
Introducció a la Filosofia del Llenguatge
Codi: 106281Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Anglesos | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Olga Fernandez Prat
- Correu electrònic :
- olga.fernandez@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Martí Bridgewater Mateu
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha preprequisits
Objectius
L'objectiu general és introduir els estudiants en les principals qüestions i teories de la filosofia del llenguatge, tot proporcionant-los les eines conceptuals i argumentatives necessàries per reflexionar críticament sobre la naturalesa del llenguatge i la seva relació amb el pensament, el món i la comunicació.
Els objectius específics són:
- Entendre les preguntes fonamentals de la filosofia del llenguatge, com ara: Què és el significat? Com es refereixen les paraules a coses del món? Com funciona la comunicació lingüística?
- Aplicar conceptes i distincions propis de la filosofia del llenguatge a l’anàlisi de casos particulars de comunicació lingüística.
- Conèixer les principals teories i corrents de la filosofia del llenguatge i diferenciar-les entre si.
Resultats d'aprenentatge
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
- Localitzar informació especialitzada i acadèmica i seleccionar-la segons la rellevància.
- Identificar i explicar aspectes de la filosofia del llenguatge utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Identificar i explicar els mètodes d'estudi de la filosofia del llenguatge.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un argument filosòfic.
- Expressar-se en anglès oralment i per escrit en un registre acadèmic i utilitzant la terminologia apropiada en relació amb l'estudi de la filosofia del llenguatge.
- Comprendre textos acadèmics especialitzats sobre els conceptes fonamentals de la filosofia del llenguatge.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen el camp d'estudi.
Continguts
- Introducció a algunes idees fonamentals de la filosofia del llenguatge
- Forma gramatical i forma lògica
- Introducció a la lògica formal: proposicional i de primer ordre
- Significat i ús
- Semàntica
- Teories de la intensionalitat i la referència
- Internisme i externisme semàntics
- Pressuposicions, oracions sense valor de veritat i errors categorials
- Pragmàtica
- Actes de parla
- Implicatures conversacionals
- Metàfora i literalitat
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris | 11 | 0,44 | 2, 5, 6 |
| Classes Magistrals | 35 | 1,4 | 2, 3, 4, 5, 7 |
| Lectures bibliografia recomanada | 44 | 1,76 | 1, 2, 4, 5 |
| Estudi de casos | 31 | 1,24 | 2, 3, 4, 6, 7 |
| tutories | 22 | 0,88 | 1, 3, 4, 6, 8 |
La metodologia del curs combina presentacions de la teoria per part del professorat i activitats participatives en grups petits en forma de seminari.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen tipus test o equivalent | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
| Pràctiques (comentaris de text, presentacions...) | 20% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Prova de síntesi | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
El mètode d’avaluació constarà de tres proves- Una és una prova tipus text o resposta curta, una prova de síntesi i finalment una part pràctica. Cada prova valdrà un màxim de 10 punts i caldrà una mitjana global obtinguda a partir del sumatori dels resultats de les tres proves ((P1+P2+P3)/3) que doni com a mínim 5 punts per tal d’aprovar l'assignatura. És necessari realitzar obligatòriament les 3 proves per a aprovar.
Recuperació:
La condició necessària per fer la prova de recuperació és haver fet les 3 proves de l’avaluació contínua i tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana.
Avaluació única:
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora
informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
· En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
· En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Acero, J.J, Bustos, E., Quesada, D. (1982). Introducción a la filosofía del lenguaje, Madrid: Cátedra.
Austin, J. L. (1962). How to do things with words. Harvard University Press.
Donnellan, K. S. (1966). Reference and definite descriptions. The Philosophical Review, 75(3), 281–304.
Frege, G. (1997). Sense and reference. In M. Beaney (Ed.), The Frege reader (pp. 151–171). Blackwell. (Original 1892)
Grice, H. P. (1989). Logic and conversation. In Studies in the way of words (pp. 22–40). Harvard University Press. (Original 1975)
Kripke, S. A. (1980). Naming and necessity. Harvard University Press.
Lepore, Ernie & Stojnić, Una (eds.) (2024). The Oxford Handbook of Contemporary Philosophy of Language. Oxford University Press.
Mill, J. S. (1997). Of names. In A. P. Martinich (Ed.), The philosophy of language (3rd ed., pp. 37–42). Oxford University Press. (Original 1843)
Pérez Otero, Manuel (2008). Aproximació a la filosofia del llenguatge (2a ed.). Edicions Universitat de Barcelona.
Putnam, H. (1975). The meaning of "meaning." In K. Gunderson (Ed.), Language, mind and knowledge(Minnesota Studies in the Philosophy of Science, Vol. 7, pp. 131–193). University of Minnesota Press.
Quine, W. V. O. (1960). Word and object. MIT Press.
Russell, B. (1905). On denoting. Mind, 14(56), 479–493.
Searle, J. R. (1958). Proper names. Mind, 67(266), 166–173.
Strawson, P. F. (1950). On referring. Mind, 59(235), 320–344.
Wittgenstein, L. (2009). Philosophical investigations (Rev. 4th ed., G. E. M. Anscombe, P. M. S. Hacker, & J. Schulte, Trans.; P. M. S. Hacker & J. Schulte, Eds.). Wiley-Blackwell. (Original 1953)
Programari
No hi ha cap programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |