Guia en format PDF
Logo

Psicologia, Salut i Sistema de Gènere

Codi: 107009
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Socioculturals de Gènere OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Lídia Arroyo Prieto
Correu electrònic :
lidia.arroyo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits

Objectius

L'assignatura té com a objectiu principal aportar les eines conceptuals i metodològiques de la psicologia social crítica i feminista per a:

  • Identificar com operen els processos de subjectivació i regulació de gènere, i el seu impacte en el benestar i malestar a la vida quotidiana.
  • Analitzar el coneixement produït per les Ciències Psi i de la Salut des de la perspectiva dels estudis STS (Science, Technology and Society) feminista interseccional.
  • Reflexionar com opera el sistema de gènere binari en la construcció del coneixement de les Ciències Psi i de la Salut.
  • Comprendre i saber articular els conceptes de les teories feministes d'una manera crítica i fonamentada en l'anàlisi de casos vinculats a la salut i el gènere.
  • Aplicar la perspectiva de gènere interseccional en el disseny d'intervencions psicosocials en l'àmbit de la Salut i la Psicologia.
  • Desenvolupar propostes d'intervenció professional en la promoció d'una salut feminista, dins i fora de l'àmbit sanitari i de l'acció social.


Resultats d'aprenentatge

  • CM03 (Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes.) Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes.
  • CM31 (Participar en el desenvolupament de projectes d'acompanyament psicològic i psicosocial amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets, la diversitat i els valors democràtics sense revictimitzar.) Participar en el desenvolupament de projectes d'acompanyament psicològic i psicosocial amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets, la diversitat i els valors democràtics sense revictimitzar.
  • CM32 (Avaluar la reproducció de les desigualtats per raó de sexe/gènere a la pràctica professional de la psicologia i a la pràctica acadèmica aplicant la perspectiva no androcèntrica.) Avaluar la reproducció de les desigualtats per raó de sexe/gènere a la pràctica professional de la psicologia i a la pràctica acadèmica aplicant la perspectiva no androcèntrica.
  • KM58 (Identificar els principals determinants socials de gènere sobre la salut psicològica en funció del col·lectiu afectat.) Identificar els principals determinants socials de gènere sobre la salut psicològica en funció del col·lectiu afectat.
  • KM59 (Reconèixer les diferents perspectives d'intervenció psicosocial i comunitària relacionades amb els dissenys i les accions entorn de la salut i el gènere.) Reconèixer les diferents perspectives d'intervenció psicosocial i comunitària relacionades amb els dissenys i les accions entorn de la salut i el gènere.
  • KM60 (Relacionar les diferents estratègies d'intervenció psicosocial i comunitària referents a les implicacions de la transformació de l'impacte del gènere en la salut.) Relacionar les diferents estratègies d'intervenció psicosocial i comunitària referents a les implicacions de la transformació de l'impacte del gènere en la salut.
  • KM62 (Identificar les diferents expressions de violències i malestars de gènere que pateixen els cossos i la subjectivitat, derivats de la interacció entre desigualtats socials i els sistemes de salut i malaltia.) Identificar les diferents expressions de violències i malestars de gènere que pateixen els cossos i la subjectivitat, derivats de la interacció entre desigualtats socials i els sistemes de salut i malaltia.
  • SM51 (Identificar polítiques públiques que afecten la igualtat en salut i els principis de gènere orientades a l'elaboració de plans i informes relacionats amb l'àmbit de la salut.) Identificar polítiques públiques que afecten la igualtat en salut i els principis de gènere orientades a l'elaboració de plans i informes relacionats amb l'àmbit de la salut.
  • SM52 (Interpretar plans d'acció orientats a la igualtat en matèries de salut, com a resultat d'aplicar la perspectiva integrada de gènere en salut.) Interpretar plans d'acció orientats a la igualtat en matèries de salut, com a resultat d'aplicar la perspectiva integrada de gènere en salut.
  • SM53 (Comparar de manera bàsica els diferents models científics actuals de salut i malaltia i la seva relació amb el sistema sexe/gènere.) Comparar de manera bàsica els diferents models científics actuals de salut i malaltia i la seva relació amb el sistema sexe/gènere.

Continguts

  1. Paradigmes científics des de la perspectiva de gènere interseccional
  2. La (re)producció de les desigualtats de gènere a les Ciències Psi i de la Salut
  3. Conseqüències dels biaixos de gènere interseccionals a la salut
  4. Paradigmes de la psicologia des de la perspectiva feminista
  5. La psicopatologització de la vida quotidiana en la societat contemporània
  6. Les Ciències Psi i de la Salut com a regulació del sistema de gènere binari i patriarcal
  7. Ètica feminista en l'exercici professional de l'acompanyament en els processos de salut i intervenció psicosocial
  8. La salut neoliberal: individualitzar les responsabilitats de cura
  9. Dimensions i eines per a la promoció de la salut feminista
  10. Pràctiques autònomes/alternatives de salut feminista

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 5 0,2
Classes expositives 35 1,4
Seminaris d'anàlisi i resolució de casos 35 1,4
Recerca de documentació i materials 15 0,6
Lectura i anàlisi de materials 30 1,2
Elaboració de treball en grup 30 1,2

L'assignatura es desenvoluparà a través de sessions presencials dirigides/supervisades, treball autònom i tutories.


Les sessions presencials de teoria es dedicaran a la presentació dels continguts de l'assignatura per part del professorat amb la participació activa del grup d'estudiants en la seva anàlisi i discussió.


Les sessions presencials de pràctiques es dedicaran a seminaris per a la resolució supervisada de casos pràctics per aprofundir i aplicar la teoria exposada. Aquests seminaris de resolució de casos pràctics comptaran, d'una banda, amb treball en petits grups a l'aula i amb la posada en comú al grup classe; i de l'altra, amb treball autònom individual, de lectura i estudi comprensiu i analític de textos, visionat comprensiu i analític d'audiovisuals relacionats amb els casos pràctics i la teoria.


Es requerirà treball autònom individual que serà previ als seminaris supervisats de casos, amb l'objectiu de preparar el treball d'anàlisi i resolució de casos pràctics en equip a classe.


Els casos pràctics versaran sobre l'anàlisi i definició d'estratègies psicosocials de promoció de la salut i el benestar des d'una perspectiva feminista interseccional.


L'assignatura també comptarà amb la realització de dos treballs grupals realitzats en equips de 5 persones en el que desenvoluparan les competències treballades a l'assignatura. Un treball grupal haurà de presentar-se en format d'informe escrit, i un treball que es presentarà en format d'exposició oral a les sessions presencials de pràctiques.


En aquesta assignatura, es treballarà la competència d'ús crític i reflexiu de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA).


Nota: Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a l'emplenament per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de la tasca docent del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Informe grupal Cas pràctic 1 20 0 0 CM03, CM31, SM51, SM52
Exposició oral Cas pràctic 2 20 0 0 CM03, CM31, CM32, KM59
Participació activa a les sessions pràctiques 10 0 0 CM03, CM31, KM59, KM60
Prova escrita individual 2 30 0 0 CM32, KM58, KM59, KM60, KM62, SM52, SM53
Prova escrita individual 1 20 0 0 CM32, KM58, KM59, KM62

Aquesta assignatura està pensada per seguir l'avaluació CONTINUADA, amb l'objectiu que l'estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del procés formatiu, per tal de permetre-li millorar. L'avaluació continuada constarà de 5 evidències d'aprenentatge de 4 tipologies diferents: 1) Informe grupal; 2) Exposició oral grupal; 3) proves escrites individuals sobre aspectes conceptuals i reflexió teòrica; 4) participació activa a les classes.


No obstant això, l'alumnat podrà sol·licitar l'avaluació única, únicament en el període establert per la Facultat. Atès que tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única les competències que cal adquirir són les mateixes, les evidències d'aprenentatge que es demanaran en l'avaluació única seran les mateixes que en l'avaluació continuada, excepte la participació activa a les classes. El 5% de la nota corresponent a la participació activa a classe es traslladarà a la prova escrita individual 2, que tindrà un pes del 35% de la nota final. L'avaluació única es realitzarà el mateix dia i lloc que la "Prova escrita individual 2" indicada en el programa de l'assignatura accessible des del campus virtual (Moodle), i s'avaluaran tots els continguts de l'assignatura en un màxim de 2 hores. Hi haurà 1 h 15 min per a l'examen escrit, i la resta d'activitats d'anàlisi de casos s'entregaran en aquella data, en el moment de lliurar l'examen escrit.


A l'inici de curs, el professorat informarà de les dates de lliurament de les activitats avaluatives. Aquestes dates no seran modificables.


Per a superar l'assignatura cal obtenir una nota global igual o superior a 5, com a resultat del càlcul proporcional del núm. d'evidències presentades. Assolir una nota mitjana global inferior a 5 punts significarà que l'assignatura no ha estat superada. Es considerarà "No avaluable" quan una persona presenti menys de 4 evidències d'aprenentatge.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (avaluació continuada) o bé lliurar totes les proves previstes el dia de la prova escrita (avaluació única). Pot optar a la recuperació l'alumnat que, al llarg de l'avaluació continuada o de l'avaluació única, hagi obtingut una nota inferior a 5 punts i major o igual a 3,5 punts. Es podran recuperar les evidències de rendiment insuficient en un format anàleg al presentat durant el procés d'avaluació continuada. La nota total màxima que es pot aconseguir una vegada realitzada la recuperació és un 5.


En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.


En el cas d'utilitzar la IA, l'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.




Bibliografia

Almirall Oliver, Rosa et al. (2018). Actualizaciones Personas con identidades trans*: su salud en la atención primaria. 25(6) 324-32.

Amigot, Patricia i Pujal i Llombart, Margot. (2015) Desmedicalización de la experiencia de dolor en mujeres: usos de plataformas virtuales y procesos de agenciamiento subjetivo. . 14, 5.Universitas Psicológica 1551-1568. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1657-92672015000500003

Balaña, Sabrina; Finielli, Agostina; Giuliano, Carla; Paz, Andrea y Ramírez, Carlota (Eds.) (2019), Salud. Fundación Soberanía Sanitaria. Buenos Aires:Feminista. Soberanía de los cuerpos, poder y organización. Tinta Limón. https://www.tintalimon.com.ar/public/p9bohsqtgi5hdtcig4cssqrk9ivt/pdf_978-987-3687-58-7.pdf

Burin, Mabel; Moncarz, Esther i Velázquez, Susana (1990). El Malestar de las mujeres: La tranquilidad rectada. Buenos Aires/ Barcelona: Paidós.

Climent Clemente, Mª Teresa y Carmona Osorio, Marta (2018). Transpsiquiatría. Abordajes Queer en salud. Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría. http://www.tienda-aen.es/wp-content/uploads/2018/05/AEN-Digital-5-Transpsiquiatri%CC%81a.pdf

Colomer, Estebán, Mari Luz, Comelles, Josep M. Diez Mintegui, Carmen (Eds.) (2010). Antropología, género, salud y atención. Barcelona. Edicions Bellaterra.

Friedan Betty (1963) La Mística de la feminidad.Madrid: Cátedra. Colección Feminismos. 2009. http://www.aelatina.org/wp-content/uploads/2020/12/la-mistica-de-la-feminidad-betty-friedan-1.pdf

García Calvente, Mª del Mar; Lozano, Mª del Río y Marcos Marcos, Jorge (2015) Guía de indicadores para medir las desigualdades de género en salud y sus determinantes. Consejería de Igualdad Salud y Políticas Sociales.Granada: Escuela Andaluza deSalud. https://www.easp.es/project/guia-de-indicadores-para-medir-las-desigualdades-de-genero-en-salud-y-sus-determinantes/

García Dauder, Dau y Pérez Sedeño, Eulalia (2017). Las \"mentiras\" científicas sobre las mujeres. Madrid:Editorial Catarata.

García Dauder, Dau y Guzmán Martínez, Grecia (2019). Locura y feminismo: viajes de sujeción y resistencia. Revista Átopos, 57-82. https://www.academia.edu/39519933/Locura_y_feminismo_viajes_de_sujeci%C3%B3n_y_resistencia

García Dauder, Dau (2018). Pedagogías de la diversidad en salud. Diálogos entre activismos trans e Intersex

y disciplinas Psi. (2018) En Maria Teresa Climent Clemente y Marta Carmona Osorio (2018): Transpsiquiatría. Cap. 6. 100-143. Madrid: AEN. Libro Digital.Abordajes queer en salud mental. http://www.tienda-aen.es/wp-content/uploads/2018/05/AEN-Digital-5-Transpsiquiatri%CC%81a.pdf

Guzmán Martínez Grecia; Pujal i Llombart Margot; Mora Malo Enrico; García-Dauder, Dau: (2021) Antecedentes feministas de los grupos de apoyo mutuo en el movimiento loco: un análisis histórico-crítico. doi: 10.18294/sc.2021.3274 https://www.researchgate.net/publication/351170663_Antecedentes_feministas_de_los_grupos_de_apoyo_mutuo_en_el_movim

Loredo Narciandi, José Carlos (2019), La psicología como técnica de subjetivación. Papeles del Psicólogo / 2019. Vol. 40(1), pp. 31-38Psychologist Papers, https://doi.org/10.23923/pap.psicol2019.2887

Muruaga López de Guereñu, Soledad y Pascual Pastor, Pilar (2013). La Salud mental de las mujeres: la Psicoterapia de equidad feminista Madrid: AMS. Asociación de Mujeres para la Salud.

Nogueiras García, Belén (2020): Monográfico \"La salud en la teoría y las vindicaciones feministas\". Atlánticas., 4(1)Revista Internacional de Estudios Feministas https://doi.org/10.17979/arief.2019.4.1.5868

Nogueiras García, Belén (2021): \"La necesaria incorporación del paradigma feminista en las teorías, los discursos y las prácticas sociosanitarias\", en Ruiz-Jarabo, Consue; Andrés, Paloma; Millán, Raquel y

Novoa, R. (1908). La indigencia espiritual del sexo femenino. Laspruebas anatómicas, fisiológicas y psicológicas de la pobreza mental de la mujer. Valencia: F. Sempere y compañía editores. http://bibliotecaparticular.casafernandopessoa.pt/1-113/2/1-113_master/1-113_PDF/1-113_0000_1-210_t24-C-R0150.pdf

Obra colectiva (2021) Descolonizar la enfermedad. Ed. El Descubrimiento de Europa. http://eldescubrimientodeeuropa.org/wp-content/uploads/2021/06/PDFdigital_links-EDDE_deslaenfermedad.pdf

Martínez, Jaume; Pujal i Llombart, Margot i Mora, Enrico (2021) Ética del cuidado y Atención pública en salud mental: un estudio de caso en Barcelona. .17: e2966. doi: 10.18294/sc.2021.2966.Salud Colectiva https://www.researchgate.net/publication/350295279_Etica_del_cuidado_y_atencion_publica_en_salud_mental_un_estudio_de

Perkins Gilman, Charlotte (1892). The new England Magazine.The yellow wall-paper. A Story. https://loa-shared.s3.amazonaws.com/static/pdf/Gilman_Yellow_Wallpaper.pdf

Pérez Sedeño, Eulalia y Ortega Arjonilla, Esther (Eds.) (2014), Cartografías del Cuerpo. Biopolíticas de la ciencia y la tecnología. Universidad de Valencia: Cátedra. Colección Feminismos.

Pino-Morán, Juan Andrés; Rodríguez-Garrido, Pia; Zango-Martín, Inmaculada y Mora-Malo, Enrico (2021). Subvertir la vulneración médica: itinerarios corporales disidentes de la discapacidad en Chile. Salud Colectiva. 2021;17:e3021. doi: 10.18294/sc.2021.3021.

Pechin, Juan et al (2015) Atención de la salud integral de personas trans. Guía para Equipos de Salud. Programa Nacional de Salud Sexual y Procreación Responsable PNSSyPR.Buenos Aires.

Pujal Llombart, Margot i Amigot, Patricia (2010) El binarismo de género como dispositivo de poder social, corporal y subjetivo. En Pujal i Llombart, Margot i García Dauder, Dau (Eds.) Monográfico Estudios de género. Desigualdades de género en tiempos de \"igualdad\". Quaderns de Psicologia. Vol 12, Num 1, p.131-148. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.770

Pujal i Llombart, Margot & Mora, Enrico (2013) Trabajo, dolor y su diagnóstico psicosocial de género. Un ejemplo. Universitas Psychologica, 12(4), 1181-1193. Doi: 10.11144/Javeriana.UPSY12-4.dtyd. https://www.researchgate.net/publication/261872547_Dolor_trabajo_y_su_diagnostico_psicosocial_de_genero_Un_ejemplo

Pujal i Llombart, Margot. (2018) Apuntes para una salud mental inclusiva: duelo a la identidad de género y reconocimiento de la heterogeneidad de la experiencia. En Mª Teresa Climent Clemente y Marta Carmona Osorio (Coords). Hacia una transpsiquiatría. Abordaje queer de la salud mental y las relaciones de poder. AEN Digital. 5. 159-207. http://www.tienda-aen.es/wp-content/uploads/2018/05/AEN-Digital-5-Transpsiquiatri%CC%81a.pdf

Pujal i Llombart, Margot, Calatayud, Marina y Amigot Leache, Patricia (2020). Subjetividad, desigualdad social y malestares de género: una relectura del DSM V. Revista de Investigaciones Sociológicas.78(2), e155. https://doi.org/10.3989/ris.2020.78.2.18.113

Sánchez López, Pilar (2013). La salud de las mujeres. Análisis desde la perspectiva de género Editorial Síntesis.

Shibley Hyde, janet, et al. (2019). The Future of Sex and Gender in Psychology: Five Challenges to the Gender Binary. . Vol. 74, No. 2, 171-193.American Psychologist http://dx.doi.org/10.1037/amp0000307

Tubert, Silvia (2001), Psicoanálisis, feminismo y postmodernismo. En Deseo yRepresentación. Cap 2. 33-88. Editorial Síntesis.Convergencias de psicoanálisis y teoría feminista http://www.psi.uba.ar/academica/carrerasdegrado/psicologia/sitios_catedras/electivas/105_estudios_genero/material/archivos/

Valls-Llobet, Carme (2009) Mujeres, Salud y Poder, Madrid: Cátedra.

Velasco Arias, Sara. (2009) Género y salud.: Teoría y métodos para la práctica clínica y programas de salud. Madrid: Ediciones Minerva.

Vega Sandín, Sore (2021). Atención psicoterapéutica a mujeres trans desde una perspectiva transpositiva. FELGTB

https://www.academia.edu/45119168/Atencion_psicoterap%C3%A9utica_a_las_mujeres_trans_desde_una_perspectiva_transp

Fernández Garrido, Sam (2021). La clínica intersexual como zona de contacto. Binarismo sexual, saberes expertos y otras Artesanías Biológicas en la clínica española contemporánea. IUIEMyG y Facultad de

Medicina. Universidad de Granada.

Gabaldón Fraile, Sabel (2020). Infancia y adolescencia Trans. Reflexiones éticas sobre su abordaje. Facultad de Filosofía. Universidad de Barcelona.

Gregori Flor, Núria (2015). Encuentros y des-encuentros en torno a las intersexualidades/dsd. Institut Universitari d'Estudis de la Dona. Universitat de Valencia

Platero Méndez, Lucas (2013). La interseccionalidad en las políticas públicas sobre ciudadanía íntima: los discursos y la agenda política española (1995-2012). Universidad Complutense de Madrid.

Suess Schwend, Amets (2015). \"Transitar por los géneros es un derecho\". Recorridos por la perspectiva de la Universidad de Granada.despatologización.

Zapata Hidalgo, Maria. (2019). FacultadLa depresión y su recuperación. Una etnografía feminista y corporal de Educación, Filosofía y Antropología. Departamento de Filosofía de los Valores y Antropología Social. Universidad del País Vasco.


Programari

La plataforma digital de referència de l'assignatura serà la plataforma Moodle.

Així mateix, s’anima a l’ús de programari lliure sempre que sigui compatible.

En aquesta assignatura també es treballarà la competència d’ús crític i reflexiu de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA). El seu ús es permetrà com a part integrant del desenvolupament del treball de manera crítica i reflexiva, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt