Història Antiga
Codi: 106846Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Isaias Arrayas Morales
- Correu electrònic :
- isaias.arrayas@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Qualsevol manual d’Història Antiga publicat en els darrers anys pot ser un bon punt de recolzament inicial per a l’assignatura.
Objectius
Aquesta assignatura tractarà els principals processos polítics, socials i econòmics de les civilitzacions antigues. S’explicarà de quina manera es van generar i es van desenvolupar els principals models polítics i socials sorgits al llarg de l'Antiguitat. Per aconseguir el nostre objectiu estudiarem els models polítics, socials i econòmics propis dels móns pròxim-oriental i greco-romà.
Resultats d'aprenentatge
- CM02 (Avaluar el potencial de determinades troballes per a preservar-les i adequar-les a un públic més ampli.) Avaluar el potencial de determinades troballes per a preservar-les i adequar-les a un públic més ampli.
- CM03 (Preservar els materials arqueològics històrics per a proporcionar una visió ètica i justa del passat de les societats.) Preservar els materials arqueològics històrics per a proporcionar una visió ètica i justa del passat de les societats.
- KM05 (Identificar els materials amb el període corresponent per a reconèixer-ne la cronologia i la funció dins d'un context arqueològic.) Identificar els materials amb el període corresponent per a reconèixer-ne la cronologia i la funció dins d'un context arqueològic.
- SM04 (Aplicar els coneixements històrics per a explicar les restes arqueològiques d'un jaciment històric determinat.) Aplicar els coneixements històrics per a explicar les restes arqueològiques d'un jaciment històric determinat.
- SM05 (Analitzar els materials de períodes diferents per a associar-los a activitats concretes d'un moment històric.) Analitzar els materials de períodes diferents per a associar-los a activitats concretes d'un moment històric.
- SM06 (Descriure de forma escrita o oral el resultat de la interpretació de materials determinats en una estructura arqueològica concreta.) Descriure de forma escrita o oral el resultat de la interpretació de materials determinats en una estructura arqueològica concreta.
Continguts
1.- La Història Antiga. Naixement de la disciplina i límits cronològics.
2.- Els orígens dels Estats antics: Mesopotàmia i Egipte al IV i III mil·lenni.
3.- La geopolítica al Pròxim Orient Antic (POA) al II i I mil·lenni.
4.- La gènesi del món grec. Les civilitzacions prehel·lèniques i els segles «foscos». El naixement de la pólis: Esparta i Atenes.
5.- El segle V a.C. en el món grec. De les Guerres Mèdiques a les del Guerres del Peloponès.
6.- El segle IV a.C. i la monarquia hel·lenística. Alexandre Magne y los reinos helenísticos.
7.- Els orígens de Roma. La monarquia.
8.- La República i la conquesta de la Mediterrània.
9.- La crisi de la República. August i l’Imperi.
10.- L’Alt Imperi. Del Principat al Dominat.
11.- El Baix Imperi. Dioclecià i Constantí.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi dels materials del curs i comentaris de textos i mapes | 79 | 3,16 | |
| Classes teòriques | 41 | 1,64 | |
| Pràctiques d'aula | 13 | 0,52 |
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.
- Assistència a sessions de pràctiques d’aula dirigides pel professor/a.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctica d'Avaluació Contínua. | 30% | 7 | 0,28 | CM02, CM03, KM05, SM04, SM05, SM06 |
| Examen parcial (Món clàssic). | 35% | 5 | 0,2 | CM02, KM05, SM04, SM05, SM06 |
| Exàmen parcial (POA). | 35% | 5 | 0,2 | CM02, KM05, SM04, SM05, SM06 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir de les següents proves:
- Pràctica d'Avaluació Continua (AC) (30%): Es proposarà una activitat d'Avaluació Continua, a realitzar durant el curs, on els estudiants hauran d'estudiar algun aspecte específic del món antic.
- Exàmen Parcial 1 (Pròxim Orient Antic) (35%): Es realitzarà un examen parcial sobre la primera part de l'assignatura (relativa a les civilitzacions pròxim-orientals i l’Egipte faraònic), en horari de classe, que consistirà en desenvolupar dues preguntes-tema, a escollir entre quatre opcions. També podria constar d’un apartat de preguntes-test.
- Exàmen Parcial 2 (Món clàssic) (35%): Es farà un segon examen parcial a final de curs sobre la segona part de l'assignatura (dedicada a les civilitzacions grega i romana), en horari de classe, amb el mateix funcionament que el primer.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’Avaluació Única.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
ALVAR, Jaime et alii (1994), Manual de Historia Universal. 2 Història Antigua, Historia 16. Madrid.
ARRAYÁS, Isaías (2012), Roma conquista el Mediterráneo, RBA, Barcelona.
BRADLEY, Keith (1998), Esclavitud y sociedad en Roma, Península, Barcelona.
BRAVO, Gonzalo (1994), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica, Alianza Editorial, Madrid.
BRODRICK, Mervyn, MORTON, Alan A. (2001), Diccionario básico de la Arqueología Egipcia, Ediciones Obelisco, Barcelona.
CHRISTOL, Michel, NONY, Daniel (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.
CORNELL, Timothy J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C., Crítica, Barcelona.
COTTERELL, Arthur (ed.) (1984), Historia de las civilizaciones antiguas (2 vols.), Crítica, Barcelona.
CRAWFORD, Michael H. (1981), La República romana, Taurus, Madrid.
DE LA VILLA, Jesús (ed.) (2004), Mujeres de la Antigüedad, Alianza, Madrid.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, Adolfo J. (1991), La polis y la expansión colonial griega, Síntesis, Madrid.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, Adolfo J., PASCUAL, José (1999), Esparta y Atenas en el siglo V a.C., Síntesis, Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, Adolfo J. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia, Alianza Editorial, Madrid.
DUPLÁ, Antonio (2003), La República romana arcaica (509-264 a.C.), Síntesis, Madrid.
ÉTIENNE, Robert (1992), La vida cotidiana en Pompeya, Temas de Hoy, Madrid.
FORNIS, César (2003), Esparta: historia, sociedad y cultura de un mito, Crítica, Madrid.
FORNIS, César (2016), Esparta. La historia, el cosmos y la leyenda de los antiguos espartanos, Universidad de Sevilla, Sevilla.
GARCÍA MORENO, Luís A. (1998), El Bajo Imperio romano, Síntesis, Madrid.
GARCIA MORENO, Luís A. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma, Alianza Editorial, Madrid.
GARNSEY, Peter, SALLER, Richard (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.
GELB, Ignace J. (1993), Historia de la escritura, Alianza, Madrid.
GIARDINA, Andrea (ed.) (1991), El hombre romano, Alianza Editorial, Madrid.
GÓMEZ ESPELOSÍN, Francisco Javier (1995), Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid.
GONZÁLEZ-WAGNER, Carlos (1993), El Próximo Oriente Antiguo, Síntesis, Madrid.
GRIMAL, Nicolas (1996), Historia del Antiguo Egipto, Akal, Madrid.
GRIMAL, Pierre (1984), Diccionario de Mitología Grecorromana, Barcelona.
GRIMAL, Pierre (1996), El siglo de Augusto, FCE, Madrid.
GRIMAL, Pierre (1990), La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid.
GUZMÁN GUERRA, Antonio, GÓMEZ ESPELOSÍN, Francisco Javier (2004), Alejandro Magno, Alianza, Madrid.
KEMP, Barry J. (1992), El Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Crítica, Barcelona.
KINDER, Hermann; HILGEMANN, Werner (2007), Atlas Histórico Mundial: de los orígenes hasta nuestros días, Akal, Madrid.
KLIMA, Joseph (1983), Sociedad y cultura en la Antigua Mesopotamia, Akal, Madrid.
KUHRT, Amélie (2001), El Oriente Próximo en la Antigüedad (2 vols.), Crítica, Barcelona.
LIVERANI, Mario, (1995), El Antiguo Oriente: historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona.
LÓPEZ BARJA, Pedro, LOMAS, Francisco Javier (2004), Historia de Roma, Akal, Madrid.
LÓPEZ MELERO, Raquel et alii (1992), Historia Universal. Edad Antigua, Vicens Vives, Barcelona.
LOZANO, Arminda (1999), El mundo helenístico, Síntesis, Madrid.
MARGUERON, Jean-Claude (2002), Los mesopotámicos, Cátedra, Madrid.
MARTÍNEZ-PINNA, Jorge (1999), Los orígenes de Roma, Síntesis, Madrid.
MOSSÉ, Claude (1987), Historia de una democracia: Atenas, Akal, Madrid.
NICOLET, Claude (1982), Roma y la conquista del mundo mediterráneo (2 vols), Labor, Barcelona.
OSBORNE, Robin (1998), La formación de Grecia (1200-479 a.C.), Crítica, Barcelona.
PADRÓ, Josep (2001), Historia del Egipto faraónico, Alianza, Madrid.
PASCUAL, José (1999), Grecia en el siglo IV a.C., Síntesis, Madrid.
PÉREZ LARGACHA, Antonio (2006), Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal, Madrid.
PINA POLO, Francisco (1999), La crisis de la República (133-44 aC), Síntesis, Madrid.
PLÁCIDO, Domingo (1997), La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.
PRÉAUX, Claire (1984), El mundo helenístico. Grecia y Oriente (2 vols.), Nueva Clio, Barcelona.
REDMAN, Charles L. (1990), Los orígenes de la civilización, Crítica, Barcelona.
ROSILLO, Cristina (2026), Romanas. Voces rescatadas, Desperta Ferro, Madrid.
ROUZÉ, Françoise, AMOURETTI, Marie-Claire (1987), El mundo griego antiguo, Akal, Madrid.
SÁNCHEZ LEÓN, María Luisa (1999), El Alto Imperio romano (14-235 d.C.), Síntesis, Madrid.
SANMARTÍN, Joaquim, SERRANO, José Miguel (1998), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Akal, Madrid.
SHIPLEY, Graham (2001), El Mundo griego después de Alejandro : 323-30 a.C., Crítica, Barcelona.
SYME, Ronald (1989), La Revolución romana, Taurus, Madrid.
TRIGGER, Bruce G. et alii (1997), Historia del Egipto Antiguo, Crítica, Barcelona.
VÁZQUEZ HOYS, Ana María (2009), Historia antigua universal, I. Próximo Oriente y Egipto, Creta y Micenas, Sanz y Torres, Madrid.
VÁZQUEZ HOYS, Ana María (2007), Historia del mundo antiguo. Grecia, Sanz y Torres, Madrid.
VÁZQUEZ HOYS, Ana María (2005), Historia del mundo antiguo, II. El mundo mediterráneo hasta Augusto, Sanz y Torres, Madrid.
VEYNE, Paul (2009), El imperio grecorromano, Akal, Madrid.
(*) Per citar bibliografia, recomanable consultar: 'Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html\'.
Programari
Campus Virtual (Moodle).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |