La Creativitat Morfològica de l'Espanyol
Codi: 106385Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 3 |
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Matthias Ulrich Raab
- Correu electrònic :
- matthias.raab@uab.cat
Equip docent
- Cristina Buenafuentes de la Mata
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Atès que s'ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, s'haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.
Així mateix, es considera que es coneixen les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, es podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar el professorat de l'assignatura, si així es creu necessari.
Objectius
L'assignatura s'integra en el conjunt de la matèria Llengua espanyola: Aspectes sistemàtics i forma part dels 54 crèdits optatius que s'han de cursar entre el tercer i el quart curs del Grau de Llengua i Literatura espanyoles. Es tracta d'una de les assignatures ofertes dins de la menció de Llengua espanyola, reconeixement que es rep si es cursa almenys 30 dels 54 crèdits optatius entre les assignatures assignades específicament a aquesta menció. És un curs d'aprofundiment en l'estudi de la morfologia lèxica de l'espanyol.
Els objectius bàsics de l'assignatura són els següents:
1) Caracteritzar els fenòmens lingüístics i reflexionar sobre ells tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi i
2) justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
Els objectius específics són, d'una banda, emprar les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la morfologia i, per un altre, identificar correctament els diferents procediments morfològics de la formació de mots i les seves possibilitats actuals en la creació de neologismes.
En acabar el curs s'ha de ser capaç de:
a) analitzar de manera crítica i sistemàtica els processos de formació lèxica de l'espanyol, identificant les seves propietats diferenciadores i les seves restriccions formals i semàntiques.
b) avaluar la productivitat i la competència entre diferents mecanismes de formació de paraules, integrant dades empíriques.
c) descriure i interpretar l'estructura interna de paraules complexes.
d) aplicar l'anàlisi morfològica a problemes lingüístics concrets, com ara la variació morfològica o la creació neològica.
Resultats d'aprenentatge
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
- Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs en la implementació de propostes o d'idees innovadores.
- Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text, especialment en el nivell de la paraula.
- Reconèixer i descriure l'origen i l'evolució del lèxic de l'espanyol, incloent-hi el vessant semàntic i fraseològic i tenint en compte els diferents tipus de variació.
- Adquirir un coneixement sobre l'estructura i els tipus obres lexicogràfiques i sobre les tècniques fetes servir en lexicografia i terminologia.
- Identificar els diferents procediments morfològics de la lexicogènesi i les seves possibilitats actuals en la creació de neologismes.
- Detectar i assimilar les similituds i diferències lèxiques i/o fraseològiques entre llengües en contacte.
- Consolidar els coneixements sobre la variació lexicològica i/o fraseològica des de diferents perspectives.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora, tant les pròpies com les alienes.
- Fer servir els diccionaris, tant diacrònics com sincrònics, per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionada amb l'estudi del lèxic, tant simple com derivat, de la fraseologia i de la terminologia.
Continguts
1. La creativitat morfològica: productivitat, disponibilitat i bloqueig
2. El poder de la morfologia lèxica: contextos potenciadors de la creativitat morfològica i fonts de documentació
3. Raritats o rareses de la morfologia: la rivalitat afixal
4. "Superafixos": polisèmia afixal
5. Els "problemetes" de la sufixació apreciativa
6. L'ombra de l'afix és allargada: afixos i sintaxis
7. La creació de material morfològic
8. La vulgarització de material morfològic
9. Com ser un compost sintagmàtic sense ser una locució
10. No sols de derivació viu la morfologia: d'acronímia i altres procediments
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Lectura, anàlisi i síntesi dels textos i documents, preparació i realització de treballs | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Prova escrita sobre els continguts teòrics i descriptius del curs | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Classes de teoria i pràctiques a l'aula | 52,25 | 2,09 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura (tret que s'aculli a l'avaluació única).
Per a aconseguir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula i el comentari de les lectures obligatòries.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura es reparteix de la manera següent:
Activitats dirigides (35%, 55,5 hores). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor o la professora, en el qual es combinarà l'explicació teòrica amb la realització d'exercicis.
Activitats supervisades (10%, 15 hores). Es tracta de tutories programades pel professor o la professora, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi lingüística.
Activitats autònomes (50%, 75 hores). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització d'exercicis, activitats i la lectura de la bibliografia obligatòria.
Activitats d'avaluació (5%, 7,5 hores). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites i activitats pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita sobre els continguts teòrics i descriptius del curs | 40 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Presentació oral del projecte | 25 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 |
| Presentació oral sobre un estudi de cas | 10 % | 0,25 | 0,01 | 1, 2, 3, 4, 9 |
| Projecte | 25 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
El professor o la professora avaluarà aquesta assignatura de manera continuada (tret que l'alumne o alumna s'aculli a l'avaluació única).
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà, per tant, a partir de la realització de quatre activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:
- L'assimilació de continguts teòrics;
- L'aplicació pràctica dels continguts; i
- L'adequació als requisits de l'activitat en qüestió
Les quatre activitats/proves de realitzar són les següents:
- L'anàlisi i la presentació a l'aula d'un cas de creativitat morfològica (10%)
- Una prova escrita teorico-pràctica (40%)
- Un projecte en què s'analitzi la creativitat morfològica d'un àmbit terminològic específic (25%)
- Una presentació oral del projecte a l'aula (25%)
Per a superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. Una vegada sumades les qualificacions de cada prova segons el seu percentatge, el resultat ha de ser de 5 punts o més per a aprovar l'assignatura.
La realització de faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,25 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.
En cas que l'estudiant o l'estudiant dugui a terme qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un determinat acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que pugui derivar-se d'això. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. A més, la prova o proves en les quals hi hagi hagut una irregularitat no es podran recuperar.
No avaluable
S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" sempre que l'estudiant o l'estudiant no hagi realitzat més del 30% de les quatre proves d'avaluació.
Recuperació
L'alumnat podrà accedir a la recuperació (de la qual queden excloses les presentacions orals) sempre que hagi obtingut una nota mitjana mínima de 3,5. La nota obtinguda en la recuperació substituirà a la qualificació aconseguida inicialment per al càlcul final de la mitjana ponderada.
Procediment de revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única haurà de desenvolupar les següents activitats:
- Una prova escrita teorico-pràctica (50%)
- Un projecte en què s'analitzi la creativitat morfològica a partir de dades empíriques (25%)
- Un examen oral sobre el projecte (25%)
L'alumnat haurà de realitzar i lliurar totes les activitats en la data establerta dins del període assignat. El professor o professora indicarà la data exacta a través de Moodle.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació contínua.
Bibliografia
Adelstein, A., & Nercesian, V. (2021). Las palabras: léxico y morfología. En E. Ciapuscio & A. Adelstein (Coords.), La lingüística. Una introducción a sus principales preguntas (pp. 189–224). Eudeba.
Bauer, L., Lieber, R., & Plag, I. (2013). Blocking, competition, and productivity. En L. Bauer, R. Lieber & I. Plag (Eds.), The Oxford reference guide to English morphology (pp. 568–582). Oxford University Press.
Bosque, I., & Demonte, V. (Eds.). (1999). Gramática descriptiva de la lengua española (3 vols.). Espasa.
Buenafuentes de la Mata, C. (2013). Sobre formación de palabras y los procesos de gramaticalización. En I. Pujol (Ed.), Formación de palabras y diacronía (Anexos de Revista de Lexicografía, 19, pp. 21–48). Universidad de La Coruña.
Buenafuentes de la Mata, C. (2021). Main compounding types in Spanish: Synchronic issues. En A. Fábregas, V. Acedo, G. Armstrong, M. C. Cuervo & I. Pujol (Eds.), The Routledge Handbook of Spanish Morphology (pp. 285–302). Routledge.
Buenafuentes de la Mata, C., & Raab, M. (2018). La morfología léxica a la luz de la variación. ELiEs. Estudios de Lingüística del Español. Disponible en línea
Camus, B. (2016). Entre la morfología, la fonología y la sintaxis: El origen del material morfológico. En S. Alcoba, C. Buenafuentes de la Mata & G. Clavería (Eds.), Los lindes de la morfología (Anexos de Revista de Lexicografía, 37, pp. 17–37). Universidad de La Coruña.
Camus, B. (2018). Aspectos de la evolución histórica de la alomorfia en los diminutivos españoles. Estudios de Lingüística del Español, 39, 147–160. Disponible en línea
Camus, B. (2022). La formación de palabras. Arco/Libros.
Cappellaro, C., & Meinschaefer, J. (2022). Inflection, derivation and compounding. En A. Ledgeway & M. Maiden (Eds.), The Cambridge Handbook of Romance Linguistics (pp. 400–433). Cambridge University Press.
Casado Velarde, M. (1999). Otros procesos morfológicos: acortamientos, formación de siglas y acrónimos. En I. Bosque & V. Demonte (Dirs.), Gramática descriptiva de la lengua española (Vol. 3, pp. 5075–5096). Espasa.
Casado Velarde, M. (2023). La innovación léxica en el español actual (3.ª ed. actualizada y ampliada). Síntesis.
Fábregas, A. (2024). Diccionario de afijos del español contemporáneo. Routledge.
Fábregas, A., Acedo, V., Armstrong, G., Cuervo, M. C., & Pujol, I. (Eds.). (2021). The Routledge Handbook of Spanish Morphology. Routledge.
Felíu, E. (2017). Formación de palabras y variación: Algunas reflexiones a partir de ejemplos del español. Hispania, 100(4), 509–521.
Lieber, R. (2021). The Oxford Encyclopedia of Morphology. Oxford University Press.
Montoro del Arco, E. (2008). Relaciones entre morfología y fraseología: las formaciones nominales pluriverbales. En R. Almela & E. Montoro del Arco (Eds.), Neologismo y morfología (pp. 121–146). Edit.um.
Pharies, D. (2002). Diccionario etimológico de los sufijos españoles (y de otros elementos finales). Gredos.
Pharies, D., & Fischer-Dorantes, E. (2024). Diccionario etimológico e histórico de los prefijos de la lengua española. De Gruyter.
Piera, C., & Varela, S. (1999). Relaciones entre morfología y sintaxis. En I. Bosque & V. Demonte (Dirs.), Gramática descriptiva de la lengua española (Vol. 3, pp. 4367–4422). Espasa.
Raab, M. (2022). La rivalidad entre -ción y -miento en el romance castellano-aragonés del siglo XV: una aproximación a la morfología léxica desde la dialectología histórica. Zeitschrift für romanische Philologie, 138(2), 451–482. https://doi.org/10.1515/zrp-2022-0020
Rainer, F. (2005). Constraints on productivity. En P. Štekauer & R. Lieber (Eds.), Handbook of word-formation (pp. 335–352). Springer. https://doi.org/10.1007/1-4020-3596-9_14
Rainer, F. (2011). The agent-instrument-place polysemy of the suffix -tor in Romance. STUF - Language Typology and Universals, 64(1), 8–32. https://doi.org/10.1524/stuf.2011.0002
Real Academia Española, & ASALE. (2009). Nueva gramática de la lengua española (Vol. 1). Espasa. Disponible en línea
Real Academia Española, & ASALE. (2025). Nueva gramática de la lengua española (Vol. 1, 2.ª ed. revisada y actualizada). Espasa.
Ruiz Gurillo, L. (2002). Compuestos, colocaciones, locuciones: intento de delimitación. En M. González Pereira, M. Souto Gómez & A. Veiga (Coords.), Léxico y gramática (pp. 327–339). Tris Tram.
Santiago Lacuesta, R., & Bustos Gisbert, E. (1999). La derivación nominal. En Gramática descriptiva de la lengua española (Vol. 3, pp. 4505–4594). Espasa.
Zacarías‑Ponce de León, R. (2010). Esquemas rivales en la formación de palabras en español. Onomázein, 22, 59–82. Disponible en línea
Programari
No necessari
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |