Violències Patriarcals
Codi: 107002Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Noelia Igareda González
- Correu electrònic :
- noelia.igareda@uab.cat
Equip docent
- Leonor Maria Cantera Espinosa
- Christian Díaz-Santos Guiu
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
- Comprendre l'abast conceptual, jurídic i les especificitats de les violències patriarcals, les violències masclistes, les violències de gènere/per raó de gènere, les violències contra les dones i persones LGTBI+.
- Identificar els diversos àmbits i formes de les violències masclistes i la rellevància de la perspectiva de gènere, interseccional i de drets humans.
- Reflexionar sobre les estructures que sostenen les desigualtats estructurals i les violències patriarcals.
- Conèixer els marcs jurídics autonòmics, estatals, regionals i internacionals en relació amb la prevenció i la reparació integral de les violències masclistes, de gènere, patriarcals.
- Conèixer les eines de prevenció i de reparació integral disponibles.
- Analitzar les implicacions del treball amb les violències patriarcals i la importància de les cures.
- Facilitar el coneixement dels plantejaments de les teories criminològiques feministes i dels feminismes jurídics.
- Visibilitzar els tractaments, davant les violències patriarcals, per part del sistema penal.
- Conèixer les estructures administratives de suport contra les violències masclistes, els mecanismes de protecció de les dones, infants i adolescents que pateixen violències i les principals dificultats i obstacles en l'accés a la justícia.
Resultats d'aprenentatge
- CM03 (Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes.) Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes.
- CM29 (Elaborar indicadors bàsics per a l'avaluació de les violències patriarcals en diferents àmbits de manera interseccional (sense biaixos per raó de sexualitat, classe social, ètnia i altres eixos de desigualtat social).) Elaborar indicadors bàsics per a l'avaluació de les violències patriarcals en diferents àmbits de manera interseccional (sense biaixos per raó de sexualitat, classe social, ètnia i altres eixos de desigualtat social).
- KM51 (Aplicar a la pràctica jurídica els debats específics sobre gènere i dret, bioètica, dret i tecnologia, i sociologia del dret.) Aplicar a la pràctica jurídica els debats específics sobre gènere i dret, bioètica, dret i tecnologia, i sociologia del dret.
- KM52 (Aplicar els conceptes jurídics bàsics a la prevenció de delictes de violència patriarcal.) Aplicar els conceptes jurídics bàsics a la prevenció de delictes de violència patriarcal.
- KM53 (Construir models d'intervenció psicosocial i comunitària contra les violències patriarcals.) Construir models d'intervenció psicosocial i comunitària contra les violències patriarcals.
- SM44 (Analitzar situacions de violència patriarcal en diferents àmbits (legals, laborals, educatius, familiars, sanitaris, de lleure, etc.).) Analitzar situacions de violència patriarcal en diferents àmbits (legals, laborals, educatius, familiars, sanitaris, de lleure, etc.).
- SM45 (Fer un ús inclusiu del llenguatge en l'àmbit jurídic.) Fer un ús inclusiu del llenguatge en l'àmbit jurídic.
Continguts
1.Introducció al concepte de violència
a) Normes relacionades amb la violència.
b) Construcció social i normes.
2.Violència i context social
a)Respostes socials i respostes estructurals.
3.Tipologia de la violència de gènere en l'àmbit de la parella
a)Elements per a la seva identificació.
4.Estereotips de gènere i mites sobre la violència contra les dones.
5.Vincles afectius i relacions de maltractament: agressor i víctima.
6.Interseccionalitat.
7.Models explicatius i conceptes teòrics de la violència de gènere en l'àmbit de la parella.
8.Autocura professional.
9.Marc teòric i jurídic per a la comprensió de les violències patriarcals, les violències masclistes i les violències de gènere/per raó de gènere.
10.Àmbits i formes de les violències masclistes
11.Dades de victimització: enquestes de victimització.
12.Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
13.Mites sobre les violències masclistes. 1
14.Conseqüències de les violències masclistes.
15.Violències sexuals.
16.Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
17.Violència institucional.
18.Ciberviolència de gènere.
19.Resposta jurídica, social i reparació
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| elaboració de treballs | 24 | 0,96 | CM03, CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
| Recerca de documentació | 8 | 0,32 | KM51, KM52, SM44 |
| Classe pràctica | 30 | 1,2 | CM03, CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
| tutories | 10 | 0,4 | KM51, KM52, SM44 |
| Lectura i anàlisi del material bibliogràfico | 30 | 1,2 | CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
| Estudi | 18 | 0,72 | KM52, KM53, SM44 |
| Classes teòricas | 30 | 1,2 | KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
La metodologia combinarà les classes dirigides (classes magistrals i seminaris) amb classes participatives i activitats autònomes (treballs en grup i treballs individuals).
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentacions, debats i defenses orals | 25 | 0 | 0 | CM03, CM29, KM51, KM52, SM44, SM45 |
| Treball individual | 10 | 0 | 0 | CM03, CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
| treballs grupals | 15 | 0 | 0 | CM03, CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
| Prova escrita individual | 50 | 0 | 0 | CM03, CM29, KM51, KM52, KM53, SM44, SM45 |
Caldrà aprovar cadascuna de les evidències de l’assignatura per poder fer mitjana en la qualificació final.
El 25% de la nota correspondrà a l’avaluació continuada de la primera part de l’assignatura, que consistirà en un treball individual (10%) i un treball en grup (15%).
El 25% de la nota final correspondrà a l’avaluació continuada de la segona part de l’assignatura, que consistirà en una presentació oral individual.
El 50% de la nota final correspondrà a un examen final. Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en l’examen final per poder fer mitjana amb la resta d’avaluacions. Igualment, serà necessari aprovar les dues parts de l’assignatura en l’examen final.
Podrà optar a la recuperació l’alumnat que, al llarg de l’avaluació continuada, hagi obtingut en alguna evidència una qualificació inferior a 5 punts i igual o superior a 3,5 punts. Les evidències amb un rendiment insuficient es podran recuperar mitjançant una activitat de format anàleg a la presentada durant el procés d’avaluació continuada, dins del període de recuperació. La qualificació màxima que es podrà obtenir després de la recuperació serà de 5 punts.
En cas que l’alumnat cometi qualsevol irregularitat que pugui comportar una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb un 0, amb independència del procediment disciplinari que es pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà de 0.
Plagi o còpia: si es detecta plagi o còpia en qualsevol de les activitats lliurades, la qualificació final de l’assignatura serà de 0 i es perdrà el dret a la recuperació.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui, com a mínim, a dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat podrà considerar l’alumnat com a no avaluable. En cas d’avaluació continuada, s’aplicarà el mateix criteri de no avaluable.
Els resultats qualitatius i quantitatius de les evidències presentades es comunicaran mitjançant els canals institucionals: Moodle, l’espai de l’assignatura, el despatx del professorat i/o el correu electrònic institucional.
Bibliografia
American Psychological Association (2018). Guidelines for Psychological Practice with Boys and Men.
Amnistia Internacional (2018). Ya es hora de que me creas. Un sistema que cuestiona y desprotege a las víctimas. Madrid: Amnistía Internacional.
Andrade Santos, K. D., Pereira Silva, J., Perez, A. T., & Cantera, L. M. (2019). Routes and collisions at work care for women victims of violence in Spain. Ciencias Psicológicas,13(2), 209-222. doi: 0.22235/cp.v13i2.1877 (https://ddd.uab.cat/record/214465)
Arechederra, Ángeles. (2010). La violencia masculina contra las mujeres en las relaciones de pareja. Proceso y consecuencias. A A. Garcia - Mina (Coord.), Violencia contra las mujeres en la pareja. Claves de anàlisis y de intervención (pp. 21 - 36). Madrid: Universidad Pontificia Comillas.
Arón, Ana María & Llanos, Maria Teresa. (2004). Cuidar a los que cuidan: Desgaste profesional y cuidado de los equipos que trabajan en violencia. Sistemas familiares, año 20 - nº 1-2, p. 5-15
Basaglia, Franca (1983). Mujer, Locura y Sociedad. México: Universidad Autónoma de Puebla.
Bodelón, Encarna, (2014), Violencia institucional y violencia de género, Anales de la Cátedra Francisco Suárez, n. 48, págs. 131-155, disponible en https://doi.org/10.30827/acfs.v48i0.2783
Cantera, L.eonor M. (2005). Violencia en la pareja: fenómenos, procesos y teorías. A T. Sánchez (Ed.), Maltrato de género, infantil y de ancianos (pp. 55-94). Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca.
Coria, Clara (2001). El amor. No es como nos lo contaron... ni como lo inventamos. Barcelona: Paidós Descargable a: http://www.apa.org/about/policy/psychological-practice-boys-men-guidelines.pdf
Egeland, Byron (1993). A History of Abuse is a Major Risk Factor for Abusing the Next Generation. A R. J. Gelles & D. R. Loseke (Eds.), Current Controversies on Family Violence (pp. 197-208). Newbury Park, CA: Sage Publications.
Fernández,Ana María. & Giberti, Eva (Comps). (1989). La mujer y la violencia invisible. Buenos Aires: Sudamericana.
Ferreira, Graciela (1992). Hombres violentos, mujeres maltratadas. Buenos Aires: editorial sudamericana.
Garrido Gaitán, Elena (2025). Comprensió i identificación de les violències masclistes. Aspectes victimològics desde la vessant psicológica. In Mediació i Gènere, pp.99-124. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Gomà-Rodríguez, Isabel, Cantera, Leonor M., Pereira da Silva, Joilson (2018). Autocuidado de los profesionales que trabajan en la erradicación de la violencia de pareja. Psicoperspectivas, 17(1).
González Prado, P. (2024). La diligencia debida en las políticas de prevención y reparación de las violencias machistas en Cataluña en Revista Derecho Y género, 1, 29–55.
Heise, Lori (1998). Violence against women: an integrated, ecological framework. Violence against women, 4, (3), 262 - 290.
Hirigoyen, Marie France (2006). Mujeres maltratadas. Los mecanismos de la violencia en la pareja. Barcelona: Paidós.
Igareda, Noelia (2026). La ciberviolencia de género y el derecho, Colex: A Coruña.
Igareda González, Noelia, y Cruells López, Marta (2025). Antipunitivismo y feminismo. El papel de los delitos por violencia contra las mujeres en la expansión del derecho penal en España. Derecho y género, 2(1), 93–114. https://doi.org/10.5565/rev/derechoygenero.22
Igareda González, Noelia (2023). Las controversias sobre la Ley del “Si es sí” sobre violencia sexual”, Revista Política Criminal, Volumen 18, número 36, pp. 564-590. http://politcrim.com/wp-content/uploads/2023/12/Vol18N36A3.pdf
Igareda González, Noelia (2022). El discurso de odio anti-género en las redes sociales como violencia contra las mujeres y como discurso de odio, Revista Derechos y Libertades, nº 47, pp. 97-122. DOI: https://doi.org/10.20318/dyl.2022.6875
Nogueiras, Belén (2004). La violencia en la pareja. A C. Ruiz - Jarabo& P. Blanco (Eds.), La violencia contra las mujeres. Prevención y detección. (pp. 39 - 55). Madrid: Ediciones Diaz de Santos.
Pérez-Tarrés, Alicia, Cantera Espinosa, Leonor M., & Pereira da Silva, Joilson (2016). Prácticas de Autocuidado en Mujeres Víctimas de Violencia de Género. Tuiuti: Ciencia e Cultura, 53, 11-27. http://universidadetuiuti.utp.br/tuiuticienciaecultura/ciclo_4/tcc_53_psico3/pdf_53/art_1.pdf%0Ahttp://universidadetuiuti.utp.
Pérez-Tarrés, Alicia, Cantera Espinosa, Leonor M., & Pereira da Silva, Joilson (2018). Health and self-care of professionals working against gender-based violence: an analysis based on the grounded theory. Salud Mental, 41(5), 213-222. https://doi.org/10.17711/SM.0185-3325.2018.032
Pérez-Tarrés, Alicia, Cantera, Leonor M., & Pereira, Joilson (2017). Gender-Based Violence, Coping Strategies and Perceived Social Support. Psicologia, Conocimiento y Sociedad, 7(1), 98-122. http://revista.psico.edu.uy/index.php/revpsicologia/article/view/377/319
Pérez-Tarrés, Alicia, Pereira-da-Silva, Joilson, & Cantera Espinosa, Leonor M. (2019). Workplace Violence in Work Environments against Gender Violence. Universitas Psychologica, 18(3) https://revistas.javeriana.edu.co/index.php/revPsycho/issue/view/1346
Piqué María Luisa (2017) Revictimización, acceso a la justicia y violencia institucional en Género y Justicia Penal. Di Corleto, Julieta (Comp.), Ediciones Didot
Riggs, David; Caulfield, Marie & Street, Amy (2000). Risk for domestic violence: Factors associated with perpetration and victimizacion. Journal of Clinical Psychology, 56, (10), 1289 - 1316.
Russell, Diana; Harmes, Roberta & Lagarde, Marcela (2006). Feminicidio,una perspectiva global. México: Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades.
Sau, Victòria (2004). Psicología y feminismo(s). A E. Barberà & I. Martínez Benlloch (Coord.), Psicología y genero (pp. 107 - 120). Madrid: Pearson Prentice Hall.
Stith, Sandra; Williams, Mary Beth & Rosen, Karen (1992) Psicosociología de la violencia en el hogar. Estudio, consecuencias y tratamientos. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Tamaia (2019) La salut de les dones en situació de violència masclista: mirades amb cura. Identificació de necessitats per a l'abordatge curós de la salut de les dones en situació de violencia masclista
Tortosa, José María &La Parra, Daniel (2003). Violencia estructural: una ilustración del concepto. Documentación Social, 131, 57 - 72.
Velázquez, Susana (2003). Violencias cotidianas, violencia de género. Escuchar, comprender, ayudar. Buenos Aires: Paidós.
Legislació obligàtoria
Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Boletín oficial del Estado, 313 § 21760 (2004)
Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5123 (2008)
Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual
Programari
No procedeix.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |