Guia en format PDF
Logo

Gènere, Famílies i Institucions Educatives

Codi: 106975
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Socioculturals de Gènere OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Ingrid Agud Morell
Correu electrònic :
ingrid.agud@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits

 

Objectius

L’assignatura Gènere, Famílies i Institucions Educatives recull els àmbits de la pedagogia i l’antropologia en l’estudi dels agents i institucions educatives, necessaris en la formació d’expertes en estudis socioculturals de gènere.

Té l’objectiu d’estudiar el concepte d’infàncies les formes organitzatives com és la família o altres i la seva relació amb les institucions educatives. També analitza els conceptes educatius a partir de discursos emergents en els estudis de gènere. Els objectius de l'assignatura són: 

- Analitzar críticament la construcció del concepte infàncies des de diverses perspectives del coneixement antropològic, pedagògic i els estudis feministes-queer sobre infàncies.

- Analitzar les formes organitzatives i els models de parentiu i de criança des d’una perspectiva interseccional i de gènere

- Conèixer les institucions educatives formals i el qüestionament d’aquestes de les principals autores de la pedagogia crítica, feminista i queer.

Resultats d'aprenentatge

  • CM06 (Analitzar el marc teòric aplicat i la presència o l'absència de la perspectiva de gènere en investigacions, projectes o experiències d'intervenció psicosocial, educativa i comunitària existents.) Analitzar el marc teòric aplicat i la presència o l'absència de la perspectiva de gènere en investigacions, projectes o experiències d'intervenció psicosocial, educativa i comunitària existents.
  • CM07 (Dissenyar activitats educadores que tinguin en consideració la diversitat sociocultural i de gènere.) Dissenyar activitats educadores que tinguin en consideració la diversitat sociocultural i de gènere.
  • CM08 (Contribuir al disseny d'activitats educatives sense estereotips sexistes, homòfobs, bífobs o trànsfobs.) Contribuir al disseny d'activitats educatives sense estereotips sexistes, homòfobs, bífobs o trànsfobs.
  • CM09 (Fomentar la coeducació com a procediment inclusiu per a l'erradicació de comportaments discriminatoris cap al col·lectiu LGTBIQ+ o per raó d'orientació sexual o afectiva.) Fomentar la coeducació com a procediment inclusiu per a l'erradicació de comportaments discriminatoris cap al col·lectiu LGTBIQ+ o per raó d'orientació sexual o afectiva.
  • CM10 (Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes, aplicant l'ètica de la cura i l'ètica de la provisió.) Posar en pràctica habilitats per a treballar en equip: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració i capacitat per a promoure la resolució de problemes, aplicant l'ètica de la cura i l'ètica de la provisió.
  • KM13 (Incorporar els conceptes de les perspectives postcolonials, feministes i interseccionals a l'anàlisi de les diferents realitats socioeducatives.) Incorporar els conceptes de les perspectives postcolonials, feministes i interseccionals a l'anàlisi de les diferents realitats socioeducatives.
  • KM14 (Contribuir a la construcció de narratives feministes en l'àmbit de l'educació des de teories i metodologies feministes.) Contribuir a la construcció de narratives feministes en l'àmbit de l'educació des de teories i metodologies feministes.
  • SM08 (Identificar els diferents models socioeducatius en la història i la seva contribució a la generació, la reproducció o la superació de desigualtats com a fase prèvia a l'elaboració de propostes correctives de les violències desencadenades per la discriminació per raó de sexe, gènere i orientació sexual.) Identificar els diferents models socioeducatius en la història i la seva contribució a la generació, la reproducció o la superació de desigualtats com a fase prèvia a l'elaboració de propostes correctives de les violències desencadenades per la discriminació per raó de sexe, gènere i orientació sexual.
  • SM10 (Descriure els vincles entre escola i família i la seva influència en la formació d'una ciutadania més justa.) Descriure els vincles entre escola i família i la seva influència en la formació d'una ciutadania més justa.
  • SM12 (Utilitzar recursos i alternatives no sexistes en espais de treball, educació i convivència.) Utilitzar recursos i alternatives no sexistes en espais de treball, educació i convivència.

Continguts

Els corrents disciplinaris que emmarquen l'aproximació epistèmica de l'assignatura són l'antropologia de l'educació i la pedagogia crítica feminista.


BLOC TEMÀTIC 1. Infàncies


  1. Construcció i significació del concepte infant/infància.
  2. Cultures infantils.
  3. Reconeixement de l'agència dels infants.
  4. Crítica a la construcció de l’infant com a “subjecte educant”.
  5. Crítica a la construcció de l'infant com a “subjecte de drets”.


BLOC TEMÀTIC 2. Famílies.


  1. Introducció a les famílies i la seva diversitat.
  2. Models parentals i de criança interseccional. Organització social de la cura.
  3. Cicle vital, fases, prescripcions de desenvolupament.
  4. Nus gordià: producció biològica, pater-mater-x-nitats, drets prevalents, tecnologies (re) productives.


BLOC TEMÀTIC 3. Institucions educatives.


  1. Introducció a les institucions educatives: sistema educatiu, polítiques educatives, tipologia d’institucions. Subjecte i objecte de les institucions.
  2. Critica a la institució educativa i els sabers legitimats des de les perspectives feministes.
  3. Propostes de pedagogies feministes, (anti)colonials i queer


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi de textos, preparació de treballs i debats 75 3
Treball en grup i treball i individual. Tutories. 25 1
Sessions teòriques a l'aula 50 2

La metodologia de l'assignatura parteix de la premissa que l'alumnat és protagonista en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per tant, s'aspira a generar un coneixement situat i la praxi dels principis de la pedagogia feminista.

Les activitats formatives poden ser dirigides, supervisades i autònomes:

- Activitats dirigides: Estan conduïdes pel professorat (o per l'alumnat, quan així estigui programat -aquestes sessions les anomenem “sessions autogestionades”-), i es realitzen als espais de la Facultat. Poden ser de dos tipus

  • Sessions Teòriques: les sessions teòriques conduïdes pel professorat. Són classes expositives dels principals conceptes i autores, utilitzant complementàriament fonts diverses (vídeos, blogs, entre altres). Les classes estan pensades per partir del coneixement de l’alumnat així que s’espera una participació activa. A vegades caldrà haver dut a terme lectures prèvies o visionats de vídeos.
  • Sessions Teoricopràctiques: aquestes sessions permeten una major participació de l'alumnat. Hi ha dos tipus: sessions que tenen l’objectiu de comprendre, incorporar coneixement, analitzar críticament, i aplicar críticament a la realitat social i a la pròpia experiència, quan això és possible. Altres sessions que tenen l’objectiu de mostrar avenços i dubtes del treball en grup, i en algun cas individual.

- Activitats supervisades: Es tracta d’activitats supervisades pel professorat fora de l’aula que inclouen tant tutories en grup com tutories individuals, siguin presencials o bé virtuals. És obligatòria una tutoria grupal per cada grup de treball. Els i les estudiants poden demanar tantes tutories com vulguin i estan destinades a orientar i supervisar les tasques encomanades així com el seu procés d’aprenentatge.

- Treball autònom: és aquell que l'alumnat realitza de forma independent per a assolir els objectius de l’assignatura.

Tot el grup classe tenim la responsabilitat de co-construir i cuidar un espai segur, on tothom es pugui expressar lliurement, escoltar i ser escoltadi sense ser jutjadis.

Sobre l'ús de la intel·ligència artificial: Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, mai per generar continguts. S'haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'assignatura, o sancions majors en casos de gravetat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat Grupal: disseny i impartició de sessió autogestionada 30 0 0 CM06, CM09, CM10, KM13, SM08, SM10, SM12
Participació a seminaris 30 0 0 CM07, CM08, CM10
Activitat Individual 40 0 0 CM07, CM08, CM09, CM10, KM13, KM14, SM08, SM10, SM12

AVALUACIÓ CONTINUADA

Les activitats d'avaluació estan dissenyades de forma vivencial i presencial per garantir l'autoria de l'aprenentatge. Es divideixen en tres tipus:

Activitat avaluativa individual (40% de la nota global): Realització de dos proves presencials (que serà escrita, test o oral) orientada a avaluar la comprensió de les lectures obligatòries i els conceptes clau de l'assignatura. Una prova parcial a meitat de semestre (20%) i una prova final (20%).

Co-construcció de coneixement en seminaris pràctics (30% de la nota global): Resolució de casos, debats i exercicis aplicats in situ durant les sessions de seminari. En cas que es requereixin lliuraments, aquests es faran exclusivament en format paper durant la mateixa classe (ja sigui de forma individual, en parelles o en equip). L'avaluació d'aquest bloc es completarà amb el lliurament final d'un diari de les sessions, sent requisit indispensable haver assistit a un mínim del 80% dels seminaris.

Sessió autogestionada en equip (30% de la nota global): Disseny i impartició col·laborativa d'una sessió teoricopràctica de l'assignatura. S'avaluarà el domini dels conceptes, la capacitat de dinamització de l'aula i la resolució de preguntes en directe.


REQUISITS DE L'AVALUACIÓ

Obligatorietat: Per poder obtenir la qualificació final de l'assignatura, és indispensable haver realitzat i/o lliurat en els terminis establerts les tres activitats d'avaluació. La no realització d'alguna d'elles implicarà la qualificació final de "No Avaluable".

Mínims per fer mitjana: Per poder aprovar l'assignatura, cal obtenir una nota global igual o superior a 5. Així mateix, per poder fer el càlcul proporcional, caldrà que cadascuna de les activitats d'avaluació hagi assolit una nota mínima de 4 sobre 10.

Accés a la recuperació: Només tindrà dret a la recuperació l'alumnat que hagi realitzat/lliurat l'activitat en el termini ordinari i l'hagi suspesa (nota inferior a 5). Les activitats no lliurades o no realitzades en el termini ordinari no són recuperables.

Activitats no recuperables: Per la seva naturalesa vivencial, presencial i col·laborativa, queden excloses del procés de recuperació les sessions autogestionades en equip i la participació activa en els seminaris setmanals. Només es podrà recuperar la part corresponent a la prova individual.

Calendari immodificable: Les dates de les activitats i lliuraments es fixen a l'inici del curs i no es modificaran. L'alumnat que, per causa major degudament justificada documentalment, no pugui assistir a una prova o activitat avaluable, haurà de comunicar-ho immediatament al docent i s'oferirà com a data alternativa la data establer-ta per a la recuperació. Si es suspén, es coordinarà una data alternativa o mesura compensatòria abans del tancament d'actes per garantir el dret a segona oportunitat.

Ús fraudulent de la tecnologia i plagi: En cas que l'alumnat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació (incloent-hi l'ús no autoritzat de la Intel·ligència Artificial en tasques que requereixin autoria pròpia o la còpia), es qualificarà l'activitat amb un 0. En cas de reincidència en una mateixa assignatura, la qualificació final de l'assignatura serà de 0.


AVALUACIÓ ÚNICA (només disponible sota petició dins del termini establert per la facultat)

- Elaboració i Presentació oral de diari reflexiu de les lectures obligatòries (50% de la nota)

- Examen Oral dels continguts de l'assignatura (50% de la nota)

La realització de l'examen i les presentacions orals es duran a terme en una única data indicada en el programa de l'assignatura, accessible des del campus virtual (moodle).

Bibliografia

Abebe, T., 2019. Reconceptualising Children's Agency as Continuum and Interdependence. Social Sciences, 8(81).

Agud-Morell, I., & Breull-Arancibia, V. (2024). Children's agencies navigating sexism and LGBTI+ phobia in Santiago de Chile's primary school. Children & Society, 00, 1–18. https://doi.org/10.1111/chso.12869


Agud-Morell, I., & Breull-Arancibia, V. (2023). Educación y género: experiencias desde las pedagogías feministas en el campo de la educación. Monográfico. Revista Educar, 59, 1 Doi: 10.5565/rev/educar.1702

Bertran, M., 2015. Factors that influence friendships choices in children under 3 in two schools: An approach towards child culture in formal settings in Barcelona.. Childhood, 22(2), pp. 187-200.

Blaise, M., 2009. \"What a Girl Wants, What a Girl Needs\": Responding to Sex, Gender, and Sexuality in the Early Childhood Clasroom.. Journal of Research in Childhood Education, 23(4), pp. 450-60.

Blaise, M. & Pacini-Ketchabaw, V., 2019. Enacting feminist movement pedagogies in the early years.. In: Feminist researching gendered childhoods: Generative entanglements. s.l.:Bloomsbury Academic, pp. 109-120

BOURDIEU, Pierre, et al. La reproducción: elementos para una teoría del sistema de enseñanza. Barcelona: Laia, 1981.

Breull-Arancibia, V. & Agud-Morell, I. (2023). Gender, Afectivity and Sexuality in Primary Education. Revista Educar, 59,1.https://doi.org/10.5565/rev/educar.1582

BRITZMAN, Deborah P. «Is there a Queer Pedagogy? Or stop reading straight.» Educational Theory 42, núm. 2 (1995): 151-165.

Corsaro, W., 2004. The Sociology of Childhood. Thousand Oaks, CA: Pine Forge Press.

Davies, C. & Robinson, K., 2010. Hatching babies and stork deliveries: Risk and regulation in the construction of children's sexual knowledge.. Contemporary Issues in Early Childhood, 11(3), pp. 249-262.

Duke, T. S. & McCarthy, K. W., 2009. Homophobia, Sexism, and Early Childhood Education: A Review of the Literature. Journal of Early Childhood Teacher Education, Volume 30, pp. 385-403.

Egan, D. & Hawkes, G., 2008. Imperilled and perilous: Exploring the history of childhood sexuality.. Journal of Historical Sociology, 24(4), pp. 355-367.

EGAN, D. & HAWKES, G. The problem with protection: Or, why we need to move towards recognition and the sexual agency of children. Journal of Media & Cultural Studies, 23/3, (2009), 389-400

Fjørtoft, I., Kristoffersen, B. & Sageie, J., 2009. Children in schoolyards: Tracking movement patterns and physical activity in schoolyards using global positioning system and heart rate monitoring. Landscape and Urban Planning, Volume 93, pp. 210-217.

Flores, V. (2008). Entre secretos y silencios. La ignorancia como política de conocimiento y práctica de (hetero) normalización. Revista trabajo social, 18.

Foucault, Michel. Surveiller et Punir: Naissance de la prison. Paris: Gallimard, 1975.

GARCES, M. (2020). Escola d'aprenents. Barcelona: Galàxia Gutenberg.

GREENFIELD, P.M. “Independence and Interdependence as Developmental Scripts: Implications for Theory, Research and Practice” en Greenfield, P.M. and R.R. Cocking (eds). Cross-Cultural Roots of Minority Child Development., 1994

HOOKS, B. (1994). Teaching to Transgress: Education as the Practice of Freedom. London: Routledge.

MAYOR, A. (2020). Transitos. Comprenderla transexualidad infantil y juvenil a través de los relatos de madres y padres. Bellaterra.

Janak, R. & Bhana, D., 2023. Girls, sexuality and playground-assemblages in a South African primary school.. Children & Society,Volume 00, pp. 1-15.

JORDAN, Ellen. \"La construcción de la masculinidad en la temprana edad escolar.\" Gender and Education, 1995, vol. 7, no 1, p. 69-86.

Kirby, P., 2019. Children's Agency in the Modern Primary Classroom. Children and Society.

Leaper, C. & Spears Brown, C., 2014. Sexism in Schools.. In: TheRole of Gender in Educational Contexts and Outcomes. s.l.:Elsevier Inc., pp. 190-223.

Leaper, C. & Spears Brown, C., 2017. Sexism in Childhood and Adolescence: Recent Trends and Advances in Research.. Child Development Perspectives, 0(0), pp. 1-6.

LIEBEL, Manfred. Children withouth childhood? Against the Postcolonial Capture of childhoods in the Global South, 2017

LIEBEL, Manfred. Janusz Korczac, los derechos y el protagonismo de la infància. Revista de Educación Social. 28, 2019

LINDE, Robyn. The Rights of Queer Children. The denial of children’s agency in the Convention on the RIghts of the Child. International Journal of Children’s Rights 27, 719-737, 2019.

Malgosa, E., Álvarex, B. & Marre, D., 2022. Sexualitat i infància a Catalunya, Espanya: significacions governades.. perifèria., 27(2), pp. 4-29.

Moore, A. & Reynolds, P., 2018. Childhood and Sexuality. Contemporary Issues and Debates.. London: Palgrave Macmillan.

NARODOWSKI, Mariano. Infancia y Poder. La conformación de la Pedagogia Moderna. AIQUE Educación, 2015.

OLSEN, Frances. Children’s Rights: some feminist approaches to the United Nations Convention on the RIghts of the Child. International Journal of Law and the Family, 6, 192-220, 1992

Oswell, D., 2009. Yet to come? Globality and the sound of an infant politics.Radical Politics Today, 1(1), pp. 1-18.

Pharr, S., n.d. Homophobia: A weapon of sexism (2nd ed.). Little Rock, AR: Chardon Press.

Pichardo, J. I. et al., 2015. Abrazar la diversidad: propuestas para una educación libre de acoso homofóbico y transfóbico.. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad..

Platero, L., 2008. La homofobia como elemento clave del acoso escolar homofóbico. Algunas voces desde Rivas Vaciamadrid.. Informació Psicològica., Volume 94, pp. 71-83.

Platero, R. (., 2014. Trans* Sexualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos. Barcelona: Edicions Bellaterra.

PRECIADO, Paul B. “¿Quien- defiende al niño queer? En Preciado, P. Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce. Barcelona: Anagrama, 2013.

Renold, E., 2005. Girls, boys and junior sexualitites. Exploring children's gender and sexual relations in the primary school.. New York: Routledge Falmer.

Renold, E., 2006. 'THey won't let us play... unless you're going out with one of them': girls, boys and Butler's 'heterosexual matrix' in the primary years.. British Journal of Sociology of Education, 27(4),pp. 489-509.

Rivers, I. & Duncan, N., 2013. Bullying: Experiences and discourses of sexuality and gender.. Abingdon: Routledge.

Rodó-Zarate, M., 2021. Interseccionalidad. Desigualdades, lugares y emociones.. s.l.:Edicions Bellaterra.

Snow, D. et al., 2019. Girls’ perspectives on the ideal school playground experience: An exploratory study of four Australian primary schools.. Children’s Geographies, 17(2), pp. 148-161.

Spark, C., Porter, L. & Kleyn de, L., 2018. 'We're not very good at soccer': gender, space and competence in a Victorian primary school.. Children's Geographies., 17(5),pp. 1-14.

WALKERDINE, Valerie. «Sex, power and pedagogy.» A The Screen Education Reader, de M Alvarado, E Buscombe i R Collins, 207-221. London: Palgrave, 1993.

Programari

No es requereix l'ús de cap programari específic per seguir aquesta assignatura.

Els avisos, notícies i materials del curs es comparteixen mitjançant el Campus Virtual UAB.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt