
Gramàtica Històrica de l'Espanyol
Codi: 106376Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Carlos Eliseo Sanchez Lancis
- Correu electrònic :
- carlos.sanchez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura requereix un domini de l'expressió oral i escrita de l'espanyol equiparable al que s'obté en finalitzar el batxillerat. Es considera, per tant, imprescindible una correcta expressió oral i escrita de l'idioma.
No és imprescindible, però sí recomanable, la possessió d'uns coneixements bàsics de la llengua llatina.
Objectius
Gramàtica històrica de l'espanyol és un curs d'introducció a l'estudi històric de la llengua, tant des d'un punt de vista general (canvi lingüístic) com particular (l'evolució concreta de l'espanyol).
L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiantat adquireixi una visió general de les diferents etapes evolutives de l'espanyol, amb especial èmfasi en els canvis grafemàtics i fònics del seu sistema lingüístic, així com un domini inicial de les eines d'estudi diacrònic d'una llengua.
En acabar el curs els/les estudiants han de ser capaços de:
- Aplicar diferents metodologies a l'estudi de la gramàtica històrica de l'espanyol.
- Dominar els instruments propis de la lingüística històrica.
- Identificar els diferents tipus de canvis lingüístics que poden ocórrer en una llengua.
- Descriure els aspectes més rellevants de la història de la llengua espanyola des del punt de vista extern.
- Establir les diferents etapes històriques de la llengua espanyola i els canvis fònics i grafemàtics corresponents a cada període.
- Realitzar evolucions fòniques de paraules llatines a l'espanyol actual.
Resultats d'aprenentatge
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
- Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
- Reconèixer i descriure l'evolució del sistema fònic de l'espanyol i els seus trets grafemàtics associats des del llatí a l'actualitat.
- Reconèixer i descriure l'evolució del sistema morfològic i sintàctic de l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat.
- Reconèixer i descriure l'evolució del lèxic de l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat.
- Aplicar els principis de la lingüística històrica per descriure l'evolució de l'espanyol.
- Descriure les principals etapes de la història de la llengua espanyola (romanç medieval, espanyol clàssic, espanyol modern) a partir de les seves característiques lingüístiques i els seus condicionants externs.
- Fer comentaris lingüisticofilològics de textos antics i situar-los en el seu període corresponent.
- Valorar la diversitat lingüística des d'un punt de vista diacrònic.
Continguts
Tema 1. La lingüística històrica i el canvi lingüístic.
Tema 2. Tipologia de canvis lingüístics.
Tema 3. Història de la llengua espanyola. L'evolució lingüística des de la perspectiva externa: de les llengües preromanes a l'espanyol modern.
Tema 4. Gramàtica històrica. L'evolució lingüística des de la perspectiva interna: grafemàtica, fonètica i fonologia del llatí a l'espanyol.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Elaboració activitats | 20 | 0,8 | 3, 8, 11 |
| Classes pràctiques | 24,5 | 0,98 | 9 |
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 9 |
| Lectures obligatòries | 7,5 | 0,3 | 3 |
| Preparació de les proves | 56 | 2,24 | 7, 9 |
| Activitats | 7,5 | 0,3 | 3, 5, 7, 11, 12 |
L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora (on es mostrarà la metodologia i les eines bàsiques de l'estudi històric de la llengua) amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula (centrada principalment en la identificació dels canvis gràfics i fònics experimentats per l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat).
Es demanarà l'elaboració de una prova teòrico-pràctica, una prova teòrica i una activitat avaluativa pràctica.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiantat es reparteix de la següent manera:
- Un 37,5% d'activitats dirigides (54,5 hores)
- Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (55%) i pràctiques a l'aula (45%)
- Un 10% d'activitats supervisades (15 hores)
- Un 52% d'activitats autònomes (76 hores)
Nota: Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova teòrica | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 11, 12 |
| Prova teòrico-pràctica | 20% | 1,5 | 0,06 | 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Activitat d'avaluació pràctica | 50% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12 |
El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'una prova teòrico-pràctica, d'una prova teòrica i d'una activitat d'avaluació pràctica.
L'avaluació es distribuirà de la manera:
- Prova teòrico-pràctica: 20%
- Prova teòrica: 30%
- Activitat avaluativa pràctica: 50%
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:
- L'assimilació de continguts teòrics;
- l'aplicació pràctica dels continguts; i
- l'adequació als requisits de l'activitat en qüestió
Les tres activitats/proves a realitzar són les següents:
- Un examen teòric-pràctic sobre les lectures obligatòries i els conceptes teòrics i la seva aplicació en la resolució d'exercicis. Aquesta prova constitueix un 20% de la nota final de l'assignatura.
- Un examen teòric basat en els continguts de les lectures obligatòries. Aquesta prova constitueix el 30% de la nota final de l'assignatura.
- Una activitat avaluativa pràctica que consistirà en l'evolució d'un nombre determinat de paraules del llatí a l'espanyol, mitjançant la identificació de les diferents etapes evolutives i dels canvis fònics corresponents a cada període. Aquest examen constitueix el 50% de la nota final de l'assignatura.
Les faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindran una penalització de 0,25 cadascuna, sense límit, sobre la nota final en les diferents activitats.
Per superar l'assignatura, la nota final, un cop sumades totes les notesi aplicats els percentatges a dalt indicats, haurà de ser igual o superior a 5.
Si bé és responsabilitat de l'alumnat portar al dia l'assignatura, el professorat indicarà amb suficient antelació la data de cadascuna de les proves.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a 2/3 de les proves avaluables.
En cas de demanar resposta a exàmens o sol·licitar presentació d'activitats, treballs, etc., ha de ser tot original i no està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
L'estudiant que s'aculli a l'avaluació única seguint el procediment establert pel Deganat de la Facultat de Filosofía i Lletres haurà de realitzar en la data programada les següents activitats/proves:
- Provateòrico-pràctica: 20%
- Prova teòrica: 30%
- Activitat avaluativa pràctica: 50%
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Els estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Bibliografia
L'alumnat haurà d'adquirir el següent manual que serà indispensable per al seguiment de l'assignatura:
CLAVERIA, Gloria; Marta PRAT i Carlos SÁNCHEZ (1999), Curso de lengua española: diacronía. Bellaterra: UAB (Materials, 76). 2ª edició de 2017. Disponible en e-book.
El/la professor/a indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.
Obres de referència i manuals:
ARIZA, Manuel (1989), Manual de fonología histórica del español. Madrid: Síntesis.
ARIZA, Manuel (2012), Fonología y fonética histórica del español. Madrid: Arco/Libros. Disponible en e-book.
AZOFRA SIERRA, Mª Elena (2022), El español en su historia. Textos y contextos. Madrid: UNED.
CANO AGUILAR, Rafael (1988), El español a través de los tiempos. Madrid: Arco/Libros. 8ª edición de 2015. Disponible en e-book.
CANO AGUILAR, Rafael (coord.) (2004), Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel.
DWORKIN, Steven N.; Gloria CLAVERÍA NADAL y Álvaro S. OCTAVIO de TOLEDO y HUERTA (eds.) (2024), Lingüística histórica del español / The Routledge Handbook of Spanish Historical Linguistics. London and New York: Routledge. Disponible en e-book.
ECHENIQUE, Mª Teresa y Mª José MARTÍNEZ (2011), Diacronía y gramática histórica de la lengua española. Valencia: Tirant Humanidades. Disponible en e-book.
ECHENIQUE, Mª Teresa y Juan SÁNCHEZ (2005), Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica. Madrid: Gredos.
FERNÁNDEZ ALCAIDE, Marta (2023), Historia de la lengua española II. Español clásico. Madrid: Arco/Libros.
FRADEJAS RUEDA, José Manuel (1997), Fonología histórica del español. Madrid: Visor Libros.
LAPESA, Rafael (1981), Historia de la lengua española. Madrid: Gredos.
LLEAL, Coloma (1990), La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.
LLOYD, Paul M. (1987/1993), Del latín al español: I. Fonología y morfología históricas de la lengua española. Madrid: Gredos.
MEDINA LÓPEZ, Javier (1999), Historia de la lengua española I. Español medieval. Madrid: Arco/Libros.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940), Manual de gramática histórica española. Madrid: Espasa-Calpe.
PENNY, Ralph (1991), Gramática histórica del español. Barcelona: Ariel. 2ª edición de 2006.
PENNY, Ralph (2015), “Historia del español: los sonidos”, en Gutiérrez Rexach, J. (ed.): Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge, vol. II, pp. 547-563. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.
ROJO, Guillermo (2021), Introducción a la lingüística de corpus en español. New York: Routledge. Disponible en e-book en el catálogo de la UAB.
TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), “Evolución diacrónica de los sonidos del español”, en Ridruejo, E. (ed.): Manual de Lingüística Española. Berlin-Boston: De Gruyter, pp. 67-95. Disponible en e-book.
TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018), Evolución e historia de la lengua española. 2ª ed. actualizada. Madrid: Arco/Libros.
TORRUELLA, Joan (2017), Lingüística de corpus. Génesis y bases metodológicas de los corpus (históricos) para la investigación científica. Frankfurt am Main: Peter Lang. Disponible en e-book.
YLLERA, Alicia (1983), “Lingüística histórica”, a ABAD, Francisco y Antonio GARCÍA BERRIO (coord.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 345-388.
Enllaços web:
DAVIES, Mark: Banco de datos [en línea]. Corpus del español. <http://www.corpusdelespanol.org>.
GAGO JOVER, Francisco y F. Javier PUEYO MENA (2020): Old Spanish Textual Archive (OSTA). <http://osta.oldspanishtextualarchive.org>.
REAL ACADEMIAESPAÑOLA: Banco de datos (CORDE) [en línia]. Corpus diacrónicodel español. <http://corpus.rae.es/cordenet.html>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CREA) [en línia]. Corpus de referencia del español actual. <http://corpus.rae.es/creanet.html>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CNDH) [en línia]. Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español. <http://web.frl.es/CNDHE>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORPES XXI) [en línia]. Corpus del Español del Siglo XXI. <http://web.frl.es/CORPES>.
TORRUELLA, Joan i KABATEK, Johannes (dirs.). Portal de Corpus Históricos Iberorrománicos (CORHIBER). <http://www.corhiber.org>.
Programari
Aquesta assignatura no requereix cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |