gedisa.

Bennett-Levy, J., Thwaites, R., Haarhoff, B., i Perry H. (2018). Experimentar la TCC desde dentro. Manual de autopráctica/autorreflexión para terapeutas. Desclée De Brouwer.

Bhabha, J. (2019). Children on the move in the twenty-first century: developing a rights-based plan of action. En, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 83-98). Simpson.

Brinkmann, S. (2022). Pensar. En defensa de una vida reflexiva. Koan.

Budal, S., Poujol, V., Sánchez Martí, A., Gril, A., Kodele, T., Kustec, K., Poštrak, M., Dobrovoljc, A., Žalec, N., Berc, G., Majdak, M., Hanin, L., Pizzo, C., Ferrarini, V., i Maciariello, G. (2023). Bridging pathways with inclusive and transformative outreach frameworks. Training programme (Tender puentes para un planteamiento sistémico de "outreach". Programa de formación). Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/302301

Burke, N. (2021). El pozo más profundo. Sanar los efectos a largo plazo de las experiencias infantiles de la vida. Eleftheria.

Castellanos, N. (2022). Neurociencia del cuerpo. Cómo el organismo esculpe el cerebro. Kairós.

Castillo, M. (2005). Algunes reflexions entorn de la conceptualització de la infància i adolescència en risc social a l'Estat espanyol. Educar, 36, 31-47. https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/39741

Celorio, J. J. (2020). Transitar de la Educación para el Desarrollo a la Educación para una Transición Emancipadora. Retos alternativos a la crisis civilizatoria de la Modernidad. UPV/EHU. https://publicaciones.hegoa.ehu.eus/es/publications/440

Cored, A. (2015). De la terapia racional emotivo conductual a la educación racional emotiva diversidad de pensamientos. Educación y diversidad, 9(1-2), 61-72.

Departament de Drets Socials i Inclusió (s.d). Pobresa i inclusió social. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/pobresa_i_inclusio_social/

El Khayat, M., i Rivero, M. (2021). L’acompanyament i l’orientació en la parentalitat a famílies en entorns de diversitat cultural: Ser mare al Pakistan, ser mare del Pakistan. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 55, 57-66. https://doi.org/10.32093/ambits.vi55.5029

Ezquerro, A. (2023). Apego y desarrollo a lo largo de la vida. Sentilibros.

Fernández, C. (2019). Melancolía clínica y transmisión generacional. Xoroi.

Fernández, L. (2013). Intervención con familias y atención a menores en riesgo social. McGraw-Hill.

Gibson, L. (2015). Hijos adultos de padres emocionalmente inmaduros. Cómo recuperarse del distanciamiento, del rechazo o de los padres autoinvolucrados. Sirio.

Gijón, M. (2020). Pedagogia, somriure i reconeixement. Elements per construir el vincle educatiu en contextos de vulnerabilitat. Compàs d'amalgama, 1, 38-44. https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/35165

González, A. (2023). ¿Por dónde se sale? Planeta.

González, R., Gullón, P., González, A. Carmona, M. (Coords). (2022). Transformar los barrios para evitar el sufrimiento psíquico. Una mirada salubrista a la salud mental. Asociación Española de Neuropsiquiatría.

Guerrero, R. (2018). Educación emocional y apego. Pautas prácticas para gestionar las emociones en casa y en el aula. Planeta.

Heras, J. B. (2013). Adolescentes en conflicto: una experiencia educativa con jóvenes en riesgo social. Editorial CCS.

Jay, M. (2016). La década decisiva. Por qué son importantes de los veinte a los treinta años y cómo sacarles el máximo partido ahora. Asertos.

Marco, E. (2017). Dispositivos de control y reproducción de desigualdades en la intervención con jóvenes migrantes. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 10(1), 50-63. https://doi.org/10.7203/RASE.10.1.9268

Martí, J. J. (Coord.) (2022). Manual de telesalud mental. Tecnologías digitales en la práctica clínica. Pirámide.

Morell, M. (2023). Teoría del apego y crianza natural en los juzgados de familia. Publicacions URV.

Pérez Lizeretti, N. (2012). Terapia basada en inteligencia emocional. Milenio.

Pérez, G. (2011). Intervención sociocomunitaria. UNED.

Perry, B., Szalavitz (2016). El chico a quien criaron como perro. Capitán Swing Libros.

Pinker, S. (2022). El efecto aldea. Cómo el contacto cara a cara te hará más saludable, feliz e inteligente. Funambulista.

Recalti, M. (2022). La luz de las estrellas muertas. Ensayo sobre el duelo y la nostalgia. Anagrama.

Rivas, A., Rodríguez-Marrtín, A., Forteza, D. (2021). Inclusión, Justicia Social y Desarrollo Comunitario: Desafíos y dilemas para la intervención socioeducativa avanzada en la era postcoronavirus. Revista Prisma Social, 33, 1-3. https://revistaprismasocial.es/article/view/4342

Roche, R., i Escotorin, P. (2018). Cuidar con actitud prosocial. Nuevas propuestas para cuidadores. Ciudad Nueva.

Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Tigre de paper.

Rojas-Estapé, M. (2018). Cómo hacer que te pasen cosas buenas. Espasa.

Sánchez, A., Pàmies, J., Caravaca, A., i Llos, B. (2022). Towards a Common Public Culture? Boundaries to Belonging in Catalonia. Social Inclusion, 10(2), 132-142. https://www.cogitatiopress.com/socialinclusion/article/view/4943

Schore, A. (2022). El desarrollo de la mente inconsciente. Eleftheria.

Secanilla, E. (2016). La atención psicoeducativa en la primera infancia. UOC.

Secanilla, E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Gedisa

Secanilla, E. (2021). Diamantes escondidos. 11 historias de jóvenes y adultos con altas capacidades. Gedisa.

Secanilla, E., i Zárate, N. (2022). iTutoría Universitaria: Una herramienta de empoderamiento durante la covid-19. Revista Psicológica Herediana, 14(2), 41-46. https://doi.org/10.20453/rph.v14i2.4175

Suárez-Orozco, C. (2019). A compassionate perspective on immigrant children and youth. En, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 99-122). Simpson.

Subirana, M., i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Kairós.

Tarrés, S. (2023). Mi hijo me cale mal. Plataforma Editorial.

Urrea-Monclús, A., Rodríguez-Pérez, S., Sala-Roca,J., i Zárate-Alva, N. (2021). Instrumentos psicoeducativos para la intervención en pedagogía social: validación criterial del test situacional desarrollo de competencias socioemocionales de jóvenes (DCSE-J). Pedagogía Social. Revista Interuniver­sitaria, 37, 55-68. https://doi.org/10.7179/PSRI_2021.03

Valdés, M. (2021). Vulnerabilidad social, genealogía del concepto. Gazeta de Antropología, 37(1), artículo 01. http://hdl.handle.net/10481/68424

Van der Kolk, B. (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Olivella.

Vilà, R., Freixa, M., Sánchez-Martí, A., i Mateo, M. (2021). Child and Adolescent Care Services: Addressing the Vulnerability of Unaccompanied Minors in Barcelona. En, Handbook of Research on Promoting Social Justice for Immigrants and Refugees Through Active Citizenship and Intercultural Education (pp. 16-36). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-7283-2.ch002

Villar, F. (2022). Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia. Herder.

Zárate, N., i Sala-Roca, J. (2019). Socio-emotional skills of girls in care and young mothers in care. Children and Youth Services Review, 100, 50-56. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2019.02.036

Zárate, N., i Soldevilla, A. (2019). Guía de Actividades para el Desarrollo de Competencias Socioemocionales. Dipòsit digital de la UAB. https://ddd.uab.cat/record/256248?ln=ca

Zárate, N.; Arnau-Sabatés, L., i Sala-Roca, J. (2017). Factors influencing perceptions of teenage motherhood among girls in residential care. European Journal of Social Work. https://doi.org/10.1080/13691457.2017.1292397


Programari

Sense programari associat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català anual tarda