Guia en format PDF
Logo

Història Social del Coneixement

Codi: 106217
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència, Tecnologia i Humanitats FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Maria Antonia Marti Escayol
Correu electrònic :
mariaantonia.marti@uab.cat

Equip docent

Sergi Grau Torras

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L'assignatura no requereix haver cursat o estar cursant assignatures específiques del grau.

Objectius

L’assignatura presenta una història social i cultural del coneixement, en un sentit ampli. S’hi aborden els diferents mecanismes de construcció i circulació de coneixement sobre la naturalesa i la societat, des d’una visió interdisciplinària. A través de l’estudi històric d’institucions, espais i objectes, i de la seva interacció amb protagonistes diversos, s’analitzen les fronteres canviants del coneixement i els mecanismes de construcció d’autoritat i hegemonia cultural. L’assignatura planteja una visió crítica i renovada dels processos de modernització que han conduït a l’època contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els coneixements adquirits en àmbits laborals complexos o professionals.
  2. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit.
  3. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història social i cultural.
  4. Treballar en equip de manera col·laborativa i eficient.
  5. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  6. Explicar els aspectes principals de la història social del coneixement utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
  7. Identificar els canvis més importants en les concepcions sobre el coneixement i la seva estructura.
  8. Descriure la naturalesa interdisciplinària del coneixement.
  9. Identificar els principals debats historiogràfics sobre el desenvolupament històric del coneixement.
  10. Analitzar el vocabulari específic que ha produït cadascun dels actors i grups estudiats.
  11. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  12. Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants.
  13. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  14. Participar en debats orals a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina.
  15. Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i desenvolupar un esquema.
  16. Reconèixer la dimensió històrica, social i cultural del coneixement.
  17. Reconèixer i interpretar tota mena de fonts de la història social i cultural.
  18. Expressar, tant oralment com per escrit, conceptes complexos de la historiografia del coneixement i de textos clàssics.

Continguts

Introducció: La historiografia social i cultural del coneixement.
El coneixement oral: Sabers col·lectius, habilitats tàcites.
El coneixement escrit: Lleis, manuscrits i intel·lectuals.
El coneixement imprès: Llibres, llenguatge i nomenclatura.
La classificació del saber: Taxonomies i enciclopèdies.
El coneixement visual: Espais, imatges, paisatges.
El coneixement material: Objectes, experiments, observacions.
El coneixement com a mercaderia: Exposicions, fires i museus.
L’organizació del coneixement: Acadèmies, universitats i societats.
El coneixement útil: Comerç, indústria i guerra.
La geografia del coneixement: Centres i perifèries.
Els públics del coneixement: Lectors, estudiants, amateurs.
Les fronteres del coneixement: Experts, professionals i autoritat.
El coneixement digital: Intel·ligència artificial i globalització.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories i supervisió de treballs 4,25 0,17
Recerca i lectura bibliogràfica. Preparació i redacció de treballs 38,75 1,55
Estudi personal 48 1,92
Classes teòriques 33 1,32
Exercicis pautats d'aprenentatge 16 0,64

Classes teòriques: Presentació del tema (objectius, continguts, relació amb els textos del tema).
Pràctiques d'aula: Anàlisi i discussió de textos breus.
Treball autònom: Lectura dels textos proposats, estudi i elaboració dels assaigs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 1 30% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17
Examen 2 30% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 15, 16, 17, 18
Exercicis (4) 40% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 18

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Procediment de recuperació: per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total; per participar al procés de recuperació cal haver obtingut una qualificació mínima final de 3,5.

Condicions per a la qualificació “No avaluable”: l'estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Plagi: en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquesta assignatura no admet l'avaluació única.

Bibliografia

BERNAL, John D. (1973). Historia social de la ciencia. Edició 3ª ed. Península. Barcelona. (1ª ed. 1954).

BOWLER, Peter J.; MORUS, Iwan Rhys (2007). Panorama general de la ciencia moderna. Crítica. Barcelona.

DEBUS, Allen G. (1985). Hombre y naturaleza en el Renacimiento. Fondo de Cultura Económica. México (1ª ed. 1978).

FARA, Patricia (2009). Breve historia de la ciencia. Ariel. Barcelona

HENRY, John (2002). The Scientific Revolution and the Origins of Modern Science. Palgrave. New York.

KUHN, Thomas S. (1962). The Structure of Scientific Revolutions. Chicago University Press. Chicago [Trad. cast. KUHN, Thomas S. (2005). La estructura de las revoluciones científicas. Fondo de Cultura Económica de México].

LINDBERG, David (2002 [1992]). Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós. (Traducción de Antonio Beltrán)

NIETO-GALÁN, Agustí (2011). Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Cátedra.

OLBY, G.N.; CANTOR, J.R.R.; CHRISTIE, M.J.S.; R.C. HODGE (eds.) (1990). Companion to the History of Modern Science. Routledge. Londres.

OSLER, Margaret J. (ed.) (2000). Rethinking the Scientific Revolution. Cambridge University Press.

SERRES, Michel (ed.) (1998). Historia de las ciencias. Cátedra.

PESTRE, Dominique (2008). Ciència, diners i política: assaig d'interpretació. Obrador Edèndum. Santa Coloma de Queralt.

ROSSI, Paolo (1998). El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Crítica. Barcelona.

SOLIS, Carlos; SELLÉS, Manuel (2005). Historia de la Ciencia. Espasa. Madrid.

WESTFALL, Richard S. (1977). The Construction of Modern Science. Cambridge.

A banda dels llibres, també utilitzarem les entrades al blog “Sabers en acció”, dividida entre períodes històrics i temes de la història de la ciència:

https://sabersenaccio.iec.cat/

 

Programari

No es requereix programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt