Arqueologia de les Dones
Codi: 106866Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Cristina Rihuete Herrada
- Correu electrònic :
- cristina.rihuete@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No en te de prerequisits
Objectius
Els objectius generals de l'assignatura són:
(1) analitzar els biaxos androcèntrics de la teoria i de la pràctica arqueològiques, així com dels relats de les societats que estudia;
(2) conèixer les alternatives proposades des de la crítica feminista;
(3) aprofundir en la diversitat de l'experiència humana des d'una perspectiva de gènere;
(4) mostrar el vessant interdisciplinari dels estudis arqueològics amb perspectiva de gènere amb casos pràctics;
(5) aprofundir en les noves metodologies i tècniques d'anàlisi a l'abast de l'arqueologia amb casos pràctics.
Resultats d'aprenentatge
- CM13 (Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat mitjançant perspectives inclusives en termes de diversitat cultural i gènere.) Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat mitjançant perspectives inclusives en termes de diversitat cultural i gènere.
- CM14 (Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i procediments de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques.) Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i procediments de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques.
- CM15 (Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives des de la diversitat cultural i de gènere, inclusives i no sexistes del passat.) Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives des de la diversitat cultural i de gènere, inclusives i no sexistes del passat.
- KM25 (Reconèixer els principals biaixos androcèntrics i eurocèntrics en els relats arqueològics i plantejar-hi alternatives mitjançant anàlisis inclusives que incorporin problemàtiques rellevants relacionades amb les dones i amb la diversitat ambiental, històrica i cultural.) Reconèixer els principals biaixos androcèntrics i eurocèntrics en els relats arqueològics i plantejar-hi alternatives mitjançant anàlisis inclusives que incorporin problemàtiques rellevants relacionades amb les dones i amb la diversitat ambiental, històrica i cultural.
- SM25 (Inferir hipòtesis concretes sobre societats del passat a partir de restes materials mitjançant la capacitat d'interpretar l'evidència empírica tenint en compte raonaments analògics i una perspectiva de gènere.) Inferir hipòtesis concretes sobre societats del passat a partir de restes materials mitjançant la capacitat d'interpretar l'evidència empírica tenint en compte raonaments analògics i una perspectiva de gènere.
Continguts
CONTINGUTS
El programa desenvolupa tres grans blocs temàtics articulats en set temes.
Blocs temàtics
El primer, de caire introductori, exposa els fonaments de la concepció de les dones a la societat occidental, la trajectòria i pluralitat del feminisme i el seu impacte en les ciències socials i els estudis històrics.
El segon aprofundeix en conceptes clau de la crítica feminista com ara sexisme, androcentrisme, gènere, patriarcat, família, sexualitat, ètica de la cura i treball, aplicats a la recerca i els relats arqueològics.
El tercer bloc analitza diferents temes claus de l'arqueologia amb perspectiva de gènere, començant per les primeres alternatives als models androcèntrics sobre els orígens de la humanitat i la divisió sexual del treball. Aquesta secció inclou nombrosos casos pràctics de diferents continents i cronologies que abasten els àmbits de les pràctiques funeràries, l'anàlisi espaial dels assentaments, la interpretació de les restes materials en clau social i econòmica, el simbolisme de les representacions figuratives o les noves tècniques de l'arqueologia bio-molecular (anàlisis de paleodieta, historials de residència, filiació i parentiu).
Temari
1. Trajectòria dels feminismes i impacte en els estudis històrics amb perspectiva de gènere
2. Androcentrisme
3. Sexe i gènere
4. Arqueologia de les dones, del gènere, feminista, queer (cuir) i transfeminista
5. Crítiques i alternatives metodològiques a l'androcentrisme i els estereotips de gènere en arqueologia
6. Societats patriarcals, matristes i ginecèntriques
7. Cos, parentiu i filiació: paleogenètica i historials de residència
La programació dels temes amb detall dels descriptors, recursos bibliogràfics i electrònics s'hi troba actualitzada a l'aula Moodle
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutorització, treballs, anàlisi i debat | 20 | 0,8 | CM13, CM14, CM15, KM25, SM25 |
| Teoria | 40 | 1,6 | CM13, CM14, CM15, KM25, SM25 |
| Preparació de proves; resolució de qüestionaris i treballs | 30 | 1,2 | CM13, CM14, CM15, KM25, SM25 |
Activitats dirigides
Classes teòriques amb suport TIC.
Sessions de treball i debat en grup. Valoració i discussió col·lectiva de material textual o audiovisual. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.
Activitats supervisades
Sessions concertades per resoldre dubtes sobre el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics del temari.
Assessorament en grups reduïts per a l'elaboració de presentacions i d'exercicis pautats d'aprenentatge.
Activitat autònoma
Estudi personal. Lectura de textos. Recerca d'informació bibliogràfica. Redacció de treballs. Preparació de presentacions, comentaris orals i debats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a les sessions d'exposició, anàlisi i debat | 15 | 10 | 0,4 | CM13, CM14, CM15, KM25 |
| Proves escrites | 85 | 50 | 2 | CM13, CM14, CM15, KM25, SM25 |
Avaluació contínua
L’avaluació contínua consta de quatre activitats avaluables: tres proves d’assimilació de coneixements (tipus test) i una prova escrita final sobre el conjunt del temari, així com la participació activa a l’aula.
Per superar l’assignatura, caldrà obtenir:
- una nota mitjana igual o superior a 5 en les tres proves de tipus test
- una qualificació igual o superior a 4,75 en la prova escrita final.
La qualificació final es calcularà de la manera següent:
- Nota mitjana de les tres proves: 45%
- Prova escrita final: 45%
- Participació activa a l’aula (debats i anàlisi de materials): 10%
Calendari d’avaluació
A l’inici de curs i abans de la realització de cada activitat avaluable, l’alumnat serà informat (a l’aula i a través de Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
En cas que les activitats d’avaluació no es puguin realitzar de manera presencial, el format s’adaptarà a les eines disponibles al Campus Virtual de la UAB. Les activitats, tasques i participació es duran a terme mitjançant fòrums, wikis i/o debats en línia a través de Moodle.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud
Avaluació única
L’avaluació única consta de quatre activitats avaluables: tres qüestionaris basats en estudis de cas, cadascun amb un lliurament escrit i una presentació oral individual, i una prova escrita presencial final.
A l’inici de curs, l’alumnat serà informat a través de l’aula Moodle dels requisits i procediments específics dels qüestionaris.
La qualificació final es calcularà de la manera següent:
- Nota mitjana dels tres qüestionaris: 50%
- Prova escrita final: 50%
Requisits per superar l’assignatura
- Lliurament de totes les activitats avaluables dins dels terminis establerts.
- Obtenció d’una nota mitjana mínima de 5 sobre 10.
- Segons la normativa acadèmica de la UAB, quan el lliurament de les activitats d'avaluació sigui igual o inferior al 30 % la qualificació serà "no avaluable".
- Qualsevol irregularitat en la realització d’una activitat d’avaluació (còpia, plagi) implicarà una qualificació de 0 en aquella activitat.
Recuperació
Podran optar a la recuperació qui hagi presentat les activitats avaluables dins dels terminis establerts.
La recuperació consistirà en una prova escrita sobre el conjunt del temari i es realitzarà en les dates oficials fixades per la Facultat.
Ús de la intel·ligència artificial (IA)
L’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) està permès exclusivament per a tasques de cerca bibliogràfica, cerca d’informació i correcció de textos.
L’estudiantat haurà de:
(i) identificar clarament les parts generades amb IA;
(ii) especificar les eines utilitzades; i
(iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final.
La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comportarà una qualificació de 0 en l’activitat, sense possibilitat de recuperació, i pot comportar sancions addicionals en casos greus.
Bibliografia
[en negreta, obres de lectura recomanada]
(1) RECERCA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE: conceptes i aportacions de teoria i epistemologia feminista
Arruza, Cinzia; Bhattacharya, Tithi; Fraser, Nancy (2019), Manifiesto de un feminismo para el 99%. Herder, Barcelona.
Azpiazu, Jokin (2017), Masculinidades y feminismo. Virus, Barcelona.
Beauvoir, Simone (1999 [1949]), El segundo sexo. Cátedra, Madrid.
bell hooks (2017 [2000]), El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de Sueños, Madrid. https://traficantes.net/libros/el-feminismo-es-para-todo-el-mundo
Braidotti, Rosi (2004), Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade. Gedisa, Barcelona [veure capítols 4 i 6 com a bibliografía rellevant del tema 3].
Braidotti, Rosi (2022), Feminismo posthumano. Gedisa, Barcelona
Butler, Judith (1990), Gender Trouble. Feminism and the Subversion of Identity. Routledge, London [traducción al castellano en Paidós, Barcelona, 2001, El género en disputa. Feminismo y la subversión de la identidad]
Butler, Judith (2004), Undoing Gender. Routledge, New York [traducción al castellano en Paidós, Barcelona, 2004, Deshacer el género].
Ciccia, Lu (2022), La invención de los sexos. Cómo la ciencia puso el binarismo en nuestros cerebros y cómo los feminismos pueden ayudarnos a salir de ahí. Siglo XXI, Buenos Aires.
Davis, Ángela (2022 [1981]), Mujeres, raza y clase, Akal, Madrid.
Despentes, Virginie (2018), Teoría King Kong. Literatura Random House, Barcelona.
Fausto-Sterling, Anne (2000), Sexing the Body. Gender politics and the construction of sexuality. Basic Books, New York [traducción al castellano en Melusina, Sta. Cruz de Tenerife, 2006,Cuerpos sexuados. La política de género y la construcción de la sexualidad].
Faye, Shon (2021), Trans. Un alegato por un mundo más justo y más libre. Blackie Books, Barcelona.
Federici, Silvia (2018), El Patriarcado del Salario. Críticas feministes al marxisme. Traficantes de Sueños, Madrid, https://traficantes.net/libros/el-patriarcado-del-salario
Firestone, Sulamith (1973), The Dialectic of sex. Johnathan-Cape, London [traducción al castellano en Kairós, Barcelona, 1976, La dialéctica del sexo]
Galindo, María (2021), Feminismo Bastardo. 2ª edición, Mujeres Creando, La Paz.
Haraway, Donna (1995), Ciencia, cyborgs y mujeres. Cátedra, Col. Feminismos. Madrid. [original de 1991 Simians, Cyborgs and Women; https://monoskop.org/images/f/f3/Haraway_Donna_J_Simians_Cyborgs_and_Women_The_Reinvention_of_Nature.pdf]
Herd, Gilbert (ed.) (1994),Third Sex, Third Gender: Beyond Sexual Dimorphism in Culture and History. Zone Books,New York.
Jónasdóttir, Anna G. (2011), “¿Qué clase de poder es “el poder del amor”?”, Sociológica, 26(74): 247-273.
Leacock, Eleanor Burke (1981), Myths of Male Dominance: Collected Articles on Women Cross-culturally. Monthly Review Press, New York.
Lugones, María (2011), “Hacia un feminismo descolonial”, La manzana de la discordia, 6(2): 105-119.
Martín, María (2019), Ni por favor ni por favora. Como hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado). Libros de la Catarata, Madrid.
Meana Suárez, Teresa (2002), Porque las palabras no se las lleva el viento... Por un uso no sexista de la llengua. Ajuntament de Quart de Poblet. Descargas en https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/documentos_ficha.aspx?id=1089
Millet, Kate (1977), Sexual Politics. Virago, Londres.[traducción al castellà en Cátedra, Madrid, 2017, Política Sexual ]
Moreno, Amparo (1986), El arquetipo viril protagonista de la historia. Ejercicios de lectura no androcéntrica.La Sal, Barcelona.
Pateman, Carole (1988), The Sexual Contract. Polity Press, Cambridge [traducción al castellano en Antrhopos, Barcelona, 1975, El contrato sexual ]
Rich, Adrienne (1980), “Compulsory heterosexuality and Lesbian Existence”, Signs, 5-4: 631-660.
Rich, Adrienne (2019) [original de 1976], Nacemos de mujer. La maternidad como experiencia e institución. Traficantes de Sueños, Madrid.
Rubin, Gayle (1986), “El tráfico de mujeres: notas sobre la “economia política” del sexo”, Nueva antropología, VIII (30), pàgs. 95-145.
Varela, Nuria (2019), Feminismo 4.0. La cuarta ola. Ediciones B, Barcelona.
Vergès, Françoise (2022), Un feminismo descolonial. Traficantes de Sueños, Madrid. Disponible en https://traficantes.net/libros/un-feminismo-descolonial
Wollstonecraft, Mary (1792, 2005), Vindicación de los derechos de la mujer. Istmo, Col. Fundamentos, Madrid.
(2) ARQUEOLOGIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE. Propostes teòriques, mètodes i aplicacions
AAVV, (2006), Les dones en la Prehistòria. Museu de Prehistòria de València, Diputació de València.
Adovasio, James; Soffer, Olga; Page, Jake (2007), The Invisible Sex. Uncovering the true roles of Women in Prehistory. Left Coast Press, Walnut Creek, California [traducción al castellano en Lumen, Barcelona, 2008, El sexo invisible: el verdadero rol de las mujeres en la prehistoria].
Arnold, Bettina y Wicker, Nancy L. (eds.) (2001), Gender and the Archaeology of Death. Altamira Press, Walnut Creek.
Bickle, Penny; Hofmann, Daniela; Souvatzi, Stella; Cintas-Peña, Marta; Rebay-Salisbury, Katharina; Schauer, Peter; Khalil, Umair; Shaw, Daniel; Van Vleet, Krista E. (2025), “Moving to Stay in (a Woman’s) Place. Was Patrilocality the Dominant Mode of Postmarital Residence across Later European Prehistory?”, Current Anthropology, 66 (6); DOI https://doi.org/10.1086/738727
Berrocal, Mª Carmen (2009), “Feminismo, teoría y práctica de una arqueología científica”, Trabajos de Prehistoria, 66 (2), pàgs. 25-43.
Bertelsen, Reidar; Lillehammer, Arnvid; Naess, Jenny-Rita (eds.) (1987 [1979]), Were They All Men?. An Examination of Sex Roles in Prehistoric Society, AmS-Varia, Museo Arqueológico de Satavanger, Satavanger.
Bolger, Diane (ed.) (2013), A Companion to Gender Prehistory. Col. Blackwell Companions to Anthropology, Wiley-Blackwell
Brück, Joanna (2021), “Ancient DNA, kinship and relational identities in Bronze Age Britain”, Antiquity, 95 (379): 228-237; https://doi.org/10.15184/aqy.2020.216
Celdrán, Eva; Lull, Vicente; Micó, Rafael; Oliart, Camila; Rihuete Herrada, Cristina; Valério, Miguel (2025), “Kinship and Gender in Bronze Age Argaric Society”, en Antonio Blanco y Eva Alarcón (eds.), A Social Archaeology of Kinship in Iberia and Beyond. Recent Multistranded Approaches from aDNA to Household Archaeology. Sidestone Press, Leiden, pp. 111-138. DOI https://www.sidestone.com/books/a-social-archaeology-of-kinship-in-iberia-and-beyond
Cintas Peña, Marta (2020), La desigualdad de genero en la prehistòria ibérica. Una aproximación multi-variable. BAR International Series 2990, Oxford [tesis doctoral original de 2018 disponible en https://idus.us.es/handle/11441/77665
Cintas-Peña, Marta, Garrido Pena, Rafarl, Herrero-Corral, Ana M.; Flores, R.; Waterman, Anna J.; Díaz-Zorita, Marta; Díaz del Río, Pedro; Peate, David W. (2023), “Isotopic Evidence for Mobility in the Copperand Bronze Age Cemetery of Humanejos (Parla, Madrid): a Diachronic Approach Using Biological and Archaeological Variables”, Journal of Archaeological Method & Theory, https://doi.org/10.1007/s10816-023-09633-6
Colomer, Eulàlia; González, Paloma; Montón, Sandra; Picazo, Marina (comp.) (1999), Arqueología y teoría feminista. Estudios sobre mujeres y cultura material en arqueología. Icaria-Antrazyt, Barcelona.
Coltofean-Arizancu, Laura; Gaydarska, Bisserka; Matić, Uroš (2021), Gender stereotypes in archaeology. A short reflection in image and text. Sidestonepress, descàrrega gratuïta en línia https:// https://www.sidestone.com/books/gender-stereotypes-in-archaeology
Coltofean-Arizancu, Laura; Gaydarska Bisserka; Plutniak Sébastian; Marta Hlad, Laura Mary; Allgrain, Isabelle; Pasquini, Béline; Vandevelde, Ségolène; Stamataki, Elisavet; Janežič, Polona; Wouters, Barbora; Sengeløv, Amanda (2023), “Harassment, assault, bullying and intimidation (HABI) in archaeology: a Europe-wide survey”, Antiquity, 97(393): 726-744. https://doi:10.15184/aqy.2023.58
Cobb Hannah, Crellin Rachel J. (2022), “Affirmation and Action: A Posthumanist Feminist Agenda for Archaeology. Cambridge Archaeological Journal, 32(2): 265-279. doi:10.1017/S0959774321000573
Conkey, Margaret W. i Spector, Janet F. (1984), “Archaeology and the Study of gender”, Advances in Archaeological Method and Theory, 7, pàgs. 1-38.
Coto, Maria; Delgado, Lara; López, Lourdes, Martín, Jesús; Pastor, Ana; Ruiz, Apen; Yubero, María (2020), Informe sobre el acoso sexual en arqueología (España). Barcelona, Granada y Madrid. DOI: 10.5281 /zenodo.3662763. https://zenodo.org/record/3662763#.YMCuZ27tZ0s
Davis-Kimball, Jeannine (2002), Warrior women. An archaeologist’s search for history’s hidden heroins. Warner Books, New York.
Díaz-Andreu, Margarita i Sørensen, Mary Louise Stig (1998), Excavating Women. A History of Women in European Archaeology. Routledge, London.
de Miguel, Patxuka (2024), “Paleopatologías de la maternidad y la primera infància”, en Agustí, Bibiana y Majó, Tona (eds.), Actas del XVI Congreso Nacional e Internacional de Paleopatología, Girona, Asociación Española de Paleopatología, Barcelona, pàgs. 23-33.
Dowson, Thomas A. (1998), “Homosexualitat, teoria queer i arqueologia”, Cota Zero, 14, pàgs. 81-87.
Eller, Cynthia (2000), The Myth of Matriarchal Prehistory: Why an Invented Past Won’t Give Women a Future. Beacon Press, Boston.
Eisler, Riane (2021[1987]), El cáliz y la espada. De las diosas a los dioses. Culturas pre-patriarcales. Capitán Swing, Madrid [original en ingles de 1987].
Escoriza, Trinidad; González, Andrea; Castro, Pedro (2015), “Representaciones figurativas, mujeres y arqueología”, Menga, 6, pàgs. 17-32.
Esparza, Ángel; Palomo-Díez, Sara; Velasco-Vázquez, Javier; Delibes, Germán; Arrroy-Pardo, Eduardo; Salazar García, Domingo (2017), “Familiar kinship? Palaeogenetic and isotopic evidence from a triple burial of the Cogotas archaeological culture (Bronze Age, Iberian Peninsula)”, Oxford Journal of Archaeology, 36(3), pàgs. 223-242.
Garofalo, Evan M. y Garvin, Heather M. (2020), “The confusion between biological sex and gender and potential implications of misinterpretations”, en Klales, Alexandra R. (ed.), Sex estimation of the human skeleton: history, methods and emerging techniques biological sex, Academic Press, Londres, https://doi.org/10.1016/B978-0-12-815767-1.00004-3
Gaydarska, Bisserka; Rebay-Salisbury, Katharina; Ramírez Valiente Paz, et al. (2023), “To Gender or not To Gender? Exploring Gender Variations through Time and Space. European Journal of Archaeology, 26(3): 271-298. https://doi.org/10.1017/eaa.2022.51
Gaydarska , Bisserka; Matić, Uroš; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (2024), “Let’s talk about gender – the place of gender in corrent archaeological debates”, en Matić, Uroš; Gaydarska, Bisserka; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (eds.), (2024), Gender Trouble and Current Archaeological Debates, Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-68157-8_1
Gero, Joan M.; Conkey, Magaret (eds.) (1991), Engendering Archaeology. Women and Prehistory. Blackwell, Oxford.
Grömer, Karina (2016), The Art of Prehistoric Textile Making: The development of craft traditions and clothing in Central Europe. Natural History Museum, Viena. http://www.oapen.org/search?identifier=604250&fbclid=IwAR2WmepKKCeIkP9RZW3OOJYE_UKPXNpvZtIfrX9WBcsQW_QPgPTotLgulqY
Hernando, Almudena (2012), La fantasía de la individualidad. Sobre la construcción sociohistórica del sujeto moderno. Katz Editores, Madrid.
Herrán, Mikel (2024), Sodomitas, vagas y maleantes. Historia de España desde Atapuerca a Chueca. Planeta, Madrid.
Hollimon, Susan E. (2017), “Bioarchaeological approaches to non binary genders. Case studies from Native North America”, en Sabrina C. Agarwal y Julie K. Wesp (eds.), Exploring Sex and Gender in Bioarchaeology. University of New Mexico Press, Albuquerque, pàgs. 51-69.
Koch, Julia Katharina; Wiebke Kirleis (eds.) (2020), Gender Transformations in Prehistoric and Archaic Societies. Sidestone Press, Leiden. Lectura en línia i descàrrega oberta https://www.sidestone.com/books/gender-transformations-in-prehistoric-and-archaic-societies
Kodaş Ergul; Baysal, Emma L; Özkan Kazim (2024), “Bodily boundaries transgressed: corporal alteration through ornamentation in the Pre-Pottery Neolithic at Boncuklu Tarla, Türkiye”, Antiquity, 98(398): 323-342. https://doi.org/10.15184/aqy.2024.28
Lerner, Gerda (1986), The Creation of Patriarchy, Oxford University Press [traducción al castellano en Crítica, Barcelona, 1990, La creación del patriarcado].
López Bertrán, Mireia (2014), ”Cossos i gèneres: perspectives d’anàlisi i aplicacions a l’arqueologia”, Saguntum Extra 15 (en Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat), pàgs. 33-39.
Lull, Vicente; Rihuete, Cristina; Risch, Roberto; Bonora, B.; Celdrán, E.; Fregeiro, Mª I.; Molero, C.; Moreno, A.; Oliart, C.; Velasco, C. (2021), “Emblems and spaces of power during the Argaric Bronze Age at La Almoloya, Murcia”, Antiquity, 95(380): 329-348. http://doi:10.15184/aqy.2021.8
Martin, Debra, L.; Ralston, Claira, E. (2023), Gender violence in the American Southwest (AD 1100-1330). Mothers, sisters, wives, slaves. Routledge, Londres.
Martínez Pulido, Carolina (2012), La senda mutilada. La evolución humana en femenino. Biblioteca Nueva-Minerva, Siglo XXI, Madrid.
Moen, Marianne; Pedersen, Unn (eds.) (2024), The Routledge Handbook of Gender Archaeology. Routledge, Londres
Moral de Eusebio, Enrique (2014), “¿Es el sexo al género lo que la naturaleza a la cultura? Una aproximación queer para el análisis arqueológico”, Arqueoweb, 15, pàgs. 248-269.
Nelson, Sarah H. (2006), Handbook of Gender in Archaeology. Altamira Press, Walnut Creek.
Novak, Shannon (2006), “Beneath the façade: a skeletal model of domestic violence”, en Gowland, Rebecca y Knüsel, Christopher (eds.) (2006), Social Archaeology of Funerary Remains, Oxbow Books, London, pàgs. 238-252.
Nowell, April; Chang, Melanie, L. (2014), “Science, the Media, and Interpretations of Upper Paleolithic Figurines”, American Anthropologist, 116 (3), pàgs. 562–577; https://doi.org/10.1111/aman.1212
Prados, Lourdes i López Ruiz, Clara (eds.) (2017), Museos arqueológicos y género. Educando en igualdad. Servicio de Publicaciones-Universidad Autónoma de Madrd.
Rebay Salisbury, Katharina (2024), “Sex, gender and the Third Science Revolution”, en Matić, Uroš; Gaydarska, Bisserka; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (eds.), (2024), Gender Trouble and Current Archaeological Debates, Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-68157-8_2
Risch, Robert; Haak, Wolfgang; Krause, Johannes; Meller, Harald (2023), “Kinship, Sex, and Biological Relatedness. The contribution of archaeogenetics to the understanding of social relations”, Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle, 28, pàgs. 9-25 https://books.ub.uni-heidelberg.de//propylaeum/catalog/book/1280
Robb, John y Harris, Oliver J.T. (2018): “Becoming gendered in European prehistory: was Neolithic gender fundamentally different?”, American Antiquity 83 (1), 128-147. http://doi:10.1017/aaq.2017.54
Saini, Angela (2023), The Patriarchs. The Origins of Inequality.Beacon Press, Boston.
Sanahuja Yll, Mª.Encarna (2002), Cuerpos Sexuados. Objetos y Prehistoria. Cátedra, col. Feminismos, Madrid.
Sánchez Romero, Marga (2022), Prehistorias de mujeres. Destino, Barcelona.
Shipman, Pat (2014), “El difícil trance del parto humano”, Investigación y Ciencia, 452, pàgs. 36-40.
Søfaer, Joanne R. (2006), “Gender, bioarchaeology and human ontogeny”, en Gowland, Rebecca i Knüsel, Christopher (eds.), Social Archaeology of Funerary Remains, Oxbow Books, Oxford, pàgs. 155-167.
Soriano, Eni; Herrero Corral, Ana Mª, Garrido, Rafael; Majó, Tona (2021), “Sex/gender system and social hierarchization in Bell Beaker burials from Iberia”, Journal of Anthropological Archaeology, 64, 101335; 10.1016/j.jaa.2021.101335
Stone, Linda (2020), Kinship and Gender. 6a edició, Westview Press, Oxford.
Tilley, Lorna; Schrenk, Alecia, A. (eds.) (2017), New Developments in the Bioarchaeology of Care. Further Case Studies and Expanded Theory, Springer, NovaYork.
Weismantel, Mary (2013), “Towards a transgender archaeology. A Queer rampage through prehistory”, Susan Stryker i Aren Z. Aizura (eds.), The Transgender Studies Reader 2, Routledge, New York, pàgs. 319-334.
Wołoszyn, Janusz Z.; Piwowar, Katarzyna (2015), “Sodomites, Siamese Twins, and Scholars: Same-Sex Relationships in Moche Art”, American Anthropologist, 117(2): 285-301.
Zarzuela, Paloma; Martín, Jesús; Donat, M. (2019), “Una radiografía necesaria del sector desde una mirada de género”, Arqueoweb, 19, pàgs. 34-49.
Zuckerman, Molly K. y Crandallb, John (2019), “Reconsidering sex and gender in relation to health and disease in bioarchaeology”, Journal of Anthropological Archaeology, 54: 161–171
Programari
Estàndard
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |