Logo

Història Antiga de Grècia

Codi: 108099
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Borja Antela Bernardez
Correu electrònic :
borja.antela@uab.cat

Equip docent

Marc Mendoza Sanahuja

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No existeix cap prerequisit específic.

Objectius

L'assignatura se centrarà en l'anàlisi dels processos polítics, socials i culturals de l'antiguitat grega, fent especial èmfasi en les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. A més d'oferir eines de coneixement geogràfic, institucional i cultural sobre l'Antiga Grècia, un objectiu primari d'aquesta assignatura és introduir l'alumnat tant en les problemàtiques dels usos de les fonts antigues pel coneixement del món grec antic com també dels diferents debats historiogràfics al voltant de les principals fites històriques de la civilització grega. En l'àmbit metodològic, al final del curs, l'alumnat hauria de ser capaç d'analitzar, processar i interpretar qualsevol mena de material addicional, tant font primària com secundària, demostrant una primera assimilació dels principis bàsics de la metodologia de la recerca històrica.

Resultats d'aprenentatge

  • CM11 (Valorar de manera crítica les diferents realitats socials de l’antiguitat clàssica per operar canvis en els mètodes d’estudi que responguin a les necessitats i les demandes del nostre temps.) Valorar de manera crítica les diferents realitats socials de l’antiguitat clàssica per operar canvis en els mètodes d’estudi que responguin a les necessitats i les demandes del nostre temps.
  • CM12 (Incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història antiga.) Incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història antiga.
  • CM13 (Avaluar hipòtesis específiques sobre les societats de l’antiguitat clàssica a partir d’un correcte ús dels diferents tipus de fonts històriques.) Avaluar hipòtesis específiques sobre les societats de l’antiguitat clàssica a partir d’un correcte ús dels diferents tipus de fonts històriques.
  • KM18 (Explicar els principals esdeveniments i processos històrics identificats en el món antic des d’una perspectiva crítica.) Explicar els principals esdeveniments i processos històrics identificats en el món antic des d’una perspectiva crítica.
  • KM19 (Reconèixer els diferents tipus de fonts històriques, primàries i secundàries, així com els mètodes de recerca necessaris per avançar en el coneixement de les civilitzacions del món clàssic.) Reconèixer els diferents tipus de fonts històriques, primàries i secundàries, així com els mètodes de recerca necessaris per avançar en el coneixement de les civilitzacions del món clàssic.
  • KM20 (Identificar els contextos en què han sorgit els diversos relats històrics sobre les civilitzacions antigues.) Identificar els contextos en què han sorgit els diversos relats històrics sobre les civilitzacions antigues.
  • SM17 (Aplicar els principals mètodes i instruments de l’anàlisi històrica, particularment els aportats per les anomenades ciències de l’antiguitat, per aprofundir en el coneixement de les civilitzacions antigues.) Aplicar els principals mètodes i instruments de l’anàlisi històrica, particularment els aportats per les anomenades ciències de l’antiguitat, per aprofundir en el coneixement de les civilitzacions antigues.
  • SM18 (Elaborar treballs escrits i presentacions orals amb la terminologia i les tècniques pròpies dels estudis en història antiga.) Elaborar treballs escrits i presentacions orals amb la terminologia i les tècniques pròpies dels estudis en història antiga.

Continguts


PART 1. Introducció i Grècia protohistòrica.

- Antiga Grècia? Introducció històrica a la idea de civilització grega.

- El món minoic i micènic.

- Època Fosca i homèrica.



PART 2. Grècia arcaica.

- Formació de la pólis: institucion, colonitzacions, hoplitisme.

- La tirania arcaica.

- Models polítics: Esparta i Atenes.


PART 3. Grècia clàssica.

- Els altres: Lídia, Mèdia i Pèrsia.

- Les guerres Mèdiques.

- Imperi del mar atenenc.

- Guerra del Peloponès.

- S. IV aC. part I: de l'imperialisme espartà a l'hegemonia de Tebes

- S. IVaC. part II: les potències emergents a Sicília i Magna Grècia.

- S. IV aC. part III: Macedònia Argèada fins Filip II.

- Alexandre el Gran: conquesta del món i la idea d'imperi universal.


PART 4. Hel·lenisme

- Els Diàdocs

- El món de l'Hel·lenisme

- Els regnes hel·lenístics

- Les lligues gregues

- La irrupció de Roma.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 15 0,6 KM19, SM17, SM18
Estudi personal. Lectura comprensiva de textos i intepretació de documents 45 1,8 CM11, CM12, CM13, KM19, KM20, SM17
Redacció de ressenyes, treballs i anàlisis 15 0,6 CM11, CM12, KM18, SM17, SM18
Estudi comprensiu de textos i documents de l'antiguitat 5,5 0,22 KM18, KM19, KM20, SM17
Classes teòriques 35 1,4 CM11, CM13, KM18, KM19, KM20

- Assistència a sessions teòriques dirigides pel professor/a.

- Lectura comprensiva de fonts històriques i textos, i interpretació de mapes, gràfiques, documents arqueològics.

- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

- Estudi personal.



Recordatori:

Només es podrà entrar a l'aula durant els primers 5 minuts de la classe i només se'n podrà sortir durant els darrers 5 minuts de classe.

No es podrà consumir menjar ni begudes durant la classe.

No es podrà consultar el telèfon mòbil mentre duri la classe.

Qualsevol excepció degudament justificada a aquestes normes ha de rebre explícitament l'aprovació prèvia del professor de l'assignatura.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari/Ressenya d'una conferència 10% 3,5 0,14 CM11, CM12, KM19, SM17, SM18
Prova escrita bloc 1 25% 12 0,48 CM12, CM13, KM19, KM20, SM17
Creació d'un recurs audiovisual 30% 7 0,28 CM11, CM12, CM13, KM20, SM17, SM18
Prova escrita bloc 2 25% 12 0,48 CM11, KM18, KM19, KM20, SM17


L'avaluació consistirà en una sèrie de proves, que poden ser presencials o virtuals:

- Creació d'un recurs audiovisual de divulgació: L'alumnat haurà de dissenyar i realitzar un recurs audiovisual de divulgació per un esdeveniment, personatge o procés històric-cultural de la Història de la Grècia Antiga. El recurs ha d'estar pensat per la seva difusió en xarxes socials i, per tant, ha d'adaptar la durada, el contingut, el llenguatge i l'estil (30%).

- Prova escrita del primer bloc. La prova consistirà en la resolució d'exercicis sobre el contingut del primer bloc de l'assignatura (25%).

- Prova escrita del segon bloc. La prova consistirà en una la resolució d'exercicis sobre el contingut del segon bloc de l'assignatura (25%).

- Activitat de seguiment i comentari d’una conferència (10%)

- Participació i assistència a classe (10%)


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.



La nota mínima per poder fer mitja de les activitats d’avaluació contínua i de la prova escrita serà de 4. Tanmateix, la mitja final (suma de tots els elements avaluables) sempre haurà de ser igual o superior a 5.

El lliurament de les pràctiques, així com la realització de la prova escrita, són requisits indispensables per a poder optar a la recuperació.

Es valorarà positivament l’assistència i la participació durant les sessions teòriques.


IRREGULARITATS (Plagi/frau):

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del

procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

RECUPERACIÓ:

Per participar en la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). Tanmateix, poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats).


AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura nocomtempla l'avaluació única.


US DE LA IA EN L'ASSIGNATURA:

En aquesta assignatura, no es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat

acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


PROGRAMACIÓ DE PROVES:

La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb

una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre

que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració

qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.


RECUPERACIÓ:

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació Avaluació continuada: Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3.

No Avaluable: L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.




PLA DE CONTINGÈNCIES INESPERADES

En cas que, per situacions sobrevingudes i justificades, sigui necessari modificar el procediment d’avaluació descrit a la guia docent i/o la data publicada al calendari d’avaluacions, el/la docent responsable de l’assignatura exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.


ERASMUS:

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i

que acrediti una necessitat de calendari (encavalcament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).


ALUMNES D'INTERCANVI:

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.



NOTA: Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les

persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.

Bibliografia

Antela Bernárdez, Borja,Pèricles no hi és , Barcelona, Editorial UOC, 2009.

- Hellenismus. Ensayo de historiografía, Zaragoza, Libros Pórtico, 2018.

Antela Bernárdez, Borja & Mendoza, Marc (eds). Filipo II de Macedonia.Sevilla, Universidad de Sevilla, 2021.

- Elite Women in Hellenistic History, Historiography, and Reception, Turnhout, Brepols, 2024.

Bugh, Glenn R. (ed.), The Cambridge Companion to the Hellenistic World, Cambridge, 2006.

Canfora, Luciano, Ideologías de los estudios clásicos, Madrid, Akal, 1991.

de Lisle. Christopher, Agathokles of Syracuse: Sicilian Tyrant and Hellenistic King, Oxford, Oxford University Press, 2021.

Domínguez Monedero, Adolfo, La Polis y la expansión colonial griega, Barcelona, Síntesis, 1991.

- Solón y Atenas, Madrid, Alianza, 1999.

Eckstein, Arthur, Mediterranean Anarchy, Interstate War and the Rise of Rome, Berkeley, 2006.

Finley, Moses I., El mundo de Odiseo, México, FCE, 1961.

-Uso y abuso de la historia, 1977: Barcelona: Crítica.

- Economía y sociedad en la antigua Grecia, Barcelona, Crítica, 1984.

- (ed.), Estudios sobre Historia Antigua, Akal, Madrid, 1981.

Fornis, César, Esparta. La historia, el cosmos y la leyenda de los antiguos espartanos, Sevilla, Editorial Universidad de Sevilla, 2016.

Glotz, Gustave, La cité grecque, París, Albin Michel, 1968.

Gómez Espelosín, Francisco Javier, Historia de Grecia antigua, Madrid, Akal, 2021.

Jaeger, Werner, Demóstenes, México: Fondo de Cultura Económica, 2017 [1938]

Martínez Lacy, Ricardo, Historiadores e historiografía de la antigüedad clásica, México, Fondo de Cultura Económica, 2012 [2004]

Millar, Fergus, Rome the Greek World, and the East, I, Chapel Hill, The University of North Carolina Press, 2002.

Moreno Leoni, Álvaro, Entre Roma y el Mundo griego. Memoria, autorrepresentación y didáctica del poder en las Historias de Polibio, Córdoba, Editorial Brujas, 2017.

Mossé, Claude, Les institutions politiques grecques, París, Armand Colin, 1967.

- Historia de una democracia: Atenas, Madrid, Akal, 1987.

Oliva, Pavel, Esparta y sus problemas sociales, Madrid, Akal, 1983.

Oller, Marta; Puigvert, Gemma, Quan les dones tenien el poder: Lideratge femení a l'antiga Grècia i a Roma, Barcelona, La Magrana, 2024.

Parker, Victor, A History of Greece 1300 to 30 BC, Oxford, 2014.

Plácido, Domingo, Introducción al Mundo Antiguo: problemas teóricos y metodológicos, Madrid, 1993.

- La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso, Barcelona, Crítica, 1997.

- La crisis de la ciudad clásica y el nacimiento del mundo helenístico, Buenos Aires: Miño y Dávila, 2012.

Pomeroy, Sarah, La Antigua Grecia, Barcelona, Crítica, 2001.et alii

Sancho Rocher, Laura, Democracia e imperialismo marítimo: Atenas, siglos V-IV a.C. Fuentes y cuestiones historiográficas, Madrid: Liceus, 2012.

Scheidel, Walter (eds.), The Cambridge Economic History of the Greco-Roman World, Cambridge, 2007.

Shelmerdine, Cynthia (ed)., The Cambridge Companion to the Aegean Bronze Age, Cambridge, 2008.

Sinclair, Robert Keith, Democracia y participación en Atenas, Madrid, Alianza, 1999.

Snodgrass, Anthony, Archaic Greece: The Age of Experiment, Londres, 1980.

Ste. Croix, Geoffrey E.M., La lucha de clases en el mundo griego antiguo, Barcelona, Crítica, 1988.

Struve, Vasili V., Historia de la Antigua Grecia, Madrid, Akal Textos, 1979.

Valdés Guía, Míriam, La formación de Atenas: gestación, nacimiento y desarrollo de una polis (1200/1100-600, Zaragoza, Libros Pórtico, 2012.a.C.)

Vlachos, Georges C , Les sociétés politiques homériques, París, PUF, 1974.

VV.AA., Historia del mundo clásico a través de sus textos (2 vols.), Madrid, Alianza, 1999.

Programari

Qualevol processador de textos que permeti edició i redacció. També opcions de pdf, així com navegadors web.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català segon quadrimestre matí-mixt