Història dels Estats Units d'Amèrica (des de 1945)
Codi: 106198Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Andreu Espasa De la Fuente
- Correu electrònic :
- andreu.espasa@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu del curs és donar una visió general i introductòria a la història política d’Estats Units des del final de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. El període tractat coincideix amb el de l’ascens de Washington a la seva condició de superpotència mundial. És per això que el curs també resulta útil per millorar la comprensió sobre la història de les relacions internacionals durant la segona meitat del segle XX. Al mateix temps, també es tractaran aspectes d’història econòmica, d’història social i d’història cultural.
El curs prioritzarà l’estudi d’episodis històrics que puguin resultar útils per a la comprensió de la realitat actual i per a la integració del coneixement històric en una visió global de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre les poblacions de diferents estats.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
- Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
- Establir comparacions entre evolucions de sistemes governamentals dins d'una àrea regional supraestatal.
- Establir comparacions entre nivells d'autonomia regional dins d'un estat.
- Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
- Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
- Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
- Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
- Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
- Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
- Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
Continguts
1. Introducció: De l’aïllacionisme a Bretton Woods.
2. L’economia de postguerra i l’inici de la Guerra Freda.
3. Drets civils, Vietnam i les divisions dels seixanta.
4. Crisis petrolieres i auge del neoliberalisme.
5. De la fi de la Guerra Freda a la Gran Recessió de 2008.
6. Epíleg: Obama, Trump i la nova polarització política.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes magistrals | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 16, 19, 20, 25 |
| Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics | 30 | 1,2 | 2, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26 |
| Estudi individual | 38 | 1,52 | 5, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 26 |
| Lectura comprensiva de textos acadèmics | 5 | 0,2 | 2, 5, 6, 9, 11, 14, 16, 17, 18, 23, 26 |
- Classes magistrals.
- Debats i discussions.
- Lectura comprensiva de textos acadèmics.
- Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball final | 40% | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26 |
| Examen final escrit | 50% | 1,5 | 0,06 | 3, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 24, 26 |
| Participació a classe | 10% | 8,5 | 0,34 | 11, 13, 14, 15, 18, 20 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
1) Examen final escrit: 50%. L’examen estarà molt centrat en les lectures obligatòries del curs. Caldrà demostrar una correcta comprensió del contingut de les lectures, així com un criteri personal propi a l’hora d’analitzar-les. Tindrà lloc a finals de desembre.
2) Treball final: 40%. El treball consistirà en l’anàlisi d’un episodi històric relacionat amb el temari del curs, amb una extensió màxima de 10 pàgines. Es valorarà la diversitat de fonts emprades i la capacitat analítica i d’investigació. S'haurà de lliurar a principis de gener.
3) Participació a classe: 10%. L’estudiant podrà fer una presentació oral i en grup d’una de les lectures obligatòries del curs. També es valoraran les aportacions als debats posteriors a la presentació de les lectures.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única consistirà en un examen escrit amb preguntes generals (50%), un estudi de cas (25%) i un exercici d‟anàlisi de fonts (25%). S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
ALTRES CONSIDERACIONS
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per poder participar a l’examen de recuperació, l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). També cal haver obtingut, com a mínim, un 3’5 en la qualificació final.
Totes les activitats són recuperables a l'examen de recuperació. L'examen de recuperació pot incloure preguntes sobre tot el temari del curs, incloent-hi les lectures obligatòries i el contingut de les presentacions orals dels propis estudiants. A l'examen de recuperació no hi ha límit de nota.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Bibliografia
LECTURES OBLIGATÒRIES
Richard HOFSTADTER, The American Political Tradition and the Men Who Made it, New York, Vintage Books, 1989, pp. 409-456.
John A. THOMPSON, A Sense of Power. The Roots of America's Global Role, Ithaca, Cornell University Press, 2015, pp. 229-274.
Michael J. SANDEL, Democracy's Discontent. America in Search of a Public Philosophy, Cambridge, Harvard University Press, 1996, pp. 250-273.
Emily S. ROSENBERG, "Consuming Women: Images of Americanization in the "American Century"", Diplomatic History, Vol. 23, No. 3 (Summer 1999), pp. 479-497.
Daniel IMMERWAHR, How to Hide an Empire: A History of the Greater United States, New York, Picador, 2020, pp. 242-277.
Philip ROTH, I Married a Communist, New York: Houghton Mifflin, 1998.
Maurice ISSERMAN and Michael KAZIN, America Divided: The Civil War of the 1960s, New York, Oxford University Press, 2015, pp. 147-186.
Malcolm X and Alex HALEY, The Autobiography of Malcolm X, New York, Random House, 2015, pp. 430-501.
Jeremi SURI, Henry Kissinger and the American Century, Cambridge, Harvard University Press, 2007, pp. 197-248.
Richard RORTY, Achieving Our Country. Leftist Thought in Twentieth-century America, Cambridge, Harvard University Press, 1999, pp. 75-107.
Gary GERSTLE, The rise and fall of the neoliberal order: America and the world in the free market era, New York, Oxford University Press, 2022, pp. 189-229.
Michael KAZIN, "Trump and American Populism: Old Whine, New Bottles", Foreign Affairs, Vol. 95, No. 6 (November/December 2016), pp. 17-24.
BIBLIOGRAFÍA GENERAL
Aurora BOSCH, Historia de los Estados Unidos, Barcelona: Crítica, 2010.
Mike DAVIS, Prisoners of the American dream: politics and economyin thehistory of the US working class, New York: Verso Books, 2018.
Roxanne DUNBAR-ORTIZ, La historia indígena de Estados Unidos, Madrid: Capitán Swing, 2018.
Barry EICHENGREEN, Hall of Mirrors. The Great Depression, the Great Recession, and the uses -and misuses- of history, Oxford: Oxford University Press, 2014.
Michael KAZIN, American dreamers: how the Left changed a nation, New York: Vintage, 2012.
Gabriel KOLKO, El siglo de las guerras: política, conflictos y sociedad desde 1914, Barcelona: Paidós Ibérica, 2005.
Melvyn P LEFFLER, Safeguarding democratic capitalism: U.S. foreign policy and national security, 1920-2015, Princeton: Princeton University Press, 2020.
Jill LEPORE, The story of America: essays on origins, Princeton: Princeton University Press, 2012.
James T. PATTERSON, El gigante inquieto: Estados Unidos de Nixon a G.W. Bush, Barcelona: Crítica, 2006.
David MACIEL, Juan GÓMEZ-QUIÑONES y Richard GRISWOLD DEL CASTILLO (coordinadores), La creación de la nación chicana: perspectivas historiográficas, Ciudad de México: Siglo Veintiuno Editores, 2018.
Amy C. OFFNER, Sorting out the mixed economy: the rise and fall of welfare and developmental states in the Americas, Princeton: Princeton University Press, 2021.
W. J. RORABAUGH, Kennedy yel sueño de los sesenta, Barcelona: Paidós, 2005.
Daniel J SARGENT, A superpower transformed: the remaking of American foreign relations in the 1970s, Oxford: Oxford University Press, 2017.
Thomas J. SUGRUE, Not Even Past: Barack Obama and the Burden of Race, Princeton: Princeton University Press 2010.
John A. THOMPSON, ASense of Power: The Roots of America's Global Role, Ithaca: Cornell University Press, 2016.
Wyatt C WELLS, American capitalism, 1945-2000: continuity and change from mass production to the information society, Chicago: Ivan R. Dee, 2003.
Odd Arne WESTAD, La Guerra Fría, Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Programari
---
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 50 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 50 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |