Guia en format PDF
Logo

Ecologia Política

Codi: 42406
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social / Master in Interdisciplinary Studies in Environmental, Economic and Social Sustainability OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Sergio Villamayor Tomas
Correu electrònic :
sergio.villamayor@uab.cat

Equip docent

Panagiota Kotsila
Esteve Corbera Elizalde
Sergio Villamayor Tomas
Marina Requena Mora
Arnim Scheidel

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Si no és parlant nadiu d'anglès: informe de puntuació IELTS (amb una puntuació mínima de 6,5) o TOEFL (mínim 550 basat en paper, 213 basat en ordinador, 79 basat en web) o un certificat de competència en anglès de Cambridge o certificat de Cambridge en anglès avançat.

Els estudiants han de tenir un títol de grau amb rellevància als estudis ambientals o urbanístics. Preferiblement amb formació prèvia en ciències socials (és a dir, negocis, sociologia, ciències polítiques, economia)

Objectius

Aquest curs explora el camp interdisciplinari de l’ecologia política. L’ecologia política és un enfocament teòric i metodològic per a l’estudi dels sistemes socioecològics que se centra en el conflicte, el poder i la distribució desigual dels costos i beneficis ambientals. Us familiaritzareu amb els conceptes clau utilitzats pels ecòlegs polítics i aprendreu a aplicar aquests conceptes al vostre material empíric. Us introduirem a una manera crítica d’analitzar i entendre els problemes ambientals, la política i les polítiques públiques. Al final del curs, hauríeu de ser capaços de dur a terme un projecte de recerca en ecologia política de manera autònoma. A més, aprendreu a llegir i analitzar ciències socials, i millorareu les vostres habilitats d’escriptura i d’argumentació.

Resultats d'aprenentatge

  • CA22 (Dissenyar estratègies de governança ambiental i participació d’actors socials i institucionals que promoguin solucions equitatives als conflictes socioambientals i a la gestió sostenible de recursos.) Dissenyar estratègies de governança ambiental i participació d’actors socials i institucionals que promoguin solucions equitatives als conflictes socioambientals i a la gestió sostenible de recursos.
  • CA23 (Treballar de manera efectiva en un context multidisciplinari per abordar els desafiaments de la sostenibilitat des de l’ecologia política.) Treballar de manera efectiva en un context multidisciplinari per abordar els desafiaments de la sostenibilitat des de l’ecologia política.
  • CA24 (Proposar mesures per disminuir les desigualtats socioambientals amb especial atenció a la perspectiva de gènere i promoure la justícia ambiental en el marc de l’ecologia política.) Proposar mesures per disminuir les desigualtats socioambientals amb especial atenció a la perspectiva de gènere i promoure la justícia ambiental en el marc de l’ecologia política.
  • KA23 (Definir les principals teories socials que sustenten l’ecologia política, com la distribució ecològica desigual, els béns comuns, la construcció social de la natura i la justícia ambiental i climàtica.) Definir les principals teories socials que sustenten l’ecologia política, com la distribució ecològica desigual, els béns comuns, la construcció social de la natura i la justícia ambiental i climàtica.
  • KA24 (Explicar conceptes i debats clau en ecologia política i destacar la rellevància que tenen en els contextos del sud i del nord globals.) Explicar conceptes i debats clau en ecologia política i destacar la rellevància que tenen en els contextos del sud i del nord globals.
  • SA22 (Analitzar exemples de recerca empírica sobre accés, ús, planejament i governança de recursos naturals i infraestructura urbana, i de la distribució desigual dels costos i beneficis ambientals.) Analitzar exemples de recerca empírica sobre accés, ús, planejament i governança de recursos naturals i infraestructura urbana, i de la distribució desigual dels costos i beneficis ambientals.
  • SA23 (Analitzar els actors socials i polítics rellevants en l’estudi de conflictes socioambientals des de l’ecologia política.) Analitzar els actors socials i polítics rellevants en l’estudi de conflictes socioambientals des de l’ecologia política.
  • SA24 (Seleccionar críticament metodologies qualitatives i participatives adequades per a la recerca en ecologia política.) Seleccionar críticament metodologies qualitatives i participatives adequades per a la recerca en ecologia política.

Continguts

  • Ecologia política com a enfocament multidisciplinari per a l’estudi dels problemes ambientals des d’una perspectiva crítica.
  • Principals teories ecològiques i socials que informen l’ecologia política, incloent-hi, per exemple, l’ecologia del no-equilibri, la distribució ecològica desigual, els béns comuns, la construcció social de la natura i la justícia ambiental i climàtica.
  • Eines metodològiques per a la recerca en ecologia política.
  • Selecció de conceptes i debats clau en ecologia política rellevants per al Sud Global i el Nord Global.
  • Exemples de recerca empírica sobre l’accés, l’ús, la planificació i/o la governança dels recursos naturals i de les infraestructures urbanes, així com sobre la distribució desigual dels costos i beneficis ambientals.


El curs consta de 18 classes. Cada classe, excepte les quatre primeres que serviran d’introducció, es basa habitualment en una lectura obligatòria i fins a tres lectures optatives que proporcionen tant perspectives teòriques com empíriques sobre el tema corresponent. Es discutiran les lectures conjuntament a classe, i s’espera que tothom participi activament en les discussions i que llegeixi els articles assignats amb antelació. Les sessions combinaran presentacions del professorat, debats sobre les lectures i sessions de grups reduïts centrades en qüestions específiques, material videogràfic i altres recursos. El nucli del curs cobreix la major part dels principals temes de l’ecologia política. El professorat ha estat assignat als diferents temes segons la seva experiència de recerca. Sergio Villamayor-Tomas, Esteve Corbera i Panagiota Kotsila introduiran el curs i impartiran docència sobre els béns comuns, la vulnerabilitat i l’adaptació, la construcció social de la natura, les estratègies de conservació i la justícia ambiental urbana. Marina Requena i Arnim Scheidel impartiran docència sobre l’ambientalisme dels pobres i sobre justícia ambiental i conflictes ambientals.


PART I – THE FOUNDATIONS OF POLITICAL ECOLOGY

Session 1 – What is political ecology? (Esteve Corbera) –

Mandatory:

Robbins, P., 2004. Political versus Apolitical Ecologies. (Chapter 1) in Political Ecology, Blackwell.

Optional:

Forsyth, T. (2008). Political ecology and the epistemology of social justice. Geoforum, 39(2), 756-764.

Sultana, F. "Political ecology 1: From margins to center." Progress in Human Geography 45, no. 1 (2021): 156-165.

Rocheleau, D.E. (2008) Political ecology in the key of policy: from chains of explanation to webs of relation. Geoforum, 39(2): 716-727.


Session 2 – How about feminist political ecology? (Panagiota Kotsila) –

Mandatory:

Doshi, Sapana. "Embodied urban political ecology: Five propositions." Area 49, no. 1 (2017): 125-128.

Optional:

Singh, Neera M. "The affective labor of growing forests and the becoming of environmental subjects: Rethinking environmentality in Odisha, India." Geoforum 47 (2013): 189-198.

Sultana, Farhana. "Political ecology 1: From margins to center." Progress in human geography 45, no. 1 (2021): 156-165.

Elmhirst, Rebecca. "Feminist political ecology." In The Routledge handbook of political ecology, pp. 519-530. Routledge, 2015.

González-Hidalgo, M., & Zografos, C. (2020). Emotions, power, and environmental conflict: Expanding the ‘emotional turn’ in political ecology. Progress in Human Geography, 44(2), 235-255.


Session 3 - Can you sum up a poem I? A critical survey of political ecology methods (Sergio Villamayor-Tomas)

Mandatory:

Rocheleau, D. (1995). Maps, numbers, text, and context: Mixing methods in feminist political ecology. The Professional Geographer, 47(4), 458-466.

Optional:

Walker, P. A. (2007). Political ecology: where is the politics?. Progress in Human geography, 31(3), 363-369.

Rocheleau, D.E. (2008) Political ecology in the key of policy: from chains of explanation to webs of relation. Geoforum, 39(2): 716-727.

Zimmerer, K. S. (2015). Methods and environmental science in political ecology. In The Routledge handbook of political ecology (pp. 172-190). Routledge.


Session 4 - Can you sum up a poem II? A critical survey of feminist political ecology techniques (Panagiota Kotsila)

Mandatory

Rocheleau, Dianne. "Maps, numbers, text, and context: Mixing methods in feminist political ecology." The Professional Geographer 47, no. 4 (1995): 458-466.

Optional

Zaragocin, Sofia, and Martina Angela Caretta. "Cuerpo-territorio: A decolonial feminist geographical method for the study of embodiment." Annals of the American Association of Geographers 111, no. 5 (2021): 1503-1518.

Coll-Planell, Mar, and Maria Rodó-Zárate. "Climate Relief Maps: A methodological framework for exploring everyday experiences of climate change through an intersectional lens." Ambio (2025): 1-14.

Kotsila, Panagiota, Valeria‐Carolin Cuenca, Manuel Franco, Lourenço Melo, and Sam Pickard. "Embodying and resisting urban heat injustice: migrant vulnerabilities and radical adaptations in El Raval, Barcelona." International Journal of Urban and Regional Research 49, no. 6 (2025): 1462-1484.



PART II – SEMINAL THEMES IN POLITICAL ECOLOGY

Session 5 – Political ecology in the making: The case of research on the commons 1.0? (Sergio Villamayor-Tomas) –

Mandatory:

Ostrom, E. 1990. Governing The Commons. Cambridge University Press, New York. (pp. 58-82).

Optional:

Cole, D. H., Epstein, G., & McGinnis, M. D. (2014). Digging deeper into Hardin's pasture: the complex institutional structure of ‘the tragedy of the commons’. Journal of Institutional Economics, 10(3), 353-369.

Cox, M., Arnold, G., & Tomas, S. V. (2010). A review of design principles for community-based natural resource management. Ecology and Society, 15(4).

Ostrom, E., Janssen, M. A., & Anderies, J. M. (2007). Going beyond panaceas. Proceedings of the National Academy of Sciences, 104(39), 15176-15178.


Session 6 – Political ecology in the making: The case of research on the commons 2.0 (Sergio Villamayor-Tomas) –

Mandatory:

Agrawal, A. 1994. I don’t need it but you can’t have it: Politics on the commons. Pastoral Development Network 36:36–55.

Optional:

García López, G. A., Velicu, I., & D’Alisa, G. (2017). Performing counter-hegemonic common (s) senses: Rearticulating democracy, community and forests in Puerto Rico. Capitalism Nature Socialism, 28(3), 88-107.

Scholtens, Joeri. 2016. The elusive quest for access and collective action: North Sri Lankan fishers’ thwarted struggles against a foreign trawler fleet. International Journal of the Commons, 10(2).

Villamayor-Tomas, S., & García-López, G. A. (2021). Commons movements: Old and new trends in rural and urban contexts. Annual Review of Environment and Resources, 46(1), 511-543.


Session 7 – Vulnerability and adaptation in rural contexts (Sergio Villamayor-Tomas) –

Mandatory:

Sovacool, B. K. (2018). Bamboo beating bandits: Conflict, inequality, and vulnerability in the political ecology of climate change adaptation in Bangladesh. World development, 102, 183-194.

Optional:

Adger, W. N. (2006). Vulnerability. Global environmental change, 16(3), 268-281.

Collins, T. W. (2008). The political ecology of hazard vulnerability: marginalization, facilitation and the production of differential risk to urban wildfires in Arizona’s White Mountains. Journal of Political Ecology, 15(1), 21-43.

Facchini, F., Villamayor-Tomas, S., Corbera, E., Ravera, F., Pocull-Bellés, G., & Codina, G. L. (2023). Socio-ecological vulnerability in rural Spain: research gaps and policy implications. Regional Environmental Change, 23(1), 26.

Kelly, P. M., & Adger, W. N. (2000). Theory and practice in assessing vulnerability to climate change and Facilitating adaptation. Climatic change, 47(4), 325-352.


Session 8 – Vulnerability and adaptation in urban contexts (Panagiota Kotsila) –

Mandatory:

Kotsila, P., Ruiz Cayuela, Hidalgo, M. (FORTHCOMING 2026) Vulnerability revisited: Advancing feminist political ecology approaches inclimate and health studies. Progress in Environmental Geography.

Optional:

Tschakert, P. (2012). From impacts to embodied experiences: tracing political ecology in climate change research. Geografisk Tidsskrift-Danish Journal of Geography, 112(2), 144–158. https://doi.org/10.1080/00167223.2012.741889

Nightingale, Andrea J. "Urban climate change and feminist political ecology." In Turning up the heat, pp. 143-158. Manchester University Press, 2023.


Session 9 – The social construction of nature (Esteve Corbera) –

Mandatory:

Robbins, P., 2004. Challenges in Social Construction (Chapter 6). In Political Ecology, Blackwell

Optional:

Sletto B., 2008, The Knowledge that Counts: Institutional Identities, Policy Science, and the Conflict Over Fire Management in the Gran Sabana, Venezuela. World Development, 36(10): 1938-1955.

Benjaminsen, T.A., Aune, J., Sidibé, D. (2010) A critical political ecology of cotton and soil fertility in Mali. Geoforum, 41: 647-656.

Davis, D.K., 2005. Indigenous knowledge and the desertification debate: problematising expert knowledge in North Africa. Geoforum, 36: 509–524.


Session 10 – ‘Territorial’ conservation I (Esteve Corbera) –

Mandatory:

Neumann R.P., 2015. ‘Nature conservation’. In: The Routledge handbook of political ecology, Routledge.

Optional:

Bocarejo, D., Ojeda, D., 2016. Violence and conservation: Beyond unintended consequences and unfortunate coincidences. Geoforum, 69: 176-183.

Brown, K. (1998) The political ecology of biodiversity, conservation and development in Nepal’s Terai: Confused meanings, means and ends. Ecological Economics, 24: 73-87.

Peluso, N.L. (1993) Coercing conservation? The politics of state resource control. Global Environmental Change, 3(2): 199–217.


Session 11 – ‘Neoliberal’ conservation (Esteve Corbera) –

Mandatory:

Apostolopoulou E., Chatzimentor A., Maestre-Andrés S., Requena M., Bormpoudakis D. 2021. Reviewing 15 years of research on neoliberal conservation. Geoforum 124, pp. 236–256.

Optional:

Bluwstein J., 2018. From colonial fortresses to neoliberal landscapes in Northern Tanzania: a biopolitical ecology of wildlife conservation. Journal of Political Ecology 25(1): 144-168.

Corbera, E., 2012. Problematizing REDD+ as an experiment in payments for ecosystem services. Current Opinion in Environmental Sustainability, 4: 612–619.

Corbera, E., Lave, R., Robertson, M., Maestre-Andrés, S. (2021) Neoliberal policy refugia: The death and life of biodiversity offsetting in the European Union and its member states.Transactions of the Institute of British Geographers, 46(2): 255-269.


Session 12 –Social metabolism, affluence, and environmental impact: Who is "too poor" or "too rich" to be green? I (Marina Requena-i-Mora) –

Mandatory:

Martinez-Alier, J. (1995). The environment as a luxury good or "too poor to be green"? Ecological Economics, 13(1), 1-10.

Optional:

Requena-i-Mora, M., & Brockington, D. (2021). Seeing environmental injustices: the mechanics, devices and assumptions of environmental sustainability indices and indicators. Journal of Political Ecology, 28(1).

Martinez-Alier, J. (2004). Ecological distribution conflicts and indicators of sustainability. International Journal of Political Economy, 34(1), 13-30


Session 13 –Public support for environmental protection: Who is too poor or too rich to be green? II (Marina Requena-i-Mora) –

Mandatory:

Requena-i-Mora, M., Brockington, D., & Fleischman, F. (2025). Eco-paradox USA: The relationships between economic growth and environmental concern generally, and by different income groups. Ecological Economics, 235, 108648.

Optional:

Inglehart, R., 1995. Public support for environmental protection: objective problems and subjective values in 43 societies. PS. Polit. Sci. Polit. 28, 57–72. https://doi.org/10.2307/420583.

Gugushvili, D. (2021). Public attitudes toward economic growth versus environmental sustainability dilemma: evidence from Europe. International Journal of Comparative Sociology, 62(3), 224-240.


Session 14 – Environmental degradation and marginalization (Arnim Scheidel) –

Mandatory:

Benjaminsen, T. A. (2015). Political Ecologies of Environmental Degradation and Marginalization. In T. Perreault, G. Bridge, & McCarthy J (Eds.), The Routledge Handbook of Political Ecology (Chapter 27). Routledge.

Optional:

Navas, G. (2023). ‘If there’s no evidence, there’s no victim’: undone science and political organisation in marginalising women as victims of DBCP in Nicaragua. The Journal of Peasant Studies, 50(4), 1569–1592. https://doi.org/10.1080/03066150.2021.2024517

Dunlap, A., & Jakobsen, J. (2019). Studying the Worldeater(s): Political Ecology and Critical Agrarian Studies and Their Origins, Differences and Convergence. In The Violent Technologies of Extraction (pp. 43–72). Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-26852-7_3


Session 15 – Environmental Justice movements (Arnim Scheidel) –

Mandatory:

Anguelovski, I., & Martínez Alier, J. (2014). The “Environmentalism of the Poor” revisited: Territory and place in disconnected glocal struggles. Ecological Economics, 102, 167–176. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2014.04.005

Optional:

Scheidel, A., del Bene, D., Liu, J., Navas, G., Mingorría, S., Demaria, F., Avila, S., Roy, B., Ertör, I., Temper, L., & Martínez-Alier, J. (2020). Environmental conflicts and defenders: A global overview. Global Environmental Change, 63, 102104. https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2020.102104

Schlosberg, D., Rickards, L., Pearse, R., della Bosca, H., & Moraes, O. (2025). Critical environmental justice in contemporary scholarship and movements: consensus and plurality of the discourse. Environmental Politics, 34(3), 399–420. https://doi.org/10.1080/09644016.2024.2362573


Session 16 – Urban environmental justice (Panagiota Kotsila) –

Mandatory

Gould, K., & Lewis, T. (2016) Green Gentrification: Urban Sustainability and the Struggle for Environmental Justice. Routledge. Chapter 2.

Optional

Heynen, N., Kaika, M., Swyngedouw, E. (2006) Urban Political Ecology: Politicizing the production of urban natures. In In the Nature of Cities (pp. 16-35). Routledge.

Kotsila, P., Anguelovski, I., Baró, F., Langemeyer, J., Sekulova, F. and JT Connolly, J., (2021). Nature-based solutions as discursive tools and contested practices in urban nature’s neoliberalisation processes. Environment and Planning E: Nature and Space, 4(2), pp.252-274.

Anguelovski, Isabelle, Panagiota Kotsila, Loretta Lees, Margarita Triguero-Mas, and Amalia Calderón-Argelich. "From heat racism and heat gentrification to urban heat justice in the USA and Europe." Nature Cities 2, no. 1 (2025): 8-16.


Session 17 Book Review 1 (all instructors)


Session 18 Book Review 2 (all instructors)


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball per fer a casa: ressenya d’un llibre (treball escrit individual) 34 1,36 CA22, CA23, CA24, KA23, KA24
Treball en grup (a classe) 26 1,04 KA23, KA24
Revisió d'assajos a l'aula 6 0,24 KA23, KA24
Lectures 21 0,84 KA23, KA24
Assaigs curts 47 1,88 SA22, SA23, SA24
Treball en grups reduïts (fora de classe) 10 0,4 KA23, KA24

Veure Evaluació

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ressenya individual de llibre 20% 0 0 KA23, KA24, SA22, SA23, SA24
Defensa de la ressenya del llibre 10% 4 0,16 KA23, KA24
Examen final 40% 2 0,08 SA22, SA23, SA24
Assajos breus 30% 0 0 CA22, CA23, CA24, SA22, SA23, SA24

Aquest mòdul no ofereix avaluació única, d’acord amb la coordinació del grau i amb el Deganat de la Facultat de Ciències. L’avaluació es basa en tres elements principals:

1. Assajos setmanals a classe (30% de la nota final)

En preparació de cada sessió, l’estudiantat haurà d’escriure a casa un assaig d’opinió informada de 100 paraules, centrat en una pregunta relacionada amb les lectures que el professorat publicarà a CV com a mínim amb 3 dies hàbils d’antelació. Aquests assajos s’utilitzaran com a material per ajustar les classes i per obrir la discussió sobre el tema del dia a l’inici de cada sessió. Els assajos s’avaluaran amb finalitat qualificadora. Les quatre primeres sessions no tindran assaig. Si es vol comentar les activitats o l’avaluació, es pot demanar una cita amb el professorat corresponent.

La no entrega dels assajos dins del termini sense justificació adequada (per exemple, problemes de salut) comportarà una qualificació de zero, que s’inclourà en la mitjana del component d’assajos de la nota final. En cas de no assistir a classe, malaltia, etc., cal informar el professorat amb antelació i després entregar l’assaig més tard segons s’acordi. Per defecte, si l’assaig s’entrega més d’una setmana després de la data límit, es qualificarà amb un zero.

L’estudiantat oient també haurà de fer l’activitat setmanal, però està exempt de la ressenya del llibre i de l’examen (més informació a continuació).

Els assajos s’avaluaran segons:

  • Correcció: capacitat de referenciar adequadament conceptes clau de les lectures.
  • Força i desenvolupament de l’argument per defensar la posició pròpia.
  • Aplicació de conceptes teòrics mitjançant exemples concrets, connectant lectures amb casos reals i pràctics que il·lustrin dinàmiques d’ecologia política.
  • Connexions analítiques clares amb conceptes rellevants d’ecologia política i afins.
  • Comunicació (claredat i concisió).

2. Examen (40% de la nota final)

Tindrà lloc en la data establerta (vegeu programa). L’examen serà escrit a classe i a mà, i es permetrà portar apunts en format no digital. Durarà 2 hores i inclourà preguntes relacionades amb els assajos, les lectures obligatòries i optatives, i les discussions a classe. La familiaritat amb les lectures optatives pot ser important per aspirar a una qualificació alta.

L’estil de les preguntes serà similar al dels exercicis setmanals, és a dir, preguntes breus amb una resposta esperada d’aproximadament 250 paraules. Els assajos serveixen per preparar l’examen. Es poden fer adaptacions per a casos especials si l’estudiantat necessita més temps o ajustos en les condicions d’examen. Cal contactar amb la coordinació del curs a l’inici del mòdul si es requereixen aquestes adaptacions. Els exàmens s’avaluaran de manera anònima.

L’estudiantat que suspengui l’examen (menys del 50% de la puntuació disponible) tindrà una oportunitat de recuperació (vegeu data al programa). Si se suspèn l’examen per segona vegada, es suspendrà el mòdul.

3. Ressenya de llibre (30% de la nota final)

El professorat publicarà a l’inici del curs una sèrie de llibres per escriure una ressenya de 1.000 paraules (Times New Roman, 12 pt, espai senzill). Les instruccions de la ressenya es presentaran a la primera sessió del curs. L’estudiantat haurà de triar un llibre una setmana després de la tercera sessió del curs. La ressenya serà individual i s’haurà d’entregar a CV en la data establerta (pendent de confirmació). L’última sessió abans de l’examen es dedicarà a presentacions en grup de les ressenyes. Els grups es formaran en funció dels llibres escollits. En aquesta sessió, cada membre del grup haurà de respondre entre 1 i 2 preguntes del professorat per verificar que ha llegit i entès el llibre. Si hi ha problemes de contribució al treball en grup, caldrà comunicar-ho a la coordinació del curs perquè es pugui avaluar i ajustar la qualificació si cal.

Les ressenyes s’avaluaran segons:

  • Comprensió dels arguments del llibre (tesi principal, conceptes clau i contribució general).
  • Anàlisi crítica (avaluació de fortaleses, limitacions i supòsits, més enllà del resum).
  • Connexió amb l’ecologia política (relació amb teories, conceptes i debats del curs).
  • Ús d’evidències (exemples i referències del llibre).
  • Organització i redacció acadèmica (claredat, estructura i llenguatge acadèmic adequat).

Declaració sobre IA

En aquest curs no es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) en cap etapa. Qualsevol treball que inclogui contingut generat per IA es considerarà una vulneració de la integritat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total de la qualificació de l’activitat, o sancions més greus en casos severs.


Bibliografia

Veure secció de continguts

 

Programari

Ningú

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt