
Creativitat i Elaboració del Missatge Sonor de les Organitzacions
Codi: 107757Crèdits: 12
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació de les Organitzacions | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- María Luz Barbeito Veloso
- Correu electrònic :
- mariluz.barbeito@uab.cat
Equip docent
- Marta Ribas Barquet
- Anna Fajula Payet
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits específics. Les classes s'impartiran preferentment en català amb suport visual en castellà.
Objectius
1. Aprendre a construir el missatge sonor en totes les seves fases: idea, documentació, argumentació, adaptació al mitjà i diàleg amb el receptor.
2. Utilitzar les eines teòriques i pràctiques per a l'elaboració de missatges sonors creatius de les organitzacions.
3. Aplicar el so en els missatges corporatius.
Aquests objectius generals s'agrupen en quatre àmbits:
1. Explicar com incrementar de forma selectiva el coneixement sobre una matèria.
2. Ajudar a construir un criteri d'elaboració, enfortint els elements rellevants.
3. Entendre com s'ha d'adaptar el discurs al mitjà seleccionat.
4. Plantejar estratègies per a una bidireccionalitat del discurs constructiu.
Resultats d'aprenentatge
- CM25 (Construir documents sonors i audiovisuals, per a qualsevol tipus de suport, sobre els temes que generin o afectin les organitzacions, tant en català com en castellà, respectant la diversitat i els valors democràtics.) Construir documents sonors i audiovisuals, per a qualsevol tipus de suport, sobre els temes que generin o afectin les organitzacions, tant en català com en castellà, respectant la diversitat i els valors democràtics.
- CM26 (Treballar amb càmeres, micròfons, taules de mescles i programaris d’edició i retoc d’imatges i so per construir missatges corporatius creatius i innovadors.) Treballar amb càmeres, micròfons, taules de mescles i programaris d’edició i retoc d’imatges i so per construir missatges corporatius creatius i innovadors.
- KM24 (Reconèixer les eines teoricopràctiques per a l’elaboració de missatges sonors i audiovisuals de les organitzacions.) Reconèixer les eines teoricopràctiques per a l’elaboració de missatges sonors i audiovisuals de les organitzacions.
- KM25 (Descriure els recursos expressius i narratius que intervenen en la producció i realització de qualsevol dels missatges (textuals, fotogràfics, sonors, etc.) generats per les organitzacions.) Descriure els recursos expressius i narratius que intervenen en la producció i realització de qualsevol dels missatges (textuals, fotogràfics, sonors, etc.) generats per les organitzacions.
- SM22 (Planificar projectes de comunicació sonora i audiovisual sobre l’organització en suports de tota mena per als públics interns i externs, tant en català com en castellà, que afavoreixin i potenciïn la seva identitat i imatge corporatives.) Planificar projectes de comunicació sonora i audiovisual sobre l’organització en suports de tota mena per als públics interns i externs, tant en català com en castellà, que afavoreixin i potenciïn la seva identitat i imatge corporatives.
Continguts
- El so com a eina comunicativa de les organitzacions.
- El valor creatiu en la comunicació de les organitzacions.
- La construcció del missatge sonor de les organitzacions.
- La locució del discurs i l'eficàcia comunicativa.
- Nous àmbits per a la comunicació organitzacional sonora.
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectures, preparació de pràctiques, preparació de proves i realització de treballs. | 186 | 7,44 | CM25, KM24, KM25, SM22 |
| Sessions d'aula | 30 | 1,2 | KM24, KM25 |
| Sessions de pràctica al laboratori | 66 | 2,64 | CM25, CM26, KM24, SM22 |
| Tutories | 10 | 0,4 | KM24, KM25 |
L'assignatura presenta un enfocament fonamentalment pràctic, sustentat en una base teòrica que permetrà comprendre i fonamentar les activitats aplicades.
Els continguts teòrics es desenvoluparan a través de sessions magistrals amb enfocament participatiu, orientades a facilitar la comprensió dels conceptes clau i a promoure la seva anàlisi crítica. Aquests continguts es consolidaran mitjançant la seva aplicació en les sessions pràctiques.
Per al desenvolupament de l'assignatura s'empraran diverses metodologies docents:
- Classes magistrals, centrades en l'exposició i contextualització dels continguts fonamentals.
- Aprenentatge col·laboratiu, mitjançant activitats estructurades de treball en equip.
- Elaboració de treballs i informes, orientats a la integració i aprofundiment dels continguts.
- Presentacions orals, dirigides al desenvolupament de la capacitat de comunicació i argumentació.
- Pràctiques d'aula i/o laboratori, centrades en l'aplicació dels coneixements i en l'anàlisi i resolució de casos.
Les sessions pràctiques seran presencials i de caràcter obligatori, donada la seva rellevància en l'adquisició de les competències de l'assignatura. La seva preparació formarà part del treball autònom de l'alumnat, que haurà de revisar els materials i fer les tasques prèvies necessàries per a un adequat aprofitament de les classes.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
El professorat comunicarà l'horari de tutories, que podran ser sol·licitades per l'alumnat com un recurs de suport per a la resolució de dubtes, l'orientació en el desenvolupament de les activitats i el seguiment del procés d'aprenentatge.
En cas de circumstàncies excepcionals que requereixin modificacions en la modalitat docent, s'informarà oportunament i s'adoptaran les mesures necessàries per a garantir la continuïtat del procés formatiu.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves teòriques | 30 | 2,5 | 0,1 | KM24, KM25 |
| Pràctica final individual | 25 | 1,5 | 0,06 | CM25, CM26, KM24, KM25, SM22 |
| Pràctiques finals de laboratori | 30 | 2,75 | 0,11 | CM25, CM26, KM24, KM25, SM22 |
| Assistència i participació a les sessions pràctiques | 15 | 1,25 | 0,05 | CM25, KM24, KM25, SM22 |
L'assignatura s'avaluarà mitjançant un sistema d'avaluació contínua, que inclou activitats de síntesi final, orientat a valorar tant l'adquisició dels coneixements teòrics com la seva aplicació pràctica.
La qualificació final s'obtindrà a partir de les següents activitats:
- Proves teòriques (30%) Es faran dues proves individuals, una al final de cada semestre, destinades a avaluar l'adquisició i comprensió dels continguts teòrics. Ambues proves tenen el mateix pes i la nota final resultant d'aquest apartat és la mitjana dels dos exàmens.
- Pràctiques finals de laboratori / aula en equip (30%) Es duran a terme dues activitats avaluables, una al final de cada semestre, en les quals l'alumnat haurà d'aplicar els continguts treballats en l'anàlisi i resolució d'un cas pràctic.
- Treball pràctic individual (25%) Elaboració d'un treball aplicat en el qual s'integraran els coneixements i competències desenvolupats al llarg del curs.
- Seguiment i acompliment en el treball en equip (15%)
Valoració de la implicació de l'alumnat en les activitats pràctiques, atenent la seva participació activa en les diferents fases d'elaboració de les activitats obligatòries en equip, tant en les sessions presencials com en el treball autònom associat, així com a la seva assistència regular. Aquesta avaluació es realitzarà a partir del seguiment continu de l'alumnat durant aquestes sessions.
Les activitats pràctiques desenvolupades durant el semestre tenen caràcter formatiu i s'entenen com a part del procés d'aprenentatge, ja que afavoreixen l'adquisició progressiva de competències. No compten amb una nota numèrica, encara que han de realitzar-se obligatòriament. L'alumnat que no realitzi almenys el 80% de les sessions pràctiques obligatòries no podrà participar en la Pràctica final en equip (pràctiques finals de laboratori/aula en equip). Donat el seu caràcter obligatori i avaluable, la no realització d'aquest requisit implicarà el suspens de l'assignatura.
Per a superar l'assignatura serà necessari:
- haver participat com a mínim en el 80% de les activitats obligatòries
- haver fet les activitats avaluables previstes
- obtenir una qualificació final mínima de 5 sobre 10 en cadascuna de les activitats avaluables: proves teòriques, pràctiques finals de laboratori/aula en equip, treball pràctic individual i seguiment i acompliment en el treball en equip.
Recuperació
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Seran recuperables les proves teòriques i/o el treball pràctic individual.
No seran susceptibles de recuperació ni les pràctiques finals en equip ni tampoc l'acompliment en el treball en equip, donat el seu caràcter aplicat i el seu desenvolupament al llarg del curs.
La qualificació màxima que es pot obtenir en les proves de recuperació és de 6 sobre 10.
No Avaluable
L'assignatura serà qualificada de no avaluable quan es consideri que l'alumnat no ha pogut aportar prou evidències per a la seva avaluació. En aquest cas, que hagi participat en menys del 80% d'activitats obligatòries i/o la no realització de les activitats avaluatives.
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà fer una prova de síntesi teoricopràctica, la qualificació de la qual constituirà la nota final de l'assignatura.
Aquesta assignatura no contempla el sistema d'avaluació única.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció de textos o la generació de sons (músiques, efectes de so). L'alumnat haurà d'identificar clarament les parts que han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en cas de gravetat.
Irregularitats
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d'avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquesta utilització estigui autoritzada expressament en la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per a superar l'assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d'avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura és 0. Al marge d'això, es podrà instruir un procés disciplinari a l'estudiant que incorri en alguna d'aquestes irregularitats.
Actuacions en casos de sospita d'irregularitats
A qualsevol estudiant del qual se sospiti que ha presentat un treball generat per IA, elaborat per part d'altres persones o copiat; que inclogui contingut generat per IA sense citar les fonts, o que se surti dels supòsits permesos, se li podrà sol·licitar que faciliti el treball preparatori o altres materials que demostrin que es tracta d'un treball original i fruit de la seva pròpia autoria. També se li podrà demanar que expliqui o justifiqui el seu treball per separat. El professorat també podrà utilitzar sistemes de detecció d'IA o dur a terme les tasques de comprovació que consideri oportunes. Si, després de la revisió, es determina que s'han produït irregularitats, el treball podrà ser qualificat amb un zero i l'estudiant podrà ser objecte de mesures disciplinàries addicionals.
Bibliografia
Arriscado, Paula; Campos, Rosa Maria; Martinez Solana, Yolanda (2015).\"Implicaciones de la asesoría de prensa para la definición del posicionamiento de marca: Implications of the press office for the definition of branding\". En: RevistaMediterránea de Comunicación: Mediterranean Journal of Communication. Vol. 6, pp.99-107
Barbeito-Veloso, María-Luz; Perona-Páez, Juan-José (2019). \"Comunicación organizacional en clave sonora: el caso de Blink, los podcasts de BBVA\". El profesional de la informacion, v. 28, n. 5, e280511. https://doi.org/10.3145/epi.2019.sep.11
Barrio, Estrella; Enrique, Ana Maria; Barbeito, Mariluz; Fajula, Anna (2021): \"Sonic identity and branding elements in spanish radio advertising\". Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 65, 103-119. https://doi. org/10.5565/rev/analisi.3330
Estrella Barrio-Fraile, María Luz Barbeito-Veloso, Anna Fajula-Payet, Juan José Perona-Páez, Ana María Enrique-Jiménez (2023). \"El uso del podcast como herramienta de comunicación de los ODS en el sector bancario español\".Revista Latina de Comunicación Social, n.81- 97-122
Blanch, Margarita; Lázaro, Patricia (2010). Aula de locución, Ed. Cátedra, Madrid
Camacho, Idoia (2017). Formación de portavoces: cómo conseguir una comunicación efectiva ante los medios y otros públicos. UOC, Barcelona.
Cano Muñoz, Isidro (2005). El don de la palabra: hablar para convencer. Thomsom, Madrid. Castillo, José María (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Instituto RTVE, Madrid.
Carnegie, Dale (2009). Cómo hablar bien en público. Elhasa, Madrid.
Cosme, Santiago (2017). Superpoderes creativos : trucos y astucias para crear anuncios. Advook.
Costa, Joan (2012). \"El Dircom hoy. Dirección yGestión de la comunicación en la nueva economía\". CPC, Barcelona.
Cuenca-Fontbona, Joan; Matilla, Kathy & Compte-Pujol, Marc (2020). \"Transformación digital de las agencias de Relaciones Públicas y Comunicación españolas\". Profesional De La Información, 29(3). https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.10
Cristófol Rodríguez, Carmen (2014). \"Del gabinete de prensa al gabinete de comunicación: La dirección de comunicación en la actualidad\". En Anagramas: Rumbos y sentidos de la comunicación, Vol.13 (25), pp.193-194
De Bono, Edward (2018). El pensamiento lateral: manual de creatividad. Paidós.urántez-Stolle, P. (2017). \"Interacción y participación en salas de prensa virtuales de las empresas del IBEX 35\". Profesional De La Información, 26(2), 228-237. https://doi.org/10.3145/epi.2017.mar.09
Farran, Eduard (2010). Des de la trinxera. Manual de supervivència en creativitat publicitària. UOC.
Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Ed. Bosch, Barcelona. Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Ed.Bosch, Barcelona.
Hernández, Caridad (1999). Manual de creatividad publicitaria. Síntesis.
Miquel-Segarra, Susana; Aced, Cristina (2019). \"El perfil de los responsables de comunicación interna en España\". Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, v. 6, n. 11, pp. 99-118.
Pérez Rufí, José Patricio, Gómez Pérez, Francisco Javier & Navarrete Cardero, José Luis (2014). \"El videoclip narrativo en los tiempos de YouTube\". Sphera Publica, 2, (14), 36-°©‐‑60
Pricken, Mario (2002). Creative advertising : ideas and techniques from the world’s best campaigns / Mario Pricken. Thames & Hudson.
Ricarte; José M. (2016). Creatividad y comunicación persuasiva. Ed. Electrónica. Servei de Publicacions UAB.
Ricarte, José M. (2000). Procesos y técnicas creativas publicitarias. Ideas básicas. Servei de Publicacions, UAB.
Romero-Rodríguez, Luís M. (2020). Manual de gestión de la comunicación corporativa. Madrid: Tecnos.
Sallés, Eduardo (2024). Proceso creativo. Una guía para tener tu próxima gran idea. Grijalbo.
Sánchez-Amboage, Eva; Toural-Bran, Carlos; Memblela-Pollán, Matías; Crespo-Pereira, Verónica (2022).\"Short video content en la estrategia de marca. Análisis del uso deTikTok por el Museo del Prado\".R evista Mediterránea de Comunicación. 2022, 13(1): 331-344. https://doi.org/10.14198/MEDCOM.20836
Santana, Eva (2017). Tapas de publicidad : introducción y fundamentos. Promopress.
Segarra, Toni (2009). Desde el otro lado del escaparate. Espasa Calpe.
Villafañe, Justo (2008).\"La gestión profesional de la imagen corporativa\". Pirámide, Madrid.
Young, James W. (1982). Una técnica para producir ideas. Eresma.
Programari
Audacity per edició de so.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 7 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 71 | Català | anual | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 72 | Català | anual | tarda |