Logo

Innovació Basada en Reptes

Codi: 106943
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Johannes Langemeyer
Correu electrònic :
johannes.langemeyer@uab.cat

Equip docent

Marc Castelló Bueno
Jaume Montes Sanchez
Alba Ortiz Naumann

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

  • Adquirir els fonaments de la innovació basada en reptes en el context de l’equitat i la sostenibilitat urbanes.
  • Aplicar una anàlisi multicriteri participativa per a l’estructuració de problemes i l’avaluació de solucions.
  • Desenvolupar de manera col·laborativa un enfocament multidisciplinari —social, ecològic i tecnològic— per abordar un repte específic.
  • Adquirir coneixements bàsics sobre eines per a l’elaboració d’informes i presentacions, incloent-hi l’estructuració d’informes i la preparació de presentacions orals.


Resultats d'aprenentatge

  • CM22 (Treballar en entorns multidisciplinaris i amb la participació d’actors molt diversos (tècnics, gestors, ciutadans, agents institucionals, etc.).) Treballar en entorns multidisciplinaris i amb la participació d’actors molt diversos (tècnics, gestors, ciutadans, agents institucionals, etc.).
  • KM29 (Descriure la metodologia per a identificar els reptes socials i econòmics relacionats amb la gestió de les ciutats.) Descriure la metodologia per a identificar els reptes socials i econòmics relacionats amb la gestió de les ciutats.
  • SM27 (Desenvolupar propostes aplicant polítiques urbanes que facilitin el desenvolupament de ciutats intel·ligents que tendeixin a l’equitat i a la sostenibilitat.) Desenvolupar propostes aplicant polítiques urbanes que facilitin el desenvolupament de ciutats intel·ligents que tendeixin a l’equitat i a la sostenibilitat.

Continguts

Fonaments teòrics

  • Fonaments teòrics dels enfocaments basats en reptes
  • Fonaments del desenvolupament de projectes interdisciplinaris i transdisciplinaris i de la participació de les parts interessades
  • Introducció a l’anàlisi de decisions multicriteri
  • Equitat i sostenibilitat dels sistemes urbans complexos

Exercicis pràctics

  • Proposta i selecció de reptes
  • Descomposició dels reptes mitjançant múltiples criteris
  • Definició d’accions alternatives
  • Avaluació de l’impacte de les accions
  • Mètodes participatius i exercici de ponderació de criteris
  • Presentació oral dels resultats intermedis

Coneixements pràctics, habilitats i eines

  • Estructuració d’un informe científic
  • Estructuració i preparació d’una presentació oral

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
CLASSES SOBRE ELS FONAMENTS TEÒRICS 26 1,04
DESENVOLUPAMENT DE PROJECTE PRÀCTIC 24 0,96
ESTUDI INDIVIDUAL 30 1,2 CM22, KM29, SM27
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE EN GRUP 34 1,36 CM22, KM29, SM27

Aquest curs permetrà als estudiants adquirir els fonaments de la innovació basada en reptes per fomentar l’equitat i la sostenibilitat en sistemes urbans complexos. Per abordar i descompondre la complexitat del món real, s’aplicarà una anàlisi multicriteri participativa orientada a l’estructuració de problemes i a l’avaluació de solucions (Salgado et al., 2009; Langemeyer et al., 2016). El curs es basarà en el desenvolupament col·laboratiu d’un enfocament multidisciplinari de sistemes socioecològics i tecnològics per abordar reptes específics de sostenibilitat, considerant tant sistemes d’innovació tecnològica com solucions basades en la natura (Van der Jagt et al., 2020).

A més, el curs proporcionarà coneixements bàsics sobre eines per a l’elaboració d’informes i presentacions, incloent-hi l’estructuració de documents escrits i la preparació de presentacions orals.

La persona encarregada de coordinar l’experiència de repte formatiu serà personal docent i investigador (PDI), responsable de coordinar i dinamitzar el grup de participants, així com d’actuar com a vincle entre el grup i l’agent del territori que planteja el repte.

El treball es durà a terme en petits grups d’estudiants. Idealment, els grups de treball seran multidisciplinaris, de manera que cada membre pugui aportar els seus coneixements i la seva experiència a l’anàlisi del repte i a la formulació de la proposta final. En aquest sentit, serà important formar equips integrats per estudiants amb trajectòries formatives diverses.

Se seleccionaran reptes del món real situats al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquests reptes de sostenibilitat podran estar relacionats, entre altres àmbits, amb l’energia, el transport i la infraestructura verda. El campus de la UAB funcionarà com a laboratori viu de referència per abordar reptes que, alhora, estaran connectats amb problemàtiques similars presents en diferents contextos urbans.

El curs tindrà una orientació pràctica dirigida a la resolució de reptes concrets. Els estudiants participaran en totes les fases del cicle de definició i desenvolupament del repte. Per aquest motiu, l’assignatura seguirà un enfocament seqüencial que inclourà els passos següents:

  1. Proposta i selecció de reptes.
  2. Definició d’alternatives per abordar el repte.
  3. Descomposició dels reptes mitjançant múltiples criteris.
  4. Avaluació dels impactes de les accions proposades, incloent-hi la selecció d’indicadors.
  5. Ponderació participativa dels criteris.

L’aprenentatge combinarà classes teòriques amb exercicis pràctics. Per a cada pas, es proporcionaran als estudiants els conceptes teòrics fonamentals, que s’aplicaran en el context d’enfocaments d’innovació basada en reptes. Els estudiants desenvoluparan en grup un procés orientat a generar un lliurable vinculat a una definició específica del repte, interactuant amb les parts interessades sota la supervisió del personal docent. S’avaluarà la definició del repte proposada, així com el contingut, la coherència metodològica i l’impacte potencial del projecte. D’aquesta manera, els estudiants hauran de demostrar la seva capacitat per gestionar el procés, justificar les seves decisions i assenyalar possibles mesures del seu impacte transformador. Aquesta visió metodològica permet treballar de manera cooperativa en entorns complexos o incerts i amb recursos limitats, fomentant capacitats analítiques, col·laboratives i reflexives.

En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) com a part del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades o elaborades amb el suport d’aquestes tecnologies, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització en la qualificació de l’activitat o sancions més greus en casos d’especial gravetat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
E2: PRESENTACIONS ORALS 25% 14 0,56 CM22, KM29, SM27
E3: Defensa oral 40% 2 0,08 CM22, KM29, SM27
E4: Assistència a classe 10% 0 0 CM22, KM29, SM27
E1: INFORMES 25% 20 0,8 CM22, KM29, SM27

Avaluació única

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

Els continguts d’aquesta assignatura s’avaluaran de manera continuada mitjançant l’avaluació d’informes i presentacions orals en grup, així com una defensa oral individual.


Criteris d’avaluació

E1: Informes en grup (25 %)

E2: Presentacions orals en grup (25 %)

E3: Defensa oral individual (40 %)

E4: Assistència a classe (10 %)


Els informes en grup (E1) i les presentacions orals en grup (E2) formen part de l’avaluació continuada de l’assignatura. Es realitzaran al llarg del curs en grups de treball i permetran avaluar el desenvolupament progressiu del projecte, l’aplicació dels continguts treballats a classe, la capacitat d’anàlisi i síntesi i la qualitat de la comunicació escrita i oral.

La defensa oral individual (E3) permetrà avaluar la comprensió individual del treball realitzat, la capacitat d’argumentació i la integració dels aprenentatges adquirits durant el curs.

La puntuació corresponent a l’assistència a classe (E4) només s’obtindrà en cas d’assistència al 100 % de les sessions. En cas d’una assistència inferior al 100 %, la qualificació d’E4 serà de 0.

Qualificació final = Qualificació_E1 × 0,25 + Qualificació_E2 × 0,25 + Qualificació_E3 × 0,40 + Qualificació_E4 × 0,10

Per aprovar l’assignatura, l’estudiant haurà d’obtenir una qualificació mínima de 5 en la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació. L’assistència a classe és obligatòria per aprovar l’assignatura; les absències reiterades podran comportar la suspensió de l’assignatura.


Sistema de recuperació

En cas que els estudiants obtinguin una qualificació igual o superior a 2,5 i inferior a 5 en els informes (E1), podran tornar a presentar el treball en un termini màxim de dues setmanes des de la publicació de les qualificacions.

A causa del seu caràcter eminentment pràctic, la presentació oral (E2) no serà recuperable. Els estudiants que no facin la presentació oral no podran optar a la recuperació.

La defensa oral individual (E3) serà recuperable per als estudiants que hagin obtingut una qualificació final de l’assignatura d’entre 3,5 i 4,9. L’estudiant que es presenti a la repetició de la defensa oral i la superi aprovarà l’assignatura amb una qualificació final de 5. En cas contrari, mantindrà la qualificació obtinguda anteriorment.


No avaluable

Es considerarà que un estudiant és «no avaluable» quan no participi en les activitats d’avaluació E1, E2 i E4. En aquest cas, no serà admès a l’avaluació individual E3.


Matrícula d’honor

La matrícula d’honor (MH) es podrà atorgar als estudiants que obtinguin una qualificació igual o superior a 9,0. El nombre de matrícules d’honor atorgades no podrà excedir el 5 % dels estudiants matriculats a l’assignatura. En cas que el nombre total d’estudiants matriculats sigui inferior a vint, només es podrà atorgar una matrícula d’honor.


Avaluació dels estudiants repetidors

Els estudiants repetidors estaran subjectes al mateix sistema d’avaluació, als mateixos criteris i als mateixos requisits que la resta d’estudiants matriculats a l’assignatura.


Irregularitats: còpia i plagi

Sens perjudici d’altres mesures disciplinàries que es considerin oportunes i d’acord amb la normativa acadèmica vigent, les irregularitats comeses per un estudiant que puguin comportar una modificació de la qualificació d’una activitat d’avaluació es qualificaran amb un zero (0). Les activitats d’avaluació qualificades d’aquesta manera i mitjançant aquest procediment no seran recuperables. Quan sigui necessari superar qualsevol d’aquestes activitats per aprovar l’assignatura, la comissió d’una irregularitat comportarà la suspensió directa de l’assignatura, sense possibilitat de recuperació durant el mateix curs acadèmic. Aquestes irregularitats inclouen, entre d’altres:


• La còpia total o parcial d’un informe o de qualsevol altra activitat d’avaluació.

• La manca d’identificació clara de les parts que hagin estat generades o elaborades amb el suport de tecnologies d’intel·ligència artificial.

• La presentació d’un treball en grup que no hagi estat realitzat íntegrament pels membres del grup.


Bibliografia

  1. Bilkis, M., Kohler, J. M., & Vilariño, F. (2024). Challenge-Device-Synthesis: A multi-disciplinary approach for the development of social innovation competences for students of Artificial Intelligence. arXiv preprint arXiv:2405.19243.
  2. Johnson, L., & Brown, S. (2011). Challenge based learning: The report from the implementation project. The New Media Consortium.
  3. Knapp, J. et at. (2016) \"Sprint: How to Solve Big Problems and Test New Ideas in Just Five Days\". Simon&Schuster; 1 edition.
  4. Langemeyer, J., Gómez-Baggethun, E., Haase, D., Scheuer, S., & Elmqvist, T. (2016). Bridging the gap between ecosystem service assessments and land-use planning through Multi-Criteria Decision Analysis (MCDA). Environmental Science & Policy62, 45-56.
  5. Leijon, M., Gudmundsson, P., Staaf, P., & Christersson, C. (2022). Challenge based learning in higher education–A systematic literature review. Innovations in education and teaching international59(5), 609-618.
  6. Nichols, M., & Cator, K. (2008). Challenge based learning white paper. Apple, Inc.
  7. Rodés-Paragarino, V., Ramirez-Montoya, M. S., Maure, L. M., & Rosales, R. (2024). Complex thinking model with sustainable development goals: Analysis with scenario-based learning for future education. Journal of Infrastructure, Policy and Development8(7), 4580.
  8. Salgado, P. P., Quintana, S. C., Pereira, A. G., del Moral Ituarte, L., & Mateos, B. P. (2009). Participative multi-criteria analysis for the evaluation of water governance alternatives. A case in the Costa del Sol (Málaga). Ecological Economics68(4), 990-1005.
  9. van der Jagt, A. P., Raven, R., Dorst, H., & Runhaar, H. (2020). Nature-based innovation systems. Environmental Innovation and Societal Transitions35, 202-216.

Programari


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 61 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 611 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 613 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 612 Català/Castellà segon quadrimestre tarda