Filosofia de la Ciència i de la Tecnologia
Codi: 106214Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jaume Sastre Juan
- Correu electrònic :
- jaume.sastre@uab.cat
Equip docent
- Jordi Vallverdu Segura
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu de l’assignatura és fer una introducció als debats principals en filosofia de la ciència i la tecnologia.
El primer bloc s’organitza al voltant de cinc grans debats que defineixen bona part de les discussions teòriques de la filosofia de la ciència en l’actualitat i que també caracteritzen l’evolució de la disciplina des dels seus inicis al segle XX, separada ja de la teoria del coneixement.
El segon bloc té per objectiu proporcionar eines per pensar la tecnologia i posar-les en pràctica a través de l’anàlisi situada d’artefactes i sistemes tècnics concrets. Com pensar filosòficament la constitució material dels móns en què vivim? De quines maneres el disseny i l’ús objectes i sistemes tècnics encarnen relacions socials, idees, valors? Com exerceixen poder i moldegen formes de vida?
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir arguments filosòfics amb rigor.
- Exposar els conceptes propis de l'ètica i saber-los aplicar als problemes de la ciència i la tecnologia.
- Exposar els conceptes propis de la filosofia de la tecnologia.
- Exposar els conceptes propis de la filosofia de la ciència.
- Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, analitzar i interpretar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la filosofia.
- Expressar les idees amb un vocabularis específic adequat a la disciplina.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
Continguts
BLOC A
A.1. Què és la ciència i quina és la seva relació amb la realitat?
Quin paper ha de dur a terme la filosofia de la ciència respecte de l'activitat científica? Qué implica concebre la ciència com una activitat humana i social? Quina és la relació entre teoria, experimentació i modelització? Quina relació existeix entre èxit predictiu, capacitat d'intervenció i veritat? La ciència representa la realitat o la transforma? Quin paper duen a terme les matemàtiques, els models i els llenguatges formals en la construcció del coneixement científic? És possible parlar d'una única racionalitat científica?
A.2. Hi ha progrés en ciència? Com es transforma el coneixement?
Hi ha un progrés acumulatiu, en ciència, o més aviat canvis en les formes de comprendre el món? Com evolucionen els mètodes, conceptes i instruments científics? Quin paper juguen les comunitats científiques, les institucions i els contextos culturals en el desenvolupament del conenixement? Com circulen les idees entre diferents tradicions intel·lectuals? És la ciència moderna un fenomen exclusivament occidental? Què ens ensenya l'anomenat "problema de Needham" sobre la diversitat de les racionalitats científiques? Com està canviant actualment el mapa mundial de la ciència?
A.3. La ciència té valors, ideologies i condicionants socials?
La ciència és un cerca desinteressada de la veritat o està inevitablement vinculada a valors, interessos i contextos històrics? Què significa afirmar que la ciència és una construcció social? Tota observació està carregada de teoria? Quin paper juguen les comunitats científiques, les publicacions i els sistemes d'avaluació? És el cientificisme una posició filosòfica o una ideologia? Com influeixen els valors ètics, polítics i culturals en la producció del coneixement? Són commensurables, les diferents teories i cosmovisions?
A.4. Com interactuen ciència, tecnologia i humanitats en la societat contemporània?
Primer es desenvolupa la teoria científica i després la tecnologia, o bé ambdues evolucionen conjuntament? Com han transformat la computació i la intel·ligència artificial la pràctica científica? Quin paper juguen la simulació, les dades i els nous sistemes algorítmics en la producció del coneixement? Què poden aportar les humanitats a la ciència i la tecnologia? Com contribueixen les ciències i les tecnologies a redefinir la nostra comprensió de l'ésser humà i del món? Quines noves formes de col·laboració poden sorgir entre ciència, art i tecnologia?
BLOC B
B.1. La qüestió de la tècnica: Debats fonamentals de la filosofia de la tecnologia
Es plantegen de manera introductòria alguns dels debats sobre la tecnologia plantejats des de la tradició filosòfica.
B.2. Disseny: La configuració social de la tecnologia
Partim dels debats sobre el determinisme tecnològic i l’autonomia de la tecnologia per tal de qüestionar-nos si (i en quin sentit) la tecnologia és una construcció social, tal com argumenta el programa SCOT en sociologia constructivista de la tecnologia.
B.3. Interaccions: La configuració tècnica de la societat
Partim dels debats sobre el grau d’agència dels objectes i sistemes tècnics per tal de fer una introducció a la teoria de l’actor-xarxa i preguntar-nos què volen dir nocions com “delegació tècnica” o “mediació tècnica”.
B.4. Tecnopolítica: Materialitat, poder i formes de vida
Partim dels debats sobre el progrés i la neutralitat de la tecnologia per tal de preguntar-nos si els artefactes fan política i de quina manera.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | |
| Tutories i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | |
| Estudi i treball personal | 86,75 | 3,47 | |
| Treball pràctic a l'aula | 16 | 0,64 |
L’assignatura combina l’exposició teòrica amb debats a classe. En el primer bloc s’abordaran temàticament debats clau de la filosofia de la ciència a l’actualitat, que serviran també per fer un recorregut pels principals corrents de la disciplina al llarg del segle XX. En el segon bloc, cada tema tractarà una o diverses mirades filosòfiques, històriques o sociològiques sobre la tecnologia, que seran sempre discutides en relació a eines, artefactes o sistemes tècnics concrets. Al campus virtual s’anirà publicant bibliografia per a cadascun dels temes.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial Bloc A | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 6, 8, 9 |
| Examen parcial Bloc B | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
| Exercici escrit Bloc B | 30% | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Exercici escrit Bloc A | 30% | 3,5 | 0,14 | 3, 4, 6, 8, 9 |
Aquesta assignatura contempla dues modalitats d’avaluació, continuada i única.
AVALUACIÓ CONTINUADA
L’avaluació continuada consistirà en:
A) Dos exàmens parcials teòrics (20% + 20%), un per cada bloc de l'assignatura.
El format i la data seran anunciats amb suficient antelació.
B) Una prova escrita sobre les lectures seleccionades del Bloc A (30%).
Aquesta prova consistirà en un examen sobre un conjunt de 10 lectures bàsiques de filosofia de la ciència, prèviament indicades pel professor. Aquestes lectures podran haver estat treballades total o parcialment a classe, o bé formar part del treball autònom de l'alumnat.
C) Un exercici escrit del Bloc B (30%).
El format i la data de lliurament seran anunciats amb suficient antelació.
Per a superar l'assignatura cal obtenir un promig mínim de 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir, i no es podrà optar a la seva recuperació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Per poder participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat d’un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínimamitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.
La recuperació consistirà en el nou lliurament dels actes d’avaluació suspesos, en un format que serà anunciat amb suficient antelació. En el cas d'haver suspès els dos actes d'avaluació del bloc A es realitzarà una recuperació global d'ambdós, el format del qual serà anunciat amb suficient antelació.
S’informarà oportunament a través del campus virtual de qualsevol modificació relacionada amb l’avaluació, metodologia, etc.
Aquesta assignatura no admet l'AVALUACIÓ ÚNICA.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Per poder participar a la recuperació, la qualificació mínima mitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5. La recuperació consistirà en la repetició de les activitats d’avaluació en el mateix format.
S’informarà oportunament a través del campus virtual de qualsevol modificació relacionada amb l’avaluació, metodologia, etc.
Bibliografia
BLOC A – FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Manuals i obres generals
- Bachelard, Gaston (1993). La formación del espíritu científico (1948). Madrid: Siglo XXI.
- Chalmers, A. F. (2023). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Siglo XXI.
- Díez, José A. & Moulines, Ulises (2008). Fundamentos de Filosofía de la Ciencia. Barcelona: Ariel.
- Echeverría, Javier (2007). Filosofía de la Ciencia. Madrid: Akal.
- Estany, Anna (2016). Introducción a la filosofía de la ciencia. Bellaterra: Edicions UAB.
- Mosterín, Jesús & Torretti, Roberto (2002). Diccionario de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Madrid: Alianza.
Grans autors i debats clàssics
- Feyerabend, Paul (2007). Contra el método. Madrid: Tecnos.
- Kuhn, Thomas S. (2016). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Popper, Karl (2008). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos.
- van Fraassen, Bas C. (1980). The Scientific Image. Oxford: Oxford University Press.
- Cartwright, Nancy (1983). How the Laws of Physics Lie. Oxford: Oxford University Press.
- Hacking, Ian (1983). Representing and Intervening. Cambridge: Cambridge University Press.
- Chang, Hasok (2012). Is Water H₂O? Evidence, Realism and Pluralism. Dordrecht: Springer.
Ciència, societat i pràctiques científiques
- Haraway, Donna (2019). Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni.
- Harding, Sandra (1991). Whose Science? Whose Knowledge? Thinking from Women's Lives. Ithaca: Cornell University Press.
- Latour, Bruno (2017). Lecciones de sociología de las ciencias. Barcelona: Garra.
- Longino, Helen (1990). Science as Social Knowledge. Princeton: Princeton University Press.
- Merton, Robert K. (1973). The Sociology of Science. Theoretical and Empirical Investigations. Chicago: University of Chicago Press.
- Price, Derek J. de Solla (1963). Little Science, Big Science. New York: Columbia University Press.
- Ziman, John (2000). Real Science. What It Is and What It Means. Cambridge: Cambridge University Press.
Pluralitat de racionalitats i circulació del coneixement
- Needham, Joseph (1969). The Grand Titration: Science and Society in East and West. London: George Allen & Unwin.
- Raj, Kapil (2007). Relocating Modern Science: Circulation and the Construction of Knowledge in South Asia and Europe, 1650-1900. New York: Palgrave Macmillan.
- Serres, Michel (ed.) (1991). Historia de las ciencias. Madrid: Cátedra.
- Nicolescu, Basarab (1996). La Transdisciplinariedad. Mónaco: Éditions du Rocher.
Cognició i ciències de la complexitat
- Varela, Francisco J.; Thompson, Evan & Rosch, Eleanor (2017). The Embodied Mind: Cognitive Science and Human Experience. Revised Edition. Cambridge, MA: MIT Press.
- Gigerenzer, Gerd (2008). Rationality for Mortals: How People Cope with Uncertainty. Oxford: Oxford University Press.
Intel·ligència artificial i nous escenaris epistemològics
- Crawford, Kate (2023). Atlas de IA. Poder, política y costes planetarios de la inteligencia artificial. Barcelona: NED.
- Floridi, Luciano (2014). The Fourth Revolution: How the Infosphere is Reshaping Human Reality. Oxford: Oxford University Press.
- Pearl, Judea & Mackenzie, Dana (2018). The Book of Why: The New Science of Cause and Effect. New York: Basic Books.
Bibliografia complementària
- Daston, Lorraine & Galison, Peter (2007). Objectivity. New York: Zone Books.
- Galison, Peter (1997). Image and Logic: A Material Culture of Microphysics. Chicago: University of Chicago Press.
- Netz, Reviel (1999). The Shaping of Deduction in Greek Mathematics. Cambridge: Cambridge University Press.
- Rotman, Brian (1987). Signifying Nothing: The Semiotics of Zero. Stanford: Stanford University Press.
Aportacions recents sobre IA i causalitat
- Vallverdú, Jordi (2024). Causality for Artificial Intelligence: From a Philosophical Perspective. Singapore: Springer.
BLOC B – FILOSOFIA DE LA TECNOLOGIA
Aibar, Eduard (2023). El culto a la innovación: Estragos de una visión sesgada de la tecnología. Barcelona: NED Ediciones.
Almazán, Adrián (2021). Técnica y tecnología: Cómo conversar con un tecnolófilo. Madrid: Taugenit.
Anders, Günther (2011 [1956]). La obsolescencia del hombre: Sobre el alma en la época de la segunda revolución industrial. Valencia: Pre-Textos.
Crawford, Kate (2023). Atlas de IA: Poder, política y costas planetarios de la inteligencia artificial. Barcelona: NED Ediciones.
Edgerton, David (2006). Innovación y tradición: Historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica.
Fressoz, Jean-Baptiste (2025). Sin transición: Una nueva historia de la energía. Barcelona: Arpa.
García, Vivien (2024). Que faire de l’intelligence artificielle? Petite histoire critique de la raison artificielle. Paris: Payot-Rivages.
Heidegger, Martin (2021 [1954]). La pregunta por la técnica. Barcelona: Herder.
Latour, Bruno (2017 [1993]). Lecciones de sociología de las ciencias. Barcelona: Arpa.
MacKenzie, Donald & Wajcman, Judy (eds.) (1999). Social Shaping of Technology (2nd edition). Philadelphia: Open University Press.
Mitcham, Carl (1989). ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos.
Mumford, Lewis (2016 [1967-1970]). El mito de la máquina (2 vols.). Logroño: Pepitas de Calabaza.
Ortega y Gasset, José (2014 [1933]). Ensimismamiento y alteración. Meditación de la técnica y otros ensayos. Madrid: Alianza Editorial.
Scharff, Robert; Dusek, Val (eds.) (2014). Philosophy of Technology: The Technological Condition (2nd edition). An Anthology. Malden: Willey-Blackwell.
Schatzberg, Eric (2018). Technology: Critical History of a Concept. Chicago: University of Chicago Press.
Schüll, Natasha Dow (2012). Addiction by Design: Machine Gambling in Las Vegas. Princeton: Princeton University Press.
Simondon, Gilbert (2018 [1958]). El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires: Prometeo.
Suchman, Lucy (2006). Human-Machine Reconfigurations: Plans and Situated Actions (2nd edition). Cambridge: Cambridge University Press.
Verbeek, Peter-Paul (2005). What Things Do: Philosophical Reflections on Technology, Agency, and Design. University Park: The Pennsylvania State University Press.
Winner, Langdon (1987). La ballena y el reactor: Una búsqueda de los límites en la era de la alta tecnología. Barcelona: Gedisa.
Programari
No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |