Logo

Operacions i Gestió d’Aviació No Tripulada

Codi: 108239
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Gestió Aeronàutica OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Jose Luis Muñoz Gamarra
Correu electrònic :
joseluis.munoz.gamarra@uab.cat

Equip docent

Tomás De Urrengoechea Cantavenera

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta assignatura és proporcionar als estudiants una comprensió integral de l’U-space i l’UTM com a marcs digitals de gestió del trànsit destinats a permetre operacions amb aeronaus no tripulades segures, escalables i eficients en l’espai aeri a baixa altitud. L’assignatura introdueix els fonaments operacionals, reguladors, tecnològics i de seguretat necessaris per dissenyar, autoritzar, gestionar i avaluar operacions UAS complexes, amb un èmfasi especial en els serveis U-space europeus, l’avaluació del risc operacional, la resolució estratègica i tàctica de conflictes, la gestió de contingències i l’avaluació del rendiment. En finalitzar l’assignatura, els estudiants haurien de ser capaços d’analitzar les operacions UAS des d’una perspectiva sistèmica i comprendre com l’estructura de l’espai aeri, els serveis digitals, les capacitats de les aeronaus, la regulació i els algoritmes de gestió del trànsit interactuen per donar suport a les futures operacions amb drons i de mobilitat aèria avançada.


Resultats d'aprenentatge

  • CM15 (Fer millores tecnològiques en els sistemes de gestió d’empreses i institucions del sector aeronàutic, generant solucions innovadores i eficients.) Fer millores tecnològiques en els sistemes de gestió d’empreses i institucions del sector aeronàutic, generant solucions innovadores i eficients.
  • CM16 (Desenvolupar projectes de desplegament i optimització de sistemes d’operació, control i gestió de processos aeronàutics orientats a l’eficiència i la sostenibilitat operativa.) Desenvolupar projectes de desplegament i optimització de sistemes d’operació, control i gestió de processos aeronàutics orientats a l’eficiència i la sostenibilitat operativa.
  • KM28 (Relacionar els components que constitueixen un sistema aeri no tripulat.) Relacionar els components que constitueixen un sistema aeri no tripulat.
  • KM32 (Relacionar els conceptes fonamentals de la mobilitat aèria urbana i les seves aplicacions.) Relacionar els conceptes fonamentals de la mobilitat aèria urbana i les seves aplicacions.
  • KM33 (Identificar els conceptes fonamentals relacionats amb el desplegament de missions en el context U-Space: actors, serveis i legislació aplicable.) Identificar els conceptes fonamentals relacionats amb el desplegament de missions en el context U-Space: actors, serveis i legislació aplicable.
  • KM35 (Descriure els aspectes clau del marc normatiu aplicable a la gestió aeronàutica, incloent-hi els reglaments JAR i de l’EASA i altres marcs nacionals i internacionals rellevants.) Descriure els aspectes clau del marc normatiu aplicable a la gestió aeronàutica, incloent-hi els reglaments JAR i de l’EASA i altres marcs nacionals i internacionals rellevants.
  • SM25 (Utilitzar programari específic i eines informàtiques de gestió en la planificació, el seguiment i l’anàlisi de resultats de missions de sistemes aeris no tripulats (UAS), en particular, en el context U-Space.) Utilitzar programari específic i eines informàtiques de gestió en la planificació, el seguiment i l’anàlisi de resultats de missions de sistemes aeris no tripulats (UAS), en particular, en el context U-Space.

Continguts

PART I: FONAMENTS DE L’U-SPACE I L’UTM


  • Tema 1: Introducció a l’U-space i l’UTM
  • Introducció
  • Motivació de l’U-space i l’UTM
  • El creixement de les operacions amb aeronaus no tripulades
  • De les operacions individuals amb drons a la gestió del trànsit
  • Principals dominis operacionals: mobilitat aèria urbana, logística, inspecció, resposta a emergències i serveis públics
  • L’U-space com a infraestructura digital per a la gestió de l’espai aeri a baixa altitud
  • Visió general del fil conductor de l’assignatura i de l’enfocament d’avaluació
  • Tema 2: Aeronaus no tripulades i capacitats operacionals
  • Introducció
  • Principals tipus d’aeronaus no tripulades
  • Aeronaus multirotor, d’ala fixa, híbrides VTOL i eVTOL
  • Prestacions de l’aeronau: velocitat, autonomia, abast, càrrega útil i altitud
  • Enllaços de comandament i control
  • Capacitats de navegació, vigilància i comunicació
  • Limitacions operacionals i comportament en contingència
  • Relació entre les característiques de l’aeronau, el disseny de la missió i el risc operacional
  • Tema 3: Operacions UAS i context de l’espai aeri
  • Introducció
  • Tipus d’operacions UAS: VLOS, EVLOS i BVLOS
  • Categories oberta, específica i certificada
  • Espai aeri a molt baixa altitud i interacció amb l’aviació convencional
  • Zones geogràfiques i restriccions operacionals
  • Entorns urbans, rurals, industrials i propers a aeroports
  • Restriccions operacionals imposades per l’estructura de l’espai aeri
  • El paper del disseny de l’espai aeri per permetre operacions UAS segures
  • Tema 4: Ecosistema U-space i agents implicats
  • Introducció
  • Principals actors de l’ecosistema U-space
  • Operadors UAS i pilots remots
  • Proveïdors de serveis U-space
  • Proveïdors de serveis d’informació comuna
  • Proveïdors de serveis de navegació aèria i autoritats competents
  • Municipis, serveis d’emergència i gestors d’infraestructures
  • Rols, responsabilitats i fluxos d’informació
  • Coordinació institucional i operacional en entorns U-space
  • Tema 5: Visió internacional dels desenvolupaments U-space i UTM
  • Introducció
  • Enfocament europeu de l’U-space
  • Enfocament UTM dels Estats Units
  • Perspectiva de l’OACI sobre l’UTM
  • SESAR, CORUS i iniciatives europees de recerca
  • Desenvolupaments en mobilitat aèria avançada i mobilitat aèria urbana
  • Comparació entre enfocaments centralitzats, federats i basats en serveis
  • Lliçons apreses de demostracions internacionals i projectes pilot

PART II: REGULACIÓ, RISC I AUTORITZACIÓ OPERACIONAL


  • Tema 6: Marc regulador europeu per als UAS i l’U-space
  • Introducció
  • Marc regulador europeu dels UAS
  • Regulacions relacionades amb les operacions UAS
  • Regulacions relacionades amb l’espai aeri U-space i els seus serveis
  • Designació de l’espai aeri U-space
  • Certificació i supervisió dels proveïdors de serveis U-space
  • Relació entre la regulació U-space, ATM i ANS
  • Reptes reguladors per a operacions UAS escalables
  • Tema 7: Preparació d’una operació UAS: risc operacional i SORA
  • Introducció
  • Concepte d’operacions
  • Risc a terra i risc aeri
  • Risc inicial i risc residual
  • Mesures de mitigació
  • Barreres estratègiques i tàctiques de risc
  • SAIL i objectius de seguretat operacional
  • El paper de SORA en la categoria específica
  • Aplicació pràctica de SORA a operacions BVLOS
  • Tema 8: Autorització operacional i paquet d’evidències
  • Introducció
  • Procés d’autorització operacional
  • Manuals operacionals i procediments
  • Procediments normals, anormals i d’emergència
  • Competència de la tripulació i requisits organitzatius
  • Evidències tècniques i documentació de l’aeronau
  • Evidències de comandament i control
  • Planificació de contenció, contingència i resposta a emergències
  • De l’avaluació del risc a l’aprovació reguladora

PART III: REPRESENTACIÓ DIGITAL I SERVEIS U-SPACE


  • Tema 9: Representació digital de missions UAS
  • Introducció
  • Conceptes d’intenció de vol i U-plan
  • Trajectòries quatre-dimensionals
  • Volums operacionals i finestres temporals
  • Incertesa de trajectòria i marges operacionals
  • Geofencing i geocaging
  • Discretització de la missió i ocupació de l’espai aeri
  • Impacte de la representació de la missió sobre la capacitat i la seguretat
  • Tema 10: Serveis U-space bàsics I
  • Introducció
  • Servei d’identificació de xarxa
  • Servei de geo-consciència
  • Servei d’autorització de vol UAS
  • Servei d’informació de trànsit
  • Informació d’entrada i de sortida requerida per cada servei
  • Dependències entre serveis i intercanvi de dades
  • Exemples operacionals de serveis U-space básica
  • Limitacions i modes de fallada dels serveis bàsics
  • Tema 11: Serveis U-space bàsics i avançats II
  • Introducció
  • Servei d’informació meteorològica
  • Servei de monitoratge de conformitat
  • Suport al seguiment i a la vigilància
  • Serveis d’informació d’emergència
  • Suport a la detecció estratègica de conflictes
  • Coordinació entre múltiples proveïdors de serveis
  • Descobriment i sincronització de serveis
  • Serveis avançats per a operacions denses i complexes

PART IV: GESTIÓ DEL TRÀNSIT, SEGURETAT I RENDIMENT DEL SISTEMA


  • Tema 12: Desconflicció estratègica i equilibri demanda-capacitat
  • Introducció
  • Detecció estratègica de conflictes
  • Mínimes de separació i gestió de conflictes quatre-dimensional
  • Enfocaments basats en l’ordre d’arribada
  • Enfocaments de planificació per lots
  • Retard, rebuig i acceptació de missions
  • Equilibri demanda-capacitat en l’espai aeri U-space
  • Eficiència, equitat i escalabilitat en la planificació estratègica
  • Tema 13: Seguretat tàctica, monitoratge i gestió de contingències
  • Introducció
  • Detecció tàctica de conflictes i alertes
  • Conceptes de detecció i evitació
  • Pèrdua de comandament i control
  • Degradació de la navegació i comportament fora de condicions nominals
  • Reconfiguració dinàmica de l’espai aeri
  • Procediments d’aterratge d’emergència i retorn a casa
  • Interacció amb l’aviació tripulada i les operacions d’emergència
  • Barreres de seguretat en escenaris nominals i no nominals
  • Tema 14: Avaluació, simulació i validació de conceptes U-space
  • Introducció
  • Per què els sistemes U-space necessiten una avaluació quantitativa
  • Indicadors de seguretat, capacitat, eficiència i resiliència
  • Ràtio d’acceptació de missions, retard i ocupació de l’espai aeri
  • Indicadors de pèrdua de separació, quasi col·lisió en vol i col·lisió en vol
  • Simulació Monte Carlo per a esdeveniments de seguretat rars
  • Disseny d’escenaris i anàlisi de sensibilitat
  • Validació d’algoritmes, serveis i conceptes operacionals
  • Limitacions de l’avaluació basada en simulació


PART V: DESPLEGAMENT, REPTES FUTURS I PROJECTE INTEGRAT


  • Tema 15: Desplegament futur de l’U-space i reptes de recerca
  • Introducció
  • Del desplegament inicial de l’U-space a les operacions madures
  • Entorns U-space multiproveïdor
  • Integració amb la mobilitat aèria urbana i la mobilitat aèria avançada
  • Vertiports i infraestructura terrestre
  • Ciberseguretat, governança de dades i responsabilitat
  • Automatització i intel·ligència artificial en els serveis U-space
  • Acceptació social i impacte ambiental
  • Reptes oberts de recerca en U-space i UTM
  • Presentació i discussió del projecte final


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes teòriques 30 1,2 KM28, KM32, KM33, KM35, SM25
Pràctiques de laboratori 10 0,4 CM15, CM16, KM28, KM32, KM33, KM35, SM25
Treball autònom i lliuraments 100 4 CM15, CM16, KM28, KM32, KM33, KM35, SM25
Pràctiques d'aula 10 0,4 CM15, KM28, KM32, KM33, KM35

El plantejament metodològic general de l’assignatura està basat en el principi de la multivarietat d’estratègies, amb el que es pretén facilitar la participació activa i la construcció del procés d’ aprenentatge per part de l’ estudiant. En aquest sentit, es plantejaran sessions magistrals en grup complet, i activitats pràctiques i de seguiment del treball de l’ estudiant, en grup reduït.


Concretament, les activitats formatives incloses en aquesta assignatura són les següents:


Classes de teoria


Exposició i discussió dels conceptes fonamentals de l’ assignatura (grup complet).


Pràctiques d'aula


Resolució i discussió d'exercicis que permetin refermar els conceptes teòrics de l’ assignatura (grups de treball reduïts).


Treball pràctic (projecte)


El treball central de la assignatura el constitueix el desenvolupament en equips de treball d’ un petit projecte del que, addicionalment, s’ haurà de redactar una memòria i realitzar una presentació oral. Mitjançant el desenvolupament d’ aquest projecte es pretén posar en pràctica el mètode de resolució de problemes propi de l’ asignatura i d’ aquesta manera treballar les competències associades als seus objectius.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 50% 0 0 CM16, KM28, KM32, KM33, KM35
Pràctiques d'aula 25% 0 0 CM15, CM16, KM28, KM32, KM33, KM35, SM25
Pràctiques de laboratori 25% 0 0 CM15, CM16, KM28, KM32, KM33, KM35, SM25

Aquesta assignatura no preveu l’avaluació única.


La qualificació final es calcula mitjançant la fórmula següent, sempre que s’obtingui una nota superior a 5 a l’examen final:

Qualificació final = 0,25 × nota mitjana de les classes pràctiques + 0,25 × nota mitjana dels seminaris/pràctiques d’aula + 0,50 × nota de l’examen final


L’examen final s’ha de superar amb una nota mínima de 5 perquè es puguin aplicar els percentatges; en cas contrari, l’assignatura es considerarà suspesa.

Si l’estudiant suspèn l’examen final, és a dir, obté una nota inferior a 5, haurà de presentar-se a l’examen de recuperació, i la seva qualificació final serà la nota obtinguda en aquest examen. Per aprovar, l’estudiant haurà d’obtenir una nota mínima de 5.


L’estudiant no superarà l’assignatura si no compleix tots els requisits següents:

  • Assistir, com a mínim, al 40% de les classes de teoria.
  • Participar en el projecte/seminaris de pràctiques d’aula.
  • Participar en totes les classes pràctiques o recuperar les sessions pràctiques en què l’estudiant no hagi pogut participar.
  • Realitzar l’examen final, o bé l’examen de recuperació corresponent.


Matrícula d’honor:

Per poder ser proposat per a matrícula d’honor, l’estudiant haurà d’obtenir una nota mínima de 9 en totes les activitats de l’assignatura: seminaris, classes pràctiques i exàmens.


Estudiants repetidors:

Els estudiants repetidors hauran d’assistir a les classes pràctiques i als seminaris, i realitzar l’examen final. La qualificació final es calcula mitjançant la fórmula següent:


Nota sobre còpies i altres irregularitats

Sense perjudici d’altres mesures disciplinàries que es considerin oportunes, i d’acord amb la normativa acadèmica vigent, les irregularitats comeses per un estudiant que puguin conduir a una variació de la qualificació es qualificaran amb un zero (0). Les activitats d’avaluació qualificades d’aquesta manera i mitjançant aquest procediment no seran recuperables. Si és necessari superar qualsevol d’aquestes activitats d’avaluació per aprovar l’assignatura, aquesta quedarà suspesa directament, sense possibilitat de recuperar-la durant el mateix curs acadèmic. Aquestes irregularitats inclouen, entre d’altres:

La còpia total o parcial d’una pràctica, informe o qualsevol altra activitat d’avaluació;

Permetre que un altre estudiant copiï;

Presentar un treball de grup que no hagi estat realitzat íntegrament pels membres del grup;

Presentar com a propis materials elaborats per una tercera persona, encara que siguin traduccions o adaptacions, i, en general, presentar treballs que continguin elements que no siguin originals i exclusius de l’estudiant;

Tenir accessibles dispositius de comunicació, com ara telèfons mòbils, rellotges intel·ligents, etc., durant proves d’avaluació teoricopràctiques individuals, com ara exàmens.

Si l’assignatura no se supera perquè alguna de les activitats d’avaluació no arriba a la nota mínima requerida, la qualificació numèrica que constarà a l’expedient acadèmic de l’estudiant serà el valor més baix entre 4,5 i la mitjana ponderada de les qualificacions.

Com a excepcions, s’atorgarà la qualificació de “No avaluable” als estudiants que no participin en cap de les activitats d’avaluació, i la qualificació numèrica que constarà a l’expedient acadèmic de l’estudiant serà el valor més baix entre 3,0 i la mitjana ponderada de les qualificacions si l’estudiant ha comès irregularitats en una activitat d’avaluació. En aquest cas, no serà possible superar l’assignatura per compensació.


Bibliografia

  • CORUS 5 ConOps 1st Edition
  • CORUS 5 ConOps 2nd Edition
  • CORUS-5 ConOps
  • Regulation (EU) 2021/664, Regulation (EU) 2021/665 y Regulation (EU) 2021/666; base UAS necesaria: Regulation (EU) 2019/947 y Regulation (EU) 2019/945.
  • SORA 2.5
  • ASTM 3548
  • ASTM F3411


Programari


Phyton

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 11 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 21 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 22 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 23 Català/Castellà segon quadrimestre tarda