Guia en format PDF

Geografia de les Desigualtats

Codi: 107584
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial	OP	3

Professor/a de contacte

Nom :: Antonio Miguel Solana Solana
Correu electrònic :: antoniomiguel.solana@uab.cat

Equip docent

: Jordi Coch Codinach

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per realitzar aquesta assignatura cal tenir un domini de català i/o castellà igual o superior al nivell B2.

No n'hi ha altre tipus de requisits previs per cursar aquesta assignatura.

Objectius

Aquesta és una assignatura optativa que es pot cursar tant a 3r com a 4t curs.

L’assignatura té com a objectiu estudiar, des d’un punt de vista teòric i pràctic, les desigualtats globals i les seves implicacions locals des de la perspectiva de la geografia social. El curs començarà amb una reflexió teòrica sobre el concepte de “desigualtat” i continuarà examinant la distribució espacial de la riquesa i la pobresa, així com les geografies de l’exclusió i la discriminació. S’estudiaran temàtiques relacionades amb les desigualtats de gènere, classe social i ètnia, la interacció entre globalització i desenvolupament desigual, les trajectòries històriques i els models espacials de desigualtat, la migració i la mobilitat humana i social, i es treballaren especialment les relacions entre la desigualtat social i la desigualtat mediambiental. Es posaran exemples tant del Nord Global com del Sud Global. Els tquatre eixos que estructuren l'assignatura son:

a) Conèixer les principals aportacions teòriques i conceptuals sobre els temes relacionats amb la desigualtat i la vulnerabilitat social i ambiental, des d’una perspectiva específicament territorial i medioambiental. Es farà un especial èmfasi en els factors econòmics i polítics que es troben darrere el procés de desigualtat social i territorial.

b) Diagnosticar de forma adequada i precisa els fenòmens de desigualtat territorial, la vulnerabilitat social i la pobresa.

c) Tenir la capacitat per avaluar, a partir de mètodes quantitatius, la dimensió i les característiques del fenomen.

d) Proposar mesures d’actuació per revertir les situacions de desigualtat territorial, vulnerabilitat social i pobresa a partir d’ús adequat de polítiques territorials i socials.

Resultats d'aprenentatge

CM12 (Avaluar els consensos socials i territorials necessaris per a implantar plans derivats de l'anàlisi urbana i sociodemogràfica.) Avaluar els consensos socials i territorials necessaris per a implantar plans derivats de l'anàlisi urbana i sociodemogràfica.
KM20 (Descriure les desigualtats sociodemogràfiques amb relació a les diverses escales geogràfiques.) Descriure les desigualtats sociodemogràfiques amb relació a les diverses escales geogràfiques.
SM15 (Fer servir bases estadístiques i d'informació sobre aspectes demogràfics, de gènere i de desigualtat.) Fer servir bases estadístiques i d'informació sobre aspectes demogràfics, de gènere i de desigualtat.
SM16 (Interpretar dades rellevants per emetre judicis sobre situacions de desigualtat sociodemogràfica i de gènere en el territori.) Interpretar dades rellevants per emetre judicis sobre situacions de desigualtat sociodemogràfica i de gènere en el territori.

Continguts

Tema 1. Conceptualització i mesura de la desigualtat i la vulnerabilitat social

1.1. Conceptes clau: Desigualtat, Pobresa-riquesa i Vulnerabilitat

1.2. Interseccionalitat

1.3. Mesures i indicadors de la desigualtat. Alternatives?

1.4. Justícies (social/ambiental/espacial/climàtica). El dret a la ciutat

Tema 2. L’escala global de la desigualtat territorial. Desigualtat social, desigualtat territorial: la perspectiva des de l’economia política i el desenvolupament geogràfic desigual

2.1 Evolució de la desigualtat mundial: Mirada llarga (història) i mirada curta (passat recent)

2.2 La transició de la desigualtat. Benestar i polítiques de redistribució

2.3 Polítiques neoliberals i creixement de la desigualtat social

a) Expulsió

b) Neoimperialisme

c) Deslocalització (offshore)

Tema 3. Canvi global, canvi ambiental: desigualtat i vulnerabilitat

3.1. Deute extern, deute ecològic i intercanvi econòmic i ecològic desigual. Imperialisme i colonialisme tòxic

3.2. Canvi global (climàtic) i desigualtat/vulnerabilitat

3.3. (Neo)extractivisme i acaparament de terres i recursos. Biopirateria

3.4. Segregació territorial urbana. Racisme ambiental

3.5. Ecologisme dels pobres i moviments alter-globalització

3.6. Justícia (sòcio)ambiental i justícia climàtica

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Classes presencials (TE)	30,5	1,22	CM12, KM20, SM16
Realització dels treballs pràctics	15	0,6	CM12, KM20, SM15, SM16
Estudi personal + lectures obligatòries	75	3	CM12, KM20, SM15, SM16
Pràctiques d'aula (PAUL)	16,5	0,66	CM12, SM15, SM16
Tutories, seguiment i avaluació	10	0,4	SM16

Classes expositives del professorat.

Debats.

Lectura, ressenya i debat d’articles.

Presentacions orals.

Elaboració de treball en grup / aprenentage basat en reptes.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Assaig (a partir de les lectures obligatòries) (individual)	15	0	0	KM20, SM16
Participació a laula	10	0	0	SM16
2 exàmens parcials d'avaluació	30	3	0,12	CM12, KM20, SM16
Treball/projecte de curs (en grup)	30	0	0	CM12, KM20, SM15, SM16
Presentació oral de les diferents fases del projecte (en grup)	15	0	0	KM20, SM16

AVALUACIÓ CONTINUADA

Activitats avaluables

2 exàmens parcials d’avaluació: 30%

Treball/projecte de curs (en grup): 30%

Presentació oral de les diferents fases del projecte (en grup): 15%

Assaig sobre les lectures obligatòries (individual): 15%

Participació a l’aula: 10%

El primer dia de classe es comentaran en detall les activitats d'avaluació. Es penjaran al Moodle i es comentaran a l'aula.

El termini màxim per a donar retorn i comunicar les qualificacions de les activitats avaluatives és de tres setmanes.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Per aprovar l'assignatura s'han de superar els dos exàmens i el treball/projecte de curs amb un mínim de 5 cadascú, per poder calcular la nota final de l'assignatura.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Hi haurà una reavaluació de totes aquelles proves presentades que no hagin superat el 5. La reavaluació del exàmens teòrics serà en forma d'examen. La reavaluació de la resta d'activitats consistirà en refer l'evidència. Les activitats reavaluades puntuaran entre 0 i 5.

Queden excloses del procés de recuperació les activitats següents: presentacions orals i tasques relacionades amb l’activitat docent diària.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, ús no autoritzat d'IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica i/o d’informació i la correcció de textos. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitatsi participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

AVALUACIÓ ÚNICA

Constarà de 3 evidències que es realitzaran en un mateix dia:

1.- Examen sobre els continguts i conceptes de l'assignatura (50%)

2.- Un examen sobre les lectures obligatòries del curs. (25%)

3.- Una exposició oral (15 minuts) sobre un cas de desigualtat social/territorial/medioambiental. El professor facilitarà a l'inici de la prova el material per poder construir el cas i les preguntes orientatives que ha de resoldre l'estudiant. L'estudiant tindrà una hora per confeccionar una presentació ppt que servirà com a guia de l'exposició oral que farà a continuació. (25%)

Per aprovar l'assignatura l'estudiant ha de superar amb un mínim de 5 cadascuna de les proves.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.

És imprescindible que l'estudiant que s'aculli a aquesta modalitat d'avaluació contacti amb el docent abans del 15 de novembre de 2026 per delimitar el grup de lectures a realitzar, i les pautes que ha de seguir per preparar la prova que s'avaluarà amb una exposició oral. No s'admetrà a avaluació cap estudiant que no contacti abans d'aquella data amb el docent.

Bibliografia

Tema 1. Conceptualizació de la desigualtat i la vulnerabilitat social

Bauman, Zygmunt (2014). ¿La riqueza de unos pocos beneficia a todos? Barcelona: Paidós.
Jelin, Elizabeth; Motta, Renata; Costa, Sergio (2020). Repensar las desigualdades. Cómo se producen y entrelazan las asimetrías globales (y qué hace la gente con eso). Buenos Aires: Siglo Veintiuno.
Federici, Silvia (2004). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid: Traficantes de Sueños.
Mollett, Sharlene; Faria, Caroline (2013). "Messing with gender: Race and gender in feminist political ecology". Geoforum, 45, 116-125.
Secchi, Bernardo (2013). La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. Madrid: Catarata.
Soja, Edward W. (2014). En busca de la justicia espacial. València: Tirant lo Blanch.
Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya; Fitoussi, Jean-Paul (2010). Medir nuestras vidas. Las limitaciones del PIB como indicador de progreso. Barcelona: RBA.
Solana, Miguel; Badia, Anna; Cebollada, Àngel; Ortiz, Anna; Vera, Ana (2016). Espacios globales y lugares próximos (Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global). Barcelona: Icaria.

Tema 2. L'escala global de la desigualtat territorial

Bauman, Zygmunt (2001). La globalización (Consecuencias humanas). México: Fondo de Cultura Económica.
Escalante González, Fernando (2016). Historia mínima del neoliberalismo (Una historia económica, cultural e intelectual de nuestro mundo, de 1975 a hoy). México: Turner.
Firebaugh, Glenn (2003). The new geography of global income inequality. Cambridge: Harvard University Press.
Harvey, David (2021). Espacios del capitalismo global. Hacia una teoría del desarrollo geográfico desigual. Madrid: Akal.
Mbembe, Achille (2011). Necropolítica. Madrid: Melusina.
Milanovic, Branko (2016). Global Inequality: A New Approach for the Age of Globalization. Cambridge: Harvard University Press.
Piketty, Thomas (2014). L’economia de les desigualtats. Barcelona: Edicions 62.
Sassen, Saskia (2015). Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global. Buenos Aires: Katz.
Srnicek, Nick (2018). Capitalismo de plataforma. Buenos Aires: Caja Negra.
Urry, John (2017). Offshore (La deslocalización de la riqueza). Madrid: Capitán Swing.

Tema 3. Canvi global, canvi ambiental: desigualtat i vulnerabilitat

Bauman, Zygmunt (2005). Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.
D’Alisa, Giacomo; Demaria, Federico; Kallis, Giorgios (2015). Decrecimiento (Vocabulario para una nueva era). Barcelona: Icaria.
Göbel, Bárbara; Góngora-Mera, Manuel; Ulloa, Astrid (eds.) (2014). Desigualdades socioambientales en América Latina. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia.
Hay, Iain; Beaverstock, Jonathan V. (2017). Handbook on wealth and the super-rich. Cheltenham: Edward Elgar.
Islam, Nazrul; Winkel, John (2017). Climate Change and Social Inequality. DESA Working Paper No. 152.
Martínez Alier, Joan (2011). El ecologismo de los pobres (Conflictos ambientales y lenguajes de valores). Barcelona: Icaria.
Martínez Alier, Joan (2015). “Ecología política del extractivismo y justicia socio-ambiental”. INTERdisciplina, 3(7).
Martínez Alier, Joan; Oliveras, Arcadi (2010). ¿Quién debe a quién? (Deuda externa y deuda ecológica). Barcelona: Icaria.
Pardo Buendía, Mercedes; Ortega, Jordi (2018). “Justicia ambiental y justicia climática: el camino lento pero sin retorno, hacia el desarrollo sostenible justo”. Barataria. Revista Castellano-Manchega de Ciencias Sociales, (24), 83–100.
Pearce, Fred (2013). The landgrabbers (The new fight over who owns the earth). Londres: Penguin.
Pulido, Laura (2016). “Flint, Environmental Racism, and Racial Capitalism”. Capitalism Nature Socialism, 27(3).
Roberts, J. Timmons; Parks, Bradley C. (2009). “Ecologically unequal exchange, ecological debt, and climate justice: The history and implications of three related ideas for a new social movement”. International Journal of Comparative Sociology, 50(3–4), 385–409.
Shiva, Vandana (2001). Biopiratería (El saqueo de la naturaleza y del conocimiento). Barcelona: Icaria.
Svampa, Maristella (2019). Las fronteras del neoextractivismo en América Latina. Guadalajara: CALAS.
Wacquant, Loïc (2010). Parias urbanos. Marginalidad en la ciudad a comienzos del milenio. Buenos Aires: Manantial.

Programari

Word, excel, powerpoint. Tècniques de representació i dissenys territorial.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt